L’informe territorial de la província de Barcelona, impulsat per la Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona, constata per segon any consecutiu la recuperació econòmica de tots els territoris de la demarcació, amb les dades més positives dels darrers anys
Moment de la presentació de l’Informe Territorial de la província de Barcelona 2016. Foto: Òscar Giralt / Cambra de Comerç de Barcelona.La població a la demarcació de Barcelona s’ha mantingut pràcticament igual a l’any anterior, situant–se en 5,5 milions de persones
La demanda d’allotjament turístic a les comarques de Barcelona l’any 2015 ha tingut un comportament a l’alça respecte el 2014 tant en el nombre de turistes (+3,9%) com en el nombre de pernoctacions generades (+4,9%) arribant a dades històriques amb 11,4 milions de turistes i 32 milions de pernoctacions
El vicepresident segon de la Diputació de Barcelona, Marc Castells, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, i el catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona, Martí Parellada, han presentat, aquest matí a la Casa Llotja de Mar, l’Informe Territorial de la província de Barcelona 2016, que per segon any consecutiu, constata la recuperació econòmica de tots els territoris de la demarcació, amb les dades més positives dels darrers anys.
Així, ho ha assegurat el també responsable de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local, Marc Castells, qui ha dit que «estem de nou en el camí d’una recuperació que es preveu lenta però que sembla inequívoca». Així mateix ha ressaltat que també el nombre d’ocupats presenten bones dades, «amb un augment molt destacable del nombre d’assalariats i d’autònoms, augment que es dona en totes les comarques». Xifres positives que també es donen en el sector empresarial i turístic. Finalement, Castells ha destacat el «paper cada cop més destacat de la indústria, que evidentment és la que es troba més present en les vendes a l’exterior».
Per la seva banda, el president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls, ha ressaltat la «consolidació de la recuperació de l’economia catalana i de la província. Una bona evolució que es basa en la revitalització del consum intern i de la inversió i el dinamisme de la demanda exterior». Així, l’Informe «mostra les xifres més positives del darrers anys».
L’Informe territorial de la província de Barcelona, impulsada per la Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç, és una publicació que fa balanç anual de l’evolució econòmica de la demarcació i de les 12 comarques que la componen. Completen l’anàlisi amb dues monografies, 12 articles d’autor que permeten aprofundir en el coneixement d’aspectes més concrets d’aquestes economies locals, i un recull dels projectes estratègics més destacats de cada comarca.
D’aquesta manera, segons l’Informe, al llarg de 2015 l’economia catalana ha consolidat la recuperació econòmica encetada a mitjans de 2013 amb un creixement del PIB català del 3,4%: el major creixement des del 2007, segons dades d’Idescat. Aquest augment del PIB ha estat superior al registrat tant a Espanya com al conjunt dels països de la zona euro (3,2% i 1,6%, respectivament). La demarcació de Barcelona també registra una evolució econòmica positiva el 2015, tal i com es dedueix dels resultats dels indicadors socioeconòmics que s’analitzen en aquest informe. Es constata amb les dades a l’alça en la creació d’empreses i ocupació, per segon cop ençà va començar la crisi l’any 2007, i la reducció, per tercer any consecutiu, del nombre d’aturats.
La demarcació de Barcelona no perd població
La població a la demarcació de Barcelona pràcticament s’ha mantingut idèntica a l’any anterior, situant–se en 5.523.922 persones, segons dades de l’INE a 1 de gener de 2015. Aquesta xifra suposa un augment només en 138 persones, trencant la tendència negativa encetada al 2012. La pèrdua de població estrangera (-6,0%) continua amb força, tot i que una part d’aquesta reducció és deguda a les naturalitzacions.
La població a la demarcació de Barcelona pràcticament s’ha mantingut idèntica a l’any anterior, situant–se en 5.523.922 persones, segons dades de l’INE a 1 de gener de 2015. Aquesta xifra suposa un augment només en 138 persones, trencant la tendència negativa encetada al 2012. La pèrdua de població estrangera (-6,0%) continua amb força, tot i que una part d’aquesta reducció és deguda a les naturalitzacions.
Per comarques, el Barcelonès i les quatre comarques interiors situades a l’oest de la demarcació han disminuït la població (de més a menys caiguda: Berguedà, Bages, Anoia, Barcelonès i Alt Penedès). La població de les set comarques barcelonines restants ha crescut però amb poca intensitat, oscil·lant entre el 0,05% del Baix Llobregat i el 0,36% del Maresme.
Creixen el nombre de persones afiliades a la Seguretat Social i el teixit empresarial a totes les comarques
Segueix l’evolució positiva del nombre d’afiliats a la Seguretat Social, creixent amb més intensitat que l’any anterior i que l’ocupació estimada per l’EPA de l’INE. Més concretament, els afiliats al règim general i autònoms han crescut un 3,8% al conjunt de la demarcació. A l’igual que ha succeït al conjunt del Principat, el creixement ha estat superior entre els assalariats (el 4,3%), que entre els autònoms, on el creixement ha estat de l’1,6%. Per sectors, els serveis, amb un creixement del 4,1%, han estat sens dubte l’element tractor de l’embranzida de les afiliacions, amb una aportació neta del 84% dels nous afiliats a la demarcació, situant la seva contribució al creixement global dels afiliats en 3,24 punts percentuals. A la indústria, el nombre d’afiliats ha augmentat un 2% respecte a l’any anterior. Per últim, la construcció destaca per ser el sector on més han crescut els afiliats en termes relatius, el 5,9% el 2015. Per comarques, els creixements més elevats, superiors al 5%, s’han registrat a les tres comarques interiors situades més al nord: el Vallès Oriental, Osona i el Berguedà.
Segueix l’evolució positiva del nombre d’afiliats a la Seguretat Social, creixent amb més intensitat que l’any anterior i que l’ocupació estimada per l’EPA de l’INE. Més concretament, els afiliats al règim general i autònoms han crescut un 3,8% al conjunt de la demarcació. A l’igual que ha succeït al conjunt del Principat, el creixement ha estat superior entre els assalariats (el 4,3%), que entre els autònoms, on el creixement ha estat de l’1,6%. Per sectors, els serveis, amb un creixement del 4,1%, han estat sens dubte l’element tractor de l’embranzida de les afiliacions, amb una aportació neta del 84% dels nous afiliats a la demarcació, situant la seva contribució al creixement global dels afiliats en 3,24 punts percentuals. A la indústria, el nombre d’afiliats ha augmentat un 2% respecte a l’any anterior. Per últim, la construcció destaca per ser el sector on més han crescut els afiliats en termes relatius, el 5,9% el 2015. Per comarques, els creixements més elevats, superiors al 5%, s’han registrat a les tres comarques interiors situades més al nord: el Vallès Oriental, Osona i el Berguedà.
En línia amb el creixement de l’activitat, les empreses de la demarcació de Barcelona han crescut el 2,4% el 2015, per segon any consecutiu des de l’inici de la crisi, segons les dades de la Seguretat Social. La millora en l’evolució del teixit empresarial també ha obeït principalment al sector dels serveis, atès a la seva importància (representa el 81% del total empreses) i al seu creixement (el 2,4%). Així mateix, la resta de sectors productius també han registrat un augment del nombre d’empreses. La comarca on més ha augmentat el teixit empresarial clarament és el Moianès (un 6,4%), però cal tenir en compte que és la comarca amb menys comptes de cotització (418 empreses, el 0,2% de la província). El gran pol d’activitat empresarial de la demarcació és el Barcelonès, que ha aportat gairebé el 40% dels nous centres de cotització que s’han creat el 2015. A continuació, li segueix el Vallès Occidental, que crea 924 empreses de les 4.277 noves empreses de la demarcació.
S’intensifica la caiguda del nombre d’aturats, tant registrats com estimats
El nombre d’aturats registrats a la demarcació de Barcelona ha disminuït per tercer any consecutiu, i a més ho ha fet de manera més intensa que els dos anys precedents (–10,6% respecte al 2014, percentatge molt similar al conjunt de Catalunya). Així, el nombre d’aturats registrats a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) ha anat disminuït durant el transcurs de l’any fins a situar-se en 378 mil aturats a finals del 2015, el mínim des de l’any 2009. Com a conseqüència, la taxa d’atur registrat es continua reduint, fins al 14,6% el 2015, gairebé dos punts percentuals menys que l’any anterior. Aquesta és la taxa més baixa que es registra a la província des del 2009, si bé encara està lluny de l’11,8% del 2008, just abans de la crisi. Per comarques, en termes relatius, els descens més important s’ha produït al Moianès (el –14,4%), seguit del Bages (el –13,9%); i, per contra, els descensos més moderats s’han donat al Maresme, l’Anoia i Osona (–9,3%, –9,5% i –9,9%, respectivament). La comarca amb una taxa d’atur més elevada continua sent l’Anoia, amb el 18,8%, mentre que la més baixa ha estat el Moianès, amb el 10,9%, seguida del Barcelonès (13,2%) i Osona (13,8%).
El nombre d’aturats registrats a la demarcació de Barcelona ha disminuït per tercer any consecutiu, i a més ho ha fet de manera més intensa que els dos anys precedents (–10,6% respecte al 2014, percentatge molt similar al conjunt de Catalunya). Així, el nombre d’aturats registrats a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) ha anat disminuït durant el transcurs de l’any fins a situar-se en 378 mil aturats a finals del 2015, el mínim des de l’any 2009. Com a conseqüència, la taxa d’atur registrat es continua reduint, fins al 14,6% el 2015, gairebé dos punts percentuals menys que l’any anterior. Aquesta és la taxa més baixa que es registra a la província des del 2009, si bé encara està lluny de l’11,8% del 2008, just abans de la crisi. Per comarques, en termes relatius, els descens més important s’ha produït al Moianès (el –14,4%), seguit del Bages (el –13,9%); i, per contra, els descensos més moderats s’han donat al Maresme, l’Anoia i Osona (–9,3%, –9,5% i –9,9%, respectivament). La comarca amb una taxa d’atur més elevada continua sent l’Anoia, amb el 18,8%, mentre que la més baixa ha estat el Moianès, amb el 10,9%, seguida del Barcelonès (13,2%) i Osona (13,8%).
Així mateix, segons l’EPA, la taxa d’atur estimada ha disminuït progressivament a mesura que avançava l’any fins a situar–se en el 17,2% el quart trimestre (vers el 17,7% del conjunt de Catalunya), ja que els aturats disminueixen (-12,8%) en major mesura que la població activa (-1%). Aquesta és la taxa més baixa dels darrers 5 anys.
Màxims històrics en nombre de turistes i pernoctacions a les comarques de Barcelona
La destinació de l’entorn de Barcelona (comarques barcelonines excepte el Barcelonès) continua amb la tendència creixent tant del nombre de turistes com de pernoctacions l’any 2015. Així, s’han registrat un total de 4.035.109 turistes (+1,6%) i 12.626.168 pernoctacions (+4,1%), la qual cosa suposa una major estada mitjana en hotels i càmpings i un grau d’ocupació més elevat en hotels i turisme rural.
La destinació de l’entorn de Barcelona (comarques barcelonines excepte el Barcelonès) continua amb la tendència creixent tant del nombre de turistes com de pernoctacions l’any 2015. Així, s’han registrat un total de 4.035.109 turistes (+1,6%) i 12.626.168 pernoctacions (+4,1%), la qual cosa suposa una major estada mitjana en hotels i càmpings i un grau d’ocupació més elevat en hotels i turisme rural.
Pel que fa al Barcelonès, per segon any consecutiu sobrepassa els 7 milions de viatgers (5,1% més que l’any anterior). Les pernoctacions, amb un volum de 19,3 milions de nits d’hotel han crescut un 5,5% més que el 2014.
En relació a la recaptació de la taxa turística, el Barcelonès representa el 81% del total de Barcelona i registra 23M€ l’any 2015, un increment del 6,7% respecte el recaptat l’any 2014. Mentre que la resta de la província de Barcelona arriba els 5,4 M€ l’any 2015, un 4,5% més que l’any anterior. En total la recaptació de totes les comarques barcelonines supera els 28M€, amb un increment del 6,3% respecte l’any anterior.
