“Teníem un deute important, de 540.000 euros, que representaven 1.800 euros per habitant. Estàvem a prop de ser intervinguts. Però hem aconseguit reconduir la situació”
“En municipis petits els alcaldes hem de fer una mica de tot, des de posar cadires durant la festa major, fins a resoldre problemes del dia a dia”
“Gràcies a la cooperativa John-Fil el nostre poble és un dels municipis que encara ara guarda més població. Tots els dels voltants són més petits que el nostre”
“Els municipis portem sis anys sense tenir un Pla Únic d’Obres i Serveis, tot i que han tornat a dir altre cop que es posaria en marxa des de la Generalitat. I teníem ja algunes obres per executar”
“Jo crec que els resultats de les eleccions de novembre seran molt similars als que han hagut a les anteriors. Em sembla que no canviarà gairebé res. Esperem que els tres partits de dreta no sumin majoria, perquè si la sumen serà pitjor”
Després d’una ampla carrera professional i de viure a Bellpuig, vostè es presenta a alcalde el 2007 amb una candidatura independent i guanya les eleccions. Quines van ser les seves línies estratègiques?
El primer que vam fer va ser reconduir la situació econòmica. Teníem un deute important, de 540.000 euros, un 110% dels ingressos corrents, que representaven 1.800 euros per habitant. Estàvem a prop de ser intervinguts. Portem tres legislatures acomplertes i acabem de començar la quarta. Hem aconseguit reconduir la situació.
Quina és la situació actual?
Com li deia, estem bé. Tenim controlat el deute en els 360.000 euros i, fins i tot, ho podríem pagar tot. No ens interessa perquè tampoc ens volem descapitalitzar. Estem pagant a menys de 30 dies a tots els proveïdors, però després hem d’esperar a rebre la subvenció d’allò que hem fet. En resum, està tot força controlat.
Quina filosofia de treball té vostè?
Promoc que totes les decisions es prenguin de forma democràtica, amb la participació de tots els regidors. Si la meva proposta no és acceptada majoritàriament, no es du a terme. En els pobles petits com aquest la proximitat és un dels valors més importants. Les persones estan acostumades a tractar directament amb l’alcalde, a entrevistar-se amb mi per qualsevol tema, o bé a parar-me pel carrer. L’altre valor és el de voler fer coses pel poble. En municipis petits els alcaldes hem de fer una mica de tot, des de posar cadires durant la festa major, fins a resoldre problemes del dia a dia.
Ens ha portat dues fotografies que tenen importància per a vostè. Què li diuen, quan les veu?
La foto és de la primera comunió, i l’he triat perquè molta de la meva infantesa tenia a veure amb això. Aquí el tema de la religió ha estat qüestió important per totes les famílies i, de nano, a tots els companys ens feien anar a missa els diumenges. Aleshores hi havia molta costum de fer-ho. Això ha canviat molt avui. Si vas a l’església un diumenge no hi veuràs gairebé cap jove.
L’altra fotografia és del grup original de 10 persones que ens vam presentar el 2007 a les eleccions municipals. Aquí va començar la meva relació amb la política. Des d’aleshores que estic aquí.
Ja que ho esmentava, què representa per a vostès l’església del poble, i també el castell i la bassa d’aigua dolça? Són tres llocs que ens ha volgut recomanar.
Com li deia, l’església ha estat un lloc important per al nostre poble i, a més, és un edifici amb molt de valor arquitectònic. És molt bonica. El mossèn que vam tenir aquí durant 45 anys, va aconseguir restaurar-la i s’hi van pintar uns frescos d’en Minguell, un pintor nomenat de Tàrrega. Un lloc que val molt la pena de veure.
I el castell?
També té molt de valor. Data del 1250 i és el monument més important del nostre municipi, que ha passat per propietaris diversos. Potser la més important va ser els 430 anys que va ser propietat de l’Ordre de Malta, fins que va arribar la desamortització de Mendizábal, i va passar a ser propietat privada, fins que va acabar en mans de l’ajuntament. El consistori el va comprar quan gairebé estava en runes i vam haver d’arreglar la teulada. Més tard, s’ha anat reformant en la mesura del possible. I hi mirem de fer reformes amb els ajuts que rebem. No hi podem dedicar gaire més.
Finalment, tenen vostès una bassa d’aigua dolça.
És un espai que acabem de recuperar aquest estiu i que per a nosaltres sempre havia estat molt important. Quan el municipi va créixer, la gent necessitava aigua i la treien d’allà. Els nostres avantpassats se’n proveïen a diari.
Un dels emblemes d’aquest municipi és la cooperativa John-Fil. Segons sabem, té una història interessant.
Cert. La cooperativa la va posar en marxa el capellà del poble a finals dels anys seixanta. Hi va haver una gran pedregada i tots els conreus van quedar destrossats. La gent aquí vivia de la pagesia i molts pensaven en marxar a Barcelona a treballar en qualsevol cosa, com ara porteries, o indústria. Unes quantes persones d’aquí, que tenien petites màquines de cosir, van començar a anar a Igualada, on hi havia una indústria desenvolupada, a buscar feina de confecció. Alguns van aconseguir col·locar-se treballant a mans. A poc a poc, quan es va poder, van construir unes naus i van instal·lar-s’hi de manera definitiva. Molta gent va poder-se quedar al poble amb feina. Una part de la família feia de pagès i l’altra treballava a la fàbrica i aconseguien els diners necessaris per a l’economia familiar. Gràcies a la cooperativa el nostre poble és un dels municipis que encara ara guarda més població. Tots els dels voltants són més petits que el nostre.
La indústria i la pagesia han estat doncs el gran motor econòmic del poble.
Així ha estat durant molts anys. També va ser molt important la cooperativa agrícola. Avui en dia tot ha canviat. La tècnica i la maquinària permeten que les terres que tenim al nostre municipi les puguin menar uns pocs pagesos. També tenim un parell d’empreses de construcció i un parell de botigues de queviures.
Sabem que estan planejant posar en marxa una interessant iniciativa juntament amb dos municipis veïns. En què consisteix?
Estem col·laborant amb Fulleda, Tarrés i Vinaixa per posar en marxa una iniciativa d’Espais Naturals de Ponent, per gestionar el patrimoni natural i cultural que tenim a la Vall de Vinaixa. Volem crear noves oportunitats professionals, atès que no hi ha gaires empreses ni feina, i ens volem valdre del turisme. Ja que tenim un espai privilegiat amb boscos i moltes coses a visitar, val la pena donar-ho a conèixer i beneficiar-nos entre tots. És una bona experiència perquè ens estem entenent i treballant en un projecte comú.
En què consistirà?
Crearem un mapa de recorreguts en bicicleta i a peu que permeten visitar tota mena de patrimoni. A cada municipi hi tenim coses molt interessants. Per exemple, aquí hi tenim el castell i la bassa, o l’església. També hi ha cabanes de volta. A Fulleda hi tenen un celler de vi, a Tarrés hi tenen fonts de cals. Ens agradaria crear un producte a fi que altres empreses que es dediquen al turisme ho puguin venir a explotar i portar persones que vulguin fer rutes.
Vostès celebren una Fira Oleo-tèxtil. Què representa pel municipi?
És un esdeveniment que existeix des de fa cinc anys. És exitosa i cada any hi està venint més gent. Volem unir el sector de l’oli, gràcies a la participació de la cooperativa agrícola, amb el sector tèxtil, amb la participació de la cooperativa tèxtil. Les dues empreses més importants del municipi són aquestes i vam pensar que si les uníem en un únic esdeveniment, tindríem més possibilitats de donar-nos a conèixer. L’any passat vam rebre més de 500 persones i estem creixent.
Com qui diu, fa quatre dies que estàvem en campanya electoral. Va guanyar les eleccions novament. Quines son les prioritats actuals del seu govern?
Aquesta legislatura intentarem acabar coses que ja teníem més o menys projectades en l’anterior. Com ja sabeu, els municipis portem sis anys sense tenir un Pla Únic d’Obres i Serveis, que han tornat a dir altre cop que es posaria en marxa des de la Generalitat. I teníem ja algunes obres per executar, com ara el clavegueram, una part del cementiri i uns sanejaments a la sèquia on hi desaigüen totes les clavegueres del poble. Són obres que no es veuen però que són imprescindibles. Sembla que ara hi tornarà a haver la possibilitat de tirar-les endavant amb el Pla Únic, que ens dona una subvenció de fins al 95% del cost de l’obra. Si no, no les podríem fer mai.
L’altre treball és el de recuperar més parts del castell. Concretament, hem presentat un projecte al Departament de Cultura per recuperar la sala principal, que requereix unes reformes en les voltes del sostre. Finalment tenim la idea de reformar un parc infantil del poble, que ja comptem amb la subvenció aprovada.
Vostè creu que és necessari tenir estudis superiors o realitzar la carrera de ciències polítiques per exercir d’alcalde?
Jo diria que no. La major part d’alcaldes del país som gent del municipi que hem tingut la inquietud i que ens hi hem presentat. Hi ha de tot: pagesos, electricistes, funcionaris… Sempre està bé tenir estudis, perquè serveixen per formar-se criteri, però crec que el més important és ser una mica viu i gestionar el millor possible allò que és de tots. Sense estirar més el braç que la màniga. Molts ajuntaments havien arribat a la situació d’endeutament amb què ens vam trobar nosaltres en arribar. Es feien moltes inversions que es deixaven a deure. Però això generava un problema greu d’interessos pels crèdits.
I creu que hi ha d’haver una limitació de mandats?
Home, quan ens vam presentar nosaltres només volíem estar a l’ajuntament durant dos mandats. De fet alguns dels companys van decidir que no volien seguir quan es van complir els primers 8 anys. Però hi ha un problema, i és que no es presenta ningú més. Jo mateix penso que aquesta legislatura hauria de buscar un relleu, però no sé ben bé què passarà, la veritat.
En la primera legislatura ens vam presentar amb una llista única. A la segona, s’hi va presentar una altra llista que només va treure un regidor. En la tercera, hem tornat a presentar-nos en llista única i en la quarta igual. El complicat en els municipis petits és que hi hagi gent que es vulgui dedicar a fer d’alcalde. Suposo que en els municipis grans no és així. Diria que vuit anys és un temps prudent, però en el meu cas, la situació és la que us deia.
Fa poc es van acomplir dos anys del referèndum del dia 1 d’octubre i aquests dies s’està coneixent la sentència del Procés. Cap on creu que anirà la situació?
Estem en un moment complicat. Hi ha gent a la presó i fa poc s’han inventat que els CDR són terroristes i n’han agafat uns quants i els han tancat indiscriminadament sense jutjar-los. Si una cosa té aquest procés és que és molt civilitzat. Aquí no s’està enfrontant ningú amb ningú, abans al contrari. Aquest octubre va fer dos anys que van venir-nos a pegar per anar a votar, i això és lamentable. No ens pensàvem que l’Estat espanyol pogués actuar així, però estem veient que en són capaços. La situació és lamentable en un país democràtic. Ara bé, si no som una majoria, difícilment podrem assolir l’objectiu, i cal treballar per això, per eixamplar la base de la gent que vol que Catalunya sigui un país lliure i així, la propera vegada que anem a votar, en serem una majoria. Cal ser més del 50%, o si no l’Estat espanyol ens continuarà esclafant com ha fet fins ara.
També hi ha unes eleccions convocades per al proper 10 de Novembre. Quines expectatives en té? Què n’espera?
Jo crec que els resultats seran molt similars als que han hagut a les anteriors eleccions. Em sembla que no canviarà gairebé res. Esperem que els tres partits de dreta no sumin majoria, perquè si la sumen serà pitjor. Però és que el problema que tenim amb Espanya és que de la dreta a l’esquerra no hi ha massa diferència. Els partits que diuen que son d’esquerra, no ho demostren amb els fets. La veritat és que Espanya té un problema i el problema és Catalunya. Mentre no arreglin els problemes de Catalunya, a Espanya podem repetir les eleccions eternament. Aquí no hi haurà mai consens.
