Josep Maria Canudas ens explica que, en la seva carrera política, la seva família ha tingut un paper importantíssim, primer com a recolzadors i més tard com a refugi quan ha estat necessari. Home afable i habituat al tracte amb les persones (segurament hi té a veure la seva feina com a comercial, anys enrere), ens atén per explicar-nos el funcionament del consistori a Súria.
“La família sempre ha estat al meu costat. Una de les persones que millors consells em va donar i que em va dir “t’acompanyo, prova-ho, endavant” va ser la meva dona el 2011. Ella creia més en mi que jo mateix”
“Amb l’esforç per reduir el deute podrem entomar projectes ambiciosos. Però és cert que la gent del poble, durant els darrers anys, no ha vist que es facin gaires obres de millora. Sí de manteniment, clar, però no de millora. Ara és el moment de revertir la situació”
“Jo havia fet de comercial i sempre he tingut tracte amb les persones. Mai no rebutjo el tracte perquè m’agrada”
“Fins ara, quan volem fer una presentació d’un llibre, l’hem de fer a la sala de plens, on només hi caben 60 persones. La nova sala, en col·laboració amb la Diputació, serà un projecte important”
“Hem mirat d’instal·lar l’administració electrònica, que ja funciona, però la gent està encara acostumada a venir aquí a l’Oficina d’Atenció Ciutadana i entrar una instància escrita per demanar qualsevol cosa”
“A nivell general vivim moments històrics i engrescadors, perquè estem fent una cosa que no s’ha fet mai: intentar ser un país que pugui decidir per si mateix, amb un Estat que no vol i que se’ns posa en contra”
Vostè és alcalde per segona legislatura consecutiva. Quins valors creu que han trobat en vostè els seus electors?
Primerament caldria agrair a la gent de Súria la seva confiança. Alguna cosa devíem fer bé quan vam passar de 600 vots a gairebé 1.100. El nostre leit motiv eren les persones, la gent, el tracte humà, el tu a tu amb tothom. Jo havia fet de comercial i sempre he tingut tracte amb les persones. Mai no rebutjo el tracte perquè m’agrada. La porta del meu despatx està sempre oberta a tothom i no hi ha ningú a qui li hagi dit que no el puc rebre. Si no és avui, serà demà o passat, però no gaire més enllà de 4 o 5 dies. Tothom és ben rebut al meu despatx. I també crec que vam ser reelegits per les polítiques que vam fer durant els primers quatre anys. Vam entrar el 2011, en plena crisi.
Preguntem als alcaldes i alcaldesses si creuen que cal tenir estudis superiors o fer carrera de Ciències Polítiques per exercir. Què n’opina?
Que hi podria haver un bon debat. Jo crec que com més preparat estiguis, millor. Es dóna per entès que l’alcalde ha de saber de tots, perquè tots li consulten. Però no pot saber de tot. Personalment no tinc carrera universitària, però vinc del món comercial i de l’obra pública i em vénen a consultar molt. El que crec que cal és recolzar la tasca dels tècnics, dels secretaris i dels interventors, que són capaços de donar moltes respostes, perquè els alcaldes no hi entenem de tot. Però, insisteixo, com més preparats, millor.
Dins de la seva trajectòria política hi ha alguna decisió que l’hagi marcat de manera important?
De decisions n’hem pres moltes. Ara, no sabria dir si alguna és més important que altra. Tot s’ha fet amb voluntat de servei al municipi i a la gent. Personalment estic molt satisfet d’haver pogut treballar donant suport a les persones, ajudar a gent que estava necessitada. Tot i això hi ha hagut projectes importants. Ara estem immersos en la construcció d’un espai cultural, que aquí n’estàvem mancats. El cas és que vam adquirir un immoble, per sort, molt bé de preu, i en ell hi farem un gran centre cultural al mig del poble. Culturalment som molt actius, tenim gairebé 60 entitats, moltes d’elles culturals, però la biblioteca és de poc més de 200 m2, un teatre que no és municipal, sinó que és de la parròquia i no podem plantejar cap xerrada amb cara i ulls. Quan, per exemple, volem fer una presentació d’un llibre, l’hem de fer a la sala de plens, on només caben 60 persones. La nova sala, en col·laboració amb la Diputació, serà un projecte important.
M’ensenya vostè, perquè li hem demanat, una foto del dia que va ser investit alcalde. Hi surt la seva família.
Així és. La meva família, amb mi, a la sala de plens. A la família li dono molta importància. És el meu refugi. I sempre ha estat al meu costat. Una de les persones que millors consells em va donar i que em va dir “t’acompanyo, prova-ho, endavant” va ser la meva dona el 2011. Ella creia més en mi que jo mateix. Em deia: “Josep Maria, sí, sí que guanyaràs”. Tinc una altra foto, de les eleccions del segon mandat. També amb la família. Els vaig dir: “veniu, acompanyeu-me i fem-nos una foto perquè, si sóc aquí, és també gràcies a vosaltres”.
Parli’ns de tres indrets emblemàtics de Súria com són el Poble Vell, el barri de Salipota i Mas Salipota; i la Plaça de Sant Joan.
De llocs bonics i emblemàtics, en tenim molts. Però m’agrada especialment el Poble Vell perquè és l’origen del municipi. És una petita vila medieval, en el seu temps emmurallada, que conserva molt el sentit d’aquella època. La instal·lació i les millores que s’hi van fer fa anys van aconseguir mantenir el caliu d’aquell espai. Malauradament, la zona queda al damunt d’un turó i l’accés no és fàcil. No hi viuen gaires veïns i per això hi ha cases buides que s’estan degradant. La gent no hi puja gaire, però les vistes són molt bones. Des d’allà es veu el barri de Salipota, d’on sóc originari.
Què ens en pot dir?
Que és un barri relativament nou, dels anys 60, que va créixer amb la immigració de persones que venien a treballar a les mines. En diem barri de Salipota perquè agafa el nom de la masia que hi ha allà. Hi vaig néixer. Per mi és un dels barris emblemàtics perquè hi jugava d’infant.
I també hi havia el lloc emblemàtic de la Plaça de Sant Joan, que és l’eix central del municipi, la plaça major, diguem-ne. Allà hi fem la majoria dels actes del poble. Durant la festa major, per exemple, o quan alguna entitat vol fer alguna activitat, tot ho fem allà. El nucli del poble, un espai agradable i gran, amb encant.
Súria té qualitat turística. Què hi troba el visitant quan ve?
Estem molt orgullosos i ens agrada ensenyar el casc antic. Val la pena passejar-s’hi. A banda tenim moltes riqueses geològiques. Els entesos diuen que aquí hi ha tots els elements que s’hi poden estudiar. Tenim la Falla de Migmón, la zona de Les Guixeres, on es pot veure el treball del guix al llarg dels anys i, com no, les mines. El 1912 es va descobrir la potassa i per aquest motiu tenim una mina que ha estat l’eix i la font de riquesa del municipi.
Sabem que una de les seves prioritats és el benestar de les persones. Digui’ns quines mesures socials i de creació d’ocupació i formació podeu oferir des de l’ajuntament?
Hem ajudat la gent de diverses maneres. Des de la creació del Banc dels Aliments, fins a ajuts a les famílies a l’hora de pagar les factures de la llum, l’aigua i el gas. Ho hem fet de manera molt coordinada amb l’Àrea de Benestar Social i la d’Avaluació Econòmica. Amb nosaltres tenim un professional en temes laborals que treballa en tots els perfils de la gent que ens ve a demanar ajut i sempre que podem tractem de casar necessitats de la gent del poble amb possibles ofertes de treball que van sortint. Igualment, si hi ha plans ocupacionals a l’ajuntament, els fem servir per donar feina a la gent que més la necessita.
A banda d’així, des del Departament de Promoció Econòmica, dediquem una partida des de fa tres anys per a incentivar la modernització d’empreses i la creació de llocs de treball. Les empreses que contracten personal o fan inversions per a millorar reben una subvenció.
Parlant d’economia, quina és la situació econòmica de l’Ajuntament?
He de dir que hem fet un esforç molt important. L’any 2011, quan vam entrar, l’ajuntament estava al 75% d’endeutament, que era el límit al qual podia estar. Vam haver d’acollir-nos a un pla de creditors per poder pagar les empreses que tenien factures endarrerides. A hores d’ara, després de l’esforç, acabarem l’any en un 14% d’endeutament. Estem molt satisfets i, a més, podrem entomar projectes ambiciosos. Però és cert que la gent del poble, durant els darrers anys, no ha vist que es facin gaires obres de millora. Sí de manteniment, clar, però no de millora. Ara és el moment de revertir la situació.
INNOVACIÓ, MUNICIPIS I PERSONES
A Súria, de quina manera la ciutadania i l’administració busquen maneres de col·laborar a través de la tecnologia?
En això he de reconèixer que no anem gaire avançats. Com a Ajuntament estem treballant en una millor gestió de la relació entre els suriencs i l’administració, però encara no hem trobat l’eina correcta. Hem mirat d’instal·lar l’administració electrònica, que ja funciona, però la gent està encara acostumada a venir aquí a l’Oficina d’Atenció Ciutadana i entrar una instància escrita per demanar qualsevol cosa, ja siguin ajudes, comunicacions o demanar que vagin a arreglar alguna cosa.
Quins són els principals reptes de la legislatura actual?
Tot i que el nostre eix central ha estat el de reduir el deute, el que ara plantegem és promoure l’espai cultural que us deia, però, sobretot, el de seguir ajudant les persones més vulnerables. Estem treballant, per exemple, amb els infants, proporcionant-los eines, espais i activitats. I, en aquest sentit, tot i que estem rebent subvencions de la Generalitat, també volem que els projectes siguin autosuficients, perquè no podríem permetre’ns que, si un dia deixem de rebre subvenció, haguéssim de deixar d’oferir els serveis.
Creu que hi ha d’haver limitació de mandats, i en cas afirmatiu, de quants anys cada mandat?
Jo crec que sí que hi hauria d’haver limitació de mandats. Amb l’actual sistema de quatre anys, sempre he pensat que dos mandats haurien de ser suficients, però un cop hi ets, també els trobo una mica justos. Potser pensant més en Súria, vuit anys són justos. Tres mandats (12 anys) potser serien excessius. Així que potser optaria més per mandats de cinc anys, i que en fossin dos de seguits com a màxim (deu anys).
Sobre la situació política del país en podem parlar molt. Quina lectura en pot treure?
La primera és la de dir: estan bojos. De veritat: és així com hem de relacionar-nos? El que va passar amb l’empresonament dels dos Jordis, crec que qualsevol demòcrata no ho pot entendre. Que pels seus pensaments hi hagi empresonats al S.XXI costa d’entendre. Però veient com actua el govern espanyol, també penses que entra dins del possible.
A nivell general vivim moments històrics i engrescadors, perquè estem fent una cosa que no s’ha fet mai: intentar ser un país que pugui decidir per si mateix, amb un Estat que no vol i que se’ns posa en contra. Estem demostrant que hi ha maneres de fer que no són a base de crits i violència, sinó pacíficament, i amb la voluntat de poder votar i de poder decidir el que volem fer, estem demostrant una manera de fer molt catalana.
També es parla molt de nova i vella política. Vostè creu que hi ha nova i vella política?
Això donaria per una tesina. Més que de nova i vella política, el que veig són noves i velles maneres de fer o de relacionar-nos. Som al S.XXI, la manera de relacionar-nos és diferent, perquè hi ha molta més comunicació. El món és més global, al moment saps què passa a l’altra punta del món. No sé si jo sóc la persona més indicada, però sí que crec que la política l’hem de començar a entendre d’una altra manera, donant més veu a la gent. La relació amb els ciutadans hauria de ser diferent, més oberta, amb més consultes.
Què li diria a Carles Puigdemont si el tingués ara al davant?
Doncs poca cosa més li podria dir que donar-li ànims, perquè crec que és una persona molt intel·ligent. No el conec personalment, ens hem vist alguna vegada i hem parlat, però el que s’ha fet fins ara ens demostra que és una persona intel·ligent, que està molt ben assessorat, i que sap el que està fent. Per tant, consells pocs, li diria que segueixi fent el que està fent, perquè crec que ho fa bé.
I què li diria als seus conciutadans, si els tingués al davant?
Doncs, que a nosaltres els alcaldes ens trien cada quatre anys, però això no vol dir que quan ens han triat s’hagin de desentendre del que passa a l’Ajuntament. No, no, cal que ens demanin, que ens exigeixin i reclamin. Un exemple: nosaltres fem un ple cada mes. El dia que més gent hi ha hagut han estat 10 persones. A mi em sap greu que la sala de plens estigui buida, perquè això demostra o que ho estem fent tot molt bé o que hi ha desinterès. Als ciutadans els demanaria que fossin molt més actius i que no vinguin a l’ajuntament a demanar ajut (que ho han de fer), sinó a demanar comptes del que s’està fent, i a involucrar-se.
