“És essencial que les empreses puguin captivar gent amb valor afegit”

De fet, sí forma part de la meva convicció personal però també del projecte polític, ja que aquí la idea és que fem el possible per tirar endavant l’economia, i cal mimar d’alguna manera a l’empresari i a l’emprenedor. I sobretot, posar les coses fàcils per a què no hi hagi obstacles amb l’administració. No oblidem que la iniciativa empresarial genera llocs de treball, els llocs de treball generen riquesa social, i la riquesa fa que les persones visquin millor. I tothom en surt guanyant. 

 

Efectivament. En Xavier és un emprenedor osonenc que als darrers anys ha fundat diverses empreses d’innovació tecnològica, i que fa pocs dies va oferir una conferència a Ripoll en el marc del programa Odisseu de retorn dels joves al món rural, sobre inquietuds empresarials.  El que pretenem és presentar un model que pot animar a la gent a pensar que més enllà de ser funcionari o més enllà d’acabar la carrera i poder no trobar feina, hi ha una altra alternativa que és l’empresa i l’emprenedoria. 

 

Sí, és clar. I més tenint en compte que Ripoll té un centre d’excel.lència en formació professional com és la Fundació Eduard Soler, escoles de secundària magnífiques, una Aula de formació professional en Hostaleria i una universitat a 20 minuts. Una de les premises del Sr. Eduard Soler era formar gent amb enginy, però també ajudar a que assoleixin iniciatives emprenedores, perquè arrelar empreses al territori és senyal que està viu, actiu, i que tindrà futur, i que intentarà evitar que els joves hagin de marxar a fora o a l’estranger a la recerca d’una oportunitat per prosperar professionalment. 

 

Sí, des de la Unió d’empresaris del Ripollès UIER. Amb les persones que estan estudiant a fora se’ls fa una fitxa de seguiment, sobre què estudien i on ho fan per tenir una mica els estudiants vinculats amb allò que es pugui generar de demanda d’ocupació des de Ripoll. Entre d’altres coses perquè les empreses si demanen un enginyer, o un economista, un llicenciat en art… o el que sigui, que sàpiguen que hi ha persones de casa formades.

 

Sí, també utilitzem les xarxes socials per mantenir contacte amb els ripollesos que estan a fora. De fet, en aquest món tecnològic tan modern hi hem d’incloure un il·lustre ripollenc, l’Eudald Domènech, el primer impulsor d’una xarxa d’internet a Espanya i Europa en els anys 90 que sovint ha vingut a fer alguna xerrada. 

 

Aquesta és la pregunta del milió, és complexe. I té un perill, perquè ara ja no és com abans, en què s’havia d’anar a estudiar a la capital, a Barcelona o a Girona. Ara estem en un món globalitzat, i la gent va a Vic, a Londres, a Paris, a qualsevol lloc del món. I aquest model global, que ha fomentat molt els Erasmus, per exemple, és permetre que el lloc de treball després sigui també global. Passa a Alemanya, a Anglaterra, als Estats Units, així que pretendre que el que neix a Ripoll, estudiï fora i torni a Ripoll, és molt maco, però el món és molt més gran. I cal entendre-ho. 

 

Doncs essent capaços que hi hagi la suficient massa crítica empresarial que pugui  oferir llocs de treball de certa qualitat professional a tots aquells que volen tornar a casa després de la seva experiència universitària o laboral. És essencial, doncs, que les empreses a Ripoll no minvin la seva estructura intel·lectual i que puguin captivar en el seu nucli dur gent amb valor afegit i intel·lectualment formada. 

 

Efectivament, i això impedirà que tot plegat no sigui tan ràpid com tots haguéssim volgut. Però el procés s’està fent, i és un missatge que he intentat transmetre al  Consell Escolar municipal: que les escoles visitin les empreses de casa nostra, que sàpiguen els diferents treballs que hi ha. Que coneguin els perfils professionals que s’estan ocupant i ocuparan d’aquí a uns anys. I que no sigui només a Ripoll, és clar. Que sigui quelcom que es pugui estendre a tot el territori. 

 

Si, és cert, però també cal tenir imaginació. A nivell d’ajuntament, per exemple, nosaltres hem fet un pla municipal d’estalvi i eficiència pel qual intentem estalviar 100.000 €uros l’any. I això ho fem poc a poc, concentrant hores de treball a l’Ajuntament per estalviar-nos tardes sense calefacció, o apagant els fanals dels polígons on no hi ha ningú a les onze de la nit, o reduint un dia la recollida d’escombraries…

 

Acaben donant bons resultats. Cal tenir en compte que hem de mantenir uns equipaments, i per tant és imprescindible estalviar si els volem en funcionament. I no només pretenem estalviar; també volem generar riquesa implementant energies alternatives, com la biomassa que generem, i que volem potenciar per tenir una font energètica pròpia. 

 

Naturalment. Primer perquè la realitat de Catalunya és molt diferent de la realitat que puguin tenir altres regions d’Espanya o d’altres països. Catalunya sempre s’ha vestit amb aquestes singularitats locals; al Ripollès, en pobles petits i en pobles de muntanya ho coneixem encara millor. I suprimir municipis i administracions és del tot absurd. D’altra banda, sí, hi ha serveis que s’han de mancomunar. Però ja ho estem fent des dels Consells Comarcals: transport escolar, menjador escolar, recollida d’escombraries,  o servei d’assistència de municipis. I pel que fa a que més del 80% dels regidors no cobrin, home, en moltíssimes poblacions els regidors cobren poquíssim o no cobren res, el que no compensa, ni de llarg, la feina que fan, de manera que penso que la reducció d’ajuntaments o de regidors no comportarà estalvi i acabarà minvant la funcionalitat d’Ajuntaments democràtics que en els últims 30 anys hem aconseguit amb tant d’esforç.

 

Penso que hi ha dues realitats. No és el mateix el Consell Comarcal del Ripollès que el del Barcelonès, per exemple. Els serveis que el del Barcelonès pot prestar a Barcelona o a l’àrea metropolitana, és molt diferent de comarques com la nostra, on hi ha molts pobles que no arriben a 200-300 habitants i per tant es fa molt més necessari aquesta mancomunació de serveis. I respecte les Diputacions, és evident que si hi ha administracions que es dupliquen, com les futures vegueries, cal reduir-les. 

 

Bé, de fet nosaltres tenim una Regidoria de Participació Ciutadana des de la qual s’han impulsat diferents iniciatives. També hi ha el Consell de Joventut Local, el Consell de Gent Gran, ara acabem d’aprovar un reglament de voluntariat, volem que els pressupostos s’aprovin amb la col·laboració de l’oposició però també del ciutadà, i tenim l’Ajuntament dels nens, el consell municipal de l’esport, el consell municipal de cultura…

 

Sí, hem fet que els nens de cinquè de primària de les quatre escoles que hi ha a Ripoll segueixin un procés democràtic on cada classe escull els seus representants i aquests  debaten i exposen la seva proposta de programa. La resta va votar i va escollir un alcalde, un secretari i els regidors. Fan uns plenaris infantils cada dos mesos i la idea és que aprenguin com funciona un Ajuntament, que proposin idees i que sàpiguen que sempre estàs condicionat per un pressupost. Qui sap? Potser d’aquí a quinze o vint anys ens trobarem algun d’aquests nenes que acabarà essent alcalde o regidor gràcies a això. 

 

A Ripoll no tenim problemes especials en aquest tema. Els fills d’immigrants s’integren bé amb la cultura i la llengua, gràcies a la tasca de les escoles i les associacions esportives, culturals…. Cada vegada participen més de les festes i tradicions i fan servir serveis municipals per exemple per la seva festa del ramadà o la festa del xai. Quan tinc contactes directes amb el col.lectiu els transmeto que és molt important que reconeguin, coneguin i s’impliquin amb la nostra manera de ser, amb les festes, les tradicions… que entenguin per què fem el Tió, les caramelles, la fira, els Reis, l’onze de setenbre i la festa major…. Evidentment tothom ha de respectar el del veí però cal entendre que estan vivint aquí, a Ripoll, i que per tant, la cultura ens ha d’agermanar, no distanciar. 

 

Tinc clar que és important un un govern fort i unit, amb una sola veu davant d’un procés tan complexe i transcendental pel país com és el que estan afrontant, una sola persona com el President difícilment podrà liderar aquest canvi. Així que cal anar de la mà d’altres partits, com Esquerra per confegir un govern fort, no afeblit, perquè justament s’està volent que es dilueixi tot això. 

 

Penso que no hem de ser ambigus en aquest procés. Ara és l’hora del país, i per tant o som capaços d’anar tots a una o no ens en sortirem. Per això no sóc massa optimista en aquest sentit. És un procés transcendental, complexe, que cal molta planificació, i ens estem trobant que naturalment el govern espanyol no en vol ni parlar. Així que cal defensar-ho en un àmbit que sigui internacional o comunitari. I cal anar amb tota la força del govern o no tindrem èxit. Em costa entendre que hi hagi partits catalans que no s’impliquin en el procés.

 

Crec que en Vila d’Abadal ha estat coherent en la seva posició personal, com a polític, i com alcalde i president de l’Associació de Municipis per la Independència. Jo li vaig donar suport perquè penso que va fer un acte coherent que penso que moltes persones del seu partit haurien de fer el mateix. No pot ser que hi hagi incoherència en un procés  transcendental, únic i històric pel país, i més si ho mirem des de la perspectiva una mica del bressol de Catalunya. 

 

Sí, és clar. És un símbol arreu del país, per a la nostra història i més ara al 2013 en què som capital de la Cultura Catalana. 

 

Ripoll 2013 representa per als ripollesos i ripolleses una gran oportunitat per a potenciar la marca Ripoll, associada a la cultura i al turisme d’inquietuds culturals. Com ja he dit moltes vegades cultura és un terme simbòlic conceptualment molt important, els pobles es forgen amb l’esforç i el treball de tots, hi intervenen molts factors tant intel·lectuals com morals, que tots conformen la cultura. 

 

A través de tres eixos: el patrimoni i la història, la industrialització, i la cultura popular. A partir d’aquí, mostrarem al país el nostre potent i important bagatge cultural. Des de fa més de mil anys som reconeguts com el bressol de Catalunya, referència poltica obligada a Guifrè I el Pilós, referent també de l’expansió del món cristià i del repoblament del país a partir del Reial Monestir de Santa Maria; també per la figura cabdal de l’Abat Oliba, bisbe de Vic, impulsor de la Pau i Treva; artífex de la fundació de Montserrat el 1025.