Albert Gil és un alcalde amb experiència, sensible i proper. Va arribar a la Roca per a quedar-s’hi, i finalment s’ha vist dirigint el rumb d’un municipi que avança amb un model de ciutat basat en el creixement sostingut, la defensa de les arrels, l’aprofitament del seu capital social i la proximitat. L’Albert ressalta que en el fons tots som animals polítics, el que a l’antiga Grècia es deia zoon politikón, i que ell és un ciutadà més al capdavant d’un projecte que busca una Roca del Vallès on tant ciutadans com viatjants, comerços petits i grans, agricultors i industrials convisquin posant en valor el més important del municipi: la seva gent.
“Volem créixer mantenint la nostra identitat sense convertir-nos en un poble industrial. Seguim sent un poble agrícola”
“No hem d’aconseguir el nostre país en contra de cap altre país, el que hem d’aconseguir és una República Catalana al costat de la República Espanyola”
“Ens trobem en una situació en la que hem de fer moltes coses que potser no ens agradarien, com la coalició amb JxSí”
“La política per a mi és l’art de fer el bé comú”
“La política és tot i tots som polítics”
“M’agradaria que la gent entengués el que representa estar aquí assegut”
“Hem d’aconseguir que part del turisme que va a La Roca Village vingui al poble i aprofiti el nostre teixit comercial i cultural”
“Igual que els ciutadans tenim dret a triar, tenim dret a equivocar-nos”
“Entenc la regeneració democràtica com fer neteja de tota aquesta gent que ha posat mà al calaix i que ha tingut la corrupció tant a tocar”
“A Puigdemont li donaria les gràcies i li diria que me’l crec a ulls clucs”
¿Quines van ser les seves motivacions per acabar al capdavant de l’Ajuntament?
És una petició que se’m va fer fa uns anys des de la secció local d’ERC. Abans havia estat en l’oposició i havia participat en diverses campanyes electorals. A la legislatura anterior, després de formar Govern amb CiU, vaig ser Primer Tinent d’Alcalde i Regidor de Comunicació, Participació Ciutadana i Cultura. A les següents eleccions ens vam presentar amb una llista més potent i amb una bona marca de partit, que ens van ajudar a treure uns molt bons resultats i passar de ser quarta força a ser primera força del poble.
¿Com van ser els primers moments al capdavant de l’Ajuntament?
En arribar-hi et trobes amb un neguit, però també amb un orgull i una il·lusió enormes. Cal tenir en compte que com que ets un alcalde republicà, tens davant un projecte polític i de país que suposa una gran responsabilitat.
¿Creu que és necessari tenir estudis superiors o realitzar la Carrera de Ciències Polítiques per ser alcalde o alcaldessa?
Jo et diria que si fos així jo no podria ser-ho (se’n riu). Per tant et puc contestar que no és necessari. Tanmateix, quanta més formació tinguem tots, millor.
També cal dir que en el dia a dia, tenir molts coneixements és útil, però molts cops qui sap massa d’alguna cosa tendeix a imposar la seva veritat i la seva visió. En el cas dels alcaldes, això pot fer que posin pel davant el seu rol com a advocats o politòlegs que com a alcaldes, i quan se’ls hagi de convèncer calgui dirigir-se a ells com a tals, en comptes de com a alcaldes. Això fa que molts cops creguin que poden desatendre els consells dels tècnics especialitzats de l’ajuntament. En el fons, som gestors públics que hem de respondre quan cal, alhora que hem de saber escoltar molt els consells dels nostres professionals, que a vegades es posen en dubte.
En resum, està bé que estiguem formats al màxim, però poden haver-hi alcaldes sense una alta formació que facin una gran tasca, perquè saben escoltar i empatitzar més amb els seus veïns i saben com fer perquè els tècnics de l’Ajuntament també facin una bona feina.
El programa “Truca a l’alcalde” fomenta la proximitat ciutadana. Quina és la seva manera de fer com a alcalde i quins valors transmet?
Com a alcalde d’ERC, un dels valors fonamentals és la justícia social. Veure’ns a tots iguals, sense diferenciar per gènere ni raça ni religió. Com a alcalde, només sóc una persona que ara mateix treballa com a tal, així que sóc un treballador més. Les decisions no les prenc sol. No prenc el que abans es deien “alcaldades”: decisions que un alcalde prenia i es feien perquè sí, no em representen i no són la meva manera de fer.
Pel que fa a la proximitat, sóc una persona que fins fa quatre dies no era alcalde i també parlava amb la gent pel carrer. Amb la campanya “Truca a l’alcalde”, un dia vaig parlar amb el meu equip i vaig dir-li que tenia intenció de fer això, que el ciutadà amb una trucada directa es pogués posar en contacte amb mi. Directament amb mi, sense passar per cap secretària ni tècnic.
Ens podria posar algun exemple?
Un cop em va trucar un home de Granollers i em va dir: “Et truco perquè pensava que tenia l’alcalde més proper, però que hagi trucat i m’hagin passat amb tu sense preguntar-me res m’ha sorprès”. Primer teníem por per si rebíem trucades ofensives, però ha estat tot el contrari. Ens ha trucat gent enfadada, és clar, però sempre amb educació i bona sintonia.
Vostè porta 16 anys vivint a La Roca. Què li va agradar del municipi per quedar-s’hi a viure?
Jo sóc de Sants (Barcelona), un barri amb molta identitat. Jo em volia quedar allà, però la meva dona és de Mollet i havíem de decidir si anar a un cantó o a l’altre. A més, teníem un gos i buscàvem un lloc amb espai i natura, i vam trobar un pis a la Roca que ens va entusiasmar i ens hi vam quedar. La gràcia de que sigui un poble i la tranquil·litat que s’hi viu van ser claus perquè decidíssim quedar-nos-hi a viure.
Quines són les diferents línies de promoció econòmica del municipi i com es potencien?
Som un poble molt proper a Granollers i molta gent de La Roca hi ve només per a dormir. Els comerciants fan un esforç brutal per mantenir el dia a dia i ser atractius, però els costa. En quant a cultura (dansa, música…) hi ha hagut un fort creixement durant els últims anys. Això fa que molta gent que abans buscava extraescolars a fora ara les busqui al poble, i això li dóna vida a La Roca. Per tant hem de seguir potenciant aquesta àrea i pel que fa a les botigues, hem de treballar amb els comerciants per veure com aconseguim tirar endavant.
També hem de dir que tenim un pol d’atracció molt potent que és La Roca Village, un dels principals destins turístics de Catalunya amb més de 4.300.000 de visites a l’any, i hem d’aconseguir que part d’aquest turisme que va a La Roca Village vingui al poble i aprofiti el nostre teixit comercial i cultural.
Quin és l’estat financer de l’Ajuntament?
Durant el mandat anterior va ser molt complicat. Vam viure un pla d’ajust que nosaltres hauríem fet de manera diferent. És cert que es va sortir d’una situació difícil en poc temps, però es va renunciar a moltes coses que s’haurien d’haver fet. Es van fer moltes retallades que després costa posar al dia, sobretot amb temes de manteniment que ara trigarem temps en tornar a fer.
Actualment l’Ajuntament està sanejat, però no només depèn de nosaltres. Els canvis legislatius també influeixen en l’estat econòmic dels ajuntaments, perquè molts cops són lleis pensades pel món privat que ens afecten i fan que haguem de reajustar-nos per seguir donant servei.
Quins són els reptes principals d’aquesta legislatura?
Ho resumiria amb fer un poble molt més humà. Potser no tant amb infraestructures, però sí amb promoure el contacte humà al dia a dia.
Volem un creixement sostingut del poble, fer les coses bé i treballar molt la participació ciutadana. Sabem que no podrem fer grans obres d’infraestructura, perquè fins fa poc ja es van fer grans construccions al poble i ara prioritzem restaurar patrimoni que ja tenim, arreglar problemes i començar a prendre consciència que hi ha carrers que estan malament, que són els carrers petits del poble i són als que hem d’anar, perquè les grans avingudes ja estan en bon estat.
També hem d’aconseguir que els nuclis de La Torreta, Santa Agnès i el poble estiguin ben ordenats, rebaixar el trànsit a alguns punts de La Roca i treballar amb “Carreteres de la Generalitat” perquè es facin carrils bici i puguem ser un poble encara més sostenible.
Quin creu que seria el nombre ideal d’anys per mandat?
Un mandat de quatre anys se’t queda curt. Molt més temps tampoc seria bo, perquè igual que els ciutadans tenim dret a triar, tenim dret a equivocar-nos. Potser hi ha gent que m’ha votat i al cap d’un temps se sent decebuda, o gent que no em coneixia i pensava que no seria un bon alcalde i al final els he agradat. Els dos han de tenir dret a poder tornar a votar sense que passi massa temps. Com a mínim sí que han de ser quatre anys, perquè els tempos a l’administració pública són més lents que al món privat, i sis anys també estarien bé.
El que no tinc clar és si hi hauria d’haver limitació de mandats. D’una banda entenc que si ets un alcalde que porta vàries legislatures i ho estàs fent bé, la reelecció et dóna més força per seguir endavant; però també penso que si algú de la teva formació amb idees noves també vol ser alcalde, la gent també el votarà i el partit seguirà governant amb força.
Quina lectura fa de la situació política a Catalunya i a Espanya?
A nivell espanyol destacaria la fragmentació política, amb l’aparició de nous partits polítics que s’autoanomenen no tradicionals, però acaben funcionant com els partits polítics de sempre. La seva presència fa que s’hagi d’acabar governant en coalició, quedant enrere doncs les grans majories absolutes que havíem vist fins ara. La proba la tenim en la ingovernabilitat recent d’Espanya, que demostra la pluralitat d’aquest sistema.
D’altra banda, l’anàlisi de la situació des d’un punt de vista independentista és que no se’n sortiran i que les seves discrepàncies són moltes, però són capaços de posar-se d’acord per defensar la unitat d’Espanya. A més, no encaren temes com la Monarquia, la República, la reforma Constitucional o el poder dels mercats perquè el Govern faci retallades, i això et demostra que Espanya és una democràcia poc demòcrata. Tampoc se’ns ha preguntat com a ciutadans si estàvem disposats a acceptar aquest tipus de decisions tan dures que hem patit.
I en relació a Catalunya?
Pel que fa al nostre país, és molt difícil també veure cap a on anem, ni quins seran els passos a seguir. Tot i això, ens trobem en un moment il·lusionant i històric, i crec que a nivell social hem fet un canvi de xip: ja no som els mateixos independentistes que érem de petits, quan només quatre sortíem a manifestar-nos l’11-S. Ara les generacions que pugen ho fan pensant que volem ser un Estat independent i que volem una llibertat nacional. El que també dic sempre és que nosaltres no hem d’aconseguir el nostre país en contra de cap altre país, sinó que el que hem d’aconseguir és una República Catalana al costat de la tant de bo República Espanyola.
Ens trobem en una situació en la que hem de fer moltes coses que potser no ens agradarien, o hem de tenir unes visions més obertes que potser no són les que un defensaria, però per l’interès del país i del procés ens toca assumir, com és la coalició amb JxSí.
Com interpreta la regeneració democràtica?
Jo l’entenc com fer neteja de tota aquesta gent que ha posat mà al calaix i que ha tingut la corrupció tant a tocar. Per altra banda, també hi ha el debat sobre si és més regenerador un partit creat fa poc. Cal dir que tenen tics de vella política, però alhora han mobilitzar molta gent que tenia una gran desafecció política i han conscienciat la població sobre que la política és tot. Que estar a una associació de veïns, per exemple, és política, i per tant tots som polítics, i quan malparlem de la classe política i dels polítics i els posem tots al mateix sac de robar estem sent molt injustos, perquè tots som polítics. Jo, per exemple, sóc un treballador que estic treballant com a alcalde, però també sóc polític, perquè estic intentant canviar coses, com es fa des de l’associacionisme i les entitats socials. Crec que això és molt important, que la gent hagi fet un pas endavant i s’hagi estès la conscienciació política.
Què li diria al President Puigdemont?
Li parlaria dels problemes que tenim els Ajuntaments, dels que com a ex-alcalde de Girona n’és conscient. També li diria que estic content, ja que si hagués hagut d’escollir un President de la Generalitat que no fos del meu partit, hauria volgut que fos una persona que quan parla veus que es creu realment el que molts de nosaltres hem lluitat sempre: la independència d’aquest país. Li donaria les gràcies i li diria que me’l crec a ulls clucs.
Quin missatge transmetria als seus conciutadans?
Els transmetria un missatge d’optimisme. Hem passat una temporada difícil a nivell municipal, però entre tots i totes ens en sortirem, sent proactius i positius. Com a ciutadans moltes vegades les crítiques no ens senten bé, però això ens toca a tots. Crec que des de la política els hem de dir que som com ells i que també tenim dret a fer-los alguns retrets. Quan la gent pensa que per a ser polítics ens poden dir de tot i alhora ells no accepten cap crítica, hem d’entrar al nivell més personal i dir: “Jo sóc com tu. Les decisions que prenc poden influenciar-te, però en el meu lloc estaries fent exactament el mateix o et veuries obligat a fer-ho”. La política per a mi és l’art de fer el bé comú. Puc estar perjudicant a algú? Personalment segur que no és de manera voluntària, però si és pel bé comú de la població, potser em toca fer-ho i ho hauré de fer. Intentaria que la gent entengués que cal ser molt més conscient del que estar aquí assegut representa.
