Avui ens desplacem a Viladecavalls, al Vallès Occidental. Ens hi rep Cesca Berenguer, la seva alcaldessa des de 2013. Formada en psico-pedagogia i amb ampla experiència en el sector públic, ens explica els seus reptes actuals.
“La pedagogia s’ha de fer en tots els aspectes de la vida. Crec que no és només una qüestió d’ensenyament, sinó que també hi ha molta necessitat de psicologia, de sociologia i, fins i tot, d’antropologia”
“Ningú s’esperava la pandèmia, però el millor que es pot fer en una situació així és prendre-s’ho amb certa tranquil·litat, analitzar i mirar d’avançar-se a tot el que pugui venir”
“Vam fer una modificació de pressupost i vam dotar de més diners una partida d’emergències que tenim habitualment, amb 50.000 euros més, per cobrir tot allò que poguéssim trobar pel camí”
“Som persones molt actives i emprenedores i volem viure en un espai natural com el que tenim, però, a la vegada, volem gaudir de tots els serveis. Hi ha una gran exigència amb nosaltres mateixos”
“Amb la pandèmia portem retard en alguns temes que hem hagut de parar”
Al llarg dels anys, vostè ha treballat entitats públiques i privades. També va treballar a l’ajuntament de Viladecavalls. Què va motivar-la a presentar-se com alcaldessa?
Doncs la casualitat, perquè no m’ho hauria imaginat mai. Jo he conegut l’ajuntament de Viladecavalls des que era una institució petita, amb poquets professionals. Més endavant ja vam fer un salt qualitatiu i quantitatiu molt important. Però jo vaig estar-hi molts anys treballant i ja coneixia tot el personal quan vaig entrar-hi.
Vostè és educadora i pedagoga. Creu que l’ha ajudat gaire la seva formació en la gestió de l’ajuntament?
Miri, la pedagogia s’ha de fer en tots els aspectes de la vida. Crec que no és només una qüestió d’ensenyament, sinó que també hi ha molta necessitat de psicologia, de sociologia i, fins i tot, d’antropologia. Evidentment que aquestes matèries m’han ajudat. Ser alcaldessa és tenir una relació molt estreta amb els veïns i la ciutadania, amb el personal i amb l’organització que és l’ajuntament, tenir en compte molts aspectes, en definitiva.
Diria que aquests 2020 ha estat l’any més difícil fins ara?
Diria que no és especialment difícil, però sí inesperat. Qui podia pensar que hauríem de passar per una pandèmia. Al principi, el xoc va ser complicar. Això de dir: “Ostres! Què ens està venint al damunt!” Però el millor que es pot fer en una situació així és prendre-s’ho amb certa tranquil·litat, analitzar i mirar d’avançar-se a tot el que podia venir. I fer el necessari per tal que l’equip s’hi impliqués i donés el màxim per ajudar la població.
He de dir que estic súper-orgullosa del meu equip, tant polític com tècnic. Ho han donat tot i a totes hores. Hem treballat més que mai i hem estat veritablement al costat de les persones que ho necessitaven, predisposats a fer el necessari en tot moment. L’experiència ha estat impressionant, i encara segueix…
Quina afectació ha patit Viladecavalls per culpa de la pandèmia?
Semblant a la dels pobles i ciutats de l’àrea metropolitana. Aquí, evidentment, hi tenim un espai ple de boscos i de natura. I les cases, sobretot en algunes zones, són unifamiliars. Així doncs tenim uns espais que permeten estar més còmodes que en una gran ciutat.
Però hi ha hagut un impacte sanitari, atès que tenim els mateixos índexs que les ciutats properes, i un altre impacte econòmic, perquè hi ha famílies que ho estan passant malament. Nosaltres estem aquí per ajudar. Això és el millor que tenen els pobles: que gairebé ens coneixem tots i que podem arribar a ajudar una persona de forma gairebé immediata, tan aviat com t’assabentes del problema. Som una administració molt propera als veïns.
Quines mesures s’han pres a nivell econòmic i social des de l’ajuntament per pal·liar els efectes de la pandèmia?
Hem estat molt proactius des del primer moment. De seguida que vam conèixer la situació en què ens trobàvem, vam organitzar un equip i vam anar avaluant totes les necessitats que podríem tenir. Immediatament vam fer una modificació de pressupost i vam dotar de més diners una partida d’emergències que tenim habitualment, amb 50.000 euros més, per cobrir tot allò que poguéssim trobar pel camí. També vam ser un dels primers municipis que vam donar mascaretes a la població, portant-les a les cases. Es tractava d’unes mascaretes d’un teixit especial i que es poden rentar.
Hem ajudat també els petits autònoms i al comerç en general, sobretot els que van haver de tancar aquests mesos. També hem proveït uns ajuts de 400 euros per autònoms i els hem anunciat entre el cens de tots els habitants que tenen un negoci, encara que no fos a Viladecavalls. I, a l’estiu, a totes les associacions amb activitats per a veïns, com ara casals, vacances, etcètera, els vam oferir les instal·lacions municipals i esportives sense haver de pagar cap taxa. A més, els vam ajudar econòmicament a organitzar les activitats. En van fer moltíssimes.
En aquests mesos, l’ús de les tecnologies ha estat crucial. Vostès van iniciar un projecte de difusió de la tecnologia entre la gent gran uns anys enrere. Creu que va ajudar?
Aquest va ser un projecte engrescador i molt bonic. A més, posava en contacte dues generacions de persones com són el jovent i la gent gran, i això enriqueix moltíssim a ambdues. Tothom qui va poder accedir al curs se n’ha beneficiat. Fonamentalment, perquè ha perdut la por a la tecnologia. Encara ens cal arribar a més gent, i enguany volíem continuar. Però hem hagut de suspendre moltes activitats fins que les normatives sanitàries ens permetin tornar-les a fer.
Com diria que són els viladecavallencs i viladecavallenques en general? Hi ha un bon teixit associatiu?
Som persones molt actives i emprenedores i volem viure en un espai natural com el que tenim, però, a la vegada, volem gaudir de tots els serveis. Hi ha una gran exigència amb nosaltres mateixos.
Per aquest motiu, diria, tenim un teixit associatiu molt ric. Hi ha associacions culturals, esportives, socials… Crec que n’hi ha una quarantena per a una població de 7.500 habitants. Diria que som un poble amb molta “marxa”…
Quines serien les principals línies de promoció econòmica del municipi?
Dins del marc del PAM (Pla d’Actuació Municipal), que hem aprovat entre tots els partits de l’equip de govern, hi ha un eix de promoció econòmica. L’objectiu, ara mateix, és el de promoure l’ocupació i fer que tothom pugui treballar. Ens preocupa que la nostra gent tingui coberta aquesta necessitat. I, en segon lloc, i molt vinculat a l’anterior, ens preocupa també mantenir els nostres polígons industrials. Volem que siguin moderns i adaptats als nous temps, és a dir, que siguin sostenibles i connectats. Ara tenim molta feina en assolir-ho.
Ens podria indicar alguns llocs emblemàtics del municipi?
En tenim molts que ho podrien ser. A banda, el nostre és un municipi creuat (i separat) per infraestructures viàries importants i, per tant, tenim espais diversos. Però crec que us puc suggerir la Masia de Can Turu, que és la part més emblemàtica de tot el nucli antic. Actualment ja no existeix com a masia, però n’hem reconvertit algunes parts a fi d’encabir-hi la Biblioteca Pere Calders, que és preciosa. I ben a la vora hi tenim l’escola Rosella, una de les dues de la vila, i l’escola de música Pau Casals, així com la gran plaça, que si la veiessis des de l’aire, hi veuries el cavall del nostre escut municipal. En aquest indret s’hi fan totes les activitats culturals principals, com ara la Festa Major.
També tenim l’ermita de Sant Miquel de Toudell, que es troba en un polígon industrial. No és l’única que tenim, ni la única que es troba dins d’un polígon. Les capelles hi eren de temps antic i, posteriorment, es van anar desenvolupant els polígons. Això ha generat la necessitat de cuidar el patrimoni cultural i vigilar-lo. De vegades, se’ns fa difícil fer-ho. La de Sant Miquel és una ermita del segle XI, romànica, molt ben cuidada i mantinguda i de la que té cura una associació local.
Interessant. I quins llocs més pot recomanar?
També tenim el Castell de Can Boixeras. Només arribar a la vila, es pot veure un castell allà al mig de les muntanyes que ens envolten. És preciós, i, a més, quan baixa la boira que ens ve de Vacarisses (l’anomenada “vacarissana”) el castell queda destacat. Des d’allà hi ha unes grans vistes de tots els boscos i natura que envolta el municipi.
Tornant a la gestió municipal, vostè ha tingut governs sempre en minoria. Diria que és complicat fer-ho? És més complicat ara en moments de crisi?
La veritat és que per a mi no està resultant tan complicat com en un principi podríem pensar. Aquesta és la tercera legislatura. Com dèieu, sempre vam estar en minoria. Però jo sempre he volgut, i he dit, que volia fer governs de consens. Crec que a Viladecavalls, especialment al principi, calia el consens. No va ser possible, inicialment. Però a mi m’agrada molt el consens i el diàleg. Crec que són imprescindibles per arribar a bons acords i ja fos amb majoria o minoria, crec que ho seguiria fent.
Tot el que és important, com ara els pressupostos, ho acabem aprovant per unanimitat. L’estar en minoria et recorda la necessitat que tens de parlar i debatre, i de fer partícip tothom i de consultar cada projecte que vols posar damunt de la taula. Però com que ja és la meva manera de fer, doncs no m’ha sigut gaire complicat.
En quina situació econòmica es troba l’ajuntament en aquests moments?
Tenim un ajuntament sanejat. Quan vam entrar al govern municipal teníem un 110% de deute, i ara estem en un 13%. Aquest ha estat un canvi espectacular, que ens ha demanat molta feina, perquè hem mantingut moltes de les inversions. Així doncs, no hi ha hagut altre remei que anar a buscar diners d’on hem pogut i ordenar molt els comptes municipals.
Quins són els principals reptes de la present legislatura? Els podrà mantenir, amb l’actual situació de Covid?
Sabem que l’administració és lenta i que hi ha molts tràmits que cal complir. Moltes vegades, quan vols fer un projecte, et trobes que no pots posar-t’hi i fer-ho, com seria en el cas de l’empresa privada. A l’administració has de seguir uns procediments que fan que tot s’alenteixi. Amb la pandèmia, evidentment, portem un retard perquè hem hagut de parar alguns temes. Aquest temps es notarà a l’hora d’aconseguir tot allò que volíem fer dins del nostre pla d’actuació. Nosaltres no hem parat, i seguim movent tots els processos endavant.
Per exemple, hi ha un projecte molt necessari que teníem previst i que la pandèmia ens ha acabat de convèncer de la seva importància. És el nou consultori mèdic del casc urbà. Farà que millori molt l’atenció sanitària del nostre municipi, i és el gran projecte que hem de fer al més aviat possible.
Fa pocs dies l’Estat va autoritzar els ajuntaments a invertir els romanents. En què pensa invertir Viladecavalls els seus?
Doncs miri, és una bona notícia. Però en el nostre cas en concret, ja hem gastat diners del romanent perquè vam patir la desgràcia de quedar molt afectats pels temporals de l’any passat, el Glòria, en particular. Vam haver de fer unes obres d’emergència important i a tota velocitat, i vam agafar diners del romanent, perquè podíem fer-ho en temes d’emergència. Teníem tres milions disponibles i ens en vam gastar dos i mig amb les obres d’emergència.
Ara ens en queda mig milió i no és per donar salts d’alegria, perquè si no haguéssim patit el Glòria ara en tindríem més per invertir en projectes que no podrem fer. Però hem de ser conscients que el primer són les emergències, clar.
Li hem demanat que ens portés unes fotografies personals. Ens pot explicar la seva tria?
En la primera hi surto jo amb els meus pares. Ells ja no hi són, però han estat el pilar de la meva vida. Eren unes persones molt properes i s’estimaven molt els seus quatre fills. Ens han donat uns valors impressionants: emprenedoria, lluita… Sense ells, la Cesca no seria la mateixa persona.
També n’he agafat una amb el meu fill. Ell m’ha realitzat com a dona i és el millor que he fet: la meva gran obra com a dona i com a persona.
La tercera és de la nit de Reis, ja com a alcaldessa. És una nit màgica a Viladecavalls i és de les coses que més em fan gaudir. Hem treballat molt en aquesta nit i l’hem fet evolucionar molt. Ara ja és típica del poble. Consisteix en una cavalcada que es fa per tot el casc i que va casa per casa a donar els regals als nens.
I vostè també va casa per casa?
A veure, els que van casa per casa són els Reis d’Orient. Jo gaudeixo molt quan els dono la benvinguda aquí a l’ajuntament i els lliuro la clau, màgica, que obre totes les cases de Viladecavalls. Figuri’s el que és veure aquelles caretes dels infants amb tota la il·lusió, i els pares també. És una nit que m’encanta.
Molt bé! Passem a temes d’interès general. Fa poc, el president Sánchez anunciava un pla per a crear 800.000 llocs de treball en tres anys. Vostè ho veu possible?
La notícia és bona. Tant de bo es pugui fer. Però jo veig que és una qüestió complicada i que hauran de donar més explicacions, més enllà del titular. Com es farà, com s’organitzarà? Evidentment és un tema necessari, com li deia fa uns moments…
Quin és l’índex d’atur a Viladecavalls?
Segurament haurà pujat en aquests mesos, com a tot arreu. Però normalment ens movem entre un 14 i un 15%. No és molt elevat, però hi ha molta gent que no està dins d’aquests números i que també necessita feina.
També ha estat recent la inhabilitació del President Torra. Què en pensa?
Per mi el tema és molt trist. Judicialitzar la política és una cosa a la que no s’hauria d’haver arribat mai. Crec que la sentència és molt desproporcionada. A mi em preocupa, no tant pel fet en si, sinó per tot el que suposa. No ajuda a solucionar cap conflicte polític el que el traslladem als tribunals. Penso en el meu gust pel diàleg i per arribar a acords. I això no hi ajuda gens.
