David Saldoni va néixer i créixer a Sallent. Defensa l’esperit emprenedor, positiu i de canvi per millorar la gestió del seu poble, alhora que reivindica l’experiència com a element necessari en la gestió pública per agilitzar processos i “trobar les esquerdes” que et permetin desenvolupar projectes en unes legislatures de quatre anys “massa curtes”.
És alcalde des de 2011 i des de llavors ha treballat per donar oportunitats als seus veïns, potenciant que iniciïn projectes personals sabent que, si s’arrisquen, hi haurà una xarxa pública que no els deixarà tocar fons.
Saldoni també treballa per protegir el petit comerç i aconseguir que s’instal·li més gent al poble per poder gaudir d’una activitat social constant, un patrimoni únic i tradicions de prop de 700 anys d’història.
“A casa meva sempre hem tingut botiga, pel que tinc una miqueta de caràcter de botiguer”
“Quan entres en un ajuntament tens ganes de menjar-te el món, i al final la burocràcia se t’acaba menjant a tu”
“Hem de tendir cap a un servei públic que ha d’estar format i preparat per atendre les necessitats reals de la gent. Amb les bones intencions no n’hi ha prou”
“Just ara en començo a saber”
“El que més valoro d’una persona són la sinceritat i l’esperit positiu”
Vostè va començar a exercir com a polític amb 21 anys. Com tant jove va tenir tant clar que volia dedicar tant temps a la política?
Des de ben petit m’ha interessat ficar-me en merders. Recordo que era el delegat de la classe, i quan es van constituir els Consells Escolars al meu col·legi, es va fer una primera campanya electoral. Jo feia 6è d’EGB i m’hi vaig presentar, i recordo fer les pancartes a mà i amb ordinador. Vam guanyar i recordo entrar al Consell Escolar.
Aquest neguit que sempre he tingut, em va dur a interessar-me per la política. Sempre he tingut interès pel país i vaig començar a buscar; primer anava a l’acte d’un partit, després al d’un altre… fins que vaig decidir fer-me de la JNC.
Al cap dels anys va haver-hi un moment crucial, quan l’alcalde em va dir: “A tu t’agradaria presentar-te per alcalde?”. M’ho vaig haver de rumiar, perquè sabia els avantatges i inconvenients de ser alcalde, com que siguis en el punt de mira i puguis ser criticat.
Ara fa 6 anys que sóc alcalde, i la capacitat transformadora que té el càrrec i de fer coses és molt ‘xulo’.
D’aquests sis anys, com recorda el primer dia que va seure a la butaca del despatx?
La sensació és complicada, perquè l’anterior alcalde ho havia estat durant 20 anys, i hi havia un projecte començat que era molt llarg. Vaig arribar doncs amb la feina d’acabar el projecte ja començat, però també de planificar el futur i veure que hi ha coses més enllà, analitzant les problemàtiques amb la meva manera de fer, perquè tots tenim un estil propi i una manera de relacionar-nos amb els altres.
Fruit d’això hem desenvolupat programes innovadors, que ha posat en jaque el funcionament de l’Ajuntament, ja que a vegades hi ha idees o projectes que costa encabir-los en el funcionament habitual del consistori. Un exemple és el projecte ‘Sallent acompanya’.
Per altra banda també ens vam centrar molt en l’àmbit de les infraestructures. Pensant en com millorar-les, projectar-les cap al futur i en com fer-les útils per a la població alhora que rendibles.
Com han influït la seva formació i experiència a la seva manera de fer?
Una de les coses que més m’ha marcat és que a casa meva sempre hem tingut botiga, pel que tinc una miqueta de caràcter de botiguer. Des de petit sortia de l’escola i sabia que a les 8 del vespre havia de ser a la botiga per plegar el taulell i dur les capses a la càmera. Els dissabtes em tocava anar a despatxar i dur les comandes a les cases, acompanyar mon pare amb el cotxe per descarregar… i aquesta interacció constant amb la gent és una de les coses que més m’ha marcat.
També tinc que empatitzo molt amb les sensacions de la gent. Aquella sensació quan algú t’explica el seu problema i directament penses que s’ha de poder fer alguna cosa per solucionar-ho. Això, lligat al coneixement de l’administració, fa que les neurones s’hagin de posar en ordre per veure com pots arribar els problemes i veure si aquest problema pot afectar altres persones. Per exemple: hi havia molts joves a Sallent sense feina ni estudiaven. Llavors vam crear un programa anomenat ‘TurnOn’ que va permetre aquests joves reconstruir una casa i tenen una beca per fer-ho i una formació relacionada.
Pel que fa a l’atractiu turístic del poble. Podria parlar-nos de la Font dels Gegants i de l’Ermita del Castell?
La Font dels Gegants és emblemàtic perquè es troba al començament del parc del poble, que és un dels punts principals on s’hi fa vida. En aquell parc hi anàvem tots a escola, i hi ha una biblioteca que va ser la primera que la Mancomunitat va fer a la província de Barcelona. És un espai on hi hem crescut tota la gent de Sallent.
La Font dels Gegants, com a element simbòlic, la recordo de forma impactant. La va inaugurar el president Tarradellas quan jo tenia 6 anys, fet que em va marcar, i la Font va esdevenir un símbol de poble i de país.
Pel que fa a l’Ermita del Castell, és l’ermita de planta circular romànica més gran de Catalunya i recordo quan era petit que era un munt de pedres. S’ha reconstruït i ara li donem ús. L’estiu passat vam fer un cicle de concerts a la vora i representa com el poble a poc a poc es va reformant.
Un dels altres atractius de l’Ermita és que des d’ella s’hi veu tot el poble, tant la part industrial com el nucli antic. Recordo haver-hi tingut grans converses des d’allà dalt amb l’exalcalde, somiant el que es podia fer i la transformació que havia de tenir Sallent.
I què li diria a un foraster perquè s’instal·lés a viure al poble?
Sallent és un poble on cada dia hi venen més de 2.000 persones a treballar i no hi viuen. Ara el que hem de fer és treballar un pla per poder oferir a aquesta gent diverses coses: que coneguin el poble -perquè molta gent treballa a la zona industrial i mai ha entrat al nucli antic- i oferir espais perquè hi puguin viure, amb habitatges de tot tipus. Ara tenim molts pisos del boom immobiliari, i estan buits, i tenim cases velles que es poden reformar.
A banda d’això, podem destacar també la qualitat dels nostres serveis. Ara mateix som 6.800 habitants i tenim escoles de primària, llars d’infants, piscina coberta, pavelló, CAP, institut, tots els esports que es poden practicar, muntanya, riu, patrimoni cultural i històric… A més, hi ha vida, i s’ha aconseguit fruit d’anys de feina i de la tasca i de les entitats veïnals que han dinamitzat la vida social i cultural del dia a dia, fent-la molt rica. No hi ha un cap de setmana sense esdeveniments.
A més, hi ha opcions de feina, pel que el cocktail és bo i hem d’aconseguir que cada cop més gent se n’assabenti.
Quines són les activitats que vertebren l’economia de Sallent?
Les nostres principals empreses són Stradivarius, tot el sector de la mineria i un dels altres sectors econòmics és la suma de tots els petits. Les petites botigues, els autònoms… que sumats tots són la primera empresa del municipi i la que més necessita l’administració local, perquè les grans empreses tenen dinàmiques pròpies a un nivell més ampli.
Per a aquest petit comerç fem plans de suport a la contractació, de renovació i obertura d’establiments, impulsem que hi hagi professionals que s’instal·lin en el viver d’empreses que vam inaugurar fa poc més d’un any…
A banda d’això, tenim també un focus important amb el camp agrícola que no podem oblidar.
Com s’aconsegueix que generació rere generació es mantingui l’activitat en el poble?
Cada cop la mobilitat és més gran, i molta gent se’n va. Veus botigues que han de tancar perquè els fills no se’n volen fer càrrec, en veus altres que les obren gent jove, però les han de tancar perquè no funcionen, i aquesta estructura s’ha d’impulsar, perquè és la columna vertebral del poble, junt amb l’àmbit social. Aquest àmbit passa per les entitats del municipi, que sovint demanen més relleu, però els dic que l’important és que es mantinguin vives i actives i hem d’aconseguir que cada cop s’hi impliqui més gent.
Un exemple són les enramades, una festa tradicional de quasi 700 anys d’història en la que s’engalanen els carrers del poble. Aquest any hem aconseguit que gent diferent de l’habitual s’hi hagi implicat, amb una important presència d’institucions com el CAU, l’Institut i la Ràdio. Això ha generat un clima d’il·lusió, força i convenciment que aquestes tradicions no es poden deixar perdre. Quan s’impregna el positivisme, les coses van millor.
Agafant el fil del passat i el futur, quin balanç fa de la seva legislatura?
Durant aquesta primera part del mandat hem pogut projectar grans coses que teníem previstes en anys anteriors i durant el final de la legislatura esperem executar-les. Això és el que passa amb els mandats de quatre anys: els primers dos anys són de preparació, trobar els diners i fer paperassa, i els últims dos són de, si estàs de sort, acabar de fer alguna cosa. Per exemple, volem arreglar el camí que va cap a l’institut, i quan t’hi poses veus que una part està qualificada de sòl no urbanitzable, una altra és vial, una altra és de titularitat de carreteres, i has de buscar el consens entre tots els implicats per començar a arreglar el camí. Tot això són mesos de tramitacions i informes que a vegades acaben amb la paciència.
Quan entres en un ajuntament tens ganes de menjar-te el món, i al final la burocràcia se t’acaba menjant a tu. Trobar l’equilibri de com respondre a la pressió de la burocràcia i conèixer com funciona és el que et permet fer-ho més o menys ràpid.
De vegades em diuen que fa molts anys que sóc a l’Ajuntament, però els responc que just ara en començo a saber, perquè conèixer tot l’entramat institucional i saber els processos administratius i com enfocar-los, tirar-los endavant i trobar les escletxes per poder desenvolupar projectes requereix certa experiència.
Mentre que a l’empresa l’experiència es valora molt, aquí no es valora tant, fins i tot a vegades es veu com un element negatiu.
Creu doncs que els gestors públics haurien de tenir formació superior?
No crec que sigui una condició sine qua non, ja que hem vist gent amb alta formació que a la pràctica no rendia, i gent sense formació en tasques molt qualificades i treballen molt bé.
En el meu cas he de dir que la formació és important. Administració i Direcció d’Empreses em va obrir la ment i em va fer entendre el món dels processos, podent-me ordenar mentalment per gestionar les coses. Vaig fer un grau després de lideratge i món local, i algunes assignatures de dret administratiu, i això em va ajudar molt.
Hem de tendir cap a un servei públic que ha d’estar format i preparat per atendre les necessitats reals de la gent. Amb les bones intencions no n’hi ha prou. Així com la ciutadania està tendint a un nivell d’exigència molt alt, els gestors públics hem d’estar a l’altura, responent amb eficàcia, eficiència, amb bona gestió, amb transparència i fent que tot el procés es pugui explicar. Això requereix mètodes, que l’administració estigui preparada, i aquí tots plegats tenim un repte molt gran. Tant els polítics com els funcionaris.
Considera que les legislatures haurien de seguir sent de quatre anys? I hi hauria d’haver limitació de mandats?
La limitació de mandats pot ser útils en administracions com l’Estat, la Generalitat, o el Parlament, per fomentar la regeneració democràtica, però també cal pensar que l’experiència és un grau, i entendre el funcionament de cada institució per aconseguir canvis, requereix temps.
Per altra banda hi ha l’àmbit municipal. A Catalunya hi ha 948 municipis, i la majoria no arriba a 5.000 habitants, pel que els relleus no són fàcils. Tot i això, estic d’acord que el millor és no eternitzar-te en el càrrec, perquè les idees, la força i l’energia canvien.
En resum, limitaria els mandats a més de 8 anys, amb legislatures més llargues, de com a mínim cinc anys.
Com veu el PDeCAT del futur?
El Partit Demòcrata (PDeCAT) està aconseguint representar el carril central del país en un moment de radicalitat en molts temes. Sóc dels que crec que segueix havent-hi un gruix central en la nostra societat de gent que el que vol és trobar una feina millor, que els seus fills visquin millor que ells, que l’economia funcioni i que l’esforç tingui recompensa. Això cal lligar-ho a una xarxa d’impuls i no només de protecció.
Crec que la millor política social és la feina, i a Sallent hem intentat treballar que més enllà de les ajudes socials, el que hem de fer és aconseguir que la gent tingui oportunitats de futur i que amb l’esforç individual pugui tirar endavant. Ara el que toca és crear l’estructura perquè això passi, permetent que la gent pugui arriscar per tirar endavant, sabent que el país té una xarxa social que el protegirà.
Aquest és el model que defensem des del PDeCAT, confiant i col·laborant en i amb la gent.
I com s’imagina la relació futura entre Catalunya i Espanya?
La relació serà molt maca, molt franca, però serà de tu a tu. Tindrem una excel·lent relació amb l’Estat espanyol, amb Portugal, amb Itàlia, amb Andorra, amb França i amb qui faci falta. Crec que estem preparats per governar-nos i tenim les estructures per poder-ho fer i, sobretot, tenim l’experiència, el coneixement, les ganes i la il·lusió de fer-ho molt bé.
Per tant, crec que tenim dret a provar-ho. Perquè a la vida segurament hi ha moltes coses i oportunitats, però aquest tren ens passa ara, i crec que l’hem d’aprofitar.
