“Ens cal un Govern fort i que escolti novament el món local”

En un principi, vostè no tenia cap expectativa d’entrar en política. Però ja es troba en el segon mandat. S’imaginava com seria fer d’alcalde?

No, de cap manera. Quan estàs a fora de la política penses que voldries entrar-hi i fer moltes coses. A mi m’agrada molt ajudar la gent i estar-hi ben a prop i vaig pensar que seria un bon repte. Quan ho vaig decidir em trobava una mica estancat a nivell professional i tenia ganes de fer coses noves. Soc arquitecte tècnic i sempre he estat dels que quan veu que no pot aportar més en un lloc, se’n va i busca una altra cosa. Però en aquell moment (2014-2015), la situació econòmica no era favorable a canviar de feina. Així que vaig buscar un projecte que m’aportés alguna cosa nova i personal. Vaig adonar-me que la política m’ho podia aportar. Em vaig presentar i vaig guanyar. I crec que hem canviat la manera de fer les coses d’aquest ajuntament.

En quin sentit?

Abans aquest era un ajuntament tancat, distant del poble. Físicament i també en quant a tracte. Una de les coses que més ens ha preocupat és estar a la vora de les persones. Tenim set veïnats diferents i costava molt que la gent pogués dir que era de Sant Julià de Ramis o de Medinyà. Són dos pobles petits i separats dins d’un mateix municipi: dues realitats distintes que cal tractar de manera diferenciada cada dia.

Tenim moltes ganes de superar la pandèmia per poder recuperar la sensació de ser de Sant Julià de Ramis i de ser de Medinyà.

Aquest darrer any ha estat el més dur de tots els que porta en el càrrec?

No sé si tinc bona o mala sort, però sempre dic que quan arribo a un lloc les coses es compliquen. Quan estudiava a la universitat vaig viure el boom immobiliari: aleshores tots els arquitectes tenien molta feina i es guanyaven molt bé la vida. De fet, vaig estar treballant i estudiant a la vegada. Però quan vaig acabar la carrera va venir la crisi econòmica, la construcció es va aturar i els despatxos ho van passar molt malament.

No sé si tinc bona o mala sort, però sempre dic que quan arribo a un lloc les coses es compliquen.

Aleshores vaig buscar una alternativa dins del despatx, col·laborant amb els bancs per gestionar actius immobiliaris, però va ser una època molt complicada. Més tard, quan vaig arribar a l’alcaldia, acabaven d’aprovar la llei de restitució del poble de Medinyà i havíem de separar els dos nuclis. La llei s’havia aprovat però no teníem el suport necessari per fer-ho correctament i vam haver de fer molta feina interna. 

Després va arribar l’1 d’octubre i Sant Julià va ser un dels pobles que va estar més en el centre mediàtic. Després va venir el Glòria, que va afectar-nos el riu. I ara la pandèmia mundial. Amb altres alcaldes diem que quan acabem la nostra experiència en alcaldia, haurem de posar al currículum que som “experts en gestió de marrons”.

Amb d’altres alcaldes diem que quan acabem la nostra experiència en alcaldia, haurem de posar al currículum que som “experts en gestió de marrons”.

Ens ha portat unes fotografies personals. Què ens en pot explicar?

En la primera hi surto de petit, anant amb bicicleta juntament amb la meva germana. Jo anava amb rodetes, perquè tot just n’estava aprenent. Sempre he estat molt unit a la meva germana, ens hem ensenyat moltes coses mútuament i sempre ens hem recolzat. Familiarment i econòmica hem passat per moments molt complicats, però sempre hem seguit units i això ens fa molt forts.

La segona és de quan era adolescent. Una de les meves passions de sempre ha estat l’atletisme. Vinc del món de l’esport. Durant molts anys vaig formar part del GEiEG i vaig rebre una beca per estudiar i entrenar a l’escola Joaquim Blume de Barcelona. Hi vaig estar competir al màxim nivell durant vuit anys. Després vaig fitxar pel Barça. Vaig ser campió absolut de 100 metros llisos dos anys i quart d’Espanya. També vaig ser campió d’Espanya en relleus. L’atletisme té molt de treball individual i en equip. També hi ha molta superació personal. Això m’ha marcat molt en tot el que faig. 

L’atletisme té molt de treball individual i en equip. També hi ha molta superació personal. Això m’ha marcat molt en tot el que faig. 

I la tercera foto?

A mi m’agrada sortir al carrer, tractar els veïns, conèixer-los i parlar-hi. Però amb la pandèmia portem un any i mig que ens costa molt arribar a la gent i la feina ja no és tan bonica. Ens quedem més tancats al despatx. Per això he escollit una fotografia de la feina que fem aquí dins, perquè treballem igualment, i els veïns poden venir a reclamar-nos coses. 

Però ja no podem fer tantes activitats culturals i cíviques. I és una pena perquè en els darrers cinc anys hem treballat molt per reconèixer moltes entitats, per fer més divers i plural el poble. Tenim moltes ganes de superar la pandèmia per poder recuperar la sensació de ser de Sant Julià de Ramis i de ser de Medinyà. 

La pandèmia ha afectat gaire el municipi?  

El cert és que sí, tot i que ni més ni menys que en altres pobles. Tenim famílies afectades a les que intentem ajudar des de la brigada municipal. Persones que, per exemple, no podien anar al supermercat a comprar aliments i hi anàvem nosaltres mateixos a fer-los la compra. També és cert que tot això va fer sortir la part més bona dels pobles: molta gent ens ajudava. 

Gràcies a un veí vam aconseguir comprar 4.000 mascaretes quan no n’hi havia. Les vam repartir als dos pobles. També hi ha hagut comportaments una mica més egoistes de persones que només miraven per ells. Però entenc que tothom ha actuat tan bé com ha pogut durant al situació actual. N’hem d’aprendre com a societat.

Com són les persones que viuen en aquest municipi?

El poble el formem tots, tant la gent que hi viu de tota la vida com la que fa una setmana que acaba d’arribar. Així que tractem tothom per igual. Són persones espectaculars, molt col·laboradores, obertes i que intenten ajudar en tot el que poden. Quan els vaig demanar ajut molta gent me la va donar, tot i que al principi no em coneixien. Però van apostar per mi. 

Abans ens parlava de Medinyà i del procés de segregació. En quin punt es troba?

El procés es va revertir. Va ser una gran decepció. El PP ho va portar al Tribunal Constitucional i 15 dies abans de l’1 d’octubre el Constitucional ho va tombar. De vegades he pensat que la situació del país, que era complicada en aquell moment, hi va tenir a veure. Nosaltres volíem restituir una cosa que havia estat, no pas crear-ne una de nova. Medinyà havia estat un poble. I tots dos pobles ho volíem, per tant era una decisió lícita i la Generalitat l’havia aprovat. A més, havíem fet un treball enorme per separar les coses, hi havia entesa i complicitats.

I des d’aleshores, què ha passat?

Ens hem anat reunint amb la Generalitat per reactivar el procés, perquè és el que vol la gent. Som dues realitats diferents i crec que cal seguir lluitant per aconseguir-ho. Amb el Govern que s’hagi de formar els propers dies també ens voldrem asseure per explicar la situació i portar-la a Madrid novament.

Ens hem anat reunint amb la Generalitat per reactivar el procés, perquè és el que vol la gent. Som dues realitats diferents i crec que cal seguir lluitant per aconseguir-ho.

Ens diu que són dues realitats diferents. Hi ha rivalitat entre ambdós nuclis? 

Una mica, però més de Medinyà cap a Sant Julià que a la inversa. Moltes de les persones que viuen a Sant Julià són nouvingudes i moltes vegades ni sabien que Medinyà formava part del municipi. A mi mateix em va passar. I encara passa, i està bé que així sigui perquè demostra que existeix una separació d’identitats entre l’un i l’altre. Tots els serveis estan doblats. No obstant, hi ha un respecte mutu i sempre hi ha hagut cordialitat entre uns veïns i altres. Quan ha calgut ajut en una direcció o altra s’ha prestat. No hi ha cap malentès.

Quins indrets emblemàtics tenen en cada poble?

A Sant Julià hi tenim la muntanya dels Sants Metges. Allà hi tenim la Rectoria de Can Bota, que estem arreglant perquè volem fer un espai obert que permeti la visita de totes les excavacions. També podem mostrar el pavelló, que va ser un lloc important durant l’1 d’octubre i que la gent encara ve a visitar. Alguns assenyalen encara la porta que la Guàrdia Civil va trencar. Ha quedat com un record de la història recent. I de Medinyà podem destacar-ne el castell, que és privat, però que la gent manté com a l’espai més important.

En quina situació econòmica es troba l’ajuntament en aquests moments?

Anem fent. Quan vaig arribar el 2015, amb la crisi, estàvem pagant les factures a més de 300 dies. I a mi això em neguitejava molt. Els proveïdors ens trucaven per preguntar-nos quan cobrarien. Allà hi havia el fuster del poble, el mecànic, el que fa la neteja… Així que vam fer un primer any de contenció per pagar totes les factures endarrerides. Actualment ja les paguem a 30 dies, com marca la llei.

Ens agradaria tenir més recursos per fer més coses. No volem fer grans obres, però sí que tenim grans coses a fer en els petits detalls. Fa 15 dies hem estat el primer ajuntament en crear un servei de psicòlegs gratuït per a tot el poble. Hem contractat un grup de psicòlegs que, un cop a la setmana, atenen les necessitats dels veïns i veïnes de qualsevol edat que ho necessitin. Aquestes accions poden ser més profitoses que una gran obra.

Ens agradaria tenir més recursos per fer més coses. No volem fer grans obres, però sí que tenim grans coses a fer en els petits detalls.

I quin resultat està tenint?

En 15 dies ja hi ha hagut 10 usuaris. Per tant, és un servei necessari. Hi ha mares de família que ho estan passant malament perquè porten deu dies tancades a casa i els cal parlar amb algú. Encara sembla que anar al psicòleg sigui una cosa que faci por, però és tot el contrari. Tots n’hauríem de visitar algun de tant en tant. Bé que ho fem amb el metge.

Crec que, en la situació en què ens trobem, els ajuntaments hem de prestar aquesta mena de petits serveis i detalls i anar reinventar-nos.

D’aquí al final de la legislatura, quins serien els reptes i projectes que els queden per satisfer?

Quan va començar la pandèmia vaig dir als regidors que havíem de posar el programa electoral al damunt de la taula i reformular-lo tot. Calia buscar coses noves per satisfer les noves necessitats dels veïns. Nosaltres no podrem portar a terme tots els punts del programa amb el que ens vam presentar, perquè les circumstàncies han canviat, però ja hem aconseguit acabar alguns punts. 

Un d’ells és el de la rectoria de Can Bota, que ens permetrà rebre els turistes que van passejant per la muntanya. L’altre és l’escola: hem treballat molt per tenir la parcel·la i posar-la a disposició del Departament d’Ensenyament. Fa més de deu anys que estem amb barracons i volem la nostra pròpia escola. Si tot va bé, a finals d’aquest any l’ajuntament haurà acabat la seva part.

Què estan fent en termes de promoció econòmica?

Tenim dues realitats diferents. A Sant Julià no hi tenim gaires botigues ni comerços, perquè la gent prefereix marxar a Girona a comprar. Però dels que sí que tenim, hi hem estat molt a la vora. Hem estat fent campanyes perquè la gent d’aquí vagi a comprar al forn o a l’agro-botiga. 

A més, durant els moments més durs de la pandèmia, vam ajudar a pagar els rebuts propis dels autònoms. Si no tenien obert, no els cobràvem els impostos d’escombraries. També vam fer una campanya anomenada “Aixequem les persianes” per reactivar bars i botigues, i vam promoure obsequis per fer que la gent pogués anar-hi a comprar. 

Finalment, estem impulsant un nou polígon industrial, que anirà ala zona de Les Comes. Aquesta és una iniciativa privada, però des de l’ajuntament hi hem treballat molt. Creiem que és una oportunitat molt important pel municipi, per fer que hi vinguin empreses de fora o es puguin recol·locar les empreses que ja tenim al mig del poble i fer que tot sigui més tranquil.

Durant els moments més durs de la pandèmia, vam ajudar a pagar els rebuts propis dels autònoms

Quin ha estat el seu millor i pitjor moment a l’alcaldia?

De millors moments en tinc molts, la veritat. Sobretot quan hi ha actes amb nens i nenes i et venen a preguntar qualsevol cosa. Són moments que em quedo per a mi. El mateix dic de la gent gran. Hem anat a visitar les iaies del poble i hem passat tardes jugant-hi al parxís. Quan et guanyen et diuen “ai, que no saps jugar!”, i se t’enriuen. 

De moments complicats n’hem viscut molts. Potser el més senzill d’esmentar seria l’1 d’octubre. Jo no ploro mai, perquè no em surten les llàgrimes, però quan va marxar la Guàrdia Civil i tot ja havia passat, va venir un veí i em va donar una abraçada. En aquell moment em vaig posar a plorar d’impotència, d’haver vist com els veïns estaven per terra i la Guardia Civil els colpejava. Vaig acabar desfet, perquè també em sentia responsable. Els veïns anaven a votar. No s’havien preparat per anar a una guerra.

Quan es parlen amb altres alcaldes de la zona, quines són les seves principals reivindicacions?

En primer lloc, és mot bonic trobar-se i parlar amb altres alcaldes. El cert és que trobem a faltar el Consell d’Alcaldes de manera presencial. El fem online i tot és més fred. Però parlem de molts temes i te n’adones que els problemes que tens tu, també els té el veí. I això ens fa parlar més. Les necessitats de tots els pobles de Girona són molt similars.

Una de les coses que estem treballant és en el nou pla de mobilitat, de manera que els autobusos no només circulin per Girona, sinó que donin servei a tota l’àrea metropolitana. Nosaltres ens nodrim dels seus serveis, però ells de les nostres persones. El pla serà una gran oportunitat per tal que tots els ajuntaments puguem dir la nostra. Al cap i a la fi, Girona s’està quedant sense terrenys per edificar i ha de créixer, això vol dir que hem d’anar tots de la mà per poder fer-ho ordenadament. El que cal és una àrea metropolitana potent que pugui satisfer les necessitats que la capital no pot atendre, perquè s’està quedant petita.

Quin paper creu que haurien de jugar els ajuntaments dins de la planificació del futur del país? 

Fa ja una temporada que tot està molt desmuntat. Des de l’1 d’octubre. Cal que tornem a trobar el camí i anar tots junts altre cop. Però abans de l’1 d’octubre sí que se’ns va escoltar molt als ajuntaments, sobretot en la qüestió de país. Tots vam poder col·laborar i dir-hi la nostra. El cert és que els que vam voler ajudar-hi vam gaudir molt. Ara tenim una situació diferent. El Govern està com està, i crec que ens cal un Govern fort, per governar durant quatre anys i que escolti novament el món local. Demanaria que tornés altre cop la comunicació amb els ajuntaments, perquè nosaltres som els que coneixem millor les necessitats dels nostres pobles.

Fa ja una temporada que tot està molt desmuntat. Des de l’1 d’octubre. Cal que tornem a trobar el camí i anar tots junts altre cop.

Què creu que està fallant perquè hi hagi tanta inestabilitat política?  

No estem en un moment fàcil i la pandèmia tampoc hi ha ajudat. El món polític ja estava en un moment complicat d’abans. Els resultats de les darreres eleccions mostren que hi ha un 52% de la gent que vol un govern independentista. Cal entendre’s. I si aquesta vegada ha guanyat Esquerra Republicana, li toca a Esquerra presidir el govern. Si, com en les darreres ocasions, hagués guanyat Junts, li tocaria a ells triar presidència. 

Entenc que cal asseure’s i negociar. I estic convençut que el meu partit ho farà tot per governar tan bé com pugui. Espero que la CUP també s’hi acabi sumant. Com he dit, necessitem quatre anys de govern i de tranquil·litat, i que la Generalitat faci bé les coses, perquè la societat ho està demanant.

Necessitem quatre anys de govern i de tranquil·litat, i que la Generalitat faci bé les coses, perquè la societat ho està demanant.

Darrera pregunta: quina és la seva agenda per al dia d’avui?

Avui he estat responent correus i tancant coses que tenia pendents del cap de setmana. Ara estic amb vosaltres i d’aquí una estona aniré al Consell Comarcal, a una reunió. En soc vicepresident. A les 3 tinc una reunió amb un veí que té un problema amb la casa. A les quatre, una altra reunió amb els regidors de l’àrea de Cultura per parlar de la Festa Major. I a les cinc una altra reunió, online, amb el president del Consell Comarcal. A les sis, altre cop reunió amb el partit. Avui rebrem la Teresa Jordà i en Sergi Sabrià, que ens explicaran com han anat les negociacions i com va el país. Els ho agraeixo molt, perquè així tenim informació de primera mà. I finalment, a les vuit del vespre, espero anar al gimnàs. Em guardo sempre aquesta hora del dia per desconnectar una mica.