Els presidents de les diputacions defensen el seu paper d’actors, i no d’observadors, en la política catalana
(D’esquerre a dreta): Xavier Roca, director i editor d’Alcaldes.eu; Pere Vila, president de la Diputació de Girona; Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona; Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona; Joan Reñé, president de la Diputació de Lleida; Salvador Gausa, director del Gabinet de la Presidència de la Diputació de Barcelona i Jaume Casals, rector de la Universitat Pompeu Fabra
Coincideixen en què el futur Estat català haurà de donar un pes superior a la gestió municipal, més propera al model de Suècia
La conversió de les diputacions en vegueries, malgrat una possible fragmentació, és vista satisfactòriament si representa la voluntat dels territoris
El consens i comunicació entre les diputacions és ampli. Han revelat que comparteixen grup de WhatsAPP.
Barcelona, 3 de juny de 2016
Els presidents de les quatre diputacions catalanes han defensat aquest matí el rol “equilibrador” i de “proximitat” de les seves institucions i un recolzament “sense fissures” al Procés endegat pel govern de la Generalitat. Mercè Conesa (Barcelona), Josep Poblet (Tarragona), Pere Vila (Girona) i Joan Reñé (Lleida) han explicat els reptes respectius en el marc del cicle “Nova politica i nous lideratges municipals”, organitzat a la Universitat Pompeu Fabra per Alcaldes.eu, davant d’un centenar de persones.
Les diputacions i el Procés
El principal eix del debat ha estat el paper que les diputacions han de jugar en l’actual context de discussió entre Catalunya i Espanya. Els quatre ponents han coincidit a assenyalar una disposició total a col·laborar amb el govern de la Generalitat en el Procés. Vila ha parlat, concretament, de “suport sense fissures i infranquejable (…) cada vegada que sigui necessari”.
El fet que les diputacions es nodreixin de fons provinents de l’Estat espanyol no planteja gaires dilemes als seus presidents. Fins i tot han dit no sentir-se “preocupats” per una possible retirada de les aportacions econòmiques de Madrid, en el cas d’arribar a la ruptura. Poblet ha explicat que històricament la majoria de diputacions de l’Estat estaven controlades pel partit de govern a Madrid i això ha fet possible que fins ara hagin seguit rebent puntualment els 1.200 milions d’euros anuals. Existeix un “blindatge” legal, ha dit, que protegeix seguir rebent els diners.
“Preocupació zero” pels diners
“El perill no és si passem a dependre de la Generalitat (…). El perill és que els recursos que provenen dels impostos dels ciutadans de Catalunya no es quedin a Catalunya”, ha dit Conesa. I Vila ha afegit: “tenim preocupació zero” pels diners. Una vegada el Procés es completi, ha afirmat, “traurem els 1.200 milions de tot el que se’n va i no torna i encara ens en sobraran”. Joan Reñé ha assegurat que “el nom no fa la cosa” i que sempre serà necessària una administració supramunicipal, siguin diputacions o vegueries, que presti els serveis que actualment proporcionen les diputacions.
Dissolució o transformació en vegueries
La transformació o supressió de les diputacions per a passar a un règim de vegueries també ha estat debatut, si bé amb afectació diferent segons la demarcació. Els ponents han dit que estarien d’acord amb la nova distribució “si prové de la voluntat dels territoris”, tot i que Reñé ha admès que una fragmentació de les terres de Ponent no ajudaria a la representativitat de Lleida a les decisions de país.
El consens entre els presidents és ampli en molts temes (han dit que comparteixen grup de ‘WhatsApp”). Un altre d’ells és que “en el futur Estat català caldrà donar un pes major al món local”, en paraules de Conesa, que ha esmentat el cas de Suècia, on els governs locals gestionen el 20% dels ingressos de l’Estat. “A Espanya, aquesta xifra és del 10%”, ha dit. Poblet i Reñé han abundat en què com més propera al ciutadà és la prestació de serveis, més eficient i eficaç resulta, per a defensar el paper no sols de les diputacions, sinó també dels consells comarcals.
Reptes operatius
Vila ha defensat que “el ciutadà és l’eix troncal de la nostra política” i ha assenyalat l’administració electrònica, la finestreta única i la transparència, com a tres dels principals reptes operatius de la seva diputació. Conesa ha indicat que cal “garantir que el màxim de recursos arribin eficientment en forma de serveis als ciutadans”. Joan Reñé ha parlat de superar la definició original de les diputacions com a “organismos de control y vigilancia del territorio” i transformar-les en entitats que garanteixen la representativitat del territori. I Poblet, finalment, ha posat l’accent en la planificació estratègica per a assolir eficiència i tots els objectius fixats.
