- Les restes arqueològiques aporten informació històrica de la ciutat des de l’època romana fins a l’expansió urbana del segle XIX
- La intervenció s’ha dut a terme en la finca número 8 on ara es construeix un nou edifici d’habitatges, en l’antic emplaçament de Cal Boter Negre
- NUKINUK SL, empresa promotora santcugatenca de la nova promoció, ha incentivat i respectat la intervenció arqueològica, realitzada per l’empresa ÀGER SL
Arran de la nova construcció d’habitatges en la finca situada al número 8 de la plaça d’Octavià, en l’antic emplaçament de Cal Boter Negre, s’han documentat restes arqueològiques que aporten informació històrica de la ciutat, des d’època romana fins a l’expansió urbana del segle XIX. En destaca part de la necròpolis medieval associada al monestir de Sant Cugat i que en referma el seu aspecte funerari.
Esther Madrona, tinenta d’alcaldia de Cultura i alcaldessa accidental: “Quan es duen a terme obres a l’entorn més proper al Monestir és fonamental comptar, com en aquest cas, amb la complicitat de la promotora i la constructora santcugatenca, ja que és important que siguin sensibles a aquestes possibles troballes. En el cas de l’obra a l’antic Cal Boter Negre, aquestes restes arqueològiques ens aporten més informació sobre el passat de la nostra ciutat i sobre l’antic cementiri medieval”.
La intervenció arqueològica ha estat incentivada per la mateixa empresa promotora santcugatenca de la nova construcció, NUKINUK SL, que durant tot el procés ha complert els requisits municipals establerts per a la protecció del patrimoni arqueològic de Sant Cugat, consistents en el seguiment dels treballs de rebaix del subsòl.
L’equip d’arqueologia i antropologia de l’empresa ÀGER SL ha dut a terme l’excavació i documentació de les restes trobades. Els materials desenterrats, ara en procés d’estudi i classificació, seran dipositats al fons de Museus de Sant Cugat per tal de que se’n pugui vetllar la conservació, l’accés a investigadors i la difusió. El coneixement generat contribuirà a enriquir la història de la ciutat i del monestir.
Les troballes a la parcel·la corresponen a les següents fases d’ocupació històrica:
Fase 1. Època romana (segles I – VI dC)
S’hi ha localitzat un petit forn i un paviment d’opus signinum. Indiquen que en aquest lloc hi hauria hagut un espai de treball relacionat amb l’establiment que des del segle I dC, abans de l’existència del monestir, ocupava aquest lloc, i on al segle IV dC es construí una important fortificació i a continuació una església paleocristiana.
Fase 2. Època medieval (segles XI i XIV dC)
S’hi ha documentat cinc sepultures, una de les quals estava coberta per tres lloses. Aquesta troballa amplia el coneixement sobre el cementiri monàstic, del qual se’n tenen altres evidències arqueològiques i documentals, i referma la seva importància i dimensions.
L’entorn del monestir era utilitzat com a lloc funerari on s’hi enterraven fidels atrets per la influència religiosa del monestir i que hi deixaven part de la seva herència.
També s’ha documentat cinc sitges (forats per emmagatzemar productes agrícoles), que indiquen que aquest espai també va ser utilitzat com a lloc d’emmagatzematge de cereals o llegums .
Fase 3. Cal Boter Negre (segle XIX)
Per últim, l’excavació ha tret a la llum restes d’elements de fonamentació i clavegueram de Cal Boter Negre, així com un cup de vi enrajolat i amb volta datat de 1883, en sintonia amb l’economia vitivinícola d’aquell moment a l’antiga vila.
