Pujol afirma que la seva vocació ha estat més patriòtica que política i demana un vot de confiança amb el funcionament del país
F. Xavier Roca, director i editor d’Alcaldes.eu; Dídac Manresa, alcalde de Breda; Miquel Salvador, degà de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra; Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya entre 1980 i 2003; Miquel Àngel Escobar, secretari d’Administracions Locals i Relacions amb l’Aran.
Aquest matí s’ha celebrat, a l’Hotel Catalònia – Plaça Catalunya de Barcelona, l’Esmorzar-col·loqui titulat “De gran vull ser alcalde – com fomentar noves vocacions polítiques” organitzat per la plataforma transmèdia Alcaldes.eu. Han participat, en condició de ponents, Miquel Salvador (degà de Ciències Polítiques de la UPF), Dídac Manresa (alcalde de Breda), Miquel Àngel Escobar (secretari d’Administracions Locals de la Generalitat) i Jordi Pujol (president de la Generalitat de Catalunya entre 1980 i 2003).
El debat volia identificar formes de generar noves vocacions polítiques, en un moment en què sembla que la funció del polític està més qüestionada que mai. Segons ha constatat Dídac Manresa, és poc habitual que “un infant et digui que vol ser alcalde de gran”, però hi ha “moltes coses a fer” a les escoles i a les famílies a fi de fomentar els valors de la participació i l’empoderament, fent que, des de petits, tots es puguin habituar a prendre decisions en favor del col·lectiu. Miquel Salvador i Miquel Àngel Escobar han dit que, no obstant, moments com els actuals són “propicis” per a la generació de vocacions de participació política, encara que no s’articulin a través dels partits.
Alguns dels ponents han compartit amb els assistents com van arribar ells mateixos a l’activitat política. En aquest sentit, Jordi Pujol ha ofert un record biogràfic que ha abastat des de la seva infantesa fins als moments finals de la seva carrera. Ha recordat que, als 11 anys, va pujar al Tagamanent i que, des d’allí “s’hi veia un país cremat i destruït per la guerra”, cosa sobre la que “va treballar i elaborar tota la seva vida”, viatjant i coneixent el país i escrivint el seu ideari. “Avui dia”, ha dit, “des del Tagamanent s’hi veu un país completament diferent”, amb “bones infraestructures, més universitats que mai”, i una “bona” sanitat, malgrat els problemes que, justament en el dia d’avui, s’estan reivindicant per part dels col·lectius professionals afectats. Pujol ha afirmat que la seva vocació mai no va ser política, sinó “patriòtica”, i que “Catalunya està ara millor que fa 30 anys”. En aquest sentit ha demanat “un vot de confiança envers el país”. En canvi, ha destacat que l’estat de la política europea no és tan bo i que es pateix cert risc que el vell continent esdevingui “una península del continent asiàtic”.
També s’ha fet referència al paper de la immediatesa de les xarxes socials en política. Tot i que Jordi Pujol ha dit que no les fa servir, la resta dels ponents ha considerat que és important ser-hi, tot i que cal que es gestionin amb el “cap fred”, com ha dit Manresa, i “sabent que generen un altre tempo polític”, com ha comentat Escobar. Miquel Salvador, en aquest aspecte, ha comentat que és “erroni” creure que les xarxes estan permetent una desintermediació (és a dir, l’eliminació de la necessitat del polític com a mediador entre la societat i els problemes), ja que hi ha molts interessos, algoritmes i fake news que fan que les xarxes no siguin innòcues.
Al llarg del debat s’han destacat nombroses virtuts que ha de tenir un aspirant a polític. Entre elles s’han destacat les conviccions, tenir una visió clara i saber comunicar, i també s’ha pogut distingir entre el polític candidat (que ha de saber seduir) i el de despatxos (que ha de saber gestionar). Ambdues coses són necessàries en un únic individu, han consensuat els ponents.
