L’alcalde d’Alcover té una història curiosa. De ser un veí i amant del poble, compromès amb les entitats locals, a convertir-se en polític -i alcalde- en un moment. Robert Figueras no havia militat mai en cap partit, fins que el 2015 li van proposar encapçalar la llista. Va acceptar i va guanyar. Explica que li agradaria seguir sent com aquell jove que, fa dos anys, estava desvinculat de la política.
“A aquestes altures de la legislatura tenim engegats tots els projectes que portàvem en el nostre programa. I, amb això, diria que hem estat a l’alçada de solucionar els petits problemes del dia a dia”
“Ser alcalde, o entrar en política municipal és una experiència única pel tracte amb les persones del carrer, amb els professionals de l’ajuntament, amb l’oposició…”
“Limitar la política a aquells que tenen estudis superiors no és una bona idea”
“M’agradaria ser la mateixa persona que era fa dos anys, quan vaig entrar com a alcalde: algú que es mou pel carrer de la mateixa manera que es movia abans”
“Intentem promoure el turisme familiar i de petit format. No busquem grans coses com ara el “Salou Fest”, sinó una aportació més petita”
“En matèria financera, crec que trobaríem pocs ajuntaments en tot l’àmbit català dels que poguéssim estar tan orgullosos”
“La meva primera aparició va ser en aquesta legislatura i a més, com a alcalde”
Vostè és un alcalde ben jove. Què els diria a la demés gent jove per a motivar-los a entrar en política?
Jo animaria tothom. Ser alcalde, o entrar en política municipal és una experiència única pel tracte amb les persones del carrer, amb els professionals de l’ajuntament, amb l’oposició… Sens dubte és una experiència amb maldecaps, però també amb moltes coses enriquidores.
Li sembla que els alcaldes i alcaldesses han de tenir estudis superiors per a ser-ho?
És evident que com més estudis tinguis, més facilitat tindràs per algunes coses. Però jo crec que amb el sentit comú, i amb un bon equip al darrera (una bona secretària, un grup d’arquitectes, enginyers…) que et puguin assessorar a l’hora de prendre decisions, i que et donin seguretat, n’hi ha prou. Jo crec que limitar la política a aquells que tenen estudis superiors no és una bona idea. La gent gran, per exemple, tenen una saviesa i una experiència molt importants que poden aplicar al món local. I no sempre tenen estudis. És més, hi ha gent que ni estudiant podria tenir-les.
Quin és el seu estil de fer política?
Em costa dir com ho faig, perquè potser caldria preguntar-ho a la gent. En canvi puc dir com m’agradaria fer-ho. En aquest cas, m’agradaria ser la mateixa persona que era fa dos anys, quan vaig entrar com a alcalde: algú que es mou pel carrer de la mateixa manera que es movia abans: escoltant tothom, entenent els problemes i aportant solucions. En política és molt important entrar i sortir amb les mateixes amistats i amb la mateixa voluntat de relacionar-se amb les persones.
A vostè que li agrada tant Alcover, què li diria a un foraster perquè vingués a viure al municipi?
En primer lloc li diria que ha d’entendre que Alcover és un poble gran, de 5.000 habitants, que manté l’essència de poble. Tenim tots els serveis bàsics, i això és molt important: llar d’infants, escola, institut, pavellons, camps de futbol, CAP, piscina coberta, centre de dia, tanatori… Això ens dóna facilitat de vida. Les persones que vinguin aquí trobaran el mateix que a Reus, que està a 10 km d’aquí, però en una població en la que tothom es coneix i tenim contacte directe.
Després anirem a visitar alguns indrets emblemàtics, però destaquen sobre tot l’Església Vella i el Museu… Què representen pel municipi?
Ho podem sintetitzar tot en el Museu. És el que vertebra el turisme al municipi. Ens parla del passat més remot, del que és antic i del que és el present i el futur. Hi tenim una de les col·leccions més importants del món en matèria de fòssils. Genera moltes visites en dos àmbits diferents: el turisme familiar i el turisme estudiantil. També ens genera un interès científic molt gran. I, a banda del Museu, també tenim la Ruta Romana, que engloba l’Església Vella i tot el que és el nostre nucli antic.
Ens parlava del Turisme. Com el promocionen?
Intentem promoure el turisme familiar i de petit format. No busquem grans coses com ara el “Salou Fest”, sinó una aportació més petita. No som especialistes en activitats d’estiu, de fet aquí el turisme es redueix durant l’estiu. Però, en canvi, en temps de primavera, tardor i hivern, tenim afluència i el que volem és anar millorant els nostres productes. A la tardor també tenim la temporada de fires, com ara la dels Bandolers, i que ens posa en el mapa durant un cap de setmana d’octubre. Després lliguem això amb la festa major, i això ens converteix en el punt més emblemàtic del Camp de Tarragona en aquell mes.
Com és l’estat econòmic i financer de l’ajuntament?
Som un dels ajuntaments que complim escrupolosament amb tot. No tenim dificultats de liquiditat, ni per assumir els pagaments i complim amb els proveïdors a 40 dies. Fa 4 o 5 anys es va generar un deute, però aquest coexisteix perfectament amb una vida econòmica normal. Podem fer front al deute i invertir en grans projectes, com ara el del nou Centre de Dia, que és un projecte de legislatura que podrem fer sense cap aportació externa. Crec que trobaríem pocs ajuntaments en tot l’àmbit català dels que poguéssim estar tan orgullosos. I això no sols és gràcies a l’actual equip de govern, sinó també a l’herència deixada pels anteriors equips. Aquí la gestió econòmica sempre ha estat molt escrupolosa.
Ara que estem a la meitat de la legislatura, quina valoració fa de la seva activitat com a alcalde?
Home, jo tindria present que mai havia format part de cap ajuntament, ni intervingut en cap formació política. La meva primera aparició va ser en aquesta legislatura i a més, com a alcalde. Amb això vull dir que hi va haver un temps d’aprenentatge necessari. A mesura que el temps ha passat n’hem anat aprenent i hem pogut fer front als projectes principals. A aquestes altures de la legislatura tenim engegats tots els projectes que portàvem en el nostre programa. I, amb això, diria que hem estat a l’alçada de solucionar els petits problemes del dia a dia.
Quins projectes prioritaris té en aquesta legislatura?
Un, que ja us he comentat, és el del Centre de Dia, que per a nosaltres és “el projecte”. Actualment, tenim un Centre de Dia molt petit i amb condicions pèssimes. No hi ha hagut cap aportació de la Generalitat per a donar solució a la necessitat, i, per tant, ho hem hagut d’assumir nosaltres. Esperem resoldre-ho en un any o una mica més. Estem a unes poques setmanes per acabar la licitació de l’obra i fer que comenci al setembre. Igualment, tenim pensada una millora a l’entrada del municipi, al Passeig de l’Estació, que en els anys 60 o 70 tenia molt de valor, però que ha quedat en desús. Volem rehabilitar-lo i donar-li l’ús que el poble vol, que és el de fer d’entrada al municipi i d’eix vertebrador. És un projecte que tenim redactat i preparat per a executar-lo el 2018.
Quina lectura fa del panorama polític actual?
Dins del nostre grup polític, Alcoverencs pel canvi, hi caben tots els caires ideològics: dretes, esquerres… El que volem és treballar primerament per Alcover. Des d’aquest punt de vista, posicionar-nos sobre com evoluciona el país per nosaltres no és el més important. Entenem que això ho ha de fer la Generalitat, que és qui dictamina el que els ajuntaments han de fer. Nosaltres ho acatarem tot, però no n’opinarem perquè no és el nostre àmbit d’acció. El grup polític no té aspiracions nacionals i, en aquest sentit, cadascú pot pensar el que vulgui. Hem deixat llibertat als nostres regidors perquè votin el que creguin convenient, i crec que això és un punt que la gent d’Alcover ha valorat positivament.
Creu que hi ha d’haver limitació de mandats? I si és així de quants anys?
La política ens ha portat, en els darrers anys, a conèixer molts alcaldes “vitalicis” en la seva cadira. Crec que la renovació és bona, ara bé, com m’ha preguntat abans, l’interès de la gent per a formar part d’una alcaldia és fonamental. Cal que la gent participi, però, a la vegada, que sàpiga que no és una feina de per vida. Penso que dues legislatures seria el mínim. I 3 seria el màxim. Entre uns vuit i uns dotze anys, per tant.
En aquest sentit, es parla molt de conceptes com ara la regeneració democràtica i la diferència entre “nova” i “vella” política. Quina opinió li mereixen?
En el tema de la “nova” i “vella” política, jo crec que hi ha d’haver un equilibri. Es bo tenir persones veteranes, però també és molt positiva la incorporació de persones noves, amb una visió totalment diferent. Aquesta unió seria bona pel país i per a municipis petits com Alcover. Aquí mateix, si no tinguéssim l’aportació de polítics que porten 15 o 16 anys a l’ajuntament, seria molt difícil per a nosaltres gestionar el dia a dia. Crec que hi ha d’haver un equilibri entre el “d’on venim” i el “a on volem arribar”.
I en relació a la regeneració?
El problema que ens trobem en un àmbit més ampli, com el nacional, és el de la corrupció, que cal atacar des de tots cantons. És el que fa que la gent es desencanti i vegi la política com a sinònim de corrupció. Igualment, trobem que qualsevol persona que prengui qualsevol decisió política, ja és denunciable i susceptible d’anar als jutjats. Crec que aquesta mentalitat s’ha d’anar canviant. La política és per prendre decisions justes, amb unes majories que les avalen i el que cal és que tots hi donem suport.
Si ara mateix l’estiguessin escoltant els seus conciutadans, quin missatge els transmetria?
El principal seria que aportessin coses a la ciutat. De la mateixa manera que nosaltres intentem fer coses tots els dies, ells han d’aportar-nos informació, comunicació i crítica. És molt important el diàleg i val la pena que ens diguin quines coses fem malament, per a poder-les millorar. Jo em comprometo a escoltar-les.
