En marxa la campanya de renovació de llacs de grans dimensions dels parcs metropolitans

• 17 dels 52 parcs metropolitans disposen d’elements d’aigua (llacs, canals, basses o estanys), gran part dels quals han estat objecte de processos de naturalització
• L’entrada en vigor del decret de sequera ha comportat l’aplicació de restriccions en la gestió d’aquestes làmines d’aigua
• Els elements d’aigua no tenen només una funció ornamental, sinó que faciliten la regulació tèrmica i la sensació de confort ambiental, alhora que són un hàbitat de fauna diversa i donen suport a la biodiversitat
• La qualitat de l’aigua és clau perquè aquests elements es conservin correctament, per això també es fa una gestió acurada de les instal·lacions, la vegetació i la fauna associades

Aquest hivern i principi de primavera s’està portant a terme el buidatge, la neteja i el reompliment de les grans làmines d’aigua dels parcs metropolitans, que ara ja es troben en la fase final. Un cop el Pla de sequera ha retornat a la fase inicial d’alerta i la pluviometria ha millorat, l’equip de parcs de l’AMB ha revisat i valorat l’estat de les làmines d’aigua (aspecte, qualitat de l’aigua i condicions de vida de la fauna existent). Es considera necessari dur a terme aquestes tasques per tal de garantir-ne la qualitat durant l’època estival —els mesos més delicats a causa de l’augment de temperatures—, i afavorir l’estat òptim de la vida aquàtica.

Aquestes tasques de buidatge es fan durant els mesos d’hivern per evitar intervenir en època de nidificació d’ocells aquàtics i en època de reproducció d’espècies protegides, com alguns amfibis, de manera que es minimitza l’impacte en la fauna salvatge.

L’AMB ha dut a terme el buidatge i la renovació dels llacs dels parcs següents:

• Torreblanca (Sant Joan Despí/Sant Just Desvern): els dos llacs, el romàntic i l’inferior. Inclou la  millora de les instal·lacions de recirculació i emplenament del llac.
• Can Solei i Ca l’Arnús (Badalona): el llac romàntic.
• Can Vidalet (Esplugues de Llobregat): el llac romàntic.
• Can Zam (Santa Coloma de Gramenet): el llac naturalitzat. Inclou la millora d’instal·lacions i la renovació de la vegetació.
• Jardins botànics: el llac del Jardí Botànic de Barcelona i l’estany del Jardí Botànic Històric.

Aquest pla de buidatge i renovació, que va començar el passat mes d’octubre i acabarà aquesta primavera, recull les tasques següents: 

• Buidatge de l’aigua del llac. Es fan servir bombes d’aspiració i mànegues per extreure l’aigua i, quan és possible, s’aprofita per regar les plantes del parc. Aquesta tasca és més o menys complexa en funció de la qualitat de l’aigua i la presència de sòlids en suspensió i llot que es pugui haver acumulat al fons.
• Neteja de l’interior del llac. Es retira el llot generat per la sedimentació i tots els elements que hagin caigut al llac (restes vegetals, troncs, branques i voluminosos inorgànics). Per a aquesta tasca, es necessita tant personal que faci tasques manuals com l’ajuda de maquinària diversa per impulsar i extreure el llot.
• Identificació d’espècies invasores i actuacions de control de fauna exòtica. La introducció d’exemplars de flora i fauna forans (espècies al·lòctones) posa en perill la supervivència de moltes espècies autòctones. En el cas dels ecosistemes aquàtics, les espècies autòctones es poden veure desplaçades i fins i tot arribar a desaparèixer, entre altres motius, per la transmissió de malalties. És important eliminar els principals focus d’introducció d’espècies invasores, controlar-ne l’expansió i afavorir l’establiment de fauna salvatge protegida, com els amfibis. Una de les vies per aconseguir-ho és sensibilitzar la ciutadania, ja que, per exemple, en el cas de la tortuga de Florida (Trachemys scripta) i la carpa (Cyprinus carpio), els alliberaments procedeixen principalment de persones que les tenen a casa. 
• Inspecció i revisió de l’estructura del vas. Es revisa l’estructura que conté la làmina d’aigua i es reparen les fissures que puguin haver-se produït amb l’objectiu d’evitar sobreconsums d’aigua per fuites.
• Revisió, reparació i millora de les instal·lacions associades. Es milloren els sistemes de recirculació d’aigua per assegurar-ne l’oxigenació i la bona qualitat. També s’automatitzen els sistemes de filtratge d’aigua i de control de nivells.
• Manteniment de vegetació aquàtica, poda i reforç de plantes. Habitualment es troben en forma d’illes flotants (estructures amb plantes que suren al mig de la làmina), de calaixos amb graves situats al voltant de la làmina o de plantacions en testos (com en el cas dels nenúfars). La presència de plantacions com el canyís o la boga actuen com a sistema natural d’oxigenació i de millora de la qualitat de l’aigua.
• Reompliment del llac amb aigua renovada. Es porta a terme mitjançant instal·lacions d’injecció d’aigua existents fins a arribar al nivell òptim o inicial del llac.

Tots els treballs de gestió de fauna es fan amb la supervisió i l’assessorament d’un tècnic especialista en gestió de làmines naturalitzades i fauna urbana.

Làmines d’aigua dels parcs metropolitans: funcions, context i antecedents

La xarxa de parcs metropolitans de Barcelona (XPM), formada per 52 parcs distribuïts en 34 municipis, disposa d’un gran nombre d’elements d’aigua com llacs de grans dimensions, canals, basses o estanys. Aquests punts d’aigua tenen funcions vitals per al medi ambient com la termoregulació dels espais, el suport a la millora de la biodiversitat i la presència de fauna (avifauna, amfibis, insectes, etc.) i la millora de la qualitat paisatgística.

Aquestes estructures han patit restriccions amb l’activació del Pla de sequera (activat el mes d’octubre del 2021).

L’entrada en fase d’alerta del Pla de sequera —el 22 de novembre del 2022— va implicar la prohibició de l’emplenament total o parcial dels llacs, excepte els que eren elements de suport vital per a la vida aquàtica. Sobre la base d’aquests requeriments, l’AMB va aturar l’emplenament de basses i canals d’aigua on no hi havia presència de fauna aquàtica i va mantenir al nivell imprescindible de les basses amb fauna aquàtica associada, mantenint aquest criteri al llarg de la fase d’excepcionalitat.

Amb l’entrada en fase d’emergència del decret de sequera (2 de febrer del 2024), només es podien omplir làmines d’aigua que acollissin fauna en perill d’extinció o fauna destinada a la recuperació d’espècies autòctones. El criteri de l’AMB va ser mantenir el nivell d’aigua de petites basses alimentades amb aigua no potable i llacs de grans dimensions que acullen fauna diversa.

Durant el llarg episodi de sequera, amb l’objectiu d’assegurar la qualitat de l’aigua, l’AMB ha estat recollint regularment dades de paràmetres clau per a la supervivència de la fauna aquàtica (oxigen dissolt o nitrats, entre d’altres) i ha mantingut els llacs del parc amb el consum d’aigua mínim i imprescindible. En paral·lel, s’han intensificat les tasques de neteja de la superfície i els perímetres de les làmines per evitar que s’hi acumuli matèria orgànica (fulles, terra, menjar facilitat pels usuaris, etc.), ja que són elements que poden empitjorar la qualitat de l’aigua i la subsistència de la fauna aquàtica.

Font: AMB