“Ens hem de tornar a creure que la gent que ens posem en política som bones persones”

Com diria que és el seu estil de fer com a alcalde?

Intento que les meves màximes siguin sempre l’empatia i la humilitat. Als ajuntaments, per norma, intentem escoltar tant com podem la gent i busquem sempre la forma d’arribar a acords i de pactar. Si podem, fem allò que ens demanen els veïns, perquè ens ho demanen per alguna cosa. Per tant, l’empatia és necessària per saber què demanen i per què. 

Intento que les meves màximes siguin sempre l’empatia i la humilitat.

Ens ha portat unes fotos personals. Ens les vol comentar?

En aquesta fotografia hi surto jo de petit, amb la meva mare i el meu germà. Ell va morir d’accident quan érem joves i aquesta situació em va marcar moltíssim. A partir d’aquí, l’objectiu va ser el d’anar tirant endavant, dia a dia… Qui havia de dir que, al cap d’un any d’aquella mala notícia, entraria a formar part d’un projecte tan distint i ambiciós. Quant a la meva mare, ha estat un gran pilar per a mi. Sempre em va fer costat. I, quina ironia, va perdre un fill i va veure com l’altre se li feia regidor de festes.

La segona és més recent.

És de la presa de possessió com a president del Consell Comarcal. És una fita que valoro i agraeixo molt personalment. Hem aconseguit una cosa que ben poca gent es creia i és la de posar un president del Consell Comarcal que no milita en cap partit. És molt valuós que les coses bones arribin quan s’intenten fer bé i mirant per tothom. Moltes vegades, hi ha qui diu que tot l’entramat de partits impossibilita que algú que no hi militi arribi tan amunt.

Hem aconseguit una cosa que ben poca gent es creia i és la de posar un president al Consell Comarcal que no milita en cap partit.

Com a alcalde, i com a president del Consell, com ha viscut la situació d’aquests darrers anys? N’ha après gaire, de l’experiència?

Doncs sí. Els dos darrers mandats han estat molt atípics. El penúltim per tota la qüestió del Procés. Aquí vam viure el primer d’octubre com una pel·lícula d’espies. I vam poder tirar-lo endavant perquè ens hi vam involucrar molt i vam fer possible que la gent votés. Ha acabat com ha acabat.

Quant al darrer mandat, ha estat marcat fins ara per la pandèmia. Sento que els companys i companyes que han entrat a l’ajuntament més recentment no han viscut el que és un ajuntament de veritat. Sempre he pensat que a tothom li cal un any com a mínim “donar una volta a la roda” i veure com van les coses. Els meus companys no van poder donar-li, perquè van entrar el juny, i al febrer següent vam començar amb la pandèmia. Amb tot, estem contents perquè hem pogut desplegar el programa d’actuacions que teníem.

Aquí vam viure el primer d’octubre com una pel·lícula d’espies.

En quin sentit?

Ara mateix estem acabant de completar tot el Pla únic d’Obres i Serveis, per exemple. Enguany l’acabarem sense haver de córrer.  

Hi ha hagut gaire afectació a nivell econòmic i social per la pandèmia?

Aquí hem tingut una sort i una desgràcia. I és que fins ara no hem sabut aprofitar el turisme. El Pla de l’Estany no és una comarca realment turística. És una llàstima perquè hem perdut possibilitats econòmiques. Però, en aquesta ocasió, ha estat una fortalesa, perquè la majoria de les nostres persones treballen en indústries i sectors distints del turisme. Per tant, la comarca ha estat com un petit oasi. També Porqueres. 

És cert que, a qui li hagi afectat, l’ha afectat molt. Per exemple: petits restaurants que donen servei a la gent d’aquí i que no han facturat. O cases de colònies… Molts ajuntaments vam establir unes línies d’ajuts que anaven en funció de la facturació de cadascú. No va ser un “café para todos”, sinó que donàvem ajuts més importants a aquells que més hi havien perdut.

Aquí hem tingut una sort i una desgràcia. I és que fins ara no hem sabut aprofitar el turisme.

Com definiria els veïns del poble?

Com a persones molt obertes. De vegades, en broma, ens comparem amb els de Banyoles. I diem que tot el que tenim nosaltres ho hem aconseguit amb el triple de feina que ells.

Per algun motiu especial?

Perquè estem molt enganxats a Banyoles i és una localitat que té molta tirada. Hi ha una inèrcia que tot se’n vagi cap allà. La gent no és conscient de la dimensió que tenim. Si us preguntés si és més gran Besalú o Porqueres, què em diríeu?

D’entrada diria que Porqueres.

Sí. Però és que els doblem. Ells són uns 2.500 i nosaltres uns 4.700. Però ells estan més envoltats d’una zona molt més rural i semblen una població molt més gran. Nosaltres, en canvi, estem enganxats a Banyoles.

Els limita el creixement geogràfic, vol dir.

I, a més, aquí tenim dues realitats molt diferenciades: la gent que ja era d’aquí de tota la vida, i la que ha vingut de la migració. Han vingut molts d’ells de Sant Miquel de Campmajor, que és el municipi del costat. Són persones que vivien al camp i que van apropant-se a la ciutat. Els anys 60 i 70 hi va haver una gran ampliació del poble i ara fa 20 anys hi va tornar a haver un nou creixement. Aquesta vegada, però, van ser persones amb un poder adquisitiu més alt i amb feines en quadres de comandaments mitjans. És a dir, sobretot són encarregats, funcionaris… Aquest és el perfil més comú de la gent de Porqueres.  

Amb la pandèmia han crescut també en nombre d’habitants?

Una mica sí. Hi ha hagut nous empadronaments. Però també eren de persones originàries d’aquí que vivien a Girona o Barcelona i que, quan els han confinat, han escollit tornar. També a Banyoles han crescut uns 1.000 habitants en els darrers dos anys. I entenc que és fruit de la pandèmia.

Quines coses bones té Porqueres (i quines dolentes)?

Aquí només tenim coses bones! Per exemple, una de les nostres apostes més importants és la del Bosc de Can Ginebreda, on s’hi exposen nombroses escultures d’en Xicu Cabanyes i, estem impulsant, juntament amb la Generalitat, l’estudi-taller de Carles Fonserè, el famós cartellista del bàndol republicà de la Guerra Civil.

Però, sobretot, tenim l’entorn. La foto de l’estany de Banyoles sempre es fa de Banyoles cap a Porqueres. És a dir, tota aquella verdor que es veu de fons, és el nostre bosc. Ells van urbanitzar la seva part i ara nosaltres som els guardians de l’estany, juntament amb la Xarxa Natura 2000, que la preserva.

I, d’altra banda, tenim tots els serveis necessaris: pavelló, biblioteca, sales polivalents, un centre cívic… Vist des de fora, podem semblar un municipi dormitori, però en realitat tenim molt de dinamisme i activitat. Al casal de gent gran cada més feien un dinar que aplegava 200 o 300 persones. També tenim 11 entitats esportives i culturals, pastorets… Som un municipi de 7 pobles i cadascun té la seva festa major.

Amb la Generalitat, estem impulsant l’estudi-taller de Carles Fonserè, el cartellista del bàndol republicà de la Guerra Civil.

Aquesta multiplicitat de nuclis urbans, dificulta gaire la feina de gestió municipa?

Tenim tres pobles que concentren la majoria de la població: Mata, Les Pedreres i Miànigues. També han unificat l’entramat urbà al llarg del temps i ara estan enganxats. Si no te’ls expliquen, no sabries discernir-ne els límits. A més d’això, tenim Pujarnol, que té més aviat masos disseminats, i Porqueres, que és a tocar a l’estany i que en el seu dia era el que més població tenia de tots. Finalment tenim Usall i Merlant, que estan al nord i tornen a estar disseminats. A banda, tenim dues urbanitzacions: la de Caselles d’Avall i la de Puig Surís.

Quina situació econòmica té l’ajuntament?

És molt bona. Tenim un endeutament molt baix. I fa dos anys era del 0%. Però vam tenir una sèrie d’obres que calia portar a terme i ens vam endeutar una mica. Calia aprofitar la subvenció del Pla Únic d’Obres i Serveis i també calia fer feina al camp de futbol, que necessitava una renovació de la gespa artificial. Vam demanar un crèdit d’uns 250.000 euros i ara estem entre un 5% i un 10% d’endeutament.

També estem a l’aguait del que passarà al futur. Estem desenvolupant un parell de sectors urbanístics que ens portarien a créixer dels 4.750 habitants fins als 5.000. Per tant, estem a l’expectativa de cobrar més de l’Estat, tot i que encara no tenim quantificat què significarà això. Mentrestant, ja estem oferint els serveis que es demanen a un municipi de 5.000 habitants. Sembla, per tant, que només podem anar a més i que la situació està molt ben encarada.

Estem desenvolupant un parell de sectors urbanístics que ens portarien a créixer dels 4.750 habitants fins als 5.000.

Abans ens ha comentat que, malgrat la pandèmia, tot el programa electoral l’han pogut desenvolupar. Hi ha alguna cosa que encara calgui concloure?

Doncs sí. Al programa electoral sempre marquem uns horitzons llargs i, per tant, hi ha coses a les que no podrem arribar en aquesta legislatura. Per exemple, tenim un projecte molt ambiciós que és el de fer habitatge tutelat per a gent gran, aquí mateix, a la Plaça Major. Ara estem adquirint terrenys, i és el que ens proposem fer en el mandat. Si seguim, l’objectiu del proper mandat serà construir aquests habitatges. L’important és tenir una línia i que tot allò que es vagi fent sumi en aquesta mateixa direcció.

Si seguim, l’objectiu del proper mandat serà construir habitatges tutelats per a la gent gran.

I el turisme, tot i no ser una indústria gaire aprofitada, tenen previst desenvolupar-lo més?

Doncs sí. Estem potenciant-lo, tot i que no sempre és possible fer-ho com es voldria. Un dels comentaris que ens fan sobre la comarca és que no tenim llits per pernoctar. I no és cert: de llits en tenim, el que no tenim són hotels. Tenim moltes cases de turisme rural i habitatges turístics. L’oferta és diferent. I els nostres restaurants treballen molt de cara al públic d’aquí.

Així doncs, el que estem fent ara és promoure que hi hagi alguns pols d’atracció per a més visitants. Per exemple, el parc d’escultures de Can Ginebreda atrau 6.000 visitants anuals. I hem esbrinat que l’any 2021, moltes d’aquestes persones venien de Lleida i que venen a passar el cap de setmana aquí.

El Consell Comarcal hi ajuda?

La promoció turística s’ha delegat molt en el Consell Comarcal. I des d’allà fem promocions importants, com ara la campanya “Vine a Pagès”, que promou les visites als productors locals. Un d’ells, Mas Alba, és una formatgeria en què pots veure com es munyen les cabres i com es treballa el producte als obradors. Hi ha també un programa europeu PEC amb el que estem començant a identificar digitalment certs elements patrimonials. Amb això pots tenir la informació de manera instantània i en qualsevol idioma, sense necessitat de visita guiada. Això funciona ja al Castell d’Esponellà, per exemple.

Què ha suposat per a vostè presidir el Consell?

N’he après moltíssim. Allà la gestió és molt distinta a la de l’ajuntament. Aquí tractes més amb els veïns i amb els seus problemes. En un Consell, tot i ser una comarca petita, tot és més polític. Hi tenen més pes els partits, concretament Junts, Esquerra i els independents. Nosaltres, els independents, tenim un pacte amb Esquerra i notem que hi ha certa polarització en certs temes i projectes.

Una altra cosa que he après és que, com a país, no ens hem acabat de creure el paper dels consells comarcals. En tenim, però fan i no fan. Seria important que, des de la Generalitat, com des de la Diputació, i també en els municipis, es pensés què en fem dels consells… Hi ha serveis que els podem fer molt millor que la Diputació o la Generalitat, però aleshores les cartes han d’estar damunt de la taula. Aquí hi ha moltes menes de serveis possibles.

He après que, com a país, no ens hem acabat de creure el paper dels consells comarcals.

Per exemple?

Fins ara, des del Consell fèiem la recaptació dels impostos de la comarca. Banyoles s’ho feia tota sola, per la seva dimensió, però la resta ho fan a través del Consell. I ara la Diputació també fa aquest servei, però com que està més ben finançada que el Consell, el resultat és que ells donen un servei més barat i segurament més bo. Ens hem vist abocats a tancar el servei. Funcionava, tot i ser més casolà. Algunes persones ho han viscut com una gran tragèdia. Però, quin sentit té oferir el mateix servei des de dues administracions distintes? En canvi, el transport escolar i els menjadors els gestionem nosaltres. Caldria trobar fórmules i aclarir qui fa què.

Quines reivindicacions comparteixen els alcaldes de la comarca?

Crec que ara mateix el que tothom persegueix és que el Pla de l’Estany segueixi tenint els serveis que té. Som una comarca petita, envoltada de comarques grosses. De vegades, per a una sèrie de serveis, ens fan anar de seguida a Girona o a la Garrotxa. Però per a nosaltres és important que es marqui el territori d’alguns serveis.

També sabem que hi ha alguns serveis que no serà possible tenir. Som, per exemple, una de les poques comarques catalanes que no té hospital propi. El que passa és que tenim tan bona connexió a través de l’autovia que, en menys d’un quart d’hora, estem entrant al Trueta. Potser no caldrà un hospital comarcal, però sí que volem mantenir un bon CAP que proveeixi les primeres intervencions.

Alguna altra preocupació més?

La de la manca d’habitatge. Però la comparteix tot el país. 

Diria que des del Govern se’ls té prou en compte?

Penso que no se’ns escolta. També crec que ens trobem en un moment en què tothom té molta por. Tot s’està judicialitzant i la gent té por de prendre decisions. I quan no es prenen, les coses es queden com estan i ens quedem parats. Una discussió que tinc sovint amb la secretària: aquell urbanisme imaginatiu dels anys 80, que feia convenis i arreglava coses, ara mateix seria matèria de judici.

Crec que hi ha d’haver un canvi a l’administració. Ens hem de tornar a creure que la gent que ens hi posem som bones persones i que no hi anem a lucrar-nos, ni volem estafar ningú. Si després algú la fa, que la pagui, com és lògic. Però ara estem en l’altre extrem del pèndol: qualsevol cosa l’hem de justificar trenta vegades.

Una discussió que tinc sovint amb la secretària: aquell urbanisme imaginatiu dels anys 80, que feia convenis i arreglava coses, ara mateix seria matèria de judici.

Quina és la seva agenda en un dia qualsevol?

Com que l’ajuntament de Porqueres i la seu del Consell són molt propers, em reparteixo la setmana entre tots dos. Els dilluns, matí i tarda estic a l’ajuntament. Els dimarts faig matí i tarda al Consell. Els altres dies faig el matí en un i la tarda en l’altre. Sempre hi ha dies que cal creuar.