Tornabous és cap de municipi de dues entitats més: La Guàrdia i El Terròs. Tres pobles històrics de característiques i idiosincràsies molt diferenciades. David Vilaró s’estrena com a alcalde en aquesta legislatura.
Vostè no és originari de Tornabous, però es va presentar a l’alcaldia. Com va ser?
Formo part d’un projecte assembleari que pensava que aquest poble necessitava un revulsiu. Crèiem que estava tot una mica abandonat. Un dia vam decidir-nos a fer un cop de cap i ens hi vam presentar. En el fons som una colla d’amics i això té una part bona i una de dolenta. La bona és que estem molt ben cohesionats i la dolenta és que en som pocs.
En el fons som una colla d’amics i això té una part bona i una de dolenta. La bona és que estem molt ben cohesionats i la dolenta és que en som pocs.
Quina qualitat destacaria més per poder fer bé d’alcalde?
Escoltar la gent. És fonamental. No se me n’acut cap altra.
Què ha après des que va arribar a l’alcaldia el 2019?
A prendre’m les coses amb més calma i a no deixar-me portar pels esdeveniments. Sobretot, a reflexionar.
A tots els alcaldes i alcaldesses els demanem que ens portin fotografies personals de diverses èpoques. Quines ha triat per ensenyar-nos?
Aquesta, en primer lloc, és de quan era petit. La família del meu pare és originària de La Segarra. Però jo vaig néixer a Barcelona, perquè ell se’n va anar a viure-hi de petit. Nosaltres tornàvem aquí tots els estius i a mi sempre m’ha agradat molt el camp. Amb la meva companya vam decidir buscar un lloc per viure i vam aterrar aquí.
Però no teníeu cap relació amb aquest municipi, prèviament?
No. Cap ni una. Aquí vam trobar una casa que ens va agradar i vam venir a viure-hi. Les altres fotografies són de quan era jove. En aquesta, concretament, hi surto amb el gos que teníem, a l’Hospitalet de l’Infant. Ell ja és mort, però tenia totes les característiques que busco en les altres persones: fidelitat, bon humor… Li teníem una gran estimació.
En té una de relacionada amb la seva feina com alcalde…
N’he escollit una de la presa de possessió. Vam ser el partit més votat, però som minoria. I teníem molt clar que volíem governar en solitari. Així que ens van donar el suport necessari per fer-ho, malgrat la minoria i totes les dificultats que implica. És una fotografia de certa eufòria, tot i que l’alegria va passar molt ràpid.
Al cap d’uns mesos de la foto, va arribar la pandèmia. Com ha quedat afectat el poble?
Ara estem molt bé. Però realment ho hem passat molt i molt malament. Aquí vam patir un brot gastant gran, a l’inici de la pandèmia, i vam tenir quatre morts i força gent a l’UCI. Sovint, gent bastant jove. Va ser un moment de pànic absolut, amb la gent tancada a casa.
Però també vam saber treure la part més bona de les persones. Vam intentar fer un grup de voluntaris i se’ns hi van apuntar algunes persones. A qui necessitava que li portessin el menjar a casa, o a qui necessitava mascaretes, se li portaven. Vam aconseguir trobar mascaretes de tela quirúrgica, que els nostres veïns mateixos van cosir a casa, quan no hi havia absolutament cap material disponible i quan el govern encara deia que no calia portar-ne.
Aquí vam patir un brot gastant gran, a l’inici de la pandèmia, i vam tenir quatre morts i força gent a l’UCI.
I a nivell econòmic i social? Com va quedar el municipi d’afectat?
El cert és que no gaire afectat, perquè som un poble eminentment agrícola i la gent ha seguit treballant tot aquest temps. Va haver-hi moltes persones tancades a casa, però els pagesos anaven a la feina, perquè l’activitat ramadera i del camp no va quedar paralitzada. El que sí hi va haver va ser molta por, i tot i que ara ja es va normalitzant tot, encara persisteix.
Com són les persones de Tornabous? Com és el tarannà local?
En realitat som tres pobles, i cadascun és diferent. En fi, com a tot arreu: hi ha gent bona, i gent que no ho és tant.
Hi ha rivalitat entre els tres nuclis?
No és que hi hagi bon o mal ambient entre ells, és que simplement són tres pobles que no tenen gaire a veure l’un amb l’altre. Tenim El Tarròs, que és un nucli que tradicionalment és més proper al poble veí de La Fuliola, al que la gen va a comprar o bé al banc. Després tenim La Guàrdia, que és un nucli més de secà i que està una mica més allunyat. I, finalment, el nostre nucli de Tornabous.
En pot destacar alguna cosa, de cada nucli? Hi ha quelcom interessant a visitar o a veure?
El Tarròs, òbviament, és el poble natal de Lluís Companys. Allà hi ha la seva casa pairal, l’Espai Lluis Companys, que és de 2014 i l’església de Santa Cecília. Tenim, com a cosa curiosa, un cementiri espiritista que està mig enrunat, però som un dels pocs pobles que tenen dos cementiris: un de cristià i l’altre d’espiritista… Era d’una família que no era creient.
Quant a La Guàrdia podem destacar un nucli antic molt bonic i una torre medieval. I a Tornabous hi tenim l’edifici de l’ajuntament, el Parc del Reguer (que s’ha convertit en una associació i que s’està recuperant des de fa poc) i, finalment, el jaciment del Molí d’Espígol, que és un dels jaciments ibers més importants de Catalunya.
Com que El Tarròs és el poble natal del president, sempre s’hi fan actes i recordatoris, a banda que hi venen molts polítics.
Diria que la figura de Lluís Companys ha condicionat el passat i present del municipi?
Una mica sí. No del tot. Ho dic pel fet que, com que és el poble natal del president, sempre s’hi fan actes i recordatoris, a banda que hi venen molts polítics. Però a nivell popular no hi ha tanta rellevància. M’he oblidat de dir que a Tornabous també hi ha la casa natal de Salvador Seguí (el “Noi del Sucre”). No és que sigui una casa gaire singular, però estem molt orgullosos que ell hagués nascut aquí, davant de l’ajuntament.
En quina situació econòmica es troba l’ajuntament?
En una de complicada. Quan vam accedir al govern municipal teníem un deute d’un milió d’euros i d’un romanent de cinc-cents mil. Actualment tenim un deute d’uns sis-cents mil i el romanent ens ha caigut perquè hem hagut de fer front a unes obres imprescindibles. Particularment una estació de tractament d’aigua potable (ETAP), el canvi de tot l’enllumenat públic a leds, etcètera, que són temes fonamentals per la vida de les persones i que no s’havien fet fins ara. No estem gaire bé econòmicament, és la veritat.
La veritat és que no estem gaire bé econòmicament.
S’està podent complir el programa electoral, malgrat la situació pressupostària i la pandèmia?
(Riu) Pot sonar una mica sorprenent, però nosaltres ens vam presentar per fer petites reformes i la majoria ja les hem fet totes. Del programa electoral només ens quedaria posar les plaques dels carrers, que actualment són molt antigues, i tenim carrers que no estan senyalitzats. També caldria posar plaques dels comerços, amb senyalització vertical… Ens vam presentar a l’ajuntament per fer petites coses i ens hem trobat que ens ha calgut fer grans projectes, com la potabilitzadora, més que res perquè moltes coses estaven abandonades.
Quant a promoció econòmica, poden fer alguna cosa? L’Espai Lluís Companys, per exemple, fa de reclam turístic?
Com a línies de promoció econòmica, ara mateix no en tenim cap. Com us deia, som un poble ramader i agrari i el sector primari funciona sol. Nosaltres vam reobrir l’Espai Companys i, des d’aleshores, sí que veiem que s’ha revitalitzat una mica el turisme. Com que el tenim obert permanentment, ve gent contínuament i comença a ser conegut. També tenim altres motors turístics, com el del jaciment del Molí d’Espígol, que havia estat tancat. Vam parlar amb gent de Patrimoni i ara obren un dissabte al mes. Sempre que ve algun visitant de fora es nota al poble, ja sigui en els restaurants o en les botigues.
Com que tenim obert permanentment l’Espai Lluís Companys, ve gent contínuament i comença a ser conegut.
Què és el que més el frustra, dins de la feina d’alcalde?
El cert és que hi ha molta burocràcia. Però sovint les traves se les posa un mateix. Jo crec que cal ser creatius i buscar fórmules per buscar el que vols fer. De vegades és possible trobar-les, malgrat que triguis una mica més.
El cert és que hi ha molta burocràcia. Però sovint les traves se les posa un mateix.
Quan es troba amb alcaldes i alcaldesses de la zona, quines reivindicacions tenen més en comú?
En tenim algunes de típiques ja. Per exemple, ara estem parlant molt de la recollida porta a porta… Anem molt endarrerits en la implementació. També tenim la qüestió de l’habitatge, que ens preocupa molt. Als pobles no hi ha habitatges buits i tampoc n’hi ha de disponibles per al lloguer, de manera que quan algú es vol independitzar i establir-se no ho té gaire fàcil. Finalment, tenim el transport. Per anar de Tàrrega a Barcelona pots arribar a estar fins a dues hores i mitja en tren… El mateix que trigues de Lleida a Madrid en l’AVE. Totes aquestes són les nostres prioritats.
Per anar de Tàrrega a Barcelona pots arribar a estar fins a dues hores i mitja en tren… El mateix que trigues de Lleida a Madrid en l’AVE.
Alguns pobles han augmentat de població durant la pandèmia. És el seu cas?
Ens mantenim. Ni augmentem ni disminuïm. Ens trobem estancats. El cert és, però, que som una població envellida. Va marxant-ne alguna, però se’ns n’incorpora d’altres llocs.
Creu que el Govern té prou en compte els alcaldes i les alcaldesses, a l’hora de definir el futur del país?
Doncs absolutament no. Es fa i es desfà i ja està. No ens tenen en compte res. Només els seus interessos polítics i s’ha acabat. Miri: portem molt de temps parlant de despoblament rural. I quan es va definir el PUOSC, totes les poblacions que van apostar per reformar l’habitatge públic, vam quedar sense rebre diners. Nosaltres tenim habitatge públic dels antics mestres, tant a El Tarròs com a La Guàrdia. En canvi, per altres coses sí que hi va haver diners. Però aquesta és la política entre cometes… Deixem-ho estar.
Han demanat fons Next Generation? Els faran servir per algun projecte en concret, com ara les energies renovables?
Vam començar a estudiar la qüestió a principis d’any, abans de saber que sortien aquests fons. Nosaltres apostem totalment per les comunitats energètiques i l’ideal seria que cada poble pogués ser autosuficient. Ja estàvem intentant dissenyar-ne una a El Tarròs, però quan van anunciar els Next Generation vam decidir presentar el projecte pels tres nuclis i ara estem redactant-lo per poder-nos-hi presentar.
Com qualifica la situació actual entre Catalunya i Espanya, en aquest moment?
En un stand-by… Una pausa. La gent es troba cansada i els polítics i la política desapareguts. Crec que les persones estan a l’espera que algú prengui una decisió algun dia… Quant a la taula de diàleg, crec que no es pot dialogar amb una paret.
