Com ajudarien els municipis des del Govern?
Els Comuns som una força municipalista i sempre hem defensat que els municipis han d’estar al cor de les polítiques públiques perquè són els que atenen la ciutadania des de la proximitat i són claus en la transició econòmica, ecològica i social. Per tant, el primer que cal és un reconeixement a aquest paper clau. Això vol dir recursos suficients, però també col·laboració institucional en el disseny de polítiques. Cal escoltar les demandes dels municipis des del Govern, i no imposar, sinó planificar conjuntament i sobretot no traspassar responsabilitats. Ho hem vist en la sequera, quan el Govern ha passat la pilota als municipis, i ho veiem en polítiques com les d’habitatge o d’educació on la inacció de la Generalitat està traslladant la pressió als Ajuntaments que no tenen eines suficients. Cal traspassar als Ajuntaments pressupost i eines no només problemes i responsabilitat.
Aprovarien l’Estatut de Municipis rurals que ha aprovat el govern actual?
De fet, hi hem estat treballant intensament fent propostes perquè aquest Estatut sigui una eina realment útil per als municipis rurals. No pot quedar en paper mullat. Tenim centenars de municipis rurals que no estan tenint el recolzament i reconeixement suficient i on els serveis públics són inaccessibles. Des de la Generalitat cal planificar els serveis públics atenent a aquesta realitat rural, cal reconèixer institucionalment aquesta singularitat i l’asimetria competencial.
Quina seria la política de gestió de l’aigua del seu executiu de cara als municipis?
El que segur que no faríem és traspassar la responsabilitat sense instruments com s’ha fet. Nosaltres defensem que l’aigua és un bé comú, i que a Catalunya està massa privatitzat. Allà on hi ha gestió pública de l’aigua s’ha demostrat que hi ha hagut més inversions en infraestructura, menys fuites, més aprofitament d’aigua freàtica per a rec de l’arbrat públic i neteja de carrers i tarifes més justes. On hi ha gestió pública no hi ha pobresa hídrica.
A Catalunya no hi ha hagut una bona planificació en relació als recursos hídrics i hi ha hagut una manca d’inversió que avui pateixen pobles i ciutats de tota Catalunya. Cal fer les inversions pendents i sobretot planificar els futurs creixements urbans atenent a la capacitat hídrica existent.
Els alcaldes es queixen molt de l’infrafinançament dels ajuntaments i del traspàs de competències sense l’acompanyament de recursos per assumir-les (educació, sanitat, etc.). Hi està d’acord amb aquestes reivindicacions?
Es queixen amb raó. Per això des de Comuns vam entrar fa mesos una proposició de llei de finançament local per desenvolupar l’obligació estatutària i amb la finalitat de contribuir a la suficiència financera, l’autonomia local i la realització del principi de solidaritat i equilibri territorial. La llei presentada proposa la creació d’un nou Fons de Participació de les entitats locals en els tributs de la Generalitat de Catalunya, de caràcter incondicionat, i estableix els criteris per a la dotació, distribució i evolució d’aquest fons. Creiem que ha arribat l’hora d’acabar amb l’infrafinançament municipal i establir per llei aquest nou sistema que quedi garantit de cara al futur.
Creu que, en general, des del Govern es té prou en compte els alcaldes i alcaldesses a l’hora de prendre decisions sobre els territoris?
En la retòrica pot semblar que sí, però la realitat és que no, i ho hem vist, com deia abans, en moments crítics com la sequera i com malauradament vam veure a la pandèmia. Per això els Comuns diem que no només cal escoltar als municipis, sinó que cal que els municipis participin en el disseny de les polítiques, perquè el seu coneixement de la realitat des de la proximitat, dona claus bàsiques per a emprendre polítiques públiques. Cal que la Generalitat planifiqui amb els Ajuntaments l’increment massiu d’habitatge públic que necessitem, la construcció dels CAP que estan pendents, de les Escoles i Instituts… i també els Ajuntaments tenen molt a dir i a ajudar.
