El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, han presentat aquest dimecres a Palamós el Pla d’acció 2020 de la Taula de cogestió marítima del Litoral del Baix Empordà, el document de planificació estratègica per millorar la gestió i ordenació dels usos i activitats en aquest espai natural protegit.
La Taula de Cogestió Marítima del Baix Empordà (la Taula) és una iniciativa de Generalitat que dona resposta a línia estratègica d’actuació de l’Estratègia Marítima de Catalunya: “Consolidació d’un model de gestió territorial multiactor cogestionat dels espais costaners i desenvolupament d’un Pla de gestió pilot per al litoral del Baix Empordà”, i que compta amb la participació dels Departaments d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i de Territori i Sostenibilitat.
La Taula té el propòsit d’establir un nou model de governança, basat en el model de cogestió pesquera, que abasti la totalitat d’usos i d’activitats presents en l’àmbit marí de l’Espai xarxa Natura 2000 Litoral del Baix Empordà, en línia amb els objectius de la Política Marítima Integrada de la Unió Europea, i els objectius de l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de la Generalitat.
El conseller Calvet ha incidit en què “el litoral català és una zona molt sensible en el context d’emergència climàtica en què vivim”, i ha insistit que “necessitem poder entre tots pensar i congestionar com fer compatible aquest litoral amb l’activitat humana”. Encara que Catalunya “és un país amb més del 30% del territori protegit”, ha recordat que els indicadors de seguiment de la biodiversitat “diuen que no anem prou bé”, i mostren que “un 75% de les aus estan minvant les seves poblacions i un 58% dels hàbitats naturals també tenen dèficit en la seva conservació”.
Per la seva banda, la consellera Teresa Jordà ha fet referència a la “cogestió” i ha assegurat que “s’ha defensat sempre el fet de seure en una taula a tots els agents interpel·lats per aconseguir un bé suprem, que en aquest cas no és altre que els beneficis del litoral del Baix Empordà, ja siguin ambientals, econòmics, socials o de biodiversitat”. I ha afirmat que “el tresor el tenim, i el que hem d’aconseguir és que tots els agents interpel·lats, en aquest marc de l’Estratègia Marítima de Catalunya i de l’Estratègia de Biodiversitat i de Medi Natural, siguem capaços de donar-li aquests usos, i de compaginar-los amb la preservació de l’ecosistema”.
Més d’una vintena d’accions el 2020
El pla inclou més d’una vintena de mesures a executar durant el 2020, amb l’objectiu de compatibilitzar la conservació i millora del patrimoni natural, cultural i paisatgístic, amb els usos i activitats socioeconòmiques que s’hi desenvolupen.
El document s’ha elaborat tenint en compte especialment les demandes del territori, tant l’administració local i regional, com les entitats de recerca i les vinculades a activitats marítimes. Així, s’ha gestat en el marc de la Taula de cogestió marítima del Litoral del Baix Empordà, que és un instrument de participació permanent, creat el febrer del 2019, per a facilitar un punt de trobada entre l’Administració pública, la societat civil, la comunitat científica i entitats d’economia blava i activitats al mar d’aquest espai, per a consensuar les accions a implementar a curt i mitjà termini.
Al llarg de 2019, la Direcció General de Pesca i Afers Marítims ha prioritzat l’execució en aquest àmbit (ENP), d’algunes de les mesures genèriques i troncals, previstes en l’Estratègia Marítima de Catalunya. És el cas de la cartografia bionòmica de l’espai, que estarà disponible abans de l’estiu, i amb la que s’han identificat els principals hàbitats del fons marí d’un total de 1180 ha de l’espai XN2000 cobertes (LEA44), i de la retirada de 1500m2 de xarxes, diverses línies de palangre, nanses i d’altres ornaments de pesca perduts pels pescadors, en els entorns de les Illes Formigues, el Far de Sant Sebastià i els Canons d’Aigua Xelida (LEA62).
24 accions concretes el 2020
El Pla d’acció inclou 24 actuacions a implementar al llarg d’aquest 2020 al voltant de quatre àmbits concrets:
- Diagnosi del medi marí
- Ordenació de l’espai marí
- Bones pràctiques i formació
- Pla de comunicació
Es tracta tant d’accions independents d’algun dels agents implicats, com projectes, jornades informatives o formatives, i sessions de debat, entre altres. Cada acció serà coordinada per un o més agents implicats en la Taula: el Departament de Territori i Sostenibilitat, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, les entitats de la societat civil, les entitats d’economia blava, la comunitat científica, i la Secretaria de la Taula.
Concretament, en l’àmbit de la diagnosi ecològica, econòmica i social del medi marí, la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat durà a terme dues accions. D’una banda, la implementació d’accions corresponents al Projecte europeu Interreg Med: ENGAGE (2020 – 2022), que comprèn la monitorització dels efectes del canvi climàtic i prevenir la pèrdua de biodiversitat en àrees marines protegides. D’altra banda, el disseny, i redacció del programa de seguiment de la biodiversitat marina als espais marins protegits de Catalunya ampliant-lo ara als espais de la xarxa Natura 2000, entre d’altres, l’espai Litoral del Baix Empordà.
Per la seva part, la Direcció General de Pesca i Afers Marítims del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, n’executarà tres més. Concretament, la diagnosi espacial d’usos i activitats en el medi marí (àmbit COBEM), amb la cartografia d’usos; la cartografia bionòmica de l’àmbit de la Taula, i la creació d’un grup de treball per coordinar i definir un programa de seguiment socioeconòmic de l’àmbit.
A més, la comunitat científica realitzarà un estudi detallat dels conflictes i interaccions d’usos en l’àmbit (mitjançant el disseny d’un qüestionari per a la recollida de dades), per a conèixer quins conflictes d’usos i interaccions hi ha entre els diferents actors de l’àmbit i saber on hi ha més pressió en el temps o l’espai. També realitzarà l’anàlisi de les necessitats d’inventari dels elements del medi natural, una jornada informativa sobre els valors de l’espai del Litoral del Baix Empordà dins la Càtedra Estudis Marítims. Finalment, i un estudi sobre governança a l’espai marí del litoral del Baix Empordà a partir de l’estudi global sobre governança de les platges.
5 accions per millorar l’ordenació
D’altra banda, tots els agents implicats a la Taula participaran en la definició de criteris per la redacció dels plans d’usos i serveis de la temporada (PUST), incloent el debat sobre les prioritats de millora i el sobre la seva harmonització i homogeneïtzació en els diversos municipis inclosos en l’àmbit. Per la seva banda, la Direcció General de Pesca i Afers Marítims del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, crearà un grup de treball per a la definició d’aquests criteris. I la comunitat científica elaborarà informes orientats a la gestió del bon estat ambiental que adapti a l’escala del Baix Empordà els descriptors ambientals fixats a l’Estratègia Marina. També organitzarà un seminari sobre capacitat de càrrega versus gestió adaptativa, i un glossari de temes.
4 bones pràctiques i formació
Per fomentar les bones pràctiques, els dos departaments de la Generalitat implicats a la Taula impulsaran formació d’ecoguiatge per a monitors submarins, comptant amb la possibilitat d’habilitar com a formadors als membres de la Taula. Així mateix, els membres de l’àmbit d’economia blava coordinaran una sessió específica per presentar i contrastar les bones pràctiques de cada sector i debatre què es i fa i què es pot millorar. També elaboraran un codi de recomanacions i bones pràctiques que incorpori aspectes normatius de cada ús i activitat, i un document sintètic previ amb la normativa referent a cada un d’ells. Finalment, dissenyaran un segell de qualitat vinculat a l’acompliment de bones pràctiques, que pugui ser implementable a altres zones.
4 accions comunicatives
El pla conclou amb la presentació de quatre accions dins del pla de comunicació. Concretament, la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat presentarà el projecte de la Taula II Premi d’experiències “Societat i Àrees protegides”, d’Europarc Espanya. També les entitats de la societat civil impulsaran dues accions: l’elaboració d’un manual bàsic de comunicació de la Taula, i un pla de comunicació de la Taula a partir de la constitució d’un grup de treball de comunicació. Finalment, la Secretaria de la Taula elaborarà un document sintètic sobre el marc competencial i el paper de cada un dels grups implicats.
Un instrument de participació transversal
La
Taula de cogestió marítima del Litoral del Baix Empordà és fruit d’un procés participatiu i guiat dut a terme des del 2017, amb totes les entitats i organismes implicats en aquest àmbit, organitzades en quatre àmbits: entitats de la societat civil, economia blava i activitats al mar, comunitat científica, i Administració pública. Els seus objectius són: vetllar per la conservació i millora del patrimoni natural, cultural, i paisatgístic de l’àmbit; vetllar per la comptabilització dels usos i activitats socioeconòmiques que es desenvolupen en l’espai amb la conservació del seu patrimoni, i facilitar la cooperació dels diferents actors que hi son representats.
