El fenomen de la pobresa energètica malauradament ja fa anys que en parlem. Des de l’inici de la crisi econòmica l’any 2007, que la dificultat de moltes persones i famílies per poder mantenir en una temperatura adequada el seu habitatge o fer front a la despesa d’uns subministres bàsics, ha estat present de forma constant, vulnerant de manera reiterada, el dret a l’energia, que juntament amb el dret de l’habitatge, estan portant a una gran vulnerabilitat de les persones amb un alt impacte en la salut, en el seu benestar i a nivell social.
Enric Morist i Güell, nascut a Igualada (Anoia), el 12 d’octubre del 1965, és Educador Social. Ha desenvolupat la seva carrera professional a Creu Roja, primer com a voluntari, i després professionalment com a Director de la Creu Roja Joventut a Catalunya, Coordinador de l’Oficina Comarcal de l’Anoia i Coordinador Provincial de la Creu Roja a Barcelona. Actualment és el Coordinador de la Creu Roja a Catalunya. Ha estat membre del Consell Assessor de Polítiques Socials del Govern de Catalunya entre els anys 2013 – 2015. De juliol fins l’octubre de 2017, va estar President e.f. de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya i actualment n’és el Vicepresident.
Coordinador Creu Roja Catalunya
Des de la Creu Roja, ja fa temps que alertem d’aquest fenomen preocupant i de la necessitat de buscar-hi respostes. Les causes de la pobresa energètica són múltiples i convergeixen en molts casos, l’encariment del preu de l’energia, la situació de precarietat dels habitatges -que no garanteix un bon aïllament tèrmic-, o el baix nivell de renda
La pobresa energètica és un fenomen que ha anat a l’alça a Catalunya i actualment afecta el 10% de la població catalana, que en el context actual de crisi econòmica en el marc de l’emergència sanitària de la COVID, la xifra està augmentant i sobretot, quan parlem de col·lectius amb major vulnerabilitat. Les dades de L’Observatori de la Creu Roja de l’octubre del 2019, encara sense estar en context de la pandèmia, ja es posava de manifest com aquest fenomen era creixent amb un 84.7% de les persones enquestades patint pobresa energètica, quan només un any abans era del 79.3% , i si mirem la dada de l’observatori 8 anys abans, al 2011 era del 42%, o el 2014 de 62.8% , podent afirmar que ja era una problema creixement sense resoldre.
A Catalunya, per sort, tenim la llei 24/2015 del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, que ens ofereix un marc molt important per poder protegir els col·lectius vulnerables del tall dels subministres per impagament. Malgrat tot, la dificultat per poder avançar en la signatura de convenis entre administracions i les companyies subministradores, per definir els fons econòmics i els protocols necessaris per donar cobertura al deute generat per les famílies, així com poder construir propostes d’accions més estructurals i preventives, fa que continuem en una situació molt precària i que sigui urgent, més que mai, poder trobar els ponts necessaris, per poder arribar acords i avançar en l’objectiu de reduir la prevalença de la pobresa energètica.
Actualment, els mecanismes que tenim per combatre el fenomen de la pobresa energètica són l’accés al bo social, únic recurs homogeni per a tot el territori, i per altra banda, els ajuts per pagament de rebuts que administracions locals i entitats dels tercer sector estem realitzant per evitar el sobre endeutament i possibles talls de subministres, així com petites intervencions en el marc de l’estalvi energètic (petits arranjaments, kits de productes de baix consum, compra d’electrodomèstics…), però es tracten majoritàriament d’ajuts desiguals en el territori i subjectes a les partides pressupostàries de cada moment. Per altra banda, en relació al bo social, malgrat l’última modificació ha afavorit que un major nombre de persones se’n beneficiïn, encara és insuficient i continua havent desconeixement del mateix, especialment per part dels col·lectius amb major vulnerabilitat, així com el procediment de sol·licitud continua sent complicat i requereix d’un acompanyament amb molts casos.
Per aquest motiu, continua sent necessari que tots i totes continuem treballant per tenir mecanismes més proactius i menys pal·liatius, amb una mirada molt més àmplia. Alguns exemples podrien ser, desplegar ajuts per a la rehabilitació per fomentar l’estalvi energètic o aconseguir que els electromètrics fossin més eficients energèticament i que aquells que ho són siguin econòmicament més accessibles. Per altra banda, també definir algun tipus de bo social per al gas butà, sistemes per poder prioritzar ajuts en situacions de major vulnerabilitat -persones amb malalties, infants, persones grans…-, i sobretot, treballar perquè la política de preus de consum no continuï creixent.
Com a Creu Roja, aquest 2020 hem atès a més de 2.000 persones en qüestions relacionades amb la pobresa energètica, el que representa un augment del 6% respecte l’any 2019, a través de la realització de 723 auditories ambientals, el repartiment de kits d’eficiència energètica a 751 persones i la realització de 781 ajudes a l’hora de fer els pagaments de subministraments bàsics.
Amb tot, a la Creu Roja, treballem de forma continuada durant tot l’any per ajudar les persones afectades per pobresa energètica. No és un problema estacional, propi del mesos d’hivern, sinó estructural. Per això, considerem que calen polítiques transversals i permanents contra aquest fenomen, que hem d’impulsar tots els actors implicats -entitats socials, administracions, empreses- de forma continuada. No podem permetre que la pobresa energètica continuï sent un problema de present i de futur.
