“En el passat es van fer bones polítiques d’atracció d’empreses i ara ho estem gaudint”

Vostè va ser regidor i després alcalde. Què el va moure a formar part d’una candidatura municipal?

El meu pare va ser el “culpable” de la meva entrada en política. Ell sempre em deia: “si voleu millorar el municipi, el jovent us heu de presentar”. I un dia em vaig dir: “ja que porta tants anys dient-m’ho, m’hi presentaré”. I fins aquí he arribat. Ell em va donar molta força. La necessària per aconseguir ser alcalde. I sempre m’havia ensenyat que treballar pel municipi és fer-lo gran i fer el que creus que és el millor per a la resta de pobletans. 

El meu pare va ser el “culpable” de la meva entrada en política. Ell sempre em deia: “si voleu millorar el municipi, el jovent us heu de presentar”.

Què és el que ha après de tota aquesta experiència?

Personalment crec que he crescut bastant i que he après molt. Jo soc una persona introvertida i no soc gaire amant dels actes públics. Si més no, abans no ho era. Ara és diferent. Em costava parlar en públic i he après a relacionar-me amb la gent, a fer presentacions al municipi i fora d’aquí. Porto tres anys i mig com a alcalde i crec que és un procés que m’ha alimentat molt per arribar a ser qui soc ara.

Soc una persona introvertida i no soc gaire amant dels actes públics. Si més no, abans no ho era. Ara és diferent.

Quin diria que és el seu estil de fer política?

No ho sé. Això és més complicat. Però crec que m’agrada molt parlar amb la gent de tu a tu. Quan algú passa una necessitat, el truco sempre. I això ho faig tots els dies. Potser això és la millor mostra de la meva manera de fer. Vull ser proper als pobletans i pobletanes.

Ha escollit unes quantes fotografies. Ens les vol explicar?

Aquí en tinc una de quan vaig anar d’Erasmus a Alemanya. Vaig conèixer-hi la meva dona. Jo tenia uns vint i pocs anys aleshores i ella va venir a viure amb mi. Va ser una època que em va canviar molt i que va ser molt intensa. Aquesta fotografia em recorda els moments que vaig viure en aquell país. En tornar, la relació amb la meva dona va ser a distància i es va fer complexa. Ella i jo vam estar uns anys junts, però vivint separats. Ella, de fet, és francesa. Finalment, va venir a viure amb mi.

Alguna foto recent?

Aquesta altra és dels pregons de la Festa Major. Mai els havia viscut tan directament. Com us deia abans, soc introvertit i em costava força parlar davant del públic. Però quan m’ho van plantejar vaig dir que “s’havia de fer” i va ser esplèndid. A la gent li va agradar molt.

En aquests darrers dos anys hem patit molt per la pandèmia, perquè som un municipi de la Conca d’Òdena confinada. Així que la Festa Major va ser molt reduïda, de dos actes només. Enguany ja ha estat quelcom més complet. En el pregó cal demostrar qui som i com ens agrada gaudir d’aquests dies.

Expliqui’ns com és La Pobla de Claramunt?

Som un municipi relativament petit, de 2.200 habitants. I estem una mica disgregats: hi ha un nucli antic a La Pobla i diversos barris com ara l’Estació, Can Galan, el Xaró, Garrigues o la Rata, que es troben més o menys allunyats i amb connexions complicades. A peu, per exemple, costa anar d’un lloc a l’altre. La gent és molt agradable i un dels avantatges és que tothom es coneix entre si. Ens veiem pel carrer i parlem de moltes coses. 

La gent és molt agradable i un dels avantatges és que tothom es coneix entre si. Ens veiem pel carrer i parlem de moltes coses. 

La disgregació geogràfica afecta la vida associativa?

No. N’hi ha molta i activa, tant cultural com juvenil. La gent s’organitza quan té ganes de fer coses. És cert que amb la pandèmia tot es va frenar i ara hi ha alguna associació que intenta recuperar el ritme pre-pandèmic. Però les associacions són i han estat importants, i la gent es troba per parlar, comentar com està tot i traslladar-ho a l’Ajuntament.

Han guanyat habitants en aquests anys. Potser per la pandèmia?

Potser sí. Hi ha hagut persones que vivien a Barcelona o a l’àrea metropolitana que es trobaven tancats i que van decidir venir a viure aquí amb una vivenda més assequible que la que paguen allà. Hi ha veïns i veïnes que són nous. M’expliquen que treballen de manera remota. Crec que això ha ajudat a aquestes persones a decidir-se per treballar aquí.

Hi ha gent que deu pensar: “si això de la pandèmia torna a passar, a mi ja no m’agafarà en un lloc tancat com Barcelona”. En els darrers hem crescut en una trentena d’habitants i, com que hi havia cases buides, s’han acabat venent. Estem molt contents.

Hi ha gent que deu pensar: “si això de la pandèmia torna a passar, a mi ja no m’agafarà en un lloc tancat com Barcelona”.

Digui’ns coses bones i dolentes de La Pobla. 

Començo per una de dolenta. A més de ser un municipi disgregat, també estem separats dels nuclis geogràfics. La línia R6 dels Ferrocarrils de la Generalitat, hi passen, com també hi passa el riu Anoia, però hi ha una zona industrial al mig del municipi. Això fa que la zona de l’Estació i el casc antic tinguin un trànsit que és complicat. Un dels nostres projectes era arreglar els camins de contacte entre els dos barris i és cert que el que fem s’utilitza. Però la separació del municipi i el fet de tenir una zona industrial al bell mig, no ajuda. Ara estem negociant per veure si les empreses poden traslladar-se al polígon industrial dels Plans d’Arau o a d’altres zones.

D’elements bons n’hi ha molts. Ja us parlava abans del teixit associatiu: ens ajuda molt a organitzar les festes locals, i això és important perquè al municipi hi ha d’haver una relació personal molt bona. Entre tots ens cuidem.

La situació social i econòmica és bona?

Sí. És bona. Tot i que per les persones que han estat a l’atur, mai és prou bona. El mes d’agost passat teníem unes 110 persones apuntades a l’atur. Seguim treballant per què la xifra es redueixi. Al municipi hi tenim el segon polígon industrial més gran de la Conca d’Òdena i una setantena d’empreses. Som un poble ric en indústria i el pressupost municipal ens permet fer inversions. Però la nostra insistència està en buscar solucions per a les persones aturades.

Al municipi hi tenim el segon polígon industrial més gran de la Conca d’Òdena i una setantena d’empreses. Som un poble ric en indústria.

Si visitem La Pobla, què no ens hauríem de perdre?

Aquí hi tenim un dels millors castells de Catalunya. Es parla molt d’altres que hi ha per les rodalies, com ara el de Cardona, però quan la gent de fora, com ara alemanys i francesos, venen aquí es pregunten com és possible que no ho tinguem cada cap de setmana ple d’autobusos. Vam fer una bona recuperació fa uns anys i val la pena visitar-lo. A més, està envoltat de recorreguts per fer en BTT, a peu o corrent.

Tot l’entorn forestal està ple de camins i barraques de pedra seca, de fonts i d’elements que val la pena veure. A més, al casc antic hi tenim racons molt bonics. Els barris de Can Solà, o la figuera, són desconeguts, però convindria conèixer-los.

Deia que la situació econòmica de l’ajuntament és bona.

Així és. Com que tenim tant de teixit empresarial, un 30% o 40% dels nostres recursos econòmics provenen de la recaptació de les empreses del municipi. I no tenim deutes: estem totalment sanejats. Això és molt bo, perquè coneixem situacions d’altres municipis que són problemàtiques. En el seu moment es van fer unes bones polítiques d’atracció d’empreses i ara ho estem gaudint.

Quins són els principals projectes que han fet aquest mandat?

Doncs n’hi ha hagut molts i d’ambiciosos. A més, no s’acabaran aquí, sinó que tindran continuïtat, tant si tornem a manar com si no. Personalment, porto la promoció econòmica i un dels reptes que teníem era el de revitalitzar el comerç local. Vam intentar portar supermercats petits i ho vam aconseguir. Tenim un establiment comercial nou de 300 metres locals on s’hi pot comprar de tot i això és molt avantatjós pel municipi. Pensem que això ajudarà a fer que les botigues tinguin més públic, perquè la gent no ha de marxar a comprar a fora. Si més no, per a la gent gran, ha estat un gran avantatge. I ara estem veient que sempre hi ha gent al carrer gràcies al comerç.

Un altre projecte que volem promoure és el d’un institut escola que ens permeti cobrir des de la P0 fins al final de l’ESO. És una reivindicació de fa més de 30 anys. Ara hi ha un compromís ferm del Departament d’Ensenyament, tot i que hi ha molta feina per fer encara, perquè ens cal un edifici nou.

Encara tenim alguns projectes més. Per exemple, la Berta Pont, que és la regidora d’Esports, ha promogut el Transconca, una jornada orientada a fer visibles les malalties minoritàries a Catalunya. La fem anualment el mes de febrer i vam començar l’any passat. Va superar les expectatives en la primera edició, amb 600 participants, un èxit rotund. A banda, hem fet moltes coses en arts escèniques a l’Ateneu, dansa, teatre, xerrades i cinema. Com unes beques d’estudiant, suport a la llar d’infants (que estava una mica deixada) i volem encara arranjar carrers que formen part de les vies escolars.

Com és l’estructura de l’Ajuntament i de l’equip de govern? 

Aquí tenim 35 persones treballant, en termes del Capítol 1 de personal. S’ocupen de la brigada, la llar d’infants, la consergeria, la part administrativa… Una queixa que sempre tinc és que els ajuntaments petits tenen la mateixa feina que els ajuntaments grans, però molts menys recursos dels necessaris. I això ens fa anar molt de bòlit.

Quant a la part del govern municipal, som dos grups governant en minoria. Hi ha quatre regidors de Participa i un regidor de la llista de PSC. Vam intentar afegir més regidors, però per la raó que fos, no van adherir-se al projecte. Al municipi hi havia hagut 36 anys de majoria absoluta convergent i el canvi va ser immens. Recordo el dia de l’elecció: la sala de plens es va omplir. Mai havia vist tanta gent reunida aquí. Crec que va ser un fet històric.

Sempre em queixo que els ajuntaments petits tenen la mateixa feina que els ajuntaments grans, però molts menys recursos dels necessaris.

Quin és l’origen del seu grup municipal, Participa?

És un grup municipal sense vinculació partidista. Jo tenia clar que si volíem fer un canvi al govern, havíem de ser totalment neutres, sense ideologia de partit. Quan vam començar a parlar amb la gent, se’ns van adherir persones amb ideologia socialista, d’esquerres, de la CUP… Em vaig posar davant de tots i els vaig demanar el suport. I vam presentar-nos a les eleccions de 2015 i vam treure tres regidors. Vam estar en l’oposició, treballant durant quatre anys.

A les eleccions del maig de 2019 vam tornar a quedar segons, però a l’hora de fer la votació per a alcalde em van escollir a mi. Suposo que el municipi demanava un canvi important i es va produir.

Quin ha estat el millor moment com a alcalde?

Potser el de l’elecció. No sabíem què passaria. Vam veure que havíem fet història a la Pobla i que calia demostrar-ho treballant. El primer dia recordo que em deia “això no pot estar passant”, però sí que passava. Eren moments molt bons.

També va ser molt bo quan vaig assabentar-me de l’aposta del Departament d’Ensenyament per fer l’institut-escola, o quan es va decidir la implantació del nou supermercat. En ambdós casos, vaig ser el primer en saber-ho i se’m va quedar a la retina. Molts dels millors moments passen quan els comparteixes amb la resta del municipi.

El primer dia com a alcalde recordo que em deia “això no pot estar passant”, però sí que passava.

I el pitjor moment?

Durant la pandèmia, que va ser molt dura. No ens van tancar perquè, potser, no se’n van recordar. Però estàvem a la Conca d’Òdena i no sabíem què passaria. La gent em trucava i preguntava coses i jo no sabia res de res i havia de donar resposta a les empreses que havien de saber si tancaven o no. Eren moments de molta impotència. Van ser dies molt llargs i de situació molt extrema. A més, moltes persones estimades ens van deixar. Gràcies als regidors que tinc al meu costat, vam poder tirar endavant. Si no fos per ells, no ho hauríem pogut fer.

Quan es troba amb alcaldes i alcaldesses de la zona, quines són les seves reivindicacions?

N’hi ha diverses. Una és la del problema de comunicacions. Últimament s’ha avançat una mica, però la línia R6 de Ferrocarrils encara no funciona: es triga una hora i tres quarts en arribar des de la Pobla a la Plaça Espanya. Es diu que això és el Metro de l’Anoia, perquè hi ha moltes parades, i és cert: de tantes com n’hi ha, no arribes mai. També tenim males connexions, però no depèn de nosaltres sinó de la Generalitat i de Madrid. 

A més d’això, els alcaldes coincidim en què la comarca és molt bonica i atractiva per al turisme. La pandèmia ha tingut coses dolentes, però també ens ha portat més persones que volen conèixer la Catalunya interior. L’Anoia era molt desconegut. Als nostres municipis s’està fent molta feina per tal que la gent ens conegui i vinguin. 

Es diu que la R6 és el Metro de l’Anoia, perquè hi ha moltes parades, i és cert: de tantes com n’hi ha, no arribes mai.

Creu que des del Govern (a Barcelona i a Madrid) s’escolta prou els pobles com La Pobla de Claramunt?

Doncs sí i no. Jo crec que quan demanes que t’escoltin, ho fan. Però a la llarga tot es va difuminant. Per exemple, ara hi ha set o vuit municipis de la comarca que tenim el problema greu de la MAT. Volen fer-la passar per aquí, des de l’Aragó i fins a Rubí. Nosaltres ens trobem molt desemparats, perquè hem fet totes les al·legacions pertinents, però hi ha un moment en què et perds i no saps on estem. 

La Generalitat sembla que hi estigui en contra, però no ho diuen públicament. I quan hi parlem, sembla que ens escoltin, però que no en parlen prou amb Madrid. Demanem atenció i ens la donen, però de vegades els costa ser més contundents i cal que seguim insistint.

Per acabar, com és un dia qualsevol de la seva activitat?

A banda de ser alcalde, tinc una empresa. I per aquest motiu m’aixeco cada dia a les 6 del matí. Si no ho faig així, no acabo la feina. Em desplaço on sigui necessari. Barcelona, Igualada, Consell Comarcal, l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC)… I quan surt alguna queixa d’algun veí, demano que me la passin directament, perquè no vull que es perdi.

A Barcelona potser no funciona així, però en un poble petit, has d’atendre directament la gent. Quan el veí té una queixa o una necessitat sempre se li ha de donar resposta, tant si és bona com si és dolenta. Agradi o no agradi, perquè el veí sempre es queixa per una cosa que té fonamentada. Així doncs, tinc dit a l’OAC que em passin les queixes. De vegades truco directament els veïns i els dic que soc l’alcalde… Em coneixen, però també els sobta. I ho faig tots els dies.