El Poal, al Pla d’Urgell, compta amb una persona a l’alcaldia que aporta tres novetats: és jove, és dona i té un punt de vista diferent de les coses. Parlem avui amb l’Estela Lleonart.
Vostè va tenir la seva primera experiència política durant el mandat 2019-2023, com a regidora. I ara és l’alcaldessa. Què li ha aportat aquest any de vivències?
Molta seguretat en mi mateixa. Cal aprendre a acceptar crítiques, bones i dolentes. Finalment, has de defensar que el teu equip de govern fa el millor pel poble i anar-te’n a dormir amb la consciència ben tranquil·la. Les coses es fan per convicció i cal prendre decisions, malgrat les possibles equivocacions. Però he vist que soc més forta del que pensava.
Has de defensar que el teu equip de govern fa el millor pel poble i anar-te’n a dormir amb la consciència ben tranquil·la
Ser alcaldessa és com es pensava que seria?
No… Hi ha molta feina a fer. I també hi ha moltes coses que vols fer, però que des de la Secretaria et diuen que no pots fer. Hi ha molts requisits pressupostaris a complir. I la gent no ho sap. De vegades et pregunten “per què no feu tal o qual cosa?”. I la resposta no és que no ho vulguem fer, és que simplement no hi ha una partida pressupostada. Amb tot, és una feina millor del que em pensava.
Li hem demanat fotografies personals. Ens les pot comentar?
La primera és de quan era petita. Hi surto vestida de sevillana, ballant i cantant. Sempre m’ha agradat molt el cant i el ball. La segona és de quan vaig fer divuit anys i la tercera son els meus bessons, en Genís i la Xènia.
Parli’ns d’El Poal, el municipi que l’ha adoptat a vostè com a alcaldessa.
Aquest és un municipi petit, sense gaires blocs de pisos. Tot són cases i la nostra voluntat és la de mantenir-nos així. Molta gent de pobles del voltant (fins i tot de Mollerussa) envegen la nostra tranquil·litat i voldrien venir a viure aquí. Tenim una gran plaça, que fa bonic el poble, i on hi pot jugar la canalla. Tot és molt pla i segur per a tothom.
Molta gent de pobles del voltant (fins i tot de Mollerussa) envegen la nostra tranquil·litat i voldrien venir a viure aquí
I la gent? Quin caràcter té?
M’han acollit molt bé, i més ara, que estic casada amb una persona del poble. També pel fet d’haver estat regidora de Festes em coneixen molt.
Aquí hi ha prou teixit associatiu: Associació de Dones, AMPA, Associació de Reis i Carnaval, que fan tota la festa… Tot això no s’ha de deixar perdre i per aquest motiu celebrem que hi hagi persones joves que hagin agafat el relleu recentment. Malgrat ser un poble antic, la mitjana d’edat és de 46 anys. I això és molt bo. Molta gent jove de fora ens ha vingut i hem acollit molta mainada.
Malgrat ser un poble antic, la mitjana d’edat és de 46 anys. I això és molt bo
No tenen problemes de despoblament?
D’entrada no. Però també necessitem que hi hagi més vivendes. Ara no n’hi ha gaires de disponibles. Algunes cases estan buides, però els propietaris no les venen, ni les lloguen perquè, en molts casos, són segones residències. Però s’han fet algunes cases adossades i s’han venut totes a persones de fora que s’han instal·lat aquí de manera definitiva.
Quines són les principals preocupacions del poble, en aquests moments?
Les botigues. Ara tenim una botiga que té de tot, però en un o dos anys es poden jubilar. També es troben en la mateixa situació la fruiteria i la farmàcia. I hem de veure com hi farem front en un temps. Això serà un handicap que potser caldrà abordar des de l’Ajuntament. Especialment, perquè no tenim locals comercials disponibles. Aquests negocis es troben en baixos habilitats de cases particulars.
Ens pot indicar indrets emblemàtics del poble?
Tenim Cal Puig, una casa senyorial que actualment és visitable pel seu mal estat de conservació; Cal Castell, que és particular i aviat tindrem el nou Casal Municipal, que s’ha fet de nou i que volem recuperar com a projecte de l’antic consistori. És un projecte que vam haver de redimensionar quan vam entrar a l’alcaldia i això va ser objecte de forta controvèrsia.
Vam haver de donar moltes explicacions i fer front a moltes crítiques. Però ens en vam sortir més bé del que crèiem. Hi havia motius tècnics i econòmics molt clars que em donaven la raó, més enllà de les opinions de cadascú.
I aquest edifici mateix en què ens trobem.
És un edifici centenari que volem convertir en BCIN. També volem posar-hi les escoles i crear un SAIAR, per a la gent gran del poble. Així tindran un lloc on anar i trobar-se. Serà un espai per a totes les edats: gent petita, i gent gran.
Una altra zona interessant és la zona esportiva. Tot i ser un poble petit, tenim unes grans piscines municipals, gespa i pàdel. A Sant Boi, amb 80.000 habitants, no teníem unes instal·lacions tan grans.
A Sant Boi, amb 80.000 habitants, no teníem unes instal·lacions esportives tan grans
És fàcil la comunicació amb els veïns i veïnes?
Crec que sí. Pel simple fet que només sortint al carrer et trobes persones que et diuen: “Nena!” i t’expliquen tal o qual problema. O bé et truquen per telèfon. El fet que jo estigui a l’Ajuntament cada dia, hi fa molt. Tothom em pot trobar en qualsevol lloc i moment, fins i tot el cap de setmana.
Només sortint al carrer et trobes persones que et diuen: “Nena!” i t’expliquen tal o qual problema
Com és la situació econòmica de l’Ajuntament?
És bona. No tenim deute. De fet, abans de fer front al projecte del Casal Municipal teníem un romanent d’un milió d’euros. Ara l’hem destinat a aquest equipament i no ens ha calgut endeutar-nos, precisament perquè el vam redimensionar. Però hi ha coses més importants a fer pel poble, que sovint no es veuen. Us parlo de les fuites d’aigua, o d’aquest mateix edifici en què estem, i que si no s’hagués remodelat podria caure’ns al damunt.
Quina diferència presenta el seu govern municipal en relació amb els anteriors?
Primerament que som gent jove, entre els 33 i els 47 anys. En segon lloc, soc la primera dona en fer d’alcaldessa. De fet, som quatre noies i dos nois. La majoria tenim fills aquí, i per tant vetllem per la mainada i per la gent gran. Mirem per fer que la gent no ens marxi. Abans es mirava més aviat per la gent gran i la imatge que teníem tots plegats era de poble envellit.
Potser és que vinc de fora, però em sembla que tinc una perspectiva diferent. Totes les cases i famílies em semblen igual d’importants, siguin de les del poble de tota la vida, o nouvingudes. Crec que cal modernitzar-nos una mica.
Abans es mirava més aviat per la gent gran i la imatge que teníem tots plegats era de poble envellit
Tenen una bona situació en quant a mobilitat?
És un tema que també tenim al damunt de la taula. Veiem, per exemple, que per creuar a la zona esportiva hi ha males comunicacions: una rotonda que els vianants fan servir com si fos un pas de vianants, i un pas de vianants que ningú fa servir perquè queda lluny.
Aviat en aquella zona hi haurà també les noves Escoles i això pot generar cert perill per a la mainada, de manera que hem demanat una subvenció i ajut a la Diputació per tal que s’ho quedin ells. Igualment, volem fer uns passos de vianants i voreres que evitin que la gent passi per una carretera per accedir a aquestes instal·lacions.
Valoren la idea del transport a demanda?
En general tenim una bona comunicació amb Mollerussa i, des del Consell Comarcal hem començat a treballar en l’opció del transport a demanda. Però el servei s’iniciarà als els pobles de Barbens i Vilanova de Bellpuig, que queden molt més allunyats de les grans localitats que nosaltres. A poc a poc, ens arribarà també aquí.
Fan alguna cosa en quant a promoció econòmica?
Tenim la voluntat de fer-ho. Però encara no.
Recorda quina va ser la seva primera decisió com a alcaldessa?
Sí. Com us deia, el primer gran tema que vaig trobar-me a la taula va ser el del Casal. A més, teníem una secretària de baixa, i una persona substituta que ens deia que no podíem fer la licitació de la sala del teatre. Tot havia s’havia apujat molts diners i s’havia de retallar el pressupost, afectant la sala de climatització. Per tant, per aconseguir la llicència, va caldre renegociar el projecte amb els arquitectes i descartar la possibilitat d’assumir un crèdit. Finalment, vam decidir deixar una part de l’equipament per fer… Molts se’m van posar en contra. Fins i tot l’antic alcalde.
I, finalment, no m’amago de dir que en aquell moment m’estava separant i jo venia de ser regidora de Festes. Va ser molt dur. Jo era d’un partit distint al que havia manat tradicionalment, a sobre era dona… Tenia tots els números per rebre. No ho vaig fer per anar en contra de ningú. És que no hi havia altra manera de respondre en aquell moment. El temps dirà si ens hem equivocat.
Jo era d’un partit distint al que havia manat tradicionalment, a sobre era dona… Tenia tots els números per rebre
Quines reivindicacions comparteix amb altres alcaldesses i alcaldes de la zona?
Sempre diem que l’Administració no ens pot donar tanta feina… Si surten subvencions, hem de fer una gran feinada per presentar-nos-hi. I no podem.
Ara mateix, tenim una estructura molt simple: la recepcionista (que sovint acaba fent feines de secretària), i jo. I vulguis o no, anem mancats. Tampoc tenim arquitecte propi. I els del Consell Comarcal arriben allà on poden. Anem atropellats i ens haurien de donar més facilitats. Espero que gràcies a l’Estatut de Municipis Rurals tinguem uns altres tràmits per aconseguir subvencions. Vaig participar en el grup de treball de l’Estatut i vaig anar a parlar amb tots els partits.
Creu que el Govern té prou en compte el territori?
Cada vegada més, perquè hi ha polítics que viuen als pobles. Però està molt centralitzat. Tot és per a l’Àrea Metropolitana i els voltants. Allà les escoles canvien cada vint anys. Aquí no. De vegades penso que els barracons serien més desitjables que el que tenim aquí. Algunes instal·lacions fan vergonya, perquè tenen goteres, estiu i hivern. Cal millorar-ho i portem 25 anys demanant-ho. Al poble del costat, Castelló de Seana, desitgen que ens acabin de fer les escoles, perquè voldrà dir que començaran amb les seves.
A l’Àrea Metropolitana, les escoles canvien cada vint anys. Aquí no. De vegades penso que els barracons serien més desitjables que el que tenim aquí
