Barcelona, Badalona, Cerdanyola del Vallés, El Prat del Llobregat, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa fan front comú i aposten per una gestió pública de l’aigua que garanteixi el seu accés universal i assequible i no permeti la manca de subministrament per motius econòmics o socials
Formalització de l’acord a les dependències de l’Ajuntament de Barcelona. Foto: Ajuntament de Barcelona.
Colau ha destacat la gran feina que han fet les entitats i moviments socials per construir la defensa col·lectiva d’una nova cultura de l’aigua
El nou model de gestió pública va lligat a la promoció de noves formes de control social que garanteixin la transparència, la informació, la rendició de comptes i la participació ciutadana efectiva
Aquesta associació es compromet a oferir recolzament a tots aquells municipis que vulguin apostar per aquest model de gestió, aportant-los assistència, coneixement i acompanyament.
L’aigua és un element indispensable per a la vida, per a la societat i per als ecosistemes, i com a tal, s’ha de gestionar sota criteris d’interès general i de béns comuns
S’ha anunciat la creació de l’Associació Catalana de Municipis per a la Gestió Pública de l’Aigua, a l’Ajuntament de Barcelona. A l’acte de presentació han participat l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, l’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, l’alcalde de Cerdanyola del Vallès, Carles Escolà, l’alcalde d’El Prat de Llobregat, Lluís Tejedor, l’alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez, l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon i l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart. Els alcaldes i alcaldesses han signat un protocol d’intencions per al compromís de la creació de la xarxa.
Les alcaldesses i alcaldes presents avui a Barcelona han manifestat el seu compromís amb una gestió pública, transparent, participativa i sostenible del cicle integral de l’aigua. Han impulsat la creació d’aquesta xarxa de municipis compromesos amb la gestió pública de l’aigua, articulada com a associació de municipis, però oberta a ens supra-municipals, sectors acadèmics i societat civil organitzada.
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha remarcat que “la creació d’aquest front comú municipal no hauria estat possible sense la gran feina d’entitats com Aigua és vida, la Plataforma en defensa de l’Ebre i tantes altres que durant anys han treballat per construir una consciencia col·lectiva de la necessitat d’una nova cultura de l’aigua” i ha afegit; “al fer aquest pas institucional, estem donant resposta a una exigència ciutadana i a un repte social i ambiental”.
Aquesta associació es compromet a difondre, vetllar, promoure i impulsar la gestió pública de l’aigua, articulant tots els actors interessats en aquest model de gestió. I, per tant, es compromet també a oferir recolzament a tots aquells municipis que vulguin apostar per aquest model de gestió, aportant-los assistència, coneixement i acompanyament.
L’aigua és un element indispensable per a la vida, per a la societat i per als ecosistemes i, com a tal, s’ha de gestionar sota criteris d’interès general i de béns comuns. Des de juliol de 2010 les Nacions Unides reconeixen que l’aigua és un dret humà.
L’abastament d’aigua i el sanejament són serveis bàsics i essencials, i cal garantir en tot moment el seu accés universal i assequible, sense manca de subministrament per motius econòmics o socials. Són serveis que s’han de prestar de forma eficaç, i alhora, els beneficis de l’activitat han de retornar a la societat, per millorar el servei, així com millorar la qualitat de l’aigua retornada al medi ambient. Per aquest motiu, alcaldesses i alcaldes de molts municipis de Catalunya aposten per la gestió pública de l’aigua.
Ada Colau ha destacat que avui els set municipis es comprometen en impulsar un canvi de model que faci possible la gestió pública de l’aigua: “Sabem que hi ha privilegis adquirits, interessos molt poderosos i un marc legislatiu que no sempre està pensat per la defensa del bé comú. Però estem disposades a utilitzar tots els mitjans al nostre abast per defensar els interessos de la ciutadania, per què ens hi juguem molt”.
El nou model de gestió pública va lligat a la promoció de noves formes de control social que garanteixin la transparència, la informació, la rendició de comptes i la participació ciutadana efectiva. L’ens públic gestor d’aquests serveis haurà de rendir comptes de les seves activitats i actuacions, tant als poders públics com a la ciutadania.
A nivell mundial la gestió pública és la més habitual, ja que prop del 90% de la població rep l’aigua a partir d’operadors públics. Són moltes les ciutats que estan optant per recuperar la gestió pública de l’aigua exercint la seva competència municipal. Es tracta d’una tendència creixent, a Catalunya, a Europa i a tot el món.
