Encara que està carregada d’història, la població de Castelldefels (situada al Baix Llobregat, tocant a Barcelona i amb poc més de 60.000 habitants segons el cens del 2008), no va ser fins als anys cinquanta del segle passat que va adquirir la fama de municipi d’estiueig. De fet, l’any 1957 hi havia més de 40 urbanitzacions en construcció, avui agrupades en una vintena.
“A nivell de poble o ciutat, el que preval és l’individu. I aquesta mena d’aliances funcionen perquè hi ha una immediatesa que requereix que t’hagis d’entendre amb la persona que representa la formació, i no el partit en si”
“Un element prou significatiu de com se sent un municipi és la implicació de la seva gent. Nosaltres tenim enregistrades 280 associacions i entitats. Ja veu que això no lliga massa amb el concepte de ciutat dormitori”
“Sempre que hi ha un canvi d’Alcalde, la gent crec que pensa que hi haurà un impuls, no perquè la gestió no s’estigui fent bé, sinó perquè tots som diferents i tenim una manera d’actuar. Encara que el programa de govern sigui el mateix”
Porta pocs mesos com Alcalde però una envejable trajectòria al darrera.
Així que vaig acabar la carrera, i després de mig any en un despatx, vaig venir cap a Castelldefels com a cap de Gabinet de l’Alcalde. Em vaig anar movent pels ajuntaments i mai he abandonat l’àmbit de l’administració pública.
I anar voltant tant pensa que li ha pogut servir?
Sens dubte. El fet de treballar a diversos llocs, encara que sigui en un àmbit més o menys semblant, et permet tenir una visió molt més àmplia del què representa treballar en un ajuntament. L’única àrea que se’m va resistir durant un temps va ser la d’urbanisme, però quan la vaig ocupar uns quants anys, aquí a Castelldefels, ja vaig poder completar tot el ventall de regidories (rialles).
Fa relativament poc que és alcalde. Què pensa que haurà portat aquest relleu?
Bé, sempre que hi ha un canvi, la gent crec que pensa que hi haurà un impuls, no perquè la gestió no s’estigui fent bé, sinó perquè senzillament, tots som diferents i tots tenim una manera d’actuar. Encara que el programa de govern sigui el mateix. Cada persona posa l’accent en allò que crea prioritari.
Al posar l’accent més en la persona que no pas en el partit, ja es veu que vostè parla de política municipal.
Sí, és clar, en l’àmbit municipal es pacta amb les persones més que amb els partits, i això es veu clarament veient les coalicions que es formen en alguns ajuntaments. A nivell autonòmic o estatal, tot estarà més condicionat pel partit, però a nivell de poble o ciutat, el que preval és l’individu. I aquesta mena d’aliances funcionen perquè hi ha una immediatesa que requereix que t’hagis d’entendre amb la persona que representa la formació, i no el partit en si.
Altres convidats ens han dit que aquesta proximitat és l’atractiu de la política municipal.
Si, sens dubte, però això comporta que a vegades sigui difícil de gestionar. Des que surto de casa, a primera hora del matí, fins que hi torno a entrar, al vespre, estic en contacte amb gent, i és clar: alguns m’agraeixen el que s’està fent i d’altres que en discrepen.
I quines són les coses per les quals els ciutadans discrepen?
En general, per temes de recursos. Hi ha moltes temes que preocupen al ciutadà però es poden resumir en el que es refereix als carrers: la seva neteja, el seu estat, la vigilància… Evidentment, quan més recursos tens, més pots abocar en aquests temes i, per tant, la gent d’alguna manera valora més positivament el que s’està fent.
Estem parlant d’actuacions relativament barates.
És que són aquests recursos els que valora més la gent, més que les grans obres. Amb els diners que tens has de ser capaç de poder gestionar i intentar donar un màxim de servei possible. Però sí, són aquestes petites coses les que acaben fent més fàcil la vida en un municipi.
I després estan les grans obres.
Si i, en aquest cas, Castelldefels és una ciutat que ha crescut molt en poc temps, i per tant, crec que en aquests moments estem acabant de pair el creixement que ha comportat tot aquest canvi, i les conseqüències que se n’han derivat. Per exemple, a finals d’aquest any inaugurem el Teatre; d’aquí a pocs dies, a primers d’octubre comencem les obres de la biblioteca que disposaran de 5.000 m2; aquest curs ha entrat en funcionament la tercera escola bressol i ja ens hem posat a treballar en la construcció de la quarta…
Alguna cosa més?
Si, estem fent un clavegueram d’un barri que encara no en tenia, el de Montmar, hem adquirit un espai que era molt important i molt simbòlic per a Castelldefels: el de Cané i Marit. I tot plegat forma part d’aquella mena d’obres o infraestructures que són necessaris per un municipi que ha crescut tant com el nostre i que d’una manera o altra s’han d’acabar fent. I millor si es poden acabar en aquest mandat.
Sí, és clar, però per finançar tot això, l’endeutament ha de ser considerable.
Efectivament, el finançament local és la gran assignatura pendent de la democràcia. Sembla que per fi s’ha posat fil a l’agulla en el tema del finançament autonòmic i en aquests moments tots estem esperant que li toqui el torn al finançament local. A més, hem de tenir en compte que amb l’actual situació, hi ha molts menys ingressos pel que fa al tema urbanístic i això ha fet més que necessari tenir un finançament local autosuficient.
Com compensen ara els recursos que fins fa quatre dies venien de la construcció?
Bé doncs, de moment, amb molta austeritat i contenció en el pressupost de despeses. Habitualment fem els pressupostos amb molt de rigor, però els de l’any que ve, seran especialment austers. Entre d’altres coses, perquè tampoc ens podem permetre el luxe d’incrementar els impostos.
Sí, aquest tema certament és un delicat.
Nosaltres els hem congelat. El 2009 vam optar per fer-ho així, i segurament que als del 2010, que ja estem treballant, anirem en la mateixa línia. Tret del de l’IBI, la resta d’impostos i taxes no s’apujaran.
I ja que estem en el tema, com està l’atur a Castelldefels?
Sortosament, no n’hi ha gaire. A veure, només que hi hagi una persona parada ja és prou important, però en termes objectius, aquí tenim un 10,9% d’atur que deu estar a l’ordre de 3-4 punts per sota de la mitjana de la comarca. No és per tant, en aquest sentit, una dada tan dolenta com podria ser en altres llocs.
I a què ho atribueix?
Castelldefels no té polígons industrials i això implica que la gent no té feina al municipi sinó que es trasllada a d’altres indrets.
Sí, perquè vostès són una ciutat de serveis.
Sí, sens dubte. Castelldefels és una ciutat amb vocació turística. I no ens amaguem: hem fet un pla de desenvolupament i de marketing turístic que va fer el consultor Josep Xiens. I hem volgut posar en valor el turisme a la ciutat, apostant per un de qualitat. Tenim 3.300 places hoteleres, una gastronomia que està reconeguda àmpliament i atractius prou interessants. Potser per tot això, no hem notat tant el tema de l’atur, el que li deia. I és evident que l’ocupació ha baixat una mica, però no té res a veure amb la davallada que ha patit la construcció.
Perquè dèiem que d’atractius no els manquen…
Sí, en tenim uns quants. Hi ha el Castell, per exemple, que ja està parcialment restaurat i que ja s’utilitza, o els cinc quilòmetres de platja, amb un passeig marítim de quatre quilòmetres, que representen un actiu molt important. L’hem fet conjuntament amb el Ministeri, així que anem avançant amb la millora de tot aquest Litoral. I no podem deixar de banda que som la porta de la comarca del Garraf, i aquest és un altre valor que hem de tirar endavant. Ah! I també tenim el canal de piragüisme de Catalunya.
De fet són subseu olímpica.
Així és, i de fet, si Tarragona acaba essent seu dels Jocs del Mediterrani, nosaltres tornarem a ser subseu. A més, al llarg d’aquests anys hem portat tot un seguit de competicions esportives molt rellevants, com la celebració de la primera etapa del Barcelona-Dakar que va ser a la platja, la tretzena Lliga del Pirineus de Handbol, o la Marató del Mediterrani.
Tornem al tema de la platja. Suposo que deuen destinar molts recursos a tenir les platges en bon estat.
Tant és així que tenim diferents reconeixements: la bandera blava de qualitat mediambiental, la Q de qualitat turística per part de la Diputació i de la Cambra. I en aquests moments estem treballant per aconseguir la certificació que dóna la Generalitat de ciutat esportiva. Realment, quan es va fer una aposta pel turisme de qualitat tot plegar va suposar realitzar unes actuacions i millores que hem portat a terme sobre tot a la platja.
Amb tot això costa de creure que Castelldefels pugui ser considerada una ciutat dormitori.
Jo diria que no ho és, efectivament. Potser en els seus orígens, als anys setanta, quan hi havia molta segona residència, no li diria que no. Però en aquests moments pràcticament tot és primera residència. Miri, un element prou significatiu de com se sent un municipi és la implicació de la seva gent. Per a que es faci una idea, en aquests moments tenim enregistrades 280 associacions i entitats. Ja veu que això no lliga massa amb el concepte de ciutat dormitori.
I quin percentatge d’immigració tenen aquestes associacions?
Hi ha dos elements a destacar, partint de la base que tenim un tant per cent d’immigració molt elevat. Un és que una part és una immigració benestant, de gent comunitària. La més important és la romanesa, però també hi ha italians, argentins, alemanys, francesos, gent d’empreses multinacionals. L’altra és la immigració que té majors dificultats econòmiques. Aquest percentatge és menor i com que li comentava allò de la poca indústria, no ho notem massa.
El fet que molts esportistes l’hagin triat com a residència és prou significatiu.
Si, sí, futbolistes, tenistes, esportistes en general que saben que a Castelldefels s’hi viu molt bé, hi ha molta qualitat de vida. Els màxim atractius són el mar i El Garraf, i encara que ja ho hagi dit, no em fa res repetir-ho: som balcó mediterrani.
Un balcó que potser els beneficia per la proximitat amb l’aeroport.
Sí, ens beneficia perquè dóna feina i a nivell de comunicació ens porta turistes. En algun moment puntual cal admetre que sí, que hi ha algun problema de soroll, però hi ha un grup de treball que s’ha centrat en elaborar una proposta per minimitzar tots aquests impactes.
Vostè és alcalde des de fa poc però ja s’ha travessat l’equador de la legislatura.
Per això ens hem marcat molts projectes a fer. Ara mateix, en tenim vius més de 100, relacionats en temes d’urbanisme. Amb el FEIL vam tenir 10 milions i mig que van anar la mar de bé, i ara estem esperant el segon FEIL que no sabem quina quantitat tindrà, però suposo que serà inferior. Així que aquests dos anys han de servir pràcticament per a què Castelldefels tingui els equipaments que li pertoquen per la població que té. També hi ha un altre repte que em marco: el de seguir cohesionant territorialment aquesta ciutat perquè hi ha tot un seguit de barreres entre mig de la platja i la muntanya.
I cóm es fa?
Doncs amb un pont que vam obrir fa uns anys, però també millorant el transport públic, i reformant l’estació de tren, perquè no hem d’oblidar que cada dia l’agafen 12.000 persones. Quan es va obrir la T1 de l’aeroport es va posar en marxa la línia 99 d’autobús que comunica Castelldefels amb l’aeroport. També s’està treballant amb la Generalitat en el projecte de Bus Baix que conectaria Castelldefels amb Cornellà per autobús. Estem treballant per ampliar tota la xarxa de carril bici. I totes aquetes apostes ajuden a cosir territorialment tota la ciutat.
Ho acabarem tot?
Procurarem. I si els ciutadans em donen la seva confiança, repetirem.
