Tots els departaments de la Generalitat, el món local, els proveïdors de salut, col·legis professionals, el tercer sector i el món acadèmic s’emplacen a treballar la salut en totes les polítiques
Foto del Consell territorial de salut pública de Girona.
El 80 per cent del que determina la salut de les persones es troben fora del sistema sanitari, i en ella hi conflueixen factors econòmics, socials, polítics i ambientals
El delegat del Govern de la Generalitat a Girona, Eudald Casadesús, ha presidit avui la reunió de constitució del Consell territorial consultiu i de coordinació de salut pública de Girona. Aquest consell és un òrgan amb base territorial per treballar de forma transversal la salut de la ciutadania en totes les polítiques.
L’acte ha comptat també amb la presència dels representants dels diferents departaments de la Generalitat, del secretari de Salut Pública, Joan Guix, la subdirectora general de coordinació de la salut pública a Barcelona i Girona, Cristina Pérez, món local, acadèmic, tercer sector, teixit associatiu, col·legis professionals i proveïdors de salut.
La confluència de factors econòmics, socials, polítics i ambientals, el que coneixem com a determinants socials de la salut, configuren la forma de viure i emmalaltir de les persones. El 80 per cent d’aquests determinants es troben fora del sistema sanitari.
El Pla Interdepartamental de Salut Pública (PINSAP) aprovat pel Govern l’any 2014 vol precisament incidir en els determinants socials de la salut amb accions realitzades en àmbits no sanitaris. La millora de la qualitat de l’aire, l’augment de la seguretat viària i l’esforç per disminuir el fracàs escolar són exemples d’actuacions sectorials amb impactes en salut.
En el marc d’aquesta sessió del Consell s’ha presentat un primer diagnòstic de salut del territori a partir de les dades demogràfiques, de desigualtat i d’acord amb els indicadors bàsics de salut, estils de vida i determinants socials per dur a terme una estratègia de salut a totes les polítiques.
Segons aquest primer diagnòstic de la salut de la demarcació de Girona, trobem que en els últims 10 anys hi ha hagut una tendència a l’envelliment de la població, sobretot en les dones, i un augment de la població infantil degut, en part, a l’elevada immigració de la dècada anterior. Aquesta situació ha fet que actualment el 19,16% de la població de Girona sigui immigrada, xifra superior a la mitjana de Catalunya que se situa al 13,69%. La tendència, però, és a la disminució. La projecció fins l’any 2022 preveu continuar en una línia ascendent pel que fa a l’envelliment, i en contra hi haurà una reducció de persones en edat laboral donat que la natalitat anirà a la baixa.
Altres indicadors que s’han destacat amb una valoració més favorable que la mitjana de Catalunya són la taxa d’ocupació total, la taxa d’atur registral, la percepció positiva de l’estat de salut, l’índex de benestar psicològic, la prevalença del sedentarisme en població adulta, de consum de tabac i de consum de risc d’alcohol. Per contra, s’observen valors més desfavorable a la demarcació de Girona comparat amb la mitjà de Catalunya, en indicadors com l’esperança de vida en néixer, percentatge de població amb estudis primaris o sense estudis, la taxa de risc de pobresa i prevalença del sobrepès i obesitat en adults.
En aquesta primera reunió ha quedat palès que la salut és un bé individual, però també és un patrimoni comú a cuidar i una responsabilitat de tots que mereix l’esforç conjunt de tots per promoure la salut, l’equitat i la sostenibilitat, en la línia dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides.
Fruit del debat generat, on han estat presents les especificitats i necessitats percebudes des d’aquestes comarques, s’han identificat diferents oportunitats de millora que es treballaran de forma prioritzada en comissions tècniques, com són potenciar accions en l’àmbit de les desigualtats i la immigració; la salut mental i la conflictivitat; l’adolescència i el consum de drogues; l’alfabetització en salut de la població i la identificació d’actius territorials de salut; el treball transversal dels col·legis professionals amb impacte en la promoció de la salut i l’urbanisme i l’arquitectura mediterrània com promotors de salut.
