“En pobles petits, els Plans Urbanístics han sigut un desastre. No funcionen”

Vostè fa sis anys que és alcaldessa. Com valora l’experiència? Què n’ha après?

De moment, en faig una valoració molt positiva. Aquest és un càrrec complicat i no ets conscient de la dificultat que comporta fins que no hi ets al capdavant. Però també n’aprens molt. Per exemple, a empatitzar, a tenir paciència… En un municipi tan petit com aquest, l’alcaldessa ho toca tot: des d’urbanisme fins a temes socials i educació. Tot passa per les teves mans.

Aquests han estat uns temps durs. Quan tot just portàvem dos anys a l’alcaldia, va venir tot el tema del Procés i de l’1 d’octubre. Per als alcaldes va ser complicat i va costar molt de gestionar. I, un cop superada la qüestió ens va arribar la pandèmia de la Covid19. Per sort, la incidència ha estat baixa aquí. No hem tingut gaires defuncions, però l’activitat de l’ajuntament s’ha vist aturada i la del poble no cal dir-ho.

Aquest és un càrrec complicat i no ets conscient de la dificultat que comporta fins que no hi ets al capdavant.

Ens ha portat unes fotografies personals. Ens les pot comentar? 

En la primera hi surto amb la meva família cantant caramelles, que és una tradició local. En fem als nuclis de Peramola i de Tragó. Tothom hi ha participat sempre, però per culpa de la pandèmia fa dos anys que no es poden celebrar. Jo confio en què, quan la situació es normalitzi, ho puguem tornar a fer.

També he triat fotografies de quan anava al a universitat. Va ser una època molt important de la meva vida i és la història més recent que tinc. És un temps per estudiar i créixer molt personalment. Tota una escola de vida. Als pobles, amb 18 anys, hem de marxar de casa per anar a estudiar a fora. No sé si és un avantatge o un inconvenient. En el meu cas, vaig anar-me’n a Barcelona, a viure amb dues amigues. Això et genera situacions que t’obliguen a madurar i espavilar-te, per molt que al darrere hi tinguis els pares… Passes de viure en un poble de 350 habitants a una ciutat com Barcelona.

I alguna foto més vinculada amb l’alcaldia?

En tinc moltes de relacionades a actes públics celebrats al municipi. Per exemple, aquí estem presentant el projecte “Padrina Parla’m de tu”. Va ser una iniciativa que vam engegar el desembre de l’any 2020 i que consistia en entrevistar totes les persones majors de 65 anys del municipi. Ens explicaven les seves vivències, la seva vida professional, la història del municipi a través de la seva mirada… I vam fer la inauguració l’any passat, al juliol. Ho recordo amb molta estimació. Elles s’ho van passar molt bé, els va agradar molt l’experiència. I a mi també. 

Ens comentava que a Peramola no hi havia hagut gaire afectació per la pandèmia. En quin moment es troben ara?

La incidència sobre la salut no ha estat gaire elevada. En aquesta darrera onada, sí que hem tingut força casos, però afortunadament no hi ha hagut cap ingrés hospitalari, ni cap veí greu. A nivell social si que hi ha hagut més repercussió. Lògicament, s’han deixat de fer totes les festes. Des de les caramelles que us comentava, fins a la festa major i el carnaval. Tot està aturat.

I en quant a l’economia?

Tampoc crec que hi hagi hagut gaire afectació. Durant la primera onada, amb el confinament, sí que n’hi va haver més, perquè aquí hi ha molt de turisme i les nostres possibilitats van quedar reduïdes. Però a l’estiu de 2020 ja ens vam alliberar una mica i crec que moltes persones van optar per anar a les zones d’interior i a racons poc poblats. Molts van venir aquí i tots els comerços del municipi, els hotels, els restaurants, en van sortir reforçats. Van patir molt, però crec que també es van recuperar bastant.

Durant la primera onada, amb el confinament, va haver afectació econòmica, perquè aquí hi ha molt de turisme i les nostres possibilitats van quedar reduïdes.

Com diria que és el caràcter de la gent local?

Molt patriòtics. Me’n faig creus. Són gent treballadora i senzilla. La majoria es dedica a l’agricultura i la ramaderia. I també tenim un sector turístic que cada vegada té més pes al municipi.

Hi ha gaire teixit associatiu?

Sí, i molt important. Són el motor del municipi, perquè des que som petits, a la canalla ja ens impliquen a participar en organitzar festes i celebracions. Hi ha també premis literaris, fires, el dinar popular que fem per Carnaval… Tot això ho fem a través de les entitats. A l’ajuntament ho tenim molt fàcil, perquè no ens cal organitzar gairebé cap festivitat… Tot ho fan a les associacions. I això és molt important per a un poble petit, perquè l’ajuntament no té la infraestructura necessària.

A l’ajuntament ho tenim molt fàcil, perquè no ens cal organitzar gairebé cap festivitat… Tot ho fan a les associacions.

Quines coses bones i dolentes destacaria vostè del seu poble?

Què us he de dir?… A mi m’encanta viure en un poble petit i només li veig coses bones… Tens els veïns, i els coneixes a tots. Tots formem part d’una gran família que cal valorar sempre. I tenim un entorn natural privilegiat, amb molta aigua i muntanyes. Això ajuda a l’estat anímic de la gent.

També tenim problemes. Òbviament, patim el despoblament, i és un dels reptes més importants per als alcaldes i alcaldesses rurals. També tenim deficiències en serveis bàsics. Per exemple, ara hem vist que els CAP no poden assumir gaires variacions, perquè no donen l’abast. Ens falten professionals de la salut. Però també ens passa el mateix a les escoles. Costa molt de mantenir tots aquests serveis. I la gent gran també pateix manca d’atencions. Ens convindrien més centres de dia, amb gent que pogués cuidar-se dels nostres padrins.

Tots formem part d’una gran família que cal valorar sempre. I tenim un entorn natural privilegiat, amb molta aigua i muntanyes. Això ajuda a l’estat anímic de la gent.

Quins llocs recomana visitar del poble?

Depèn molt de les ganes que un tingui de caminar i de moure’s. Aquí hi ha una plaça amb uns porxos molt antics i una església. També tenim les basses que condueixen l’aigua, que és la riquesa del nostre municipi. Igualment tenim un Camí de les Fonts, molt a prop del poble. Allà hi ha un itinerari poètic musicat i una sèrie de fonts amb aigua; un passeig molt agradable. Les muntanyes també són escalables i s’hi pot fer senderisme. La Roca de Corb  i Sant Honorat, són muntanyes molt peculiars.  

Quina és la situació econòmica de l’ajuntament? És bona?

Als ajuntaments petits no podem mai dir que tenim una bona situació econòmica perquè, és clar, nosaltres no recaptem, o recaptem poquet. Així que vivim de subvencions. L’avantatge (o desavantatge) d’això és que tots aquests anys no ens han deixat gastar ni un cèntim per la regla de la despesa. I ara que han aixecat la restricció disposem de diners… Però de seguida es gasten. I, com que no n’ingressem, tampoc podem dir que tenim una bona situació.

El cert és que no tenim cap deute, però que per fer qualsevol cosa ens cal demanar subvencions. Si no, no és viable.

Ara que han aixecat la regla de la despesa, disposem de diners… Però de seguida es gasten. I, com que no n’ingressem, tampoc podem dir que tenim una bona situació.

I en què es gasten els diners? Quins són els projectes en què estan invertint i els queden pendents de completar?

El primer que vam fer quan vam entrar a governar aquesta legislatura va ser decidir quines actuacions es posarien al Pla d’Obres i Serveis de la Generalitat de Catalunya. I, bàsicament, el que hem anat fent ha estat apagar els focs. Sovint, als ajuntaments petits ens passa que hem de fer les obres urgents, que no necessitem, perquè com que no hi ha un múscul financer important, quan els diners arriben hem d’apagar focs. Així que hem millorat tots els carrers, o l’escola, o fins i tot la piscina municipal. Això en quant al Pla d’Obres. 

Però també tenim un parell de projectes importants engegats. Un és la restauració del Castell de Peramola, que és un assumpte de patrimoni històric del nostre municipi. Ens està costant molt i ho hauríem de poder fer durant aquest any… Ja veurem si ens en sortim. I també tenim un projecte a través del Consorci Segre-Rialb, que engloba sis municipis… 

I que vostè presideix.

Així és per ara. Però m’hi queda poc, perquè aquest mes de febrer canviem. Ara ens ha arribat al Consorci una subvenció de destinacions turístiques proveïda pels fons Next Generation. A priori és una bona notícia, però també té les seves problemàtiques.

Perquè ho diu?

Una de les bases principals dels fons Next Generation és ajudar els pobles petits a evitar el despoblament. Si més no, això és el que diuen. Però t’obliguen a fer unes inversions mínimes d’un milió d’euros i a sobre t’obliguen a pagar l’IVA d’aquestes despeses. Per a un municipi com Peramola, haver d’aportar el 21% d’uns projectes tan importants és pràcticament impossible. Com us deia, no tenim diners propis i no hi ha manera de demanar subvencions per a pagar l’IVA. Així doncs, o anem a demanar crèdits i pòlisses o no hi ha res a fer. Ja buscarem la manera.

En tot cas, els dins dels projectes del Consorci Segre-Rialb n’hi ha un que té a veure amb un centre d’escalada. Volem oferir als escaladors un lloc per poder dormir, rocòdroms d’interior per entrenar-se si un dia els fa mal temps, un bar, un punt de venda amb productes del municipi, una sala polivalent i una zona de lleure que també serveixi per a les persones del municipi.

Els Next Generation t’obliguen a fer unes inversions mínimes d’un milió d’euros i a a pagar l’IVA d’aquestes despeses. Per a nosaltres, haver d’aportar el 21% d’uns projectes tan importants és pràcticament impossible.

Parlem ara del seu equip de l’ajuntament. Quin és el perfil de l’equip?

En la legislatura actual som sis regidors a l’equip de govern. Dues noies i quatre nois, amb perfils molt diversos. Trobo que és molt bo per al municipi. Alguns es dediquen a la ramaderia i la pagesia i, per tant, coneixen molt bé un tema tan important per al poble. També tenim un noi que és de lletres, professor d’universitat. Ell s’encarrega de la qüestió cultural i parla amb les entitats. L’altra noia vehicula la feina de l’escola i la gent gran. I jo intento arribar allà on puc.

A banda del turisme i l’escalada, quines línies de promoció econòmica tenen?

Per sort, tot i ser un municipi petit, tenim negocis amb producte propi. Per exemple, tenim un forn que elabora el seu propi pa i pastes. I una carnisseria que fa embotits, perquè tenen ramat propi. Igualment tenim diversos artesans com, per exemple, una noia que fa bosses i motxilles, una persona que elabora formatges i un noi que treballa el cuir i fa cinturons. No ens podem queixar, perquè alguns d’aquests negocis s’han establert fa poc. Per un municipi com nosaltres, podem estar contents.

Abans ens esmentava la qüestió del despoblament. Com hi fan front?

Solucionar el problema seria molt difícil, perquè és un dels reptes més importants que tenim tots els municipis rurals de Catalunya, sense excepció. En el nostre cas vam poder arribar a un acord amb el Bisbat que ens va cedir una casa, la de l’antiga rectoria, i l’hem pogut posar a disposició d’una família amb dos nens per tal que vingués a viure al municipi. Evidentment, amb una sola família no aturarem el despoblament, però si més no vam aturar la possible pèrdua d’un professor a l’escola, perquè això va per ràtios i ens podíem haver quedat curts.

Ara estem mirant d’arreglar un altre pis que ens queda en aquesta casa i llogar-lo, ja sigui a algú de fora o als joves d’aquí el poble. Perquè una de les causes del despoblament és la manca d’habitatge. Tradicionalment, la gent d’aquí no es ven les cases. I llogar-les els costa molt també. Els plans urbanístics en pobles petits han sigut un desastre, no funcionen, no es poden desenvolupar, són inviables, i per tant, no hi ha mai habitatge nou. És un peix que es mossega la cua. 

Solucionar el despoblament seria molt difícil, perquè és un dels reptes més importants que tenim tots els municipis rurals de Catalunya, sense excepció.

I el jovent què fa, aleshores?

Se’n van a municipis propers. Tot plegat és un cúmul de situacions que s’han de deslligar com sigui. Crec que ara anem pel bon camí, perquè del despoblament no només en parlen els alcaldes, sinó també institucions com la Generalitat i fins i tot l’Estat. Això ja és un pas. Cal no perdre el fil i fer polítiques d’habitatge i de repoblament reals, amb repercussions reals als municipis. Si no, a la llarga aquest no serà un problema sols dels pobles petits, sinó per a tot el país. 

Ens pot dir quin ha estat el millor moment al capdavant de l’alcaldia en tots aquests anys?

És més aviat allò de “una de cal y una de arena”. Vull dir que hi ha hagut èxits, però també problemes. Per exemple, ens hem sentit molt bé quan hem presentat un projecte i ens han concedit diners per portar-lo a terme. Però també hem patit el problema del pla urbanístic.

Quines serien les principals reivindicacions en les que coincideixen els alcaldes i alcaldesses de la zona?

A banda de la qüestió del despoblament i de l’habitatge, que són recurrents, patim amb els serveis envers la gent gran. Ens costa moltíssim, perquè s’han de desplaçar per tot: per anar al banc, per anar a la farmàcia, pel que sigui. Hauríem de fer que la gent d’edat avançada, que viuen sols a casa, tinguessin una assistència millor. 

I, a la comarca, també tenim el problema del sanejament de les aigües residuals. No disposem de depuradores en cap municipi i és una cosa que estem lluitant amb l’ACA. Com també tenim una problemàtica amb el tema dels grangers. Els nostres municipis viuen de la ramaderia i és una activitat que necessitem. Però, d’altra banda, hi ha municipis als que els molesta la construcció de granges. Això té impacte en els plans urbanístics, per exemple.

Hauríem de fer que la gent d’edat avançada, que viuen sols a casa, tinguessin una assistència millor. 

Diria que es té prou en compte els ajuntaments petits des del Govern a l’hora de planificar el futur del país?

Jo crec que no se’ns té prou en compte. Fonamentalment, perquè no són conscients de les problemàtiques que tenim als pobles petits, per molt que els sembli que sí. Si tu no vius en un lloc així, és impossible que sàpigues tot el que comporta. 

És cert que des del Govern de la Generalitat, que és el més proper, hi ha hagut una evolució favorable en tots sentits. S’estan adonant que hi ha territori més enllà de Montserrat. Però així i tot, segueixen havent demostracions que no se’ns té prou en compte. Per exemple, amb l’Agència de la Natura.

El Govern de la Generalitat s’estan adonant que hi ha territori més enllà de Montserrat.

Què va passar?

Que la van crear sense consultar res al territori, quan som els primers afectats. Quan ens ho van dir, i ens vam revolucionar, tot estava ja dat i beneït. Ara hem de veure com evoluciona aquesta agència i si la seva feina serà favorable per als municipis. Però el que està clar és que si una cosa ens afecta directament, hem de poder donar la nostra opinió.

Com és el dia a dia de l’alcaldessa de Peramola?

Darrerament, és força frenètic. Quan vaig entrar a l’ajuntament no hi havia tanta activitat. En tot cas, no hi havia el ritme actual. Ara ens arriben, per sort, una sèrie de subvencions que cal gestionar i pensar, però també tenim molts altres temes a tocar: les obres al municipi, l’atenció als veïns, l’equipament… Tot passa per l’alcaldessa, des de la jardinera que has de posar al carrer del Raval fins als problemes dels ramaders.

Així doncs, jo estic aquí a l’ajuntament tres dies de la setmana. I hi estic en connexió permanent tot l’any, a qualsevol hora del dia. Els dies que vinc passo revista dels temes amb la Montse, l’administrativa, i m’entrevisto una o dues vegades a la setmana amb la secretària. Igualment, coordinem la brigada i donem atenció als veïns.