Al despatx de Maricel Segú, alcaldessa de Foradada, hi llueix la placa commemorativa que acredita el municipi com a guanyador del Premi d’Administració Oberta de Catalunya (AOC) del 2014 en la categoria de pobles amb menys de 1000 habitants. Els valors democràtics i de Govern Obert vertebren la gestió de Segú, mestra especialitzada en l’àmbit de l’empresa, que un bon dia va decidir passar de viure a una ciutat amb 40.000 habitants per fer-ho a Foradada, on hi dormen 50 i hi troba una pau única, alhora que gaudeix de l’ “aire pur” que li atorguen els quilòmetres de natura i patrimoni històric que envolten el municipi noguerenc.
“Hem intentat obrir les dades i que tothom sigui partícip i sàpiga que l’Ajuntament no amaga absolutament res”
“Els ajuntaments no tenim res a amagar com per no publicar els nostres comptes”
“En ajuntaments petits, el que cal és vocació de poble i ganes de servir”
“Som en un paratge idíl·lic, perquè tot és natura i quan surts a caminar respires aire pur”
“Pel que fa a la Diputació, si no fos per ella no podríem fer res, i estic molt agraïda”
“Intentem equilibrar les dues vessants: la part de serveis amb la de turisme i patrimoni que cal rehabilitar”
“En els pobles petits, l’ajuda dels veïns és clau”
“Hi hauria d’haver limitació de mandats”
“Sóc totalment partidària de la independència”
“L’Estat espanyol no està a l’alçada de les circumstàncies”
“Quan et trobes dins un ajuntament, veus que totes les traves que t’arriben, venen del govern central”
“Vam ser un dels primers ajuntaments denunciats perquè estàvem pagant la quota de l’AMI”
Què la va motivar a presentar-se a alcaldessa?
Abans havia estat a l’Ajuntament d’Artesa de Segre com a regidora. Vaig deixar el càrrec al tenir dos fills per dedicar-me a ells. Mon pare era de Foradada, vam venir-hi a viure i em van demanar que em posés de cap de llista. La meva reacció primera va ser que no, perquè pensava que els meus fills no eren encara suficientment grans, però tenia el cuquet de dedicar-me a donar servei al poble. Som un poble petit, i aquí tothom fa de tot i l’alcalde treballa com un més.
Què se sent en el moment en el que un s’adona que finalment és alcalde?
El primer dia va ser: arribar a l’Ajuntament i demanar l’estat de comptes, que era la meva preocupació principal, perquè ser alcaldessa és una responsabilitat molt gran.
Et sents tant responsable perquè estàs treballant amb el que és de tots els veïns. És diferent quan treballes per a tu, ja que si les coses no van bé, recau només sobre tu; però quan estàs al capdavant d’un lloc que és de tots els veïns, la responsabilitat és molt gran.
Com compagina la vida professional, d’alcaldessa i familiar?
Els primers anys vaig seguir fent jornada complerta a l’Institut d’Artesa, i vaig acabar esgotadíssima. Al cap de dos anys, vaig començar a fer mitja jornada, dedicant la meitat del meu temps a l’institut i l’altra a l’Ajuntament.
És cert que repercuteix, perquè hi ha moments en els que hauries d’estar amb la família i estàs aquí, però com que anem tota la família a tot arreu i a tots els actes, ho portem bé.
Com definiria la seva manera de fer com a alcaldessa durant aquests anys?
He intentat ser una persona molt oberta, explicar-ho tot a tothom i estar al costat i treballar amb, i com les treballadores del consistori.
A nivell de poble, sent una més del poble, ajudant pel que convingui. Et trobes en un lloc de responsabilitat, on has de gestionar, i això a vegades comporta algun estira-i-arronsa amb algun veí, perquè la responsabilitat et fa prendre decisions que alguns veïns no entenen, però intento que tothom estigui informat sobre la gestió que es fa i agafo les seves suggerències.
Creu que és necessari tenir estudis superiors o de Ciències Polítiques per a exercir d’alcalde?
Jo crec que no fa falta. En ajuntaments petits, el que cal és vocació de poble, ganes de servir i de fer funcionar el poble, res més.
A nivell de patrimoni, podria parlar-nos de la Roca Foradada i el Santuari de la Mare de Déu del Salgar?
La Roca Foradada és la que dóna nom al poble, i té un forat al mig. Diu la llegenda que si passes amb un cistell de vímet ple d’aigua i ets capaç de travessar el forat sense vessar ni una gota d’aigua, canvies de sexe. És un emblema molt important del poble, i la gent li té molta estima.
Al Santuari de Salgar hi tenim tots molta devoció, i hi anem el segon diumenge després de Setmana Santa a cantar els goigs a la verge. Anem a l’aplec i, a més de nosaltres, hi van molts pobles del voltant. Arquitectònicament és molt bonic, perquè està dins una roca.
Què li diria a un foraster perquè vingués a viure a Foradada?
Jo primer vaig estar de mestra a Igualada, a l’Institut Milà i Fontanals. Quan vaig venir a viure a Foradada, les companyes de l’institut em preguntaven quants habitants tenia el poble, i els deia que hi dormíem 50, i no entenien com podia anar a viure a un poble tant petit.
És ideal, arribes a la nit, seus a la terrassa o a la plaça i et pots relaxar. Tens tots els serveis, perquè tens Artesa de Segre molt a prop, i hi ha el CAP, botigues, escoles… Els nens de Foradada van a l’escola a Artesa, i hi ha un autobús que els ve a buscar i tenen el menjador gratuït. Som en un paratge idíl·lic, perquè tot és natura i quan surts a caminar respires aire pur.
Animo a tothom qui vulgui vindre, perquè el que valoro més és la tranquil·litat. Estem tot el dia treballant i amb estrès, i quan arribes a casa no sents a ningú. És ideal.
Quines són les activitat econòmiques principals del municipi i com es potencien?
L’agricultura i la ramaderia. Tenim poca implicació en potenciar-los, perquè no tenim competències per a fer-ho.
El que sí potenciem és el turisme. Hi ha una empresa que s’hi dedica i intentem fomentar-ho. Fem fulletons per donar a les famílies, on es mostren activitats a fer arreu del municipi, per exemple.
Com es gestionen 6 nuclis de municipi disseminats?
És molt complicat, perquè Foradada és el més habitat, amb uns 50 veïns que hi dormim, i també hi ha pocs habitants a cadascun dels nuclis. Per exemple, hi ha un nucli que es diu Marcovau, on hi dormen dues persones. Després hi ha Rubió, on hi viuen 5 famílies. També hi ha Montsonís, que està més a prop d’Artesa i hi viu més gent.
La gent a vegades se senten menyspreats si tu no fas activitats als seus nuclis. Intentem fer coses. Vam fer la setmana cultural, on a Rubió vam fer una fira d’agricultura, a Montsonís també estava previst fer-hi una activitat, però no es va poder, i la resta d’activitats les vam fer a Foradada. En resum, costa una mica de gestionar.
Les institucions supramunicipals us ajuden a dinamitzar aquesta situació?
Sí, el Consell Comarcal dóna servei: d’escombraries, de tècnics que venen a l’Ajuntament, de joventut… Pel que fa a la Diputació, si no fos per ella no podríem fer res, i estic molt agraïda. Actualment ens estan ajudant a fer un local jove, proveir d’aigua els nuclis de municipi, organitzar una cursa, fer teatre, rehabilitar l’edifici de l’Ajuntament… Tot és Diputació, i sort en tenim d’ells.
Quins són els reptes prioritaris d’aquesta legislatura?
La meva prioritat són els serveis; que tots els nuclis tinguin tots els serveis. Aigua en tenen tos però, per exemple, a Montsonís es va assecar el pou d’aigua, i la proveïm des del nucli de Foradada. Una de les prioritats és soterrar la canonada que proveeix d’aigua Montsonís. També volem habilitar zones d’escombraries adequades, per exemple.
Un cop fet això, centrem especial atenció en el patrimoni, que volem arreglar per fomentar el turisme. Això és costós, ja que tenim molt patrimoni. Tenim búnquers de la Guerra Civil, per exemple, i poc a poc anem cuidant aquest patrimoni.
Intentem equilibrar les dues vessants: la part de serveis i la de turisme i patrimoni que cal rehabilitar.
Un territori tant ampli, com s’aconsegueix que estigui en condicions òptimes?
És difícil, però tenim col·laboració. Per exemple, pel que fa als camins, es gestionen per part de les juntes administratives de cada poble. Cada poble té una junta administrativa de veïns, que són els que gestionen el coto de caça, i amb els diners del coto, cuiden els camins dels pobles. Si en algun moment donat cal una inversió superior que no poden assumir, llavors l’Ajuntament dóna un cop de mà.
A més, hi ha molta ajuda dels veïns. Al haver-hi tant territori, a vegades costa saber en quina situació es troba tot ell. Tenim un agutzil que cada dia està en un poble, però no els pot cobrir tots alhora. Llavors l’ajuda dels veïns és clau, que t’informen de canvis que observen en el territori i llavors actuem.
Creu que hi hauria d’haver limitació de mandats? I de quants anys hauria de ser cada legislatura?
Crec que hi hauria d’haver limitació de mandats. Al presentar-me a alcaldessa, vaig dir que exerciria durant vuit anys, i després intentaria que s’hi posés algú altre. Tot i això, penso que em tornaré a presentar per una experiència traumàtica que vam viure a l’Ajuntament, amb la mort d’una companya regidora. A banda d’això, als pobles petits ens passa que la gent jove està ocupada amb els nens petits, i la gent gran no té ganes de posar-s’hi, perquè ja han fet el seu camí.
Però penso que s’ha de renovar, perquè quan entres a l’alcaldia, entres amb una il·lusió i unes ganes de fer, que no sé fins a quin punt – pensant en la gent que està al càrrec 18, 20 anys…- aquesta il·lusió del primer dia et pot durar tant temps.
Pe que fa als anys, quatre anys crec que està bé, però una legislatura és poc. Durant el primer any t’adaptes, i si al arribar veus que hi ha algun problema heretat, l’has de resoldre. Per exemple, durant els meus primer quatre anys, no vaig poder fer res. Ara tenim l’ajuntament sanejat, i podem començar a invertir.
Foradada va guanyar el Primer Premi Administració Oberta al 2014 com a municipi de menys de 1.000 habitants. Com s’aconsegueix l’excel·lència en aquest àmbit des d’un poble petit?
Nosaltres hem intentat obrir les dades i que tothom sigui partícip i sàpiga que l’Ajuntament no amaga absolutament res. Quan ens van donar el premi, no sabíem ni que existia. El que vam intentar va ser endreçar l’Ajuntament, que hi hagués una bona organització, transparència, els comptes publicats… perquè al cap i a la fi, no tens res a amagar. Jo penso que els ajuntaments no tenim res a amagar com per no publicar els nostres comptes, i que sàpiga tothom què estem fent i com ho estem gestionant. La clau ha estat l’organització del dia a dia i la transparència total; que tothom sàpiga què estem fent. Al cap i a la fi, estem gestionant diners públics.
A nivell de recursos, què es va fer des de l’Ajuntament per implantar aquesta filosofia de treball?
És veritat que aquest tema requereix moltes hores de treball, i normalment als pobles petits hi ha un administratiu, el secretari o la interventora i els serveis tècnics d’arquitectura.
Aquí va arribar una noia en pràctiques, i s’hi va dedicar. Llavors vam decidir convenient que es quedés amb nosaltres, i ara s’encarrega de les xarxes socials i la transparència.
Quina valoració fa sobre la situació política actual a Catalunya?
Ens trobem en un moment molt difícil i molt complicat. Crec que l’Estat espanyol no està a l’alçada de les circumstàncies. Penso que el que s’està demanant és fer un referèndum on tothom pugui expressar la seva lliure opinió, i si la majoria pensa que hem de ser independents, haurem de ser independents. També, quan et trobes dins un ajuntament, veus que totes les traves que t’arriben, venen del govern central.
Sóc totalment partidària de la independència. Ho tinc claríssim, i penso que ens fa falta i crec que en aquests moments, des del govern central no estan a l’alçada.
Hi ha hagut gent molt implicada a Catalunya que s’hi ha jugat moltíssim, i estan pagant les conseqüències. Recordo el judici de Mas, de les conselleres, de la presidenta del Parlament… No són conscients que inhabilitant un persona, no aconseguiran aturar el procés, sinó que darrere seu en vindrà una altra que ho continuarà fent.
A Foradada som part de l’AMI, i vam ser un dels primers ajuntaments denunciats perquè estàvem pagant la quota de l’AMI.
Quins creu que són els valors que han de conduir la regeneració democràtica que estem vivint?
Obertura, transparència i implicació de tothom. A un nivell administratiu com el de la Generalitat, deixar que tothom s’impliqui en les decisions entenc que és complicat degut al seu abast. No és com aquí, que som 50, però sí que és bo implicar el món associatiu. Catalunya és molt rica en aquest àmbit de l’associacionisme, i fomentar aquesta implicació és important per tirar un país endavant, com també és important la petita empresa, predominant a Catalunya, i és bo que pugui seguir endavant.
Com li agradaria ser recordada?
Com una persona que va ser a l’Ajuntament durant uns anys, va fer coses pel poble i que tot el que va fer va ser pel servei del nostre municipi. No cal res més.
