Els eurodiputats van discutir els reptes més urgents de la UE amb la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, en el debat anual sobre l’Estat de la Unió
Von der Leyen va iniciar el seu segon discurs sobre l’Estat de la UE destacant que, en la major crisi sanitària en un segle, la crisi econòmica més profunda en dècades i la crisi planetària més greu de la història, «hem optat per mantenir-nos units. Una sola Europa. Podem sentir-nos orgullosos». Va destacar que Europa està en els llocs capdavanters en vacunació, i això al mateix temps que comparteix la seva producció amb la resta del món. Ara la prioritat ha de ser accelerar la vacunació global, mantenir els esforços a Europa i preparar-se davant pandèmies futures.
Mirant al futur, va afirmar que la qüestió digital és crucial i va anunciar una nova llei europea sobre xips, per alinear les capacitats europees de recerca, disseny i assaig i coordinar la inversió nacional i comunitària en semiconductors. Sobre canvi climàtic, von der Leyen va subratllar que, atès que «nosaltres som la causa, podem fer alguna cosa per atallar-ho». El Pacte Verd col·loca la UE com la primera gran economia que ha presentat iniciatives àmplies en aquest àmbit, va indicar, i va prometre duplicar els fons a països en desenvolupament per a biodiversitat, a més de 4.000 milions addicionals per donar-los suport en la transició verda d’aquí a 2027.
Respecte a la política exterior i de seguretat, va apostar per una estratègia de ciberseguretat i una nova llei europea de ciberresiliència. També va anunciar l’organització d’una cimera sobre defensa durant la Presidència francesa de la UE.
Manfred WEBER (PPE, Alemanya) es va referir a les conseqüències socials i econòmiques de la crisi de la COVID-19 i va declarar que Europa necessita crear ocupació urgentment, també en el sector sanitari, en el qual Europa lidera en l’àmbit de les vacunes. Va proposar negociar un programa d’emergència amb els Estats Units per als sectors del transport i la mobilitat i digital, així com mesures per reduir la burocràcia. En la seva opinió, la defensa europea ha de reforçar-se amb una força de reacció ràpida i Europol ha de transformar-se en un FBI europeu.
Iratxe GARCÍA (S&D, Espanya) va fer un balanç positiu de la resposta contra la pandèmia i les seves conseqüències: «el 70% de la població està vacunada, la llibertat de moviment torna a ser una realitat i els fons de recuperació ja estan arribant». També avança la transició cap a una economia verda, però «no hem fet prou per assegurar el benestar dels ciutadans», va advertir, agregant que la crisi ha exacerbat les desigualtats i colpejat sobretot els més vulnerables.
Dacian CIOLOŞ (Renew, Romania) es va queixar que massa sovint la Comissió es concentra en la diplomàcia amb el Consell en comptes de treballar amb el Parlament en la legislació. Va recordar que els valors són els que consoliden la Unió i va demanar a la Comissió que comenci a utilitzar el mecanisme de protecció del pressupost -en vigor des de fa gairebé un any, però encara sense aplicar- per deixar de finançar les derives il·liberals en moltes parts d’Europa on la independència judicial es veu soscavada, els periodistes assassinats i les minories, discriminades.
Philippe LAMBERTS (Verds/EFA, Bèlgica) va considerar que cal més ambició climàtica: «més ràpid, més alt, més fort: és el moment d’aplicar el lema olímpic als nostres esforços per salvar el planeta». També va demanar canvis en els sistemes fiscal i social per garantir una vida decent a tots. Sobre la política exterior, va apuntar que només cedint sobirania podrà la UE convertir-se en un «pes pesant» en l’escena global, i va ressenyar que «una “Europa fortalesa” mai serà un actor respectat». Finalment, va lamentar que la principal preocupació a Europa sobre l’Afganistan és que cap afganès posi un peu en territori europeu.
Els ciutadans europeus no necessiten «discursos florits», només volen «que els deixin en pau», va assenyalar Jörg MEUTHEN (ANEU, Alemanya). Va criticar els plans de la Comissió de «despesa massiva», per al Pacte Verd, el fons de recuperació, el programa “Fit for 55”, que els ciutadans al final hauran de pagar. Va advertir de la creixent burocràcia i va deplorar la transició cap a l’energia verda, en preferir més energia nuclear.
Raffaele FITTO (ECR, Itàlia) va dir que els recursos de NextGenerationEU no són suficients i va demanar una reforma del Pacte d’Estabilitat. També va plantejar un canvi de les regles sobre ajuts d’Estat i una política comercial més autònoma. «La transició mediambiental no pot abordar-se sense tenir en compte el que succeeix al món i especialment l’impacte en el nostre sistema productiu». Sobre Polònia i l’Estat de dret, Fitto va denunciar «una imposició política per una majoria que no respecta les competències dels estats individuals».
Segons Martin SCHIRDEWAN (L’Esquerra, Alemanya), Von der Leyen s’ha autoelogiat, però no ha ofert solucions als problemes d’avui. Va demanar aixecar la protecció de les patents i va denunciar que els deu majors milmilionaris d’Europa han vist augmentar les seves fortunes durant la pandèmia, mentre que un de cada cinc nens a la UE està en risc de pobresa o ja la pateix.
