Capital i ciutat més poblada de la comarca del Vallès Oriental, Granollers té 60.000 habitants escampats en 15 km2. Els vestigis més antics que s’han trobat de la població tenen una antiguitat de 4.000 anys, tot i que no és fins l’any del Senyor del 944 en què apareix la primera referència toponímica, amb el nom de Granularios Subteriore. Vivint del comerç i la indústria, conserva encara zones agrícoles, i d’entre el seu patrimoni, el més destacat és la Porxada, l’edifici renaixentista construït a finals del segle XVI que servia per guardar el gra, i que s’ha acabat convertint en un dels símbols de la ciutat.
“Miro Catalunya amb preocupació, perquè parlem molt de l’èpica nacional i poc de l’èpica d’arribar a final de mes amb 400 €uros, o de tirar endavant una escola, o que no tindrem més instituts fins no sé quan de temps”
“És molt important generar complicitats, i més en moments difícils com aquests. Quan veiem que l’economia falla, la sortida han de ser la recerca d’elements de complicitat social, que evidencien una ciutat amb una estructura social molt madura, intensa”
“Arran de la manifestació de l’11 de setembre s’han posat en evidència moltes coses i una d’elles és que cal buscar noves fórmules d’estat. Tot això ha representat una fractura evident i fins i tot es podria dir que ha estat un indicador d’una cert trencament del consens constitucional”
Vostè forma part d’un partit del què se n’ha parlat molt aquests dies
Efectivament. Arran de la manifestació de l’11 de setembre s’han posat en evidència moltes coses i una d’elles és que cal buscar noves fórmules d’estat. Tot això ha representat una fractura evident i fins i tot es podria dir que ha estat un indicador d’una cert trencament del consens constitucional.
Vostè és Alcalde d’una comarca prou important que no s’ha adherit a l’Associació de Municipis per a la Independència
Sí, entenc que aquesta associació que agrupa tots aquests municipis que s’han declarat independentistes tenen tot el dret a fer-ho, i naturalment que respecto totes les persones i opinions encara que no les hagi de compartir necessàriament.
I com veu el PSC en aquests dies on s’està escrivint la història?
Des de fa un temps que els PSC havia de renovar-se i el nou equip encapçalat per Pere Navarro penso que ha de buscar uns punts comuns amb la societat que ens permetin un nou itinerari. En aquest sentit, em sento molt còmode amb el que va fer en el darrer debat sobre política general en el Parlament de Catalunya. És a dir, adoptar una posició molt clara en què abonava la necessitat que ciutadans i ciutadanes decidissin el futur del país. En aquest debat el PSC va expressar clarament una posició amb dos punts: s’ha d’avançar en la relació amb l’Estat a partir de la reforma de la Constitució, mirant sempre de buscar noves vies d’entesa entre Catalunya i Espanya, des de la bilateralitat.
I parlant de Catalunya, com la veu?
Doncs amb preocupació, perquè parlem molt de l’èpica nacional i poc d’arribar a final de mes amb 400 €uros, o de tirar endavant una escola, o que no tindrem més instituts fins no sé quan de temps. Jo vull parlar d’èpica de país, de la gent que ho està passant malament. El que hauríem de fer és buscar solucions per avançar, fent un esforç per mantenir l’unitat civil, i ser capaços de generar consensos amplis sense deixar ningú enrere.
Però avui es parla molt de política a tots nivells. I la crisi ha replantejat el paper dels propis municipis
Com pot deduir, estic absolutament en contra d’aquest procés de recentralització que el Partit Popular està imposant en molts àmbits d’arribar a suprimir municipis, si és que es refereix a això. Amb l’excusa de reduir el dèficit públic estem intentant convertir els Ajuntaments amb unes gestories, i aquest seria realment un dels sectors més greus de la pèrdua de musculatura democràtica de la nostra societat, la que relaciona ciutadans amb càrrecs.
És cert que entre les entrevistes que hem fet no hem trobat massa adhesions en suprimir municipis
N’estic radicalment en contra d’aquesta història del dèficit públic, perquè recordem que el dèficit del món local només constitueix un 4% del conjunt del país. I a més a més la suma del dèficit de l’Ajuntament de Madrid és superior a la de tots els consistoris catalans junts. Així que traiem el fantasma del dèficit perquè el què realment estan fent és recentralitzar, i controlar.
Alguna idea al respecte?
Crec que s’han de fer reformes profundes a l’Administració, i no només a la local, i crec que només hi ha un camí d’afrontar aquestes reformes en aquest país, que és el diàleg. Aquesta visió del benestar, Europa el defensa des de la proximitat i aquí no podem anar al revés d’Europa.
Vostè ha estat vicepresident primer de la Diputació de Barcelona. Com veu aquesta institució?
Ara sóc el portaveu del partit socialista, i certament, després de molts anys, hi ha hagut un canvi de majoria, diferències òbvies entre abans i ara. En molts casos hem aconseguit consens. I penso que en aquesta reflexió de futur també hem de veure com hem de manejar el conjunt d’Administracions. Val a dir que el meu successor és una persona que quan li he plantejat els problemes amb relació de promoció econòmica, d’Universitat els ha entès i ha posat esforç.
L’any passat va deixar la vicepresidència però continua molt vinculat amb política no estrictament municipal. Quines motivacions té una persona per haver-s’hi dedicat des de fa més de trenta anys?
Té molt a veure amb la història de cadascú. Vaig començar a fer política quan això era un destí prohibit, a principis dels anys setanta, i vaig estar posat en moltes entitats i moviments. Per tant, el compromís cívic ha estat el que històricament m’ha mogut, la voluntat de construir un lloc més solidari, són tots els àmbits en els que m’he mogut.
Especialment els polítcs. A Granollers, tret d’algun parèntesi, sempre ha governat el PSC. A què creu que és deguda aquesta hegemonia?
No en sóc la persona més indicada, penso que caldria preguntar als ciutadans i ciutadanes. Però crec que el nostre ideari s’ha vestit bàsicament de projectes, centrant-nos en la ciutat i el seu creixement. Hem intentat llegir i escoltar bé la ciutat, als ciutadans i ciutadanes, buscant aquesta transversalitat imprescindible per tal de fer del municipi un gran col·lectiu.
Un gran col·lectiu que, com tothom, deu tenir greus problemes econòmics
Sí, i en aquest sentit, i fent tot el que podem i encara més, sempre és insuficient. Tenim 5.841 aturats, un percentatge un pèl més baix que altres municipis, cert, però el 45% d’aquestes persones no cobren cap mena de subsidi. Així que hem destinat molts diners a ajudar a aquests col·lectius i d’altres desprotegits. En aquest sentit, m’agradaria destacar que aquest any hem fet un programa específic d’un milió d’euros adicional a allò que ja fèiem habitualment.
Un milió d’euros? Déu n’hi do
Sí, el vam destinar a solventar diversos problemes, no només per ajudar a famílies sinó també a dissenyar plans específics per recuperar nous llocs de treballs. I no hem oblidat els joves, construïnt un programa d’ajut a subvencions a empreses que els contractin, o als desnonats per a les hipoteques, acordant convenis amb el Col·legi d’Advocats i amb una oficina de seguiment, acompanyament i assessorament. O la contribució a la recuperació econòmica de la ciutat, fent costat a les activitats productives i econòmiques, com les Escoles Bressol, per exemple.
Parlant de les Escoles Bressol, que és ‘l’Espai Cangur’?
Com tantes d’altres coses, sorgeix de la necessitat. Com se sap, hi ha un acord entre el municipalisme català i la Generalitat per tal de subvencionar aquests equipaments. En el nostre cas, estava prevista la construcció de dues noves escoles, on una ja estava compromesa i l’altre s’estava reformant. Però en tallar tan dràsticament la Generalitat la seva aportació hem hagut de buscar un equilibri, de manera que la que s’havia de fer reformes, l’hem destinat a la gent gran i a la gent jove, en un espai interdisciplinar que vam inaugurar la setmana passada.
Una bona solució
Pensem que és molt important generar complicitats, i més en moments difícils com aquests. Quan veiem que l’economia falla, la sortida han de ser tots aquests elements de complicitat social, que des del meu punt de vista evidencien una ciutat amb una estructura social molt madura, intensa.
Una ciutat que segons diuen alguns ha canviat molt
És cert que ha canviat però crec que ho ha fet de manera bastant acompassada, sense els sotracs d’altres municipis. I crec que continua essent molt agradable passejar-s’hi, conèixer-la. En tot cas, crec que hi ha hagut arguments i factors que han fet que la ciutat vagi avançant d’una manera bastant unitària, i en aquest sentit, ha fet bastant bé la seva feina.
Què és el que destacaria de Granollers respecte altres capitals de comarca?
No m’agrada massa, competir però el que més destaca és La Porxada, sens dubte, i el fet que sigui ciutat oberta, acollidora, en el que hi cap tothom i tothom troba el seu lloc. Aquest és el nostre emblema. Des del meu punt de vista als granollerins ens agrada afirmar allò que nosaltres fem i ser fidels a la ciutat i al seu projecte i a més penso que aquesta vila, com tantes d’altres, neix com a espai de mercat. I això et porta a segellar una personalitat dinàmica, que sap que el seu paper és important al país i que defensa la seva identitat, la seva vocació d’avançar i donar-se a conéixer, és clar.
Estem pensant en algun tipus de turisme en això de “donar-se a conèixer”?
Més aviat del turisme industrial, el de reconèixer que les ciutats tenen una història que té a veure amb el seu paper com a ciutats econòmicament vitals. En el nostre cas bàsicament és el que fa referència amb el tèxtil, que ha conservat prou elements d’interès en aquest sector industrial com per ser valorats i visitats. Això neix bàsicament a principis dels anys norantes pel factor dels Jocs Olímpics i el circuit de velocitat.
El tema dels hotels el tenen cobert
Sí, en aquest sentit hem donat un salt quantitatiu i qualitatiu, perquè aquesta planta hotelera que sorgeix per aquests esdeveniments, alhora s’alimenta del gruix importantíssim d’empreses transnacionals, o d’empreses catalanes que van a l’estranger, o de multinacionals. I lligat amb tot això ens trobem l’esport, amb tot el que comporta una mitja marató, o tenir d’aquí a pocs mesos els mundials de handbol. Tenim molt clar el paper en aquesta vessant.
