Els eurodiputats van interrogar la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, sobre el resultat de la feina de l’últim any i les propostes en el debat sobre l’estat de la UE
En l’obertura del debat, la presidenta del PE, Roberta Metsola, va assenyalar: «És un honor tenir Olena Zelenska amb nosaltres en aquest dia tan important. Amb l’alarmant teló de fons d’una invasió il·legal i injustificable de l’Ucraïna sobirana, l’elevada inflació, la pujada dels preus de l’energia i l’electricitat, la catàstrofe climàtica, l’augment de la inseguretat alimentària i l’increment del cost de la vida, avui el nostre missatge ha de ser que “Europa respondrà”».
Sobre la guerra contra Ucraïna, la presidenta de la Comissió, von der Leyen, va declarar: «Putin fracassarà i Europa prevaldrà». Va afegir que les sancions contra Rússia «hi són per a quedar-se». Von der Leyen va anunciar 100 milions d’euros per a restaurar les escoles ucraïnesos malmeses, així com la incorporació d’Ucraïna a l’àrea lliure de costos d’itinerància en telefonia mòbil i al mercat únic.
Quant a la pujada dels preus de l’energia, la Comissió presentarà mesures per tal que els estats membres redueixin el consum d’electricitat i proposarà un límit dels ingressos de les empreses que produeixin electricitat a baix cost, per a recaptar més de 140.000 milions d’euros i amortir el cop als ciutadans. També va anunciar una reforma del mercat elèctric. Von der Leyen va recalcar que Vladimir Putin és l’únic culpable de l’actual crisi energètica i els increments de preu.
Pel que fa a la Conferència sobre el Futur d’Europa, la presidenta Von der Leyen va prometre que els panells de ciutadans es convertiran en quelcom habitual i que ha arribat el moment d’una Convenció Europea.
Altres temes que va abordar la presidenta de la Comissió són la lluita contra la ingerència estrangera per a protegir les democràcies, l’impuls de la cooperació amb països com Xile, Mèxic, Nova Zelanda, Austràlia i l’Índia, i les propostes d’un Fons Europeu de Sobirania, una Llei Europea de Matèries Primeres Crítiques, un Banc Europeu d’Hidrogen i un paquet d’ajuda per a petites i mitjanes empreses.
Podeu mirar el seu discurs complet (primera part, segona part, tercera part i quarta part).
Intervencions dels líders de grups polítics
Manfred Weber (PPE, Alemanya) va advocar per un «hivern de la solidaritat». «Podem vèncer Putin i rebaixar les factures de la llum que paguen els ciutadans». Sobre les noves propostes energètiques, va deplorar el rol disminuït del Parlament i va criticar la manca de lideratge del Consell. També va demanar una moratòria de la nova legislació per a evitar càrregues addicionals als agricultors i les pimes. Per acabar, va lamentar la manca d’esforços per a coordinar les activitats en defensa dels estats membres i va animar la Comissió a posar sobre la taula, abans de desembre, un pla europeu d’acció en defensa.
El compromís per la integritat i llibertat d’Ucraïna ha de ser ferm, però més enllà d’aclamar les victòries, cal donar suport als que pateixen les conseqüències econòmiques i socials de la guerra, va dir Iratxe García (S&D, Espanya). Si no ho fem, va advertir, «veurem créixer el populisme». García va saludar les propostes d’emergència sobre energia i, en particular, l’ús de part dels beneficis de les energètiques perquè «no pot ser que es facin milionaris a costa del patiment de les famílies».
Stéphane Séjourné (Renew, França), va considerar que la lluita d’Ucraïna «és una lluita pels valors d’Europa; és la nostra lluita, la lluita per l’estat de dret enfront de la llei del més fort». En la seva opinió, la UE compta amb els mitjans per a respondre ràpida i eficaçment a les conseqüències de la guerra sobre els ciutadans europeus. Va donar suport a les mesures per a reduir els preus de l’energia i va advocar per «reduir totes les nostres dependències; en aliments, matèries primeres, sanitat i infraestructures digitals i de defensa». Les polítiques públiques han d’estar alineades amb l’objectiu de l’autonomia estratègica, va concloure.
«Hem de continuar donant suport a Ucraïna i fins i tot intensificar aquests esforços», va insistir Ska Keller(Verds/EFA, Alemanya). No obstant, la solidaritat també s’ha de reforçar dins de la UE. Ens hem d’assegurar que els costos d’aquests temps recauen sobre aquells que els poden sostenir. «Al final, l’única sortida d’aquesta crisi és fer servir menys energia i més renovables». Keller també va instar la CE a garantir que «no proporcioni fons a Polònia i Hongria a no ser que tornin al camí de l’estat de dret».
Marco Zanni (ID, Itàlia) va considerar que les mesures proposades «no són ni de lluny suficients per a oferir ajuda concreta als que estan patint». «El límit al preu del gas, l’única mesura que ajudarà d’alguna manera els ciutadans i empreses (…) continua en discussió». Zanni va instar la Comissió a considerar que el món de 2019 ha canviat i que algunes polítiques ja no són viables, ja que no han servit ni per a protegir el medi ambient ni per a completar la transició industrial i sòcio-econòmica.
Raffaele Fitto (ECR, Itàlia) va reclamar continuar reforçant l’Aliança Atlàntica i el manteniment de les sancions, l’única via «per aconseguir resultats». No obstant, va fer èmfasi en la necessitat d’assegurar «una unitat vertadera» a la UE per a ser capaços d’afrontar «dues grans qüestions: l’energia i el suport a les famílies i empreses». Necessitem respostes, va insistir: «El topall al preu del gas n’és una, com també la desvinculació del preu del gas i l’electricitat».
Manon Aubry (L’Esquerra, França) va destacar que els ciutadans no poden pagar les factures. Els salaris estan estancats, mentre la inflació i l’energia es disparen, però els dividends augmenten i els milionaris fan servir els seus avions privats, va lamentar. Aubry va valorar la imposició d’un impost als beneficis extraordinaris de les energètiques, i va recordar que el seu grup era l’únic que ho demanava. En la seva opinió, s’hauria d’estendre a totes les empreses que es beneficien de la crisi.
Podeu tornar a mirar el debat complet aquí.
