“Es parla molt de l’autonomia municipal, però a la pràctica no n’hi ha”

Vostè és doctor en Ciències Químiques i professor titular d’universitat. Què el va portar a integrar-se en la política municipal?

Potser van ser motivacions ecologistes. Al principi de la dècada dels 2000 estàvem davant d’una sèrie de projectes que tenien impacte sobre el medi ambient al poble i alguns no hi estàvem d’acord. Vam considerar que calia aturar-los i vam construir una mena de plataforma de protesta. A poc a poc ens vam anar implicant més. 

Finalment, vam arribar a la conclusió que si volíem que les coses es fessin d’una altra manera, ens havíem de fer partícips directes en la presa de decisions. Així vam crear el Grup Ecologista d’Avinyó i, a la fi, vam presentar-nos a unes eleccions.

I van guanyar-les. Com és el seu estil de fer política, com a alcalde?

D’una banda, el dia a dia t’arrossega a una tendència de voler fer de director de l’ajuntament, de la persona que porta les coses. Però també tinc molt clar que cal que sigui una direcció compartida amb els regidors. Cal confiar en ells i elles i delegar-los feines. Com també cal parlar-hi i rebre la informació de les seves mans.

En altres èpoques els alcaldes tenien la tendència a monopolitzar-ho tot, i a que si un assumpte no passava per les seves mans, no podia avançar. Això sí, eren persones que tenien una gran capacitat de treball. Però, igualment, hi havia temes en què no entraven i que quedaven aturats, o al marge. Ara, si la feina està distribuïda, podem fer moltes més coses, tot i que parlar i posar-nos d’acord requereixi més esforç. Però les idees també són més riques i sabem que podem aportar solucions més completes al municipi.

Porta vostè deu anys fent d’alcalde. El darrer ha estat especialment complicat. Què n’ha après, de tot plegat?

De vegades costa arribar a tot arreu al ritme que voldries. Hi ha nombroses dificultats administratives. Una de les coses que més em van sorprendre quan vaig ser elegit alcalde va ser que els procediments administratius tenen uns terminis molt complexos. Des de fora sempre pensava que tot seria més senzill.

Però hi ha altres dificultats. I ara portem un període molt dolent. Tot i ser un municipi petit i que no hem patit gaires casos de COVID, ni tan sols a les residències, hem patit implicacions a nivell econòmic. Hi ha hagut gent, especialment als comerços i bars i restaurants, que han hagut de tancar i que no han pogut treballar. Hem mirat d’oferir-los suport, però tot i així ens fa patir.

A nivell social també hi ha hagut incidència. Les persones grans, les activitats de les entitats culturals i esportives… tot això ha estat sotmès a tensió. Ens fa por que, quan hi hagi la represa, no puguem recuperar algunes d’aquestes coses. Hem tingut molta feina, amb tot plegat.

Una de les coses que més em van sorprendre quan vaig ser elegit alcalde va ser que els procediments administratius tenen uns terminis molt complexos. Des de fora sempre pensava que tot seria més senzill.

Li hem demanat algunes fotografies personals. Ens les pot explicar?

En són tres, de diferents etapes de la meva vida. La primera és col·lectiva, de tots els alumnes de les “Escuelas Nacionales” l’any 1965. Hi sortim amb un dels mestres i jo estic a la fila de baix, amb un jersei blanc. Ens separaven als nens i les nenes. Però m’agrada recordar aquella època, perquè tenia amistat amb tots els alumnes. Potser és una de les diferències més importants amb una gran ciutat: la convivència entre la gent del poble és molt gran, i el lligam també. Després cadascú va anar a estudiar a un altre lloc, o ens vam distanciar, però la relació segueix sent molt franca.

Potser és una de les diferències més importants amb una gran ciutat: la convivència entre la gent del poble és molt gran, i el lligam també.

La segona?

Aquesta és dels anys 70, a meitat dels estudis de la universitat. Aleshores estava bastant implicat en les activitats del poble. Fins i tot vam formar una agrupació local del Moviment Júnior, estès per tot Catalunya, que organitzen activitats per a nens i nenes. Vaig organitzar un grup amb tres o quatre monitors més i hi fèiem activitats tots els dissabtes. Més tard vam evolucionar i vaig entrar a formar part del Centre Excursionista d’Avinyó, que l’any passat va complir 50 anys. Als anys 70 i 80 fèiem moltes sortides, escalades a cims i Cine Fòrums i debat. Fins i tot, amb un artista, vam dir de pintar un mural molt gran, que és el que apareix en la foto.

La tercera foto té a veure amb la seva etapa com alcalde…

Així és. És de 2007, la primera vegada que em presentava com a cap de llista. De fet, ja tenia la implicació mediambiental des d’abans, i ja m’havia presentat com a número quatre d’una llista  de la que només en van sortir escollits dos regidors el 2003. A partir de quan vaig sortir escollit, vaig veure que havia de repartir la meva vida entre Avinyó i Barcelona. Finalment calia combinar els meus horaris de la feina a la universitat i les classes, per poder venir aquí a treballar.

Passem al municipi. Ens ha parlat de l’afectació de la pandèmia. Ens podria resumir les mesures preses des de l’ajuntament per pal·liar la situació?

No n’hem fet. Aquest és un municipi petit i no tenim un pressupost que ho permeti. Però sí que hem acompanyat tot el que hem pogut. Especialment restaurants i bars. Per exemple, els hem reduït a la meitat la quota que paguen per ocupar la via pública i els hem permès ocupar més espai per tal que hi hagi més separació. També hem fet una convocatòria d’ajuts per a qui vulgui iniciar un negoci i pugui pagar els lloguers inicials. A banda, hem proporcionat tota la informació a nivell sanitari.

Hi ha algun tarannà específic dels veïns del poble? Tenen una manera de ser pròpia?

Al municipi hi tenim 2.289 habitants (el gener de 2020). És un grup reduït que ha crescut en els darrers anys i que s’enriqueix amb persones que venen de molts entorns diferents. Es tenen una coneixença ampla entre ells. Això facilita l’existència d’associacions culturals. En tenim unes 20 o 25, que crec que en són força. Hi ha molta activitat. I, potser dic un tòpic, però són persones molt acollidores amb els que venen de fora i que guarden bones relacions entre elles. 

I què diria que és el millor i el pitjor del poble? 

Una de les coses a destacar és la dimensió. Podria ser més gran. Però d’altra banda també ens permet gestionar-ho tot i tenir una bona relació amb la gent, de manera que soc ambivalent. Ens agradaria ser una mica més grans, potser tenir 3.000 habitants, per exemple.

També estem en una molt bona situació geogràfica, al Bages, fora del Pla, tocant el Lluçanès. Aquest és un entorn semi-rural, amb bones comunicacions. L’Eix Transversal està a tocar del poble i hi tenim dues entrades i sortides, cosa que facilita molt la implantació d’empreses al territori. Igualment tenim a la vora l’Eix del Llobregat. Així doncs, tot i que tenim un  relatiu aïllament que afavoreix la tranquil·litat, també estem a prop de tot arreu.

Tot i que tenim un  relatiu aïllament que afavoreix la tranquil·litat, també estem a prop de tot arreu.

Amb la idea d’augmentar la població, estan desenvolupant alguna política específica?

La població va creixent. És cert que durant la crisi de 2007-2008 teníem una inèrcia favorable, que va coincidir amb el boom immobiliari i l’encariment de l’habitatge a les ciutats de Barcelona i Àrea Metropolitana. La gent s’anava desplaçant i a nosaltres ens en va arribar. Amb la crisi això es va aturar una mica, però ara tornem a créixer.

L’alcalde anterior va fer molta feina construint equipaments que no teníem. Per exemple, un pavelló, una llar d’infants nova, un local teatre condicionat i ara tenim uns equipaments que són una mica cars de mantenir amb la població que som. Per això ens caldrien més d’habitants. Els nostres equipaments podrien absorbir aquest augment, perfectament.

Tenen suficient parc d’habitatge?

Tenim una mica de problema amb l’habitatge. De fet hi ha habitatges que es podrien llogar, però els propietaris no hi semblen gaire disposats. Tenim la previsió de créixer en el nombre de vivendes, però el poble també està molt esponjat i té molt d’espai. Potser, més que construir barris i carrers, caldria treballar dins del municipi perquè no ens quedin cases buides o amb poca gent.

Quins llocs emblemàtics té el municipi? Quins recomanaria d’anar a visitar?

Primerament li diré que un dels eixos de promoció econòmica és la qüestió turística. No som un poble específicament turístic, però hi ha elements que val la pena recuperar i mostrar. És el cas de la Torre dels Soldats, de mitjans del segle XIX, que va servir com a punt de telecomunicacions durant la Guerra dels Matiners, o segona Guerra Carlina, per formar part d’una telegrafia òptica.

En el nostre cas, la torre va arribar a estar molt degradada i a punt de caure. L’hem pogut recuperar i adequar-la, per fer-la accessible. Justament aquest diumenge, durant la Fira dels Matiners, celebrarem un petit acte d’inauguració de la instal·lació. Vindran alguns representants polítics i la direcció de patrimoni arquitectònic local de la Diputació de Barcelona, que són els que han portat la direcció de l’obra.

No som un poble específicament turístic, però hi ha elements que val la pena recuperar i mostrar. És el cas de la Torre dels Soldats, de mitjans del segle XIX

També sabem que hi ha mostres rellevants d’urbanisme dins del poble.

Així és. Tenim dues cases bastant emblemàtiques. Una és la Masia Cal Verdaguer, que va ser propietat d’un dels grans terratinents del municipi. És una gran casa pairal que compta amb uns grans cellers i botes de vi, perquè a finals del segle XIX el Bages era un dels llocs on més producció hi havia de vi de Catalunya. Més amunt del Bages començava el pa, perquè hi havia molts camps de Blat.

L’altra és la Casa Abadal, una altra família amb molta tradició. Sembla ser que tots els Abadals del país són originaris d’aquí, però no n’estic segur. L’arbre genealògic de la família es remunta, en tot cas, a l’any 1200, tot i que més tard van anar a viure a Manresa i mantenien la casa aquí. La van refer amb els anys i, el 1909, la van reformar a l’estil Modernista, que aleshores estava molt de moda, per tenir-hi una residència d’estiueig. Per dins no té res d’envejar a la Casa Batlló: detalls escultòrics, vidrieres, mobiliari, tot és impressionant. La propietat actual ho vol promoure per fer-ne visites particulars però, per ara, encara no està organitzat per rebre públic.

Quins són els reptes que encara els resten en aquesta legislatura?

Aquest és el meu tercer mandat. Hem anat evolucionant al llarg de tot aquest temps. Al principi vam dinamitzar una sèrie d’equipaments que estaven acabats, però que no tenien gaire contingut. Més endavant vam anar transformant l’ajuntament per poder proporcionar millors serveis a les persones, dimensionant-lo i posant-hi més personal.

Quant al que ens queda per fer en aquest temps, una de les coses és potenciar la transició cap a les energies renovables, que es fa a nivell de país. Nosaltres vam poder aprovar, gràcies a una subvenció de la Diputació, la instal·lació de plaques solars a la teulada del pavelló municipal. Això ens permetrà donar llum elèctrica a quatre o cinc equipaments en forma d’autoconsum.

Igualment, estem ajudant les persones que s’estan fent instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum. I tenim el projecte de renovar tot l’enllumenat públic amb LED perquè consumeixi menys i redueixi les despeses. Igualment tenim volem ampliar les instal·lacions de biomassa disponibles per tal que donin servei a l’ajuntament, el centre cívic i les entitats.

Al principi vam dinamitzar una sèrie d’equipaments que estaven acabats, però que no tenien gaire contingut

Tenen una bona situació econòmica, a l’ajuntament?

En part busquem subvencions i en part mirem de generar estalvi. Sempre hem tancat els pressupostos anuals amb superàvit. L’endeutament és molt baix, potser no arribem al 10%. Hi ha molts ajuntaments que estan al 30% i n’estan molt contents. Nosaltres estem més bé i tenim capacitat per fer tots aquests projectes que li deia.

Sempre hem tancat els pressupostos anuals amb superàvit. L’endeutament és molt baix, potser no arribem al 10%.

Quines són les principals reivindicacions dels alcaldes i alcaldesses de la zona, quan es troben?

Com és lògic, cada espai és diferent. Al Bages tenim un tema molt important que és el de les comunicacions amb l’Àrea Metropolitana. El servei de ferrocarril és molt dolent. La línia té més de 100 anys i triguem el mateix ara que quan es va implantar. Caldria reduir el temps o les freqüències, però com que hi ha poca gent que el faci servir, no hi ha incentius al canvi. I si no hi ha canvi, hi ha poca gent que el fa servir. És un peix que es mossega la cua.

També tenim l’autopista C-16, que és el més pràctic per anar a Barcelona, però és de peatge i és més aviat cara, tot i els descomptes. Com a alternativa, tenim la C-55, que passa per Monistrol de Montserrat, on hi ha hagut molts accidents tradicionalment. Des que han posat una mitjana per evitar avançaments ja no n’hi ha tants, però ara la velocitat és lenta. Crec que l’ideal seria alliberar-nos totalment del peatge de l’autopista per facilitar la comunicació. 

A banda de les comunicacions, algun altre problema?

Sí. Un dels més importants és el dels camps solars i l’especulació que hi ha al voltant d’això. La qüestió és que és molt interessant posar instal·lacions fotovoltaiques, sí, però no hi ha regulació a nivell de Catalunya i aquí venen empreses i assessors que volen implantar 100 o 150 hectàrees de plaques solars en un mateix lloc. I això implica, potser, instal·lacions d’alta tensió que creuaran la comarca. El que cal és pensar en el lloc concret on instal·lar, i consensuar amb els ajuntaments, que gairebé no tenim dret a dir res. Cal tenir molt més en compte el territori i fer instal·lacions més petites, amb una major autosuficiència pels municipis.

Creu que es té prou en compte els alcaldes i alcaldesses a l’hora de fer la planificació del país?

Hi ha coses en què sí que se’ns té en compte. Però en aquest tema que li deia, que és molt important, no. Es parla molt de l’autonomia municipal, però a la pràctica no n’hi ha. Li explicaré un altre cas. Hem instal·lat una xarxa neutra de fibra òptica municipal. Vam començar fa quatre anys, per reposar una xarxa antiga de cable coaxial que proveïa de servei de televisió les cases. Però en algunes parts del nucli no teníem prou bona qualitat i s’havia de renovar. A més, tenim al poble algunes empreses importants, especialment una, que necessiten una bona xarxa de comunicacions perquè tenen molt de contacte amb l’exterior. Però els grans operadors, com ara Movistar, no tenien en el seus plans estendre la fibra òptica al municipi, perquè és petit i separat de la resta. Per això vam apostar per fer-ho nosaltres mateixos.

Caram.

Vam haver de crear un organisme autònom nou, regulat per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, perquè aquesta no és una competència pública pròpia d’un ajuntament. Ara tenim la xarxa que dona servei d’internet i televisió a les cases. A més, hi ha dos operadors que treballen en la xarxa i que donen servei a un percentatge molt elevat de domicilis i empreses.

El que estem demanant ara, i volem que ho rebi el Congrés dels Diputats, és que tots els operadors que vinguin a Avinyó passin per la xarxa neutra. Legalment no ho podem imposar perquè hi ha una llei de telecomunicacions que diu que qualsevol operador té la possibilitat d’estendre les seves pròpies xarxes. Però ens trobem amb municipis veïns que tenen dues o tres xarxes i cables a les façanes i nosaltres no volem que ens espatllin l’estètica del poble.

L’última abans del qüestionari és si ens podria explicar la seva agenda d’avui.

Després de l’entrevista, he d’anar a Manresa a l’acte de presentació d’un cicle de concerts anomenat ‘Música i Romànic’, que celebrarà l’Associació d’Amics del Romànic aquest estiu a la nostra església romànica, juntament amb altres dues esglésies. Això és el més gros del dia d’avui. Després tinc reunió amb la secretaria de l’ajuntament, amb alguns temes. A la tarda cal lligar una sèrie de coses de la Fira dels Matiners, que la tindrem el proper cap de setmana, juntament amb la inauguració de les obres de la Torre dels Soldats.