Amb poc més de 3.000 habitants, els mateixos que tenia fa un segle, Gandesa és la capital de la Terra Alta, a la província de Tarragona. I amb una considerable història, amb elements íbers, romànics, i gòtics, essencialment destaca pel seu celler d’estil modernista, declarat Bé d’Interès Cultural per la Generalitat. Donant tanta importància a les vinyes, no és d’estranyar que la seva activitat econòmica més destacada és la producció vinícola, essent la seu del Consell Regulador de la denominació d’origen Terra Alta. També destaca per la seva agricultura, encara que havia conegut temps millors, i la seva indústria, amb manipulació de paper i cartró. Avui parlem amb el seu Alcalde, Carles Luz.
“En zones com la Terra Alta, si no hi hagués un Consell Comarcal, l’hauríem d’inventar, perquè el que no podem pretendre és que la gent de municipis petits no tinguin els mateixos serveis que té qualsevol persona d’arreu de Catalunya”
“En molts municipis, els pactes polítics no són entre grups sinó entre persones, així que sempre s’han de mirar les coses en clau positiva, per tal de beneficiar al màxim als ciutadans de Gandesa i a la comarca de la Terra Alta”
“Costa trobar gent per emprendre una aventura de treball en pobles com el nostre perquè al final un alcalde de municipis petits passa a ser també aquella persona que dóna resposta als ciutadans les 24 hores del dia, set dies a la setmana”
Vostè deu ser el prototipus d’Alcalde que passa per aquí: aquell que ha sentit la política de ben jove
Doncs sí, sempre he estat una persona vinculada a les associacions culturals, a les entitats del municipi, i sense gairebé adonar-te, acabes estant a una llista. Vaig estar dotze anys a l’oposició i aquesta legislatura passada em vaig presentar com a cap de llista, de manera que sóc Alcalde des de fa un parell d’anys. Però vaja, fins que no m’hi vaig posar, estava a l’empresa familiar dedicada a serveis d’empresa d’electricitat.
Tal i com estan les relacions a nivell de govern, no s’acaba d’entendre que sigueu socis del PP
En molts municipis, els pactes polítics no són entre grups sinó entre persones, així que sempre s’han de mirar les coses en clau positiva, per tal de beneficiar al màxim als ciutadans de Gandesa i a la comarca de la Terra Alta. Així que la idea és que les formacions polítiques prioritzin aquestes necessitats per damunt d’altres. I aquest pacte al que vam arribar ha estat el que he defensat.
Retrocedint una mica al passat he vist que malgrat ser un poblet petit, Gandesa té una considerable història
La veritat és que sí, i de fet, una de les fites que m’he marcat ha estat la recuperació de la seva memòria històrica. I no només els fets de la Guerra Civil que van ser molt importants, amb la batalla de l’Ebre, sinó històries de més enllà, com el casament fallit que hi va haver entre el primogènit de Jaume II, i Leonor, l’any 1319, un fet que es coneix com “La farsa de Gandesa”. O que el 48è president de la Generalitat havia estat rector de Gandesa, a principis dels segle XVI. O els set setges que vam patir a les guerres carlines. En fi, ja veu. Tot un seguit de fets que formen part de la nostra història i que caldria recuperar.
Malgrat aquesta història, el que crida l’atenció és el Celler Modernista de Cèsar Martinell, l’anomenada ‘Catedral del Vi’
Bé, de fet, vam tenir una pugna amb els nostres veïns d’El Pinell de Brai per veure qui s’atorgava el títol. Per a mi, els dos cellers són catedrals: el d’El Pinell és espectacular però nosaltres no ens quedem enrere. Nosaltres l’anomenem així perquè van col·locar els dipòsits d’aigua a la part superior, i tenien forma de campana.
No deixa de ser un atractiu pel visitant
Fa tres anys van catalogar aquest celler com una de les meravelles de Catalunya, entre d’altres coses perquè Cèsar Martinell, l’arquitecte, era deixeble de Gaudí. Tot va començar fa gairebé un segle, al 1919, quan quaranta pagesos van anar a buscar diners a un banc per construir el celler i el banc va dir que deixaven els diners sempre i quan contractessin a l’arquitecte César Martinell. I així va ser. Ara s’ha rehabilitat per obrir-lo a l’exterior, i difondre no només el vi sinó també aquest magnífic edifici, on hi estem apostant fort per a què sigui un atractiu turístic.
De fet, durant molts anys hi van viure, del vi
Sí, però fixi’s que la comarca de la Terra Alta ha passat de ser agrícola, amb un percentatge del 60%, a tenir molt més pes la indústria i els serveis, i molts agricultors han compaginat la seva activitat amb l’enoturisme. Tenim el pla dels ports, la Via Verda, el foment dels cellers i les vinyes, i tot això ha anat generant turisme, ha mogut allotjaments rurals, la restauració…
I com es tradueix en diners això?
Bé, és difícil quantificar-ho però sí que puc donar algunes dades. A la Via Verda, per exemple, tenim registrat 40.000 visitants a l’any, una quantitat molt important. Ara la volem perllongar fins al mar, fins a Sant Carles de la Ràpita per tal d’engrandir encara més tota la gran oferta cultural, turística i social de la zona.
Haurà beneficiat a diversos sectors, això
Hem passat de tenir un establiment d’allotjament rural a tenir-ne uns 40, i de no tenir cap empresa de lloguer de bicicletes a tenir-ne 16. I el més important és que tota aquesta gent ja s’ha quedat al territori, així que anem fent per tal que la crisi no sigui més dura del què ja és.
Hem vist que en el tema industrial també destaqueu
Aquí les indústries que hi ha són familiars i del territori, fa molts anys que van començar i s’han mantingut en el temps. En tenim tres de molt importants: una dedicada al paper cartró, una altra dedicada al tema de porcins i pinsos, i una tercera dedicada al plàstic. I a partir d’aquí, n’hi ha d’altres que pivoten al seu costat.
El fet que hi hagi indústria farà que l’atur no sigui gaire important
En l’últim cens de desembre a Gandesa hi havien 3.219 habitants i a la comarca, amb dotze municipis en total, hi ha uns 12.700 habitants. En l’atur estem en unes xifres d’un 12%,; no és una xifra molt gran, però també és cert que no hem tingut els creixements d’altres zones, així que hem estat molt estables.
Amb tot el tema de la crisi, potser el jovent ha hagut de marxar a estudiar o a treballar. Com ha anat, això?
Si, i malauradament no tornen. Moltes de les carreres que estudien no es poden desenvolupar aquí, així que marxen a d’altres llocs. Però també és cert que la gent jove comença a tenir sensibilitat per les tasques que es poden desenvolupar a la comarca, com tot el sector del tema del vi, per exemple.
I no sé si des de l’Ajuntament hi poden fer alguna cosa…
Dintre de les nostres possibilitats intentem aportar solucions per a què el jovent es quedi aquí, aprofitant la inèrcia de les noves tecnologies, que permeten treballar a diferents llocs del territori. Per això hem fet un viver d’empreses on intentem donar cobertura a tota aquesta gent que vulgui desenvolupar la seva professió aquí.
El vi sí que sembla que ha de donar molt impuls a tot plegat
Només cal veure la Garnatxa blanca, que és la varietat autòctona d’aquí de la comarca: un terç del que hi ha plantat mundialment està aquí, i sota aquesta primícia s’ha anat elaborant uns vins que fa poc en un concurs de vins que es va fer a França, amb 350 d’arreu del món, un gran medaller va ser d’aquí de la Terra Alta.
És curiós com la cultura del vi ha anat augmentant espectacularment
Sí, fa anys l’eslògan que teníem era: cos, ànima i color. Però és cert que als darrers anys hi ha hagut una transformació, hem passat de quantitat a qualitat, i això ha propiciat que les coses també s’hagin anat fent d’una altra manera. Molt millor és clar, per tal de donar resposta a la demanda que hi ha al carrer. I per això avui podem gaudir tant de vins blancs com de negres, i de ben bons els dos. I no puc deixar de sentir-me orgullós, perquè tot plegat dona marca i prestigi a la comarca de la Terra Alta. I a més d’una manera particular, de manera que el secret està en això: potenciar allò que ens fa especials.
Vostè és president del Consell Comarcal, una institució que ha estat molt qüestionada darrerament a nivell general.
Tot depèn evidentment de la zona on estàs. En el nostre cas, en un entorn rural, són molt importants, aquestes institucions. Entre d’altres coses perquè hem fet bé els deures i per això es pot continuar treballant per donar servei a la comarca.
Com quins?
Volia fer èmfasi precisament en això. 12.000 habitants són molts per un Consell i la idea és donar servei de gestions com la recollida d’escombraries, serveis socials, joventut… Gandesa té 3.200 habitants i com a cap de comarca es podria permetre aquests serveis, però hi ha municipis de 400 habitants i gràcies al Consell Comarcal es pot donar cobertura a totes aquestes necessitats de la, cosa que si no existís, aquesta mena de gestions no es podrien realitzar.
Llavors, no esteu d’acord en què se suprimeixin
Evidentment, Tal i com li deia hi ha zones on és comprensible que es redueixin administracions tenint en compte que hi ha Ajuntament, Consell, Diputació, òrgans de l’Àrea Metropolitana, la Generalitat… però aquí, a la Terra Alta, som 12.700 habitants i 12 municipis, i com nosaltres, hi ha altres comarques com la nostra. I si no hi hagués un Consell Comarcal, l’hauríem d’inventar, perquè el que no podem pretendre és que la gent de municipis petits no tinguin els mateixos serveis que té qualsevol persona d’arreu de Catalunya.
Es diu que així s’estalviaran costos…
Em fa molta gràcia, això. No entenen que hi ha ajuntaments i ajuntaments. N’hi ha que es poden permetre pagar, tenir càrrecs de confiança i grans estructures. Però mira, el Ministre Montoro amb l’esborrany aquest de la reforma de l’administració local, diu que caldria que dels 11 regidors que tenim només 3 cobressin, quan en realitat, només en cobren 2! I sumats els seus sous, no arribem ni a la meitat del que ell parla com a topall.
Sí, és evident que a determinats llocs no es coneix bona part de la realitat
Són una sèrie de coses que xoquen i generen demagògia i la veritat és que algú d’ells, de les persones que proposen aquestes coses, haurien de conèixer més el territori. Molts alcaldes de municipis petits et diuen que els costa trobar gent per emprendre una aventura de treball perquè al final un alcalde de municipis petits com a Gandesa o de la comarca de la Terra Alta, passa a ser també aquella persona que dóna resposta als ciutadans les 24 hores del dia, set dies a la setmana.
Vols dir que seria hora que els Ajuntaments i Consells Comarcals tinguessin recursos per funcionar bé enlloc de centralitzar-ho tot en les Diputacions?
Si, sens dubte. Si les Diputacions haguessin d’assumir la feina que estant fent els Consells Comarcals i els Ajuntaments, tancarien portes demà mateix. La Diputació no ho podria assumir, o s’hauria de multiplicar per cinc. I el problema està en que ningú vol abordar una mancança de fa molts anys en què els Ajuntaments i els Consells Comarcals no tenen el finançament just per donar resposta als ciutadans.
