El Papa Francisco va saludar ahir a la tarda als participants en la Trobada "Esclavitud moderna i canvi climàtic: el compromís de les ciutats", i en el simposi "Prosperitat, gent i planeta: aconseguir el desenvolupament sostenible a les nostres ciutats"
El Papa Francisco va saludar ahir a la tarda als participants en la Trobada "Esclavitud moderna i canvi climàtic: el compromís de les ciutats", i en el simposi "Prosperitat, gent i planeta: aconseguir el desenvolupament sostenible a les nostres ciutats" organitzats a la Casina Pius IV del Vaticà per la Pontifícia Acadèmia de les Ciències, qui el canceller és el bisbe Marcelo Sánchez Sorondo. En l’esdeveniment han intervingut els alcaldes de les grans ciutats, els administradors locals i diversos representants de les Nacions Unides.
El Sant Pare va pronunciar un discurs improvisat en què va reiterar que la cura de l’ambient significava, sobretot, adoptar una actitud d’ecologia humana i que la seva encíclica "Laudato Si" no era només una encíclica ‘verda’, sinó social. També va tocar el tema del creixement desmesurat de les ciutats a les quals acudeixen les poblacions rurals perquè el camp no ofereix oportunitats de treball i va convidar els alcaldes a cridar també en causa als organismes internacionals perquè prenguin cartes en l’explotació i el tràfic de persones causada pels fenòmens migratoris.
"Els agraeixo sincerament, de cor, el treball que han fet -va dir el Papa als participants al Simposi- És veritat que tot girava al voltant… d’aquesta cultura de la cura de l’ambient. Però aquesta cultura… no és una actitud només? Ho dic en bon sentit- "verd"… és molt més. Tenir cura de l’ambient significa una actitud d’ecologia humana. O sigui, no podem dir: la persona és aquí i el Creato, l’ambient, és allí. L’ecologia és total, és humana. Això és el que vaig voler expressar en l’Encíclica "Laudato Si": que no es pot separar l’home de la resta, hi ha una relació d’incidència mútua, sigui l’ambient sobre la persona, sigui de la persona en la manera com tracta l’ambient; i també, l’efecte de rebot contra l’home quan l’ambient és maltractat. Per això, davant d’una pregunta que em van fer jo vaig dir: "no, no és una encíclica? Verda?, és una encíclica social". Perquè dins de l’entorn social, de la vida social dels homes, no podem separar la cura de l’ambient. Més encara, la cura de l’ambient és una actitud social, que ens socialitza en un sentit o en un altre… i d’altra banda, ens fa rebre… allò que ens va ser donat com a do, o sigui, l’ambient".
"… Em va semblar una idea … molt fecunda .. convidar els alcaldes, als síndics de les grans ciutats i no tan grans, perquè una de les coses que més es nota quan l’ambient, la Creació, no és acurada, és el creixement desmesurat de les ciutats. És un fenomen mundial … les grans ciutats, es fan grans però cada vegada amb cordons de pobresa i de misèria més grans, on la gent pateix els efectes d’un descuit de l’ambient. En aquest sentit, està involucrat el fenomen migratori. Per què la gent ve a les grans ciutats, als cordons de les grans ciutats, les viles misèria, les barraques, les faveles?… Simplement perquè ja el món rural per a ells no els dóna oportunitats. I un punt que està en l’encíclica, i amb molt de respecte, però s’ha de denunciar, és la idolatria de la tecnocràcia.
La tecnocràcia porta despullar de treball, crea desocupació, els fenòmens desocupatorios són molt grans i necessiten anar migrant, buscant nous horitzons. El gran nombre de desocupats alerta. No tinc les estadístiques- però en alguns països d’Europa, sobretot en els joves, la desocupació juvenil, dels 25 anys cap avall, passa del 40 per cent i en alguns arriba al 50 per cent ….. I això projectat cap al futur ens fa veure un fantasma, o sigui, una joventut desocupada que avui quin horitzó i quin futur pot oferir ?, què li queda a aquesta joventut? O les addiccions, o l’avorriment, o el no saber què fer de la seva vida -una vida sense sentit, molt durada, o el suïcidi juvenil? les estadístiques de suïcidi juvenil no són publicades en la seva totalitat-, o buscar en altres horitzons, encara en projectes guerrillers, un ideal de vida. ”
"D’altra banda, la salut està en joc -va subratllar el Pontífex La quantitat de malalties ‘rares’, així es diuen que vénen de molts elements de fertilització dels camps? o … d’un excés de tecnificació. Entre els problemes més grans que estan en joc és l’oxigen i l’aigua. És a dir, la desertificació de grans zones per la desforestació. Aquí al costat meu hi ha el cardenal arquebisbe encarregat de l’Amazònia brasilera, ell pot dir el que significa una desforestació avui dia, a l’Amazònia, que és el pulmó del món, Congo, Amazònia, grans pulmons del món -… Què succeeix quan tots aquests fenòmens de tecnificació excessiva, si no cura de l’ambient, a més dels fenòmens naturals, incideixen sobre la migració? El no haver treball, i després la tracta de les persones. Cada vegada és més comú el treball en negre, un treball sense contracte… El treball en negre és molt gran, la qual cosa significa que una persona no guanya prou per viure. Això pot provocar actituds delictives i tot el que passa en una gran ciutat per aquestes migracions provocades per la tecnificació. Sobretot em refereixo a… la tracta de les persones en el treball miner, l’esclavitud minera encara és molt gran i és molt fort. I el que significa l’ús de certs elements de rentat de minerals? arsènic, cianuro- que incideixen en malalties de la població. En això hi ha una responsabilitat molt gran. O sigui que tot rebota, tot torna. És l’efecte rebot contra la mateixa persona. Pot ser la tracta de persones pel treball esclau, la prostitució, que són fonts de treball per poder sobreviure avui dia ”.
"Finalment, jo diria que sobre això cal interessar a les Nacions Unides. Tinc molta esperança a la Cimera de París, de novembre, que s’aconsegueixi algun acord fonamental i bàsic. Tinc molta esperança, però no obstant això, les Nacions Unides han d’interessar molt fortament sobre aquest fenomen, sobretot, en la tracta de persones provocada per aquest fenomen ambiental, l’explotació de la gent. Vaig rebre fa un parell de mesos a una delegació de dones de les Nacions Unides encarregades de l’explotació sexual dels nens en els països de guerra… És un altre fenomen. I les guerres són també element de desequilibri de l’ambient".
"Voldria acabar amb una reflexió que no és meva, és del teòleg i filòsof Romano Guardini -va assenyalar Francesc- Ell parla de dues formes d’incultura: la incultura que Déu ens va lliurar perquè nosaltres la transformáramos en cultura i ens va donar el mandat de cuidar, i fer créixer, i dominar la terra; i la segona incultura, quan l’home no respecta aquesta relació amb la terra, no en té cura… Quan no la cuida, l’home s’apodera d’aquesta cultura i la comença a treure de llit… i se li va de les mans i forma una segona forma d’incultura: l’energia atòmica és bona, pot ajudar, però fins aquí, si no pensem a Hiroshima i Nagasaki, o sigui ja es crea el desastre i la destrucció. Avui dia… aquesta segona forma d’incultura és la que destrueix l’home. Un rabí de l’edat mitjana, més o menys de l’època de Sant Tomàs d’Aquino… explicava en un ‘midrash’ el problema de la torre de Babel als seus feligresos a la sinagoga, i deia que construir la torre de Babel va portar molt temps, i va portar molta feina, sobretot fer els maons -suponía armar el fang, buscar la palla, amassar, tallar-la, fer-la assecar, després posar-la al forn, cuinar-la, o sigui que un maó era una joia, valia moltíssim- i l’anaven pujant, al totxo, per anar posant a la torre. Quan queia un maó era un problema molt greu, i el culpable o el que va descuidar el treball i el va deixar caure, era castigat. Quan queia un obrer dels que estaven construint no passava res. Aquest és el drama de la segona forma d’incultura: l’home com a creador d’incultura i no de cultura. L’home creador d’incultura perquè no té cura l’ambient"
"I per què aquesta convocatòria de l’Acadèmia Pontifícia de les Ciències als síndics, alcaldes, intendents de les ciutats? Perquè aquesta consciència si bé surt del centre cap a les perifèries, el treball més seriós i més profund, es fa des de la perifèria cap al centre. És a dir, des de vostès cap a la consciència de la humanitat. La Santa Seu o tal país, o tal altre, podran fer un bon discurs a les Nacions Unides però si el treball no ve de les perifèries cap al centre, no té efecte. D’aquí la responsabilitat dels síndics, dels intendents, dels alcaldes de les ciutats. Per això els agraeixo moltíssim que s’hagin reunit com perifèries summament serioses d’aquest problema. Cada un de vosaltres té dins de la seva ciutat coses com les que jo he dit i que vostès han de governar, solucionar, etc. Els agraeixo i demano al Senyor que ens doni a tots la gràcia de poder prendre consciència d’aquest problema de destrucció que nosaltres mateixos estem tirant endavant en no tenir cura l’ecologia humana, en no tenir una consciència ecològica com les que ens va ser donada al principi per transformar la primera incultura en cultura, i frenar aquí, i no transformar aquesta cultura a incultura".
