A Bellcaire d’Empordà hi trobem un mestre que va arribar a l’alcaldia dos anys abans del previst. En Josep Molinas, net de l’avi Nadal, ens acull avui per explicar-nos com li va al capdavant del municipi.
Vostè és alcalde de Bellcaire des de gener de 2024 i compagina el càrrec amb la seva feina habitual.
Així és. Soc mestre de primària. És la meva vocació i el que més m’agrada fer. I mantinc la feina, amb molt de gust, a mitja tutoria, perquè no es pot viure del que es guanya com a alcalde en un municipi petit.
Com va ser el seu accés a la política local?
Fa una mica més de sis anys, la Cecília Barnosell, l’anterior alcaldessa, em va proposar d’entrar al seu grup polític com a persona jove i molt vinculada al poble. Sempre he participat en les activitats locals i he estat promotor de tots els actes culturals, de les festes populars, de l’associacionisme juvenil… A més, he dirigit el casal d’estiu del poble durant molts anys.
Vaig acceptar i em vaig incorporar com a membre més jove de l’equip. Aviat, els meus companys em van proposar ser el segon de la llista, acompanyant la Cecília en les eleccions municipals de 2019. Així va ser com vaig esdevenir regidor i tinent d’alcalde en la legislatura passada.
I com recorda aquell procés d’entrada al govern municipal?
Quan vam entrar a governar, ens vam trobar amb una mini-DANA, amb la Covid-19 i amb uns números molt vermells. L’Ajuntament tenia molts deutes. Gairebé era per entrar i tornar a sortir. Era un moment molt difícil per al municipi i vam haver d’entrar en un Pla Econòmic i Financer que ens va portar molta inestabilitat.
Com a grup, la primera gran feina a la que ens vam enfrontar va ser la d’estabilitzar les finances municipals, perquè al final és d’allà on pengen les demés coses. Avui en dia estem equilibrats. Vam fer una bona feina.
Quan vam entrar al govern municipal, l’Ajuntament tenia molts deutes. Gairebé era per entrar i tornar a sortir
Ha après gaires coses, fent d’alcalde?
Ja en vaig aprendre molt de la mà de l’exalcaldessa. I com que havíem fet molt bona feina, vam decidir tornar-nos a presentar a les eleccions de 2023. L’oposició va decidir que si nosaltres ens presentàvem, ells ja no ho farien. I que se sumarien a la nostra proposta. Crec que també van veure que havíem fet molt bona feina.
Finalment, vam pactar un govern de “dos més dos”, és a dir: la Cecília seguiria sent alcaldessa durant dos anys i jo ho seria a partir de la meitat de la legislatura. L’oposició també ho va veure bé i tot va ser força senzill.
L’oposició va decidir que si nosaltres ens presentàvem, ells ja no ho farien. I que se sumarien a la nostra proposta
Però vostè va ser alcalde abans d’hora…
Així és. Ara fa dos anys, la Ceci va patir un tema personal i, quan portàvem quatre o cinc mesos d’aquest mandat, em va demanar que la rellevés. Jo feia jornada sencera a l’escola i vaig haver d’adaptar-me per anar fent un canvi esglaonat de dedicacions. No ho vaig poder agafar de cop, però finalment ho vaig entomar tot. En tot cas, com que portàvem quatre anys treballant junts, jo ja estava al cas de tot. El gener de 2024 vaig incorporar-me a l’alcaldia.
La feina d’alcalde l’ha sorprès gaire?
Era un procés que m’esperava. De fet, havia d’haver passat el proper mes de juny. Si no hi hagués hagut aquest canvi forçat, a dia d’avui encara seria regidor. La Cecília ha fet un pas al costat, però no ens ha deixat del tot. Ens acompanya molt i quan necessito consultar-li qualsevol cosa o resoldre dubtes, ella hi és sempre.
Fer d’alcalde està sent una mena de màster en tots els àmbits: des de la cultura, l’escolta a la gent, l’urbanisme, el medi ambient… Toques totes les branques. I més, en un poble petit, on tot recau sobre l’alcalde. Fins i tot si tens un regidor dedicat a la via pública, els veïns reclamen poder parlar del tema amb l’alcalde. I, per tant, t’has de posar al dia de tot. Acabes fent de malabarista, com acostumo a dir.
Fer d’alcalde està sent una mena de màster en tots els àmbits: des de la cultura, l’escolta a la gent, l’urbanisme, el medi ambient… Toques totes les branques
Li hem demanat unes fotografies personals. Ens les pot comentar?
Sí. La primera és de quan era petit, amb uns cinc o sis anys. És al camp de futbol del poble. L’he escollit per diversos motius. Fonamentalment, perquè l’esport (i el futbol, particularment) és una cosa que m’ha agradat molt i que sempre he practicat. Fins fa un any i mig, en què em vaig retirar, vaig tenir una vida com a futbolista. Vaig jugar molts anys amb el club local. Després vaig jugar en equips de les rodalies i, finalment, em vaig acabar retirant aquí, sent regidor. Vam viure dues temporades en què no vam perdre cap partit i en què vam ascendir de categoria. Va ser històric.
A banda, jo em vaig formar com a mestre d’Educació Física. En el moment de la foto, el camp era de sorra, però ara tenim un projecte per fer-lo de gespa artificial.
Fins fa un any i mig, en què em vaig retirar, vaig tenir una vida com a futbolista
Ben fet. I la segona?
En aquesta foto hi surto envoltat de mainada. Vaig ser cap del casal de lleure del poble uns sis o set anys, entre els 21 i els 27 o 28 anys. Fèiem casals d’estiu i ens van anar molt bé. En aquells moments, el poble tenia uns 650-700 habitants i hi havia entre 120 i 140 nens i nenes que venien cada dia, comptant els de l’escola local i els d’altres pobles.
Les persones joves del poble els fèiem de monitors i dinamitzàvem totes les activitats. En guardo molt bon record, perquè vaig poder vincular aquells treballs amb els meus estudis.
I la darrera fotografia?
La darrera ja és d’un acte municipal al poble. Concretament, del dia que vaig acceptar el càrrec. Ser alcalde m’omple d’orgull. Sempre dic que m’hauria agradat que el meu avi, Enric Nadal, ho hagués vist. Quan em vaig presentar a les eleccions ho feia com al net de l’avi Nadal, de Can Nadal.
Ser alcalde m’omple d’orgull. Sempre dic que m’hauria agradat que el meu avi, Enric Nadal, ho hagués vist
A banda de la seva participació en les associacions locals, havia tingut vostè alguna motivació política prèvia?
No n’havia tingut en quant a partits polítics grans. Sí que m’agrada estar al cas del que passa al país i, evidentment, tinc els meus ideals polítics, malgrat que no en vull fer gaire èmfasi ara com a alcalde.
Quan m’he presentat a les eleccions no he volgut parlar ni de dretes, ni d’esquerres ni de centres. El que m’agrada és treballar pel poble, buscar fons econòmics, resoldre mancances i millorar les coses.
Quan m’he presentat a les eleccions no he volgut parlar ni de dretes, ni d’esquerres ni de centres. El que m’agrada és treballar pel poble
No obstant, vostès es van presentar sota el paraigües de Junts.
Sí. Aquí ja hi havia presència municipal d’Esquerra Republicana. I quan nosaltres vam anunciar que ens presentàvem, van venir diversos grups polítics per oferir-nos ajut, si ens aveníem a fer-ho sota les seves sigles.
Nosaltres, m’atreveixo a dir, som un grup catalanista i, en aquell moment només podíem ser d’ERC, Junts o les CUP. Aquestes darreres, per ideals de grup, les vam trobar una mica extremistes. I Esquerra ja estava agafada per l’oposició. Així que ens vam posar sota el paraigües de Junts.
Val a dir que cap de nosaltres ens hi vam afiliar, però igualment el partit ens va ajudar molt a obtenir subvencions, redactar projectes, fer trucades i anar amunt i avall, per arribar a tot arreu. Vull donar les gràcies al partit, malgrat no estar-hi afiliat, perquè ens ha ajudat molt.
El gran problema que tenim actualment és el mateix que tenen arreu del país: l’habitatge
Com és Bellcaire d’Empordà? Quin tarannà té la població local?
Nosaltres som un petit municipi, de menys de mil habitants. Ballem entre els 700 i els 750. I el gran problema que tenim actualment és el mateix que tenen arreu del país: l’habitatge. Accedir a un habitatge (i ho sé per experiència pròpia) costa molt. I ampliar el POUM per permetre que hi hagi més construccions al nostre terme municipal costa molts diners. De fet, no tenim ni els diners, ni prou tècnics municipals com per poder fer-ho.
A banda, tenim moltes persones envellides, que cal cuidar i tenir en compte. El jovent, per una raó o altra, acaba marxant a Barcelona o a Girona, a estudiar. I quan tenen l’edat de tornar, no troben lloc per fer-se un habitatge al poble. I no tornen.
Ens agradaria desenvolupar el POUM, ni que fos fent una mica de “cirurgia”, com acostumo a dir, perquè els plans urbans són massa grans i els promotors es tiren sempre enrere. Els demanen una inversió molt gran.
Quins equipaments tenen al poble?
Disposem d’una escola rural, un supermercat, dues perruqueries, una botiga de fruita i verdura, una carnisseria, un centre cívic, un local social, la zona esportiva… Tenim de tot! També hi ha dos Béns Culturals d’Interès Nacional (unes restes romàniques i unes d’ibèriques) molt interessants, tot i que també impliquen un cert cost de manteniment.
Sempre dic que el nostre poble és com un “Ferrari”: molt bonic, però cal mantenir-lo. Som un poble petit, amb una història espectacular. I som molt dinàmics: al llarg de l’any fem moltes activitats molt atractives: des de les nits a la fresca de l’estiu, fins a les festes majors, o les de Nadal.
Sempre dic que el nostre poble és com un “Ferrari”: molt bonic, però cal mantenir-lo
Tenen bon teixit associatiu?
Crec que sí. Actualment hi ha vuit o nou associacions. Cadascuna promou les seves activitats. N’hi ha d’esportives, que organitzen una marxa a peu (la “Xino-Xano”) durant la Setmana Santa. També fan un trail que porta molta gent al poble. I hi ha l’associació Bandera de Catalunya, que fan un acte teatralitzat, també en aquestes èpoques. I hi un pessebre vivent que ens porta 500 visitants. El futbol, l’AMPA, el Cor Malodes, el Jovent del poble, que és l’associació més gran que tenim… No me’n voldria deixar cap!
Totes aquestes entitats fan molts actes i des de l’Ajuntament mirem de coordinar-nos tots, perquè no volem que els actes es trepitgin. Un dels nostres objectius ha estat el de fer pinya amb la gent, perquè és il·lògic que cadascú vagi a la seva en un poble de menys de 1000 habitants.
Quines són les prioritats del seu equip municipal?
Com us deia abans, la primera prioritat va ser la d’estabilitzar econòmicament l’Ajuntament. El vam trobar amb números vermells i un cop els vam compensar, vam voler estudiar les mancances i les possibilitats de millora.
Un exemple d’això és el canvi d’enllumenat que estem fent ara. Després de 40 anys de no tocar-lo, ara podrem buscar una mica d’eficiència energètica. Si tot va bé, abans d’acabar l’any 2025 ho haurem fet tot. També veiem mancances de clavegueram en un dels carrers que tenim asfaltats des de fa més anys. I hem d’arreglar una petita part del carrer del Molí. Són canvis que duraran en el temps i que estaran ben fets, no seran pedaços que no arreglen les coses. També fa un any que estem treballant en el POUM, buscant la fórmula més àgil per trobar alguna solució al problema de la manca d’habitatge per al jovent.
Què fan en matèria de promoció econòmica?
Aquest també és un dels temes que afecten el POUM. Tenim una zona industrial, que es troba a tocar del cementiri municipal. Però, curiosament, les empreses més importants que hi ha al poble es troben situades en un altre lloc, al costat de la carretera. Quan es va redactar l’anterior POUM no van trobar el lloc ideal per afavorir el teixit industrial, i van ocupar espais que ara podríem estar dedicant a crear habitatges.
A banda d’això, també cal tenir en compte el petit comerç. Justament hem arreglat el carrer del Molí, que és el més comercial de tots. Volem afavorir que la gent faci poble, i que comprin aquí abans que en els grans centres comercials.
Finalment, som força actius en l’àmbit turístic: hem fet uns plafons que acompanyen i expliquen el recorregut històric del poble, amb un itinerari patrimonial de set o vuit punts d’interès per conèixer la nostra història.
Volem afavorir que la gent faci poble, i que comprin aquí abans que en els grans centres comercials
Com és la relació del seu Ajuntament amb el Consell Comarcal del Baix Empordà i la Diputació de Girona?
Per a nosaltres són dues entitats molt importants i, des d’aquí, només puc agrair-los l’ajut que ens donen. També aprofito per fer-ho amb la Generalitat.
Del Consell, nosaltres rebem molts serveis. Per exemple, ens donen la possibilitat de comptar amb una arquitecta tècnica. No ens la podríem pagar d’altra manera. I el mateix diem del servei de les escombraries, o del personal d’administració. El Consell ens dona suport i ens facilita els serveis de manera senzilla i eficaç. En quant a la Diputació, només puc dir que ens han obert la porta cada cop que hi hem trucat. Els he anat a veure tot sovint, fent feina de formigueta. Fent-me pesat, si calia. No em cauen els anells per anar a demanar-hi ajuts.
El cert és que l’Administració és lenta. I de vegades em poso nerviós, perquè a mi m’agrada anar per feina. Quan parlo amb la Diputació o amb la Generalitat percebo que ens volen ajudar, i que ens tenen en compte, però també que hem de ser molt insistents. Si cal anar-hi deu vegades, hi vaig deu vegades. I això implica dedicar-hi un temps que ningú no em paga. La gent del poble no són conscients de tot aquest temps, però són la raó dels canvis i les subvencions que ens arriben.
Quan parlo amb la Diputació o amb la Generalitat percebo que ens volen ajudar, i que ens tenen en compte, però també que hem de ser molt insistents
Quina és l’estructura de l’Ajuntament?
És una estructura que hem anat millorant. Quan vam entrar al govern municipal, hi havia persones que portaven molts anys treballant i les hem volgut mantenir. Hem estabilitzat la plantilla, de manera que ara tenim un secretari-interventor, que està vinculat al 75% amb nosaltres i el 25% amb el poble de Serra. També tenim una administrativa “C1” a jornada completa, i una auxiliar d’administrativa al 60% que fa l’atenció directa i personal al públic. Igualment, hi ha un agutzil a jornada sencera que fa tota mena d’arranjaments.
Fa uns mesos vam crear una mitja plaça per necessitat, a través del SOC. Aquesta persona es va jubilar i tenim una persona jove del poble per fer la feina d’ajudant d’agutzil. Finalment, tenim una plaça de neteja a jornada sencera i una mitja plaça en termes d’agutzil i neteja. Finament, quan a l’equip de govern som set persones: sis regidors i l’alcalde.
