Gairebé divisant el Vallespir, a la Catalunya Nord, ens reunim avui de nou, nou anys més tard d’entrevistar-lo per primera vegada, amb un alcalde que és geògraf i especialista en ordenació territorial. Josep Coma és el batlle de Molló.
Fa 11 anys que vostè és alcalde. Com ha sigut la seva progressió en el món de la política?
Més que una motivació política, el que em va animar a presentar-me a l’alcaldia van ser les ganes d’ajudar el poble a avançar. Jo vaig ser membre de la comissió de festes de Molló i, a les eleccions de 2003, quan tenia 19 anys, l’anterior alcalde em va demanar de formar part de la llista electoral. Així vaig esdevenir regidor durant un parell de mandats en àrees com Cultura, Esports i Noves Tecnologies fins que, el 2011, vaig donar el pas i ja vaig encapçalar les successives llistes. I així fins ara.
Es presentarà a les eleccions de l’any vinent?
Encara no ho sé. Falta un any i en els municipis petits, les coses canvien molt ràpid. Prendré la decisió a la tardor o a l’hivern. Serà una decisió molt personal.
Encara no sé si em tornaré a presentar. Falta un any i en els municipis petits, les coses canvien molt ràpid.
Què li ha aportat, personalment, aquest temps en política?
N’estic molt content. He conegut moltes persones i això és molt important: polítics, alcaldes, tècnics… He anat a reunions i a trobades, i he conegut i trepitjat tot el país. Com a geògraf és una cosa que agraeixo moltíssim, perquè m’ha permès saber què passa al Pallars, la Terra Alta o el Maresme.
I, també, he viscut en directe els moments polítics dels darrers anys, que quedaran escrits en llibres d’història i que seran records que em quedaran marcats personalment.
Ens pot explicar les fotos que ens ha portat?
La primera, de quan era petit, és de quan donava un biberó a un pollí que havia quedat sense mare. A casa meva no veníem de família de pagès, però sempre m’han agradat moltíssim els animals i anava a passar el dia a cases de pagès. Aquest pollí va sobreviure.
També tinc una foto de joventut, de quan vam acabar la llicenciatura i ho vam anar a celebrar amb un viatge al Canadà, creuant de punta a punta el país, des de Vancouver fins a la desembocadura del riu Sant Llorenç. També vam passar pel centre dels Estats Units. Un viatge espectacular en què vam combinar natura amb grans ciutats.
Finalment, una foto recent és la del viatge que fem cada any per Nadal, per acompanyar la gent gran del municipi. Normalment, ens posem d’acord uns quants municipis i organitzem un viatge per anar a visitar un mercat de Nadal, sovint a França. L’any passat vam anar a Alsàcia. Vam ser 200 persones. Acompanyar-les també és ajudar el poble, perquè són persones que s’ho mereixen després d’aquests anys de pandèmia.
Com és la gent de Molló?
Com a tot arreu, tenim perfils diferenciats. Nosaltres som un poble d’alta muntanya i, sovint, diuen que tenim un caràcter dur i tancat. No ho crec. Però sí que som una mica especials, perquè ens costa agafar confiança amb la gent. Ara bé, un cop l’has agafada, saps que tens un veí per a tota la vida.
Durant la pandèmia, els mateixos veïns eren els que portaven el menjar a les cases de la gent gran que no podia sortir. Van caldre pocs serveis socials, perquè tothom qui ho necessitava es va poder refiar dels veïns. També són persones molt agraïdes.
En els darrers anys, a més, hem rebut moltes persones noves. Moltes vegades provenen de l’Àrea Metropolitana. Arriben aquí buscant tranquil·litat per viure. També són molt benvinguts, perquè són joves o bé jubilats recents. Hi ha molt bona entesa entre la gent que viu aquí de fa més anys i la que arriba ara.
Nosaltres som un poble d’alta muntanya i, sovint, diuen que tenim un caràcter dur i tancat. No ho crec.
En quina situació econòmica i social es troba el poble, després de la pandèmia?
En general, força bona. La pandèmia va tenir una afectació molt menor a la de les ciutats en zones urbanes. Tenim poca població i podíem sortir amb tranquil·litat a passejar, sense trobar-nos amb ningú. A més, a la Vall de Camprodon hi tenim un entorn verd privilegiat, del que diuen que és la “Suïssa catalana”. La gent ho ha passat malament, però no pitjor que en altres zones de Catalunya. No hem patit cap mort per la malaltia i ens n’alegrem molt.
Demogràficament, guanyen veïns?
Fa uns quants anys que incrementem la població. Hi ha un grup de persones, d’entre 35 i 45 anys, que s’han quedat al municipi. A més, hi havia disponibilitat d’habitatge, de manera que comencem a tenir molts pares i mares joves, amb força criatures en edat escolar. També n’estem molt contents.
Igualment, hi ha la població nouvinguda que abans esmentava, que busca canviar de vida. La xifra habitual d’habitants era de 330 a 350. Ara en som 400.
Fa uns quants anys que incrementem la població. Hi ha un grup de persones, d’entre 35 i 45 anys, que s’han quedat al municipi.
Quines coses bones i dolentes pot destacar del municipi?
De bones n’hi ha moltíssimes. La principal, potser, és l’entorn i el paisatge, de prats de pastura i boscos, de verdor. La tranquil·litat de poder anar a dormir sense sentir cap soroll… Són els valors principals del municipi.
Quant a les problemàtiques, tenim l’accés a l’habitatge. Aquí es construeixen habitatges, però en ser una zona turística, la pressió en els preus és alta i la gent del municipi no hi pot accedir. Com a ajuntament estem acumulant molts terrenys per fer-los de protecció pública, però ens costa molt tirar endavant promocions d’habitatges per a gent jove que sabem que es quedaria, però que no pot pagar els preus actuals.
Aquí es construeixen habitatges, però en ser una zona turística, la pressió en els preus és alta i la gent del municipi no hi pot accedir.
Entesos.
Ara mateix, a més, és difícil aconseguir finançament de les administracions superiors per aquesta qüestió. Per a nosaltres, dos o tres habitatges de més representen una xifra molt important, perquè fa que dues o tres famílies es quedin aquí i tinguin criatures.
A més, també tenim un problema d’accés a l’habitatge de temporada i de lloguer. Molt d’aquest s’està reconvertint en turístic i segurament caldrà prendre alguna mesura limitadora. És impossible trobar habitatge per a qui vulgui venir a treballar des de casa o vulgui estar aquí una temporada.
L’altre problema és el del transport públic. Fins fa poc no hi havia cap línia de transports regulars, a banda de l’escolar. Gràcies a un projecte transfronterer amb fons europeus, la Generalitat ha establert una línia que ens connecta amb Camprodon i Prats de Molló. Però hem d’ajustar els horaris, perquè no acaben de funcionar-nos.
Què ens recomana que visitem?
Heu de venir a veure l’espai natural. Molló forma part del Parc Natural de les capçaleres del Ter i del Freser. Descobrir tot això a peu és un gaudi. També cal visitar el patrimoni del Romànic, com ara l’església de Santa Cecília de Molló, que és un Bé Cultural d’Interès Nacional. I també el parell de capelles dels segles XVI i XVII que tenim: Sant Sebastià de Molló i la Verge de les Neus a Espinavell. No tenen un valor arquitectònic tan gran com Santa Cecília, però sí tenen un valor sentimental per a la població.
Finalment podeu visitar el Coll d’Ares, que és un punt fronterer que connecta el Ripollès i el Vallespir, és a dir, Catalunya i la Catalunya Nord, i que va ser testimoni de la retirada de més de 100.000 persones que fugien de la Guerra Civil. Es pot resseguir el camí de l’exili i conèixer aquests espais que fa més de 80 anys van ser tan tràgics.
Quina és la situació econòmica de l’ajuntament?
El nostre és un ajuntament petit, que gestiona entre 700.000 i 800.000 euros de pressupost ordinari. Enguany en gestionem 1,5 milions de manera extraordinària, per què tornem a tenir bastant inversió vinculada al Pla d’Obres i a fons Next Generation. Crec que és el pressupost més elevat de la història del poble.
Però el problema de finançament és important. Gran quantitat dels diners ens venen en raó de la població que tenim empadronada. En el nostre cas són aquests 350 habitants que dèiem. I és d’aquí que rebem diners de l’Estat o bé dels Fons de Cooperació de la Generalitat. Però cada vegada tenim també més població turística i això ens fa doblar la població. Cal aleshores redimensionar els serveis.
Abans ens venien turistes a l’estiu. Ara, amb la millora de les comunicacions, ens ve gent cada cap de setmana. I, amb el teletreball, hi ha persones que resideixen tota la setmana al municipi, però que no hi estan empadronades. Per tant, reclamem una reforma de la Llei d’Hisendes Locals que tingui en compte aquestes qüestions. Els nostres claveguerams, aigua, telecomunicacions… són coses que hem de gestionar en base a la gent que tenim, no pas a la que està empadronada.
Abans ens venien turistes a l’estiu. Ara, amb la millora de les comunicacions, ens ve gent cada cap de setmana.
Quina estructura té l’ajuntament?
Molt petita. De quatre treballadors: dues persones en les oficines i dues més a la brigada municipal. Ens gestionem gairebé tots els serveis, des de la retirada de la neu fins al es xarxes de distribució de l’aigua. Tenim ben poques coses externalitzades.
En quant a la composició política, en les darreres eleccions vam ser una llista única. Som 7 regidors que formem part del ple municipal i de l’equip de govern. Cadascú s’ocupa del seu àmbit temàtic i treballem en conjunt. És un municipi tranquil, sense grans problemes econòmics ni urbanístics.
Quins són els reptes pendents, abans d’acabar la legislatura?
Acabem d’executar certes inversions. Per exemple, millores de l’abastament d’aigua al nucli d’Espinavell, que té unes canalitzacions dels anys 70 i que han quedat obsoletes. Ara ja tenim el finançament i executarem les inversions aviat, per valor de 80.000 euros. També hem d’acabar d’executar el Pla d’Obres. Ja n’hem executat la línia dels petits municipis amb la millora de l’Espai Jove i ara preveiem fer la coberta de la pista esportiva, amb una inversió total de 450.000 euros mitjançant el Pla d’Obres. Aprofitarem per instal·lar-hi plaques solars, perquè volem que, juntament amb les piscines, esdevinguin una zona esportiva autònoma en la generació d’energia.
També hi ha pendent d’executar una subvenció que tenim concedida de fons Next Generation a través del Consell Comarcal per crear una àrea d’aparcament de visitants. Un dels problemes que patim és que el nucli urbà es troba ubicat en un turó i no hi ha zones planes. Quan arriben els visitants a l’estiu, tenen problemes per aparcar i això dificulta el comerç i les visites. Volem evitar que marxin per que no troben aparcament.
Quan arriben els visitants a l’estiu, tenen problemes per aparcar i això dificulta el comerç i les visites. Volem evitar que marxin per que no troben aparcament.
En què es basa la promoció econòmica del municipi?
La promoció econòmica es deriva a organismes supramunicipals, com ara la Mancomunitat de la Vall de Camprodon, el Consell Comarcal o fins i tot la Diputació. Als municipis petits ens costa incidir en l’economia.
No obstant això, volem potenciar el producte local, vinculat amb la marca de garantia del producte del Ripollès. Dins d’això, per exemple, tenim el cultiu de la patata, que aquí anomenem trumfa de la Vall de Camprodon. Ho fem a través de la cooperativa ramadera local, que està recuperant el producte. A més, al setembre organitzem una fira de la trumfa per donar-la a conèixer i promoure’n la compra.
Doncs ja hi vindrem.
El sector primari és força important encara al municipi, i estem contents perquè s’ha rejovenit i feminitzat en els darrers anys. S’està recuperant l’activitat de ramaderia extensiva i de producció de carn. Igualment ens basem molt en la carn del poltre, que havia estat molt important, però que gairebé es va perdre. I és molt saludable, rica en ferro i proteïnes… Millor que la vedella.
A més de tot això, tenim sector secundari, amb uns obradors d’embotits que donen feina a mitja dotzena de persones. Són activitats que es recolzen amb el turisme.
Quin diria que ha estat el pitjor i el millor moment que ha viscut a l’alcaldia?
El pitjor va ser la mort de quatre joves en un accident en una pista forestal del municipi. Eren joves vinculats al poble i traslladar la notícia als pares va ser molt complicat.
De moments alegres n’hi ha molts: des de poder casar els meus amics, fins a qualsevol cosa en què ajudes un ciutadà. Són coses que et fan sentir bé.
De moments alegres n’hi ha molts: des de poder casar els meus amics, fins a qualsevol cosa en què ajudes un ciutadà. Són coses que et fan sentir bé.
De què parlen els alcaldes d’aquesta zona, quan es troben?
Ens va molt bé poder trobar-nos als consells d’alcaldes i al Consell Comarcal. En municipis petits, on l’alcalde ha de resoldre qualsevol tema, en qualsevol àmbit, ens ajuda molt. Tenim molts pocs tècnics i sempre posem en comú les coses que aprenem, o si esbrinem que hi ha una subvenció o un recurs disponible. Els espais de trobada són molt importants per intercanviar opinions, experiències, maneres de fer…
La setmana passada parlava amb alcaldes de les comarques gironines. Ara mateix el tema més preocupant és el creixent incivisme, a l’hora de passejar els gossos, de fer sorolls, de fer botellots… Aquí no tenim policia local i sovint és l’alcalde qui ha d’anar a cridar l’atenció i atendre les queixes.
Aquí no tenim policia local i sovint és l’alcalde qui ha d’anar a cridar l’atenció i atendre les queixes.
Se’ls té prou en compte des del Govern de la Generalitat?
Relativament poc. Fa molts anys que reclamem la nova Llei d’Hisendes Locals i que no arriba. I millor finançament per part de la Generalitat. Són demandes no ateses. També ho són la manca de recursos en seguretat i sanitat. Estem en l’extrem de la comarca i costa molt que arribin els Mossos d’Esquadra o els metges. I malgrat que els paguin un plus, ningú vol venir a aquestes zones rurals.
Per acabar: quina és la seva agenda normal d’un dia de treball?
El primer és donar voltes pel carrer i mirar que tot estigui a lloc i funcioni: compactadors de residus, papereres, neteja… Jo comprovo moltes coses cada dia. I quan surts al carrer, és clar, et trobes veïns que demanen que els resolguis problemes. Tota la resta de coses és feina interna. Als ajuntaments tot ha canviat molt, però malgrat estar en una administració cada vegada més digital, cada cop hi ha més burocràcia i formularis. La feina de despatx és molt important també.
