Municipi del Baix Llobregat que, com tots els de l’àrea metropolitana queda engolit per la influència de Barcelona, Pallejà delimita amb poblacions com Castellbisbal, Corbera de Llobregat, La Palma de Cervelló, Sant Vicenç dels Horts, Molins de Rei i Papiol. Amb poc més d’11.000 habitants escampats en 8 km2, Pallejà està format per dos nuclis de població: Pallejà i Fontpineda. Avui parlem amb el seu alcalde.
“La feina d’un Alcalde és entendre el municipi, ser conscient que, com a representant, agafes el testimoni dels que t’han precedit per mantenir aquesta línia: la del nivell de qualitat de vida, de benestar social, de seguretat”
“Per nosaltres uns dels pilars és el petit comerç. És el que fa teixit social: la gent més enllà d’anar a comprar, va a parlar amb el ferreter o fruiter… hi ha una relació humana que per nosaltres és essencial”
“En la presa difícil de decisions, la disjuntiva és clara: què t’interessa més, el resultat polític o l’estabilitat del poble? I amb el temps, si optes per l’estabilitat, la gent ho acaba entenent.”
Deu ser un poble amb sort, aquest: l’any passat hi va caure la Grossa
Doncs sí. I no només per això. Sort per diferents motius: la sort de com és i com s’ha fet en els últims anys, però també per la seva qualitat de vida. I sí, la Grossa va estar molt bé: 180 milions d’€uros. I fa poques setmanes, va caure un altre premi d’1’2 milions. Estem encantats.
Un informe de l’Entitat catalana d’Asseguradores afirmava que és un dels tres municipis més segurs de tota la província de Barcelona
Aquesta dada s’ha aconseguit després d’una feina de molts anys. I no puc dir que sigui gràcies a que tenim una plantilla molt nombrosa de policia local perquè al contrari, ara no en tenim massa efectius. I més ara, que els ajuntaments les passem magres pel que fa a recursos. Però cal tenir en compte la col·laboració del veïnat que hi fa molt. I això fa que el poble sigui millor i hi hagi més tranquil·litat.
Una tranquil·litat que s’ha aconseguit gràcies a un govern estable. En els darrers 22 anys ha governat Convergència i Unió, aquí
Sí, i penso que tot plegat porta a una manera de fer i entendre el municipi, en el que jo, com a representant, agafo el testimoni dels que m’han precedit per mantenir aquesta línia: la del nivell de qualitat de vida, de benestar social, de seguretat. No ens vam tornar bojos construïnt equipaments innecessaris perque ja hi havia ofertes molt bones prop del municipi. S’ha de saber triar que s’ha de fer i què es vol fer.
Malgrat això, deu ser difícil mantenir una cohessió en un municipi on hi ha dos nuclis importants: el de tota la vida, per definir-lo d’alguna manera, i el de Font Pineda, de creació més recent, i potser amb un altre nivell.
De fet, els dos barris han tingut una certa evolució. Aquest darrer que menciona té més de 800 vivendes, amb una densitat bastant important. És una urbanització dels anys 60, l’accés de la qual s’havia de fer per un camí rural i amb 4 x 4. I això va impedir que hi hagués relació entre les dues zones. Quan es va fer la connexió amb el nou vial ha començat una major interrelació. Però el cert és que mai s’ha deixat el barri de banda i de fet, sempre defenso que Font Pineda gaudeix d’uns equipaments i unes infraestructures que moltes urbanitzacions no tenen. Ara per exemple, tenim un projecte de soterrament de línies, que és una reclamació històrica i alhora necessària.
I més enllà d’aquest projecte, ¿de quins altres estem parlant per tal de fer-lo més atractiu?
Miri, a vegades, des de fora, altres administracions locals em pregunten com ens ho fem. I la idea és ben senzilla: “anar treballant”. Quan vàrem fer tot el soterrament de la línia del tren, per exemple, van ser 1’4 quilòmetres, i encara que és un gran projecte, tot comença amb moltes ganes, molta il·lusió i molta empenta.
També parlava de cohessió
Sens dubte. Una gran part de l’èxit d’aquesta marca que és “Pallejà” és sens dubte el teixit associatiu. Aquí es fan moltes coses i molta gent hi participa: la zona esportiva està sempre plena, hi ha moltes entitats actives, i en la Rua de Carnestoltes, per exemple, la fem amb més de 2000 persones, el que no deixa de ser desproporcionat per un poble com aquest. O la cursa d’atletisme, on hi participen 1700 persones de les quals 1600 són d’aquí. Bé, doncs tot això ens obliga a buscar nous reptes, nous equipaments i noves inversions per a poder potenciar el teixit associatiu. I sobretot, donar un bon servei a la gent d’aquí.
I a nivell econòmic? Preval el petit comerç o els polígons industrials?
Miri, per nosaltres uns dels pilars base és el petit comerç. Tot és important però el petit comerç és el que fa teixit social: la gent més enllà d’anar a comprar va a parlar amb el ferreter o fruiter… hi ha una relació humana que per nosaltres és essencial, i encara que siguem més de 11.300 habitants no volem de deixar de ser poble. Llavors, amb aquesta base, anem pujant i tenim petita i mitjana empresa, i el nostre polígon industrial, que ara mateix està en una situació administrativa complexe però en vies de solucionar.
I també hi donen suport
Naturalment. Un dels factors negatius del municipi és que no tenim aquells ingressos necessaris per a una gran indústria, però sí tenim petits polígons de mitjanes empreses i alguna gran indústria, que també és important. Aleshores, la idea és fomentar la creació i instal·lació de noves empreses i la col·laboració de l’Ajuntament amb elles. Però la nostra prioritat és el petit comerç. Ara per exemple, estem treballant en un mercat municipal que dinamitzarà molt el comerç.
Tot i el suport al comerç local, no podem oblidar que una de les indústries més importants d’aquí és la cimentera
Sí, per nosaltres Ciments Molins és una empresa de tota la vida en el municipi. Avis i pares van aixecar i treballar en l’empresa, i té molts treballadors d’aquí. En el seu moment va ajudar molt en l’ocupació d’aquest i d’altres municipis del voltant. Ara ha arribat a un moment què han decidit actualitzar les seves instal·lacions fent noves línies, utilitzar nous sistemes de funcionament, de renovació d’energies, d’aprofitament… amb el qual l’Ajuntament de Pallejà el que ha de fer és ajudar i garantir que es compleixin tots els protocols medioambientals i de seguretat.
No haurà estat fàcil
Efectivament. Però gràcies a l’Ajuntament s’han aconseguit moltes millores medioambientals. Penso que disposar d’una empresa que redueix molt notablement les emissions, i millora la productivitat resulta molt important, així que hem apostat fort, perquè entre d’altres coses no podem prescindir dels llocs de treball que ofereix.
És clar. Amb al crisi tampoc no ens podem permetre segons quines coses, oi?
Sí, també estem immersos en un pla de sanejament. En una legislatura anterior, els pactes que es van fer no van funcionar, així que quan vaig ser escollit alcalde vaig preferir governar en minoria, i aplicar tot un seguit de mesures que sabia que no agradarien a tothom.
I a més, ho va portar a terme a pocs mesos d’unes eleccions
Efectivament, a cinc mesos, només. I tothom em deia que ni se m’ocurrís fer-ho, pel tema dels retalls, la contenció, i el desgast polític que suposaria. Però jo ho veia molt important, i sobretot, molt urgent. El curiós és que quan ho vam començar a aplicar, la Diputació i la Generalitat ja deien que molts ajuntaments haurien de fer el que nosaltres. Ara, continuem aplicant les mesures que pensem que són necessàries. I encara que va ser una decisió difícil, la disjuntiva és clara: què t’interessa més, el resultat polític o l’estabilitat del poble? I amb el temps, si optes per l’estabilitat, la gent ho acaba entenent.
Suposo que les causes hauran estat les de tot arreu, oi?
Si, i no només la falta d’entrada de llicències immobiliàries sinó també la mala gestió que s’ha fet en dos anys. Perquè si amb aquesta falta d’ingressos que ja contemples estires també més el braç que la màniga amb despeses ordinàries com contractació de personal o festes, la cosa acaba descontrolant-se. El què és evident és que no es poden crear uns deutes tan alts i amb un pressupost municipal en que el 47% va a pagar nòmines. És impossible d’aguantar-ho. Així que ara estem desmuntant tot això, el que suposa deixar de donar alguns ajuts, acomiadar gent, però s’ha hagut de fer. El més important és que ja falta menys per a què tot això acabi.
Totes aquestes modificacions hauran comportat molts canvis
Sí, però no hem perdut de vista la proximitat. Jo puc ser Alcalde, però també sóc un veí més i per tant, s’ha d’estar allí on calgui. Miri, un exemple és el Casal d’Avis. Vam decidir tancar els caps de setmana d’agost per tal d’estalviar despeses i reduir personal. Però el poble considerava que calia obrir, així que ens ho vam combinar amb l’equip de govern per anar tornar-nos i que el local estigués obert. D’aquesta manera, els usuaris contents i nosaltres també, per fer aquesta tasca més humana. I és que el despatx no dóna la proximitat que necessites per copsar la realitat: cal baixar al carrer.
No és la imatge que la gent acostuma a tenir dels polítics
Per això penso que una publicació com aquesta, com Alcaldes.eu és tan important. Penso que reflecteix les opinions d’aquelles persones que tenen una gran responabilitat amb el dia a dia, amb els habitants d’un país. Moltes vegades pensem això que diu, que un alcalde, o qualsevol persona amb resposabilitat directa en un territori, és una persona que està escalfant una cadira i cobrant uns diners. Però la gent no s’imagina les responsabilitats que un arriba a tenir, la disponibilitat que cal i la dedicació que es necessita. Així que penso que descobrir, més enllà dels projectes d’un poble o d’una ciutat, l’opinió de la persona que està al capdavant de tot això és important. Perquè així es contribueix a conèixer més a la persona.
I en el seu cas, em consta que ho fa sovint. Sobretot, en l’esport
Sí, tot i que ara mateix podria dir que estic de baixa de jugar a futbol. Continuu jugant amb els veterans d’aquí, a Pallejà i m’agraden també les motos, els cotxes, la natació, la bicicleta… ara mateix, però, no disposo de massa temps, però no cal que digui que l’esport és vital per a la salut de petits i grans. Crec que sempre, i en la mesura que puguem, fer-lo cada dia és important.
