En un bell indret del Baix Empordà, al poble de Mont-ras, ens hi rep el seu alcalde, Carles Salgas. Una persona amb molts anys d’experiència en la gestió municipal.
“Sempre poso el mateix exemple: l’ajuntament és com una empresa i cal gestionar-lo com més bé millor. Cada quatre anys passem comptes amb els socis, que són tots els vilatans, no només els que poden votar”
“He treballat molts anys en consells esportius de Girona i que he estat vicepresident de l’UFEC i en federacions esportives. Ara presideixo SEMEGA, una institució de la Diputació que dona servei al sector primari de les comarques gironines”
“Som un lloc molt emblemàtic, costaner, que hem d’intentar protegir, per tal que es conservi així durant molts i molts anys”
“El 2014 vam aconseguir arribar a l’endeutament zero. La gent de Mont-ras sap que les inversions es fan en consonància amb el que anem gestionant. Estem fent obres, i mirem de recollir subvencions per a finançar-les”
“Hem d’acabar el municipi, és a dir, fer-lo maco, fer-lo atractiu. Tenim zones que, malauradament, van quedar penjades durant la crisi del sector immobiliari”
Com és el seu estil de fer política?
Jo provinc del món social, i particularment de la Creu Roja, on ens dedicàvem a ajudar la gent. I aquest és el meu principi: la proximitat amb les persones. Fer que et facin confiança i que t’expliquin les seves preocupacions, petites o grans, i mirar de resoldre-les. Tot el poble em tenen al telèfon i em truquen quan els cal. Jo fins i tot vaig a les cases. No em sento alcalde, sinó servidor del poble… Sempre poso el mateix exemple: que l’ajuntament és com una empresa i que cal gestionar-lo com més bé millor. I resulta que cada quatre anys hem de passar comptes sobre com el gestionem. Els socis de l’empresa són tots els vilatans, no només els que poden votar. En total tenim 1.800 habitants, que són socis.
També ha estat membre de diverses federacions esportives i, actualment, és diputat a la Diputació de Girona. Què li aporten tots aquests càrrecs?
He estat com a regidor 16 anys en tota mena d’àmbits, i vaig esdevenir alcalde el 2011, amb un coneixement molt gran del que és l’alcaldia. De 2011 a 2015 vaig ser conseller comarcal del Baix Empordà responsable de Joventut i Esports. El 2015 vaig tornar a sortir escollit com a alcalde i em van cridar de la Diputació de Girona, per formar-ne part. Novament em designaren responsable dels esports. Val a dir que he treballat molts anys en consells esportius de Girona i que he estat vicepresident de l’UFEC i en federacions esportives. Ara presideixo SEMEGA, una institució de la Diputació que dona servei al sector primari de les comarques gironines. Em sento molt orgullós de contribuir a la bona imatge del sector.
Creu que cal tenir estudis superiors o la carrera de Ciències Polítiques per exercir com a alcalde?
Jo no en soc partidari. Crec que tothom ha de tenir l’oportunitat de treballar en un ajuntament. Això no va de tenir una carrera, sinó del tu a tu amb la gent. I molts empresaris, o membres d’associacions, són molt vàlids per ocupar un càrrec com aquest. És molt més important ser proper a la gent que tenir una molt bona carrera. És cert que com més formació tens, més ben preparat pels nous temps, però en un poble com Mont-ras, el que cal és que la gent et tingui de tu a tu a tu, i et senti proper..
Del vostre poble en diuen que “és petit però amb grans expectatives’. A què es refereixen?
A Mont-ras hi tenim coses molt desconegudes que hem mirat de potenciar. Per exemple, el paisatge de les Gavarres, que és una zona protegida, i la platja, que en tenim quatre. Un dels festivals més importants de la Costa Brava i, podria dir que quasi bé d’Europa, és el de Cap Roig. Doncs bé, el 75% del Jardí Botànic de Cap Roig, pertany a Mont-ras. Això és un motiu d’orgull per a nosaltres. Som un lloc molt emblemàtic, costaner, que hem d’intentar protegir, per tal que es conservi així durant molts i molts anys.
Quins són els indrets més emblemàtics del seu poble?
La plaça de l’Ajuntament i la plaça de l’església, són els dos llocs emblemàtics que hi ha al poble. Aquí nosaltres hi fem la fira del Corpus, que hem volgut potenciar en aquesta legislatura, i que permet fer-hi una tradició tan arrelada com és la de les catifes de flors. Les parades i les catifes uneixen les dues places i allà s’hi troben els representants de les associacions i col·lectius locals, amb la gent que ve de fora.
Un altre lloc important és el del mirador, que permet veure tota la plana i contemplar la grandesa de tot el poble. Finalment tenim Cap Roig i les cales, on hi tenim la llegenda del “Crit”.
Què diu aquesta llegenda?
Sembla ser que hi havia una pubilla, dita de Cal Gall, que la van segrestar uns pirates. Quan se l’enduien cap al vaixell, la noia va mossegar la mà d’un dels malfactors i es va escapar, però en arribar a un penya-segat es va matar. I es diu que encara avui en dia se’n senten els crits cada vegada que es gira la tramuntana. Per això la cala del Crit.
Com potencien l’activitat econòmica del poble?
En termes de creació de riquesa, aquí comptem amb empreses molt importants, com ara la Milan Factis, que és la fabricant de les famoses gomes d’esborrar que tots hem fet servir. És l’empresa més gran que tenim. També comptem amb les drassanes més grans d’Europa, però no de mar, sinó de decoració de vaixells. Aquí hi tenim els artesans de cal Esteve Ferrer, que exporten a tota Europa. També tenim una pagesia molt potent, de la que cada vegada en quedem menys. Altres sectors que no podem desmerèixer són la pelleteria, el turisme i el sector comercial, amb una quantitat molt important de concessionaris de cotxe.
Quin és l’estat financer de l’ajuntament?
El 2014 vam aconseguir arribar a l’endeutament zero. La gent de Mont-ras sap que les inversions es fan en consonància amb el que anem gestionant. Estem fent obres, i mirem de recollir subvencions per a finançar-les. I això és un motiu d’orgull, perquè com els dic a la gent del poble, com a socis que són de l’empresa, no tenen cap deute a nivell particular. I encara anem fent inversions, que és difícil.
Ara que estem a punt d’iniciar una nova legislatura, quin balanç en pot fer de la darrera?
Jo n’estic molt content perquè porto 8 anys d’alcalde i 24 en l’ajuntament. Sempre dic que els 4 primers anys són per aprendre, posar ordre i planejar el futur. La resta han servit per aportar una mica de canvi, amb l’ajut de moltes persones, tant dels regidors com de persones de fora de l’ajuntament.
Quins reptes prioritaris marcaran la propera legislatura?
Hem d’acabar el municipi, és a dir, fer-lo maco, fer-lo atractiu. Tenim zones que, malauradament, van quedar penjades durant la crisi del sector immobiliari. Relacionat amb això tenim el repte de la vivenda pels joves. Tenim un estudi que diu que els joves marxen a viure a Palafrugell o a Palamós, perquè aquí no hi ha prou pisos disponibles. Això és gravíssim, perquè cal que tinguem vivendes per tal que la gent jove es quedi a viure al municipi. És un dels reptes que encara no hem aconseguit resoldre i que suposo que es podran executar en anys propers.
Quina lectura fa de la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
Crec que no hauria de passar el que està passant pel fet que la gent tingui dret a expressar-se. Soc un gran defensor de la llibertat d’expressió de la gent i el que va passar després de l’1 d’octubre va ser gravíssim. Realment, no tinc paraules per descriure el que està passant aquesta gent que està allà, en el judici. Per cert, aquest és un judici a tots. Que no ens vulguin escoltar és un trencament.
Quina creu que és la manera d’aconseguir una estabilitat política?
Primer de tot, que deixin anar els presos polítics. I després parlem-ne. Vull dir, hi ha un polític rellevant que deia: “es que només demanàvem, érem com un matrimoni que es volia separar i toca a la porta del marit i diu ‘escolta, em vull separar’; ‘Oh, no hi ha dret.’ ‘Home, no volia que em diguessis això”…
Què creu que s’hauria de fer per acabar amb el descrèdit i desconfiança que hi pugui haver cap a la política i els polítics?
Jo diria que en els pobles petits no som polítics, sinó gestors. Això per començar. I tot i que ara tinc el plaer d’estar a la Diputació de Girona, no em sento polític. Jo tinc una feina professional, i la feina política és el meu hobby. I així és com veig que haurien de ser els polítics Si la societat ens veu malament és perquè creu que els polítics estan aquí per aprofitar-se i per no defensar ni ajudar la societat. Jo crec, però, que ara puja una nova fornada, amb una manera de fer diferent.
