Santi Reixach, alcalde de La Vall de Bianya, amb 11 nuclis de població i 15 esglésies, rep Alcaldes.eu al seu despatx i aprofita després de l’entrevista, l’ocasió de promocionar els fantàstics i famosos embotits de la zona. Donem fe de la generositat de l’alcalde i de la qualitat dels productes de la terra.
“En un poble es tracta d’estar al costat de la gent, el dia a dia és el més maco de ser alcalde d’un poble petit”
“Soc dels que confio en els tècnics, jo faig la part política”
“No volem una massificació sinó que volem un turisme més controlat i que gaudeixi més del territori”
“No tots podem tenir de tot. No farem un pavelló si al costat tenim un poble veí que en té un i que amb prou feines el pot mantenir”
“Tot i ser llista única vàrem fer un porta a porta a totes les cases de la Vall per presentar-nos i demanar que votessin”
Santi Reixach és igual com a persona que com alcalde?
Penso que a la política s’ha de ser sincer i franc i jo amb això m’hi trobo molt a gust. En un poble es tracta d’estar al costat de la gent, en definitiva, el dia a dia és el més maco que té ser alcalde d’un poble petit. De vegades em diuen ‘Ha vingut fulano de tal i no li sembla bé el que esteu fent’. Doncs agafo i el trobo, i li explico per què ho fem. Moltes vegades són malentesos i quan li expliques a una persona per què has decidit fer allò i d’aquella manera al final queda convençuda tot i que potser ell no ho hauria fet igual. Es tracta de ser propers a la gent i crec que aquesta és la manera de fer política en un poble petit com aquest on ens coneixem pràcticament tots. I això és el més maco, el dia a dia de les coses.
I creu que és necessari tenir estudis superiors o la carrera de ciències polítiques per exercir d’alcalde?
Mira, de vegades em venen els companys i em diuen “davant hi ha d’anar la gent que està preparada” i els hi dic “molt bé”, però…què vol dir estar preparat? Perquè tu pots tenir una carrera, que és molt important, i estàs preparat per a una cosa determinada però per altres coses necessites uns assessors. Soc dels que confio en els tècnics; jo faig la part política, i després tinc gent al meu costat que és la que m’ajuda a prendre decisions tècniques tot i que després les valorem conjuntament.
Li hem demanat que triés tres fotografies de la seva vida, per què ha triat aquestes?
Aquesta em fa especial gràcia. Qui anava a dir en aquell temps quan anava a l’escola que un dia es convertiria en la sala de plens de l’ajuntament i que jo, a més, en seria l’alcalde! Son aquells canvis de la vida…
La següent és de quan jo tenia una empresa de transport. Em dedicava a recollir la llet per les masies, i això crec que té un valor molt important perquè cada dia tenies molt de contacte amb les famílies, fins el punt de saber si un dia estaven enfadats o si els hi havia passat alguna cosa. És una manera de viure el poble, de conèixer-lo, de conèixer el tarannà de la gent, i això sempre m’ha agradat. Jo li dono molta importància al valor humà.
I aquesta última?
Aquesta de la firma de la finca és molt important perquè això no sol passar gaire: va venir un senyor i va donar a l’ajuntament una finca de x hectàrees en un edifici que és un dels més antics de la Vall de Bianya, amb tres plantes de 500m2 cadascuna, i ara hem de decidir què fem. Tenim projectes sobre la taula però és un tema molt important. Agraïm molt a aquest senyor que hagi donat això al municipi. És una imatge que volia ressaltar.
Admirable. I aquesta finca es diu Mas Sobeies i la visitarem ara amb vostè juntament amb un tram de la Via Verda i l’església de Santa Margarida de Bianya. Què representen aquests últims espais pel municipi?
La Via Verda ha estat molt esperada perquè uneix la via verda que ve de Sant Feliu de Guíxols amb el Ripollès i la ruta del Ferro. S’hi ha treballat molt, amb els propietaris, i hem recuperat antics camins ‘de missa’, que es deien així quan havia passat un mort. Doncs hem recuperat aquests antics camins, que ja eren camins públics, en llocs molt emblemàtics de la Vall. Ara, la Via Verda ens arriba fins a la Vall de Bianya, que ve d’Olot, i amb Sant Pere Despuig farem un tram compartit des de Sant Pere, i a partir d’aquí ja ens n’anem fins a la Vall de Farró i la Vall de Sant Ponç i empalmem amb l’últim túnel de Collabós i el de Sant Joan de les Abadesses. O sigui, anem de mar a muntanya i és molt important fer aquesta connexió de Via verda i de la ruta del ferro de la Vall del Ripollès.
I què ens diu de l’església de Santa Margarida?
És un lloc emblemàtic. Santa Margarida és l’església més gran que tenim al poble, i en tenim 15 d’esglésies eh! però aquesta és la que està al centre i des d’aquí es veu tota la Vall principal, perquè també tenim la vall de Sant Ponç, la Vall del Bach, etc. Tenim vàries valls…és una vall de valls això! però la de Santa Margarida que és la que agafa l’eix principal és un lloc emblemàtic que com podreu veure des d’allà es veu tota la recta de la Vall de Bianya.
I amb tots aquests llocs hi té molta relació la Bianyal oi? Expliqui’ns què és.
Doncs tenim la sort de tenir un grup d’amics que són els de Binari, d’Olot, que han apostat per la Vall de Bianya. La Bianyal consisteix en visites guiades a llocs emblemàtics com esglésies o masies de la Vall i allà un artista exposa la seva obra. Fem una ruta controlada i a cada lloc que va l’artista explica la seva obra i també s’explica la història de la masia o de l’església. Ha estat un èxit, i amb això estem jugant a primer nivell. Tothom ho ha acollit molt bé i cada any, quan s’obren les sessions, perquè són limitades, de seguida queda ple. És una manera de conèixer la Vall, de conèixer els artistes i que ells puguin explicar l’obra que estan fent a cada lloc.
Això deu ajudar a dinamitzar el municipi… Abans de l’entrevista comentàvem les diferents línies de promoció econòmica. Quines són?
Tenim un fòrum d’empreses i unes empreses que han apostat per la Vall de Bianya. En tenim de molt importants, com per exemple Zoetis, que aquest any ja ha anunciat que farà una inversió de 5 milions d’euros, i això és molt important per una vila com la nostra. És una empresa que està generant més de 250 llocs de treball i que diu que després d’aquesta ampliació en generarà 100 llocs més. Tenim també fàbriques de plàstics, d’embotits… Tenim una mica de tot!
Pel que fa al turisme tenim unes 20 cases de turisme rural en llocs emblemàtics de la Vall, que van des de primer nivell fins a llocs més assequibles i això ens dona molta vida. Gràcies al turisme està venint molta gent, però no volem una massificació sinó que volem un turisme més controlat i que gaudeixi més del territori.
Al web municipal comenten que les actuacions municipals que es duen a terme van encaminades a superar la crisi econòmica perquè hi hagi una reactivació econòmica en la indústria, el comerç i la gastronomia…
Sí, si, és això, perquè tot això comporta llocs de treball. I que la mateixa gent del municipi pugui tenir feines al costat de casa mateix és molt important.
Llavors la situació econòmica de l’ajuntament deu ser bona…
Sí, estem en un moment bo, amb endeutament zero i això és molt important. S’han anat seguint unes polítiques que en el seu moment potser costaven de defensar, una mica conservadores, però s’ha vist que ens han portat a bon terme. Jo soc dels que creu que hi ha moltes coses que s’han de fer servir més a nivell de comarca. No tots podem tenir de tot.
A què es refereix exactament?
No farem un pavelló si al costat tenim un poble veí que en té un i que amb prou feines el pot mantenir. Mirem doncs de fer bastants convenis per a fer servir les infraestructures comarcals. Per exemple, no tenim piscina, però com que és un poble molt disseminat, un cop agafes el cotxe és el mateix parar-se en aquest nucli que anar dos quilòmetres més avall fins a l’altre poble que té una piscina. Mirem de fer convenis per fer servir tots aquests serveis.
Aquí el que tenim és un entorn preciós i ells també poden venir aquí. En temes d’esports tenim un camp d’esports on poden venir a entrenar. És a dir, mirem d’anar lligant les coses d’aquesta manera i crec que cada dia ho hauríem de fer més.
Han estat reconeguts com l’únic municipi català que ha obtingut la màxima puntuació en un estudi basat en l’oferta laboral i en altres indicadors econòmics. A què es deu?
En el seu moment semblava que la gent no ho acabava de entendre. És el municipi que té més llocs de treball que habitants en edat de treballar, i deien ‘com pot ser?’. I clar que pot ser! gràcies a emprenedors que han apostat per estar a la Vall. Hem d’estar orgullosos que hi hagi empreses que apostin per estar a la comarca, i en concret a la Vall de Bianya.
Hi ha cap padrí al poble? El savi diguem…
Tenim una senyora que té 104 anys amb el cap ben clar. Es diu Conxita i el seu aniversari és el dia de Sant Miquel així que cada any aquell dia fem un aplec d’unes 300 persones a sota d’una muntanya i fem una arrossada popular, és la seva festa. I cada any diu: ‘escolta, pensa que tornem a arribar-hi’. I quan li dic que té 104 ella em diu: ‘no no, 104 i mig!’. És una persona amb el cap molt clar, amb tot el que ha passat a la seva vida, i per tant és un mite pel poble de la Vall de Bianya.
Una notícia recent deia que alcaldes de la Garrotxa demanaven un model comarcal d’infraestructures. En quin punt es troba?
Crec que a nivell de comarca és molt important definir quin model de comarca tenim. Ja fa temps que el demano, a veure si aconseguim tirar-ho endavant. Jo crec que en una comarca hi ha d’haver unes infraestructures que estiguin consensuades, amb tècnics principalment, i governi el partit que governi hi hauria d’haver unes línies principals que s’haurien de seguir i llavors, evidentment, se’ls hi poden donar més o menys prioritat. El que no està bé és que cada cop que surt un tema d’aquests l’haguem de posar sobre la taula i discutir. Seria molt més fàcil treballar si hi haguessin unes línies definides. Sempre diem que ho hem de fer i és hora que ens hi posem de veritat.
Dos esdeveniments importants al municipi són la Fira del Farro i el Festival de l’Ü del Bac.
La Fira del Farro va començar fa sis o set anys… No! Ja en fa 10! Va sorgir perquè havíem de fer una fira d’alguna cosa relacionada amb el territori. I aquí tenim molt blat de moro i en el seu moment hi ha via molts molins a la Vall de Bianya així que vam decidir fer la fira del farro que és la fira del blat de moro. El més maco d’això és la manera com s’implica el poble, perquè els pagesos recuperen antigues màquines velles amb què treballaven al camp i el dia de la fira fan una demostració de com funcionaven. Així que no hem d’anar a buscar a la gent sinó que és la gent qui s’ofereix a fer-ho, la nostra fira és ja la fira de tots. Si la gent d’un poble s’implica i s’ho sent seu aquestes coses sempre es tiren endavant.
I lo de l’Ü del Bac és més a nivell particular de la Vall de Bianya. És un espai cultural ubicat al Bagatell (La Vall del Bac) i es fa dos divendres al juliol i dos a l’agost. Hi ha uns artistes que van fent actuacions, destil·lacions, etc., al mig de la natura i estàs allà des de les 17h de la tarda fins les 2h de la matinada i no et dones ni compte, perquè et sents molt bé. Us recomano que hi aneu si podeu. En aquest cas, l’ajuntament ajuda com pot.
I a més de tots aquests llocs i activitats, quin serien els tres factors clau perquè vingués a viure un foraster a la ‘seva’ Vall?
Primerament, per la gent, perquè som gent acollidora. Segon, perquè el lloc és emblemàtic i tercer, perquè el que volem és que vingui gent, només faltaria! Estem oberts a rebre tothom i que s’estimin el nostre municipi. És un poble molt obert i la seva gent de seguida es volca en la gent que ve de fora. I en principi tothom a participar i a gaudir de les costums que tenim, una altra cosa és que de vegades vulguin o no vulguin i si ells aporten alguna cosa diferent, doncs de mica en mica ho anirem adaptant.
En prenem nota.
Parlem ara de les eleccions. La seva era una de les 113 llistes úniques de Catalunya i ha obtingut un 93,58% a favor del seu partit (PdeCat). Contents?
Estem molt contents. Tot i ser llista única vàrem fer un porta a porta a totes les cases de la Vall per presentar-nos i demanar que ens votessin. La gent en aquell moment deia que no calia perquè estàvem sols, doncs sí. Té molta importància sentir-te recolzat i per això hem de donar les gràcies a la gent que va anar a votar. A més a més vàrem aconseguir un 12% més de vots que a les anteriors així que ara encara tenim més responsabilitat i ho donem tot pel poble perquè ho fem amb gust. Aquí a l’ajuntament som un grup de gent que no hi estem forçats sinó que hi estem perquè ens agrada, així que hem d’estar al nivell del que demani la gent.
I què faran en els propers anys?
Acabar el tema de la Via Verda que tenim començada, que és molt important. Tenim la urbanització d’Hostalnou de Bianya a la que li convé un remodelatge, i volem canviar també l’enllumenat públic perquè hi ha llocs com el nucli de la Canya, on està molt deteriorat, i a més així estalviarem quilovats. És una aposta que volem fer a nivell de temes mediambientals perquè a més a més guanyem i estalviem perquè ja hem fet proves aquí.
I a nivell de Catalunya i Espanya, quina lectura en pot fer de la situació política actual?
Crec que estem passant un moment complicat i tots units hem de ser capaços de donar-li una volta i tirar-ho endavant. Com ho hem de fer? Doncs això no ho sabem ben bé, perquè hem entrat en una dinàmica en què no acabem de saber com fer-ho per tirar-ho endavant. Seria bo que desbloquegés tot això, poder tirar endavant i governar nosaltres el país. És una política més a nivell de govern de la generalitat que no pas a nivell municipal.
Nosaltres només podem estar al seu costat amb el que ells decideixin i esperar que ben aviat torni a ser normal, però costarà molt. Tot i així el dia a dia l’hem d’anar fent amb els veïns i la gent del poble.
Creu que hi hauria d’haver una limitació de mandats?
Jo sempre dic que des del moment en que et presentes a unes eleccions democràtiques és la gent qui et dóna confiança i qui decideix. Si la gent decideix que t’hi vol més, t’hi vol més. Jo no posaria limitació de mandats. En definitiva cada quatre anys es fan unes eleccions i la gent pot triar, si no fas les coses bé, doncs no et trien i si les fas bé t’hi quedes.
I pel que fa a una elecció directa de l’alcalde? Hi estaria d’acord?
Això ho podria veure bé perquè és el poble qui li dóna la força per ser alcalde.
Un missatge pels seus conciutadans?
Que estic al seu costat, ajudant en tot el que faci falta, i si veuen que fem coses malament que ens les diguin per poder rectificar. Estem a la seva disposició i, com he dit al principi, el que fem sovint és explicar per què fem les coses, perquè de vegades no s’expliquen prou bé. Els que tenim l’avantatge d’estar en un poble més aviat petit, i ens trobem a la gent en el dia a dia, podem fer aquesta feina i és molt agradable. A vegades hi ha gent que ve aquí molt enfadada, els hi expliques i entenen la situació. Estem per escoltar-los i estar amb ells i si les coses no es fan bé, doncs al cap de quatre anys s’han de canviar. Ja està.
És important doncs la participació ciutadana i aquesta comunicació de la que parla…
El que fem aquí és que, per exemple, si volem fer unes obres a unes urbanitzacions doncs ajuntem a tots els veïns, fem un avantprojecte projecte i entre tots definim com les volem. I així anem treballant. La qüestió és anar explicant al lloc on hi ha la gent afectada que hi viu com voldria les coses i veure com les podem fer. Perquè de vegades es demanen coses que no són assequibles i no es poden fer, però també s’ha d’explicar el per què. En definitiva és assentar-se i parlar.
