Iniciar un projecte local a Sant Hilari amb un nou partit independent i municipalista va ser el detonant perquè Joan Ramon Veciana entrés a l’alcaldia. L’alcalde de Sant Hilari de Sacalm és un enamorat del poble. No hi va néixer però hi va passar les millors estones d’infantesa. Un dia, allà pels anys 90, va decidir anar-hi a viure i establir-s’hi. L’any 2003 va entrar en política i 12 anys més tard assolia la presidència del consistori. Avui parlem del present i del futur d’aquest poble tan ric en recursos naturals.
“En els primers temps t’intentes adaptar al funcionament de les coses. Hi poses moltes ganes i il·lusió i treballes per a desplegar el pla de mandat”
“El meu tarannà és molt el de dialogar, consensuar, intentar arribar a acords… fins i tot amb l’oposició”
“No utilitzem productes químics des de fa dos anys, ni per al manteniment municipal, ni pels carrers, ni per a evitar les plagues dels arbres. Busquem alternatives biològiques”
“El més preuat que tenim és el nostre entorn. Estem envoltats de recursos naturals dels que podem gaudir: natura, aigua… I la gent”
“El principal repte és el de la participació ciutadana. Voldríem canviar el concepte de fer política i començar a tenir en compte l’opinió de la gent”
“En l’àmbit personal, hi ha molts alt i baixos. Ser alcalde és una feina diferent de qualsevol altra feina perquè, quan una cosa et surt bé, la satisfacció és molt gran i estàs content, i quan no et surt tan bé estàs més trist”
Vostè és alcalde des de 2015. Abans havia estat regidor. Què va sentir en els seus primers mesos com a president del consistori?
Van ser mesos molt intensos. Una cosa és parlar del que faràs quan siguis alcalde i l’altra és adaptar-se a la realitat d’un ajuntament. En els primers temps t’intentes adaptar al funcionament de les coses. Hi poses moltes ganes i il·lusió i treballes per a desplegar el pla de mandat. En el nostre cas, el tenim desgranat en 49 accions dividides per anys, amb un codi ètic i un equip molt bo de regidors. Van ser uns mesos d’estructurar i centrar-nos en les coses que es podien fer.
Vostè també és enginyer industrial. Creu que cal tenir estudis superiors o fer la carrera de ciències polítiques per a exercir d’alcalde?
No crec que sigui necessari. Estudiar et proporciona una apertura de ment i d’idees que t’ajuden a interpretar moltes coses. Però també ho pot tenir la gent molt interessada en qualsevol dels temes. Culturitzar-se, llegir i interessar-se per les coses és més important que tenir coneixements.
Quin creu que és el seu estil de fer en política? Quins són els seus valors?
Els meus valors són els del meu partit. Ens basem en la participació ciutadana i el meu tarannà és molt el de dialogar, consensuar, intentar arribar a acords… fins i tot amb l’oposició. Creiem que són coses inqüestionables i cada vegada més necessàries, perquè Sant Hilari es troba enmig de la natura i la sostenibilitat és necessària. Ens estem convertint en un referent mediambiental pel país.
En què ho fan palès?
No utilitzem productes químics des de fa dos anys, ni per al manteniment municipal, ni pels carrers, ni per a evitar les plagues dels arbres. Busquem alternatives biològiques. Com a partit independent, podem ser molt lliures i actuem pensant només en Sant Hilari. El nostre sistema no és assembleari però s’hi assembla, perquè fem molts processos participatius.
Què té d’especial aquest municipi?
Sempre hi ha una part subjectiva en això. Però, objectivament, el més preuat que tenim és el nostre entorn. Estem envoltats de recursos naturals dels que podem gaudir: natura, aigua… I la gent. Jo tenia la meva colla d’amics aquí i de petit, vivint a Barcelona, només tenia ganes de pujar aquí. Un només esperava a arribar al divendres per anar a buscar un altre amic i pujar aquí. És un poble que no canviaria per res del món.
Sabem que Sant Hilari té llocs molt representatius. Quins són per a vostè?
Tenim la Font Picant, que és emblemàtic perquè va suposar l’inici de l’ús de les aigües mineromedicinals. Hi ha una llegenda que diu que una vaca orinava sang i que el pagès propietari estava molt preocupat. En canvi, quan l’animal pasturava per uns camps concrets, la seva salut millorava. El pagès la va seguir i va veure que anava a beure aigua d’un corriol, de manera que va suposar que l’aigua tenia quelcom especial. La van analitzar i van veure’n les propietats. Això va fer que el Doctor Gravalosa fes uns estudis i n’acredités els beneficis. Posteriorment, es va obrir l’Hotel Martin el 1881 i que, al darrere, vingués tot el turisme de salut al poble. Durant molt de temps venien els industrials de Barcelona i del Vallès i hi feien vida social. Fins als anys 60-70 aquí hi havia arribat a haver fins a 20 hotels.
Quins altres llocs són destacables?
La Font Vella és un emblema del passat i del present, pel tema de l’estiueig. Ara mateix, també, perquè és la seu de la fàbrica de Font Vella, que dóna vida al poble i molts llocs de treball. Creiem que es treuen uns 2 milions de litres al dia, que són entre un 120 i uns 180 tràilers d’aigua diaris, depenent de l’època de l’any, i que dóna feina a molta gent. Tenim un subsòl ple d’aigua i això ens dóna riquesa. I, finalment, Can Rovira és la casa més antiga del poble, de 1692. L’ajuntament la va comprar els anys 90 per tal que no es perdés i la van inaugurar el 98. Un edifici maquíssim que és ara l’oficina de turisme, la referència del poble.
Vostès aposten per la qualitat del turisme o per un turisme de qualitat?
Des de finals del segle XIX i durant tot el segle XX, el turisme el feien la gent que venia a provar les aigües. Però el model turístic va canviant i ara tenim molt més a oferir. Tenim una regidoria de turisme i estem treballant en un pla estratègic que ens ajudi a aportar salut i natura, no balnearis només, sinó una vida saludable, senderisme, ciclisme, etc. Estem engegant un projecte amb la Diputació de Girona i l’Associació Selvans, per implantar un bosc terapèutic, seguint una filosofia japonesa. Abans el turisme es basava només en l’aigua i ara tenim tota la natura per aportar qualitat turística alternativa, exclusivitat i riquesa.
Quin és l’estat financer de l’ajuntament?
Quan vam entrar era bastant crític. Pagàvem dos crèdits, un d’ells de 6 milions d’euros i un altre per a proveïdors. Molts diners. Quan el govern espanyol, amb bon criteri, va obligar els ajuntaments a pagar els proveïdors, nosaltres pagàvem 1 milió d’euros anuals, en un pressupost de 5,4 milions. També ens vam trobar que es pagaven els proveïdors en una mitjana d’entre 6 i 7 mesos. Nosaltres vam començar a fer uns pressupostos molt prudents i realistes, que enlloc de basar-se en el que podíem ingressar, es basaven en allò que realment s’ingressava. Això s’ha traduït en què a dia d’avui hem anat pagant els crèdits quan toca i que ja hem eliminat els 900.000 euros que teníem de factures al calaix. Paguem els proveïdors entre 1 i 2 mesos i tornem a treure una mica el cap i a veure millor el futur.
INNOVACIÓ, MUNICIPIS I PERSONES
|
De quina manera la seva administració i la ciutadania col·laboren a partir de la tecnologia?
Hem dinamitzat molt la pàgina web i s’hi poden fer molts tràmits. Ara demanem a tothom que ens entrin les factures a través del servei e.FACT. També comencem a fer les notificacions les via pàgina web. Fa poc vam presentar i estem ultimant una aplicació de dispositius mòbils que servirà tant per fer tràmits com per tenir informació de les notícies municipals, de l’agenda, dels equipaments municipals o turística per tenir-hi rutes, i una secció d’incidències per si algú veu algun fanal que no funciona o una tanca de fusta malmesa i en pot fer una foto i enviar-nos-la.
|
Quins són els reptes prioritaris o els eixos principals d’aquesta legislatura?
El principal és el de la participació ciutadana. Voldríem canviar el concepte de fer política i començar a tenir en compte l’opinió de la gent. Hem emprès moltes iniciatives: un Consell d’Infants municipals, un pla de mobilitat, pressupostos participatius per barris, xerrades informatives porta a porta, taules de sanitat, Consell d’esports… En tots els àmbits hi ha processos participatius, ja siguin puntuals o estructurals. També tenim representants per acabar fent un Consell de poble
També hi ha un repte econòmic que, ja he explicat abans, estem treballant amb responsabilitat. Són objectius per a la hisenda local però també per a l’economia productiva i l’economia turística. Som un poble que estem relativament lluny dels eixos de comunicació per carretera, i hem d’aconseguir crear activitat a partir de coses que estiguin molt arrelades al territori. En aquest cas, l’aigua i el bosc.
Com ho pensen fer?
En el cas del bosc estem a punt de fer una xarxa de calor de biomassa alimentada amb estella, que intentem que la proveeixin els propietaris forestals d’aquí. També li comentava això dels boscos terapèutics i estem en contacte amb l’eix de negoci de Santa Coloma de Farners.
Alguna altra prioritat?
La de la consciència mediambiental. Moltes accions petites van sumant. Creiem que cal donar exemple municipal de respecte pel medi ambient i poder demanar les empreses del poble que també tractin el medi ambient amb respecte.
Ara que hem passat l’equador d’aquesta legislatura, quina valoració en pot fer?
Ens vam marcar un pla de mandat de 49 accions dividides per anys. Pel quart any vam deixar-ne poques perquè tots sabem que durant la legislatura van sortint altres necessitats i vam concentrar molt el que havíem de fer en els dos primers anys i una mica en el tercer. El grau d’acompliment ha estat molt elevat. Hi va haver qui ens va dir que en quatre anys només tindríem temps d’acostumar-nos al funcionament de l’ajuntament però hem aconseguit fer moltes accions. Un 60% les tenim començades i l’altre 40% estan acabades.
En l’àmbit personal, hi ha molts alt i baixos. És una feina diferent de qualsevol altra feina perquè, quan una cosa et surt bé, la satisfacció és molt gran i estàs content, i quan no et surt tan bé estàs més trist.
Preguntem als alcaldes si creuen que hi ha d’haver limitació de mandats, i en cas afirmatiu, de quants anys cada mandat?
En el nostre codi ètic limitem el mandat de l’alcalde a dues legislatures. Ho tenim claríssim. Una altra cosa que s’està plantejant és si les legislatures de quatre anys són suficients o no, perquè entre que arribes, planteges el que fas i comences a desenvolupar, les legislatures es redueixin a dos anys. Jo no veuria descabellat d’ampliar les legislatures a cinc anys o a sis.
Es va arribar a dir a la premsa que “els alcaldes podrien governar Catalunya si s’aplicava el 155”. Quina opinió mereix?
Quan un està en un càrrec públic i està convençut que està dins d’una estructura de país, un es posa a l’absoluta disposició pel que faci falta de la Generalitat i de qui sigui, per entomar les responsabilitats que siguin en aquesta etapa que ve i ho faré amb la màxima il·lusió i amb el màxim orgull de representació.
Si estiguéssim ara mateix els seus conciutadans, quin missatge els hi transmetria?
En aquests moments, i per la situació política a nivell de país que estem vivint, els donaria dos missatges: el primer és que sempre defensaré els seus drets en l’àmbit de país. He estat al capdavant de la coordinació del referèndum i això segueix, i seguirem estant-hi sense importar-nos gens les conseqüències que hi hagin. I el segon missatge, de confiança. Si analitzen el que s’ha fet en aquests dos anys i el que nosaltres havíem dit que faríem, crec que hem de valorar el que tots hem fet conjuntament. I per últim, que som responsables i honestos amb l’aplicació dels nostres objectius polítics en benefici del poble i que així ho seguirem fent.
