“Estem sanejats. Fem la broma de dir que aviat podrem pagar les comandes abans de fer-les”

Vostè és llicenciat en Ciències Polítiques i va treballar en una multinacional com HP. Com va presentar-se a fer d’alcalde?

En primer lloc, jo feia de regidor des de l’any 1999. A més, quan ja portava vuit o deu anys a l’empresa, vaig rebre una proposta per incorporar-me a l’Oficina d’Avaluació i Planificació de Polítiques Públiques de la Diputació i la vaig acceptar. Mai m’havia plantejat ser alcalde, però sempre havia tingut voluntat i vocació de servei al poble. 

Al principi vaig ser una mica reticent, perquè ser alcalde té implicacions per a tu, la teva família, el teu entorn i determina molt la teva trajectòria vital. Però els companys m’ho van demanar: hi havia un consens gran en què jo encapçalés la llista un cop l’Antoni Gil ho deixés. I vaig pensar: “vinga, doncs som-hi”. Era el juliol de 2018 i vaig donar el pas.

Al principi vaig ser una mica reticent, perquè ser alcalde té implicacions per a tu, la teva família, el teu entorn i determina molt la teva trajectòria vital.

D’això ja n’han passat quatre anys. Quina valoració fa de tot aquest temps?

No han estat gens fàcils. Amb tot, crec que la segona meitat del 2018 i tot el 2019 van ser molt positius, de molta feina. Vam guanyar les eleccions de manera molt solvent, amb sis regidors, millorant resultats de les del 2015. Amb la pandèmia, però, la foto de legislatura va canviar i vam haver d’adaptar el full de ruta. 

Nosaltres ens ho vam prendre com un repte. I, de fet, abans de la declaració de l’estat d’alarma i del confinament, ja vam constituir una comissió de Covid, que després ens ha servit molt durant la pandèmia. Cada dia ens reuníem a les nou del matí i a les quatre de la tarda per interpretar la normativa i prendre decisions.  

Des del punt de vista personal, què n’ha après?

Moltes coses. L’alcalde és el cap visible de l’Ajuntament i un passa a estar a la vista de tothom. Es perd la intimitat i la de la pròpia família, perquè la meva filla ja no és la meva filla, sinó la filla de l’alcalde; i la meva dona ja no és la meva dona, és la dona de l’alcalde; etcètera. Tot això és el que més em costa. 

A mi, en canvi, m’agrada molt la part de gestió, disseny, preparació de projectes… En resum, l’organització municipal, la gestió pressupostària, la gestió tècnica. Però l’una no funciona sense l’altra i cal prendre consciència de la responsabilitat addicional que tens pel fet de ser la persona més visible.  

La meva filla ja no és la meva filla, sinó la filla de l’alcalde; i la meva dona ja no és la meva dona, és la dona de l’alcalde; etcètera. Tot això és el que més em costa. 

Ens ha portat unes fotos personals. Ens les voldria explicar?

N’he portat algunes de la meva etapa a Mallorca. Aquesta mateixa és del pis on vivíem. Era molt petit, perquè érem una família treballadora. La meva mare era la mestressa de casa i el barri era molt humil, als afores de Palma. He portat també de la primera infància. Aquesta és una fotografia de l’escola Sant Jordi, quan tenia aules al carrer Carles Linde, i aquesta és la meva classe d’aquell moment. M’ha fet gràcia portar-la perquè amb els anys, el local on havia estat l’escola el van comprar els meus pares i els meus tiets per a fer un taller de confecció.

I alguna de jove? 

De l’adolescència he escollit l’estada a Brussel·les, al Parlament Europeu, que em vaig poder pagar treballant com a vigilant d’una fàbrica de Granollers, mentre feia tercer i quart de carrera. Treballava en torns de matí, tarda i nit i 12 hores els caps de setmana, va ser una mica dur però va valdre la pena. I aquesta era la casa on jo vivia i els meus companys, amb els que encara hi tinc contacte. Una curiositat: aquesta noia de rínxols (a baix a l’esquerra) és la Pepa Charro, més coneguda com la ‘Terremoto de Alcorcón’. 

Com és el municipi de Montmeló, segons el seu alcalde?

Montmeló és un municipi amb una gran marca, que li ve donada per la instal·lació del Circuit de Catalunya, però és una localitat petita, de 8.800 habitants. Estem a la segona corona metropolitana, molt ben connectats, amb un tren que et porta al Passeig de Gràcia en 24 minuts i a Sants en 35. Tenim la C-17, la C-37, l’AP-7… No està acreditat del tot, però sembla per aquí ja passava la Via Augusta en temps dels romans. Actualment hi passa l’Alta Velocitat, el gasoducte i la fibra òptica de connexió amb França, 

Som en una via de comunicació amb Europa i amb Barcelona. I mantenim aquest esperit d’enclavament de pas. A la vegada mantenim el caliu de poble, envoltats de poblacions més grans com serien Granollers, Mollet o Montornès. No tenim voluntat de ser una ciutat gaire més gran, tot i que ens cal créixer per no envellir: si no construïm nou habitatge, ens farem vells. L’horitzó actual el tenim als 12.000 o 13.000 habitants.

Montmeló és un municipi amb una gran marca, que li ve donada per la instal·lació del Circuit de Catalunya, però és una localitat petita.

Quin és el tarannà local? De quina manera es guanyen la vida les persones que viuen a Montmeló?

M’atreviria a dir que som una vila popular, de persones fonamentalment treballadores. Als anys 60 del segle XX vam passar de ser un poble de pagès a un municipi industrial i receptor de moltíssima migració d’Extremadura, Andalusia o Ciudad Real, com en el nostre cas. De 3.000 persones vam passar a ser-ne 7.000. L’esperit de tot això encara es manté.

Més tard, als 90, vam començar a rebre moltes persones que venien buscant millors oportunitats d’habitatge. Venien de Santa Coloma o de Badalona, perquè el preu dels pisos començaven a ser cars i aquí podien trobar una vivenda unifamiliar pel mateix preu. El 2006 vam arribar a ser 9.000 habitants, però amb la crisi posterior, moltes persones van quedar sense feina i aquells que venien d’altres països, com ara Amèrica Llatina, van marxar. Ens situem en la franja dels 8.500 – 8.800 actualment.

El 2006 vam arribar a ser 9.000 habitants, però amb la crisi posterior, moltes persones van quedar sense feina i aquells que venien d’altres països, com ara Amèrica Llatina, van marxar.

Abans ens ha esmentat la importància del Circuit de Catalunya per situar el municipi al mapa mundial. Com és la relació de la vila amb aquesta instal·lació esportiva?

Com tothom sap, el Circuit es va construir els anys 1991-1992 i, des de l’inici, la gestió estava a càrrec d’un consorci públic format pel RACC, l’Ajuntament de Montmeló i la Generalitat de Catalunya. L’any 2012, però, es va aprovar la llei Òmnibus i la Generalitat va suprimir tots els consorcis dels que formava part per transformar-los en Societats Limitades Mercantils del sector públic. Això va ser un punt d’inflexió, perquè durant molts anys, el Circuit ha estat deficitari i ha calgut anar a ampliacions de capital per poder cobrir aquest dèficit. Però Montmeló no té la capacitat d’assumir aquestes ampliacions de capital. Així que la participació es va reduir a mesura que es van produir aquestes ampliacions, a la inversa de la Generalitat. 

El resultat és que, actualment, la propietat es reparteix a raó d’un 75% de participacions en mans de la Generalitat i d’un 7% en mans de l’Ajuntament de Montmeló. El RACC en deu tenir entorn del 10 o 12%. Des del meu punt de vista, això és una trampa al solitari.

En quin sentit ho diu?

Perquè el circuit es deficitari, clar. Però també la festa major ho és. Jo pagaré espectacles, escenaris, cadires, grups, i moltes coses més. Però no ingressaré pràcticament res. I això no vol dir pas que hagi de deixar de fer la festa major. El mateix opino del Circuit. És una activitat promoguda per administracions, però té un impacte brutal en l’activitat privada del país i la seva promoció. Per tant, mirar l’impacte del Circuit només des de la perspectiva del balanç i determinar la corresponsabilitat de les administracions, únicament des del punt de vista del resultat econòmic, des del meu punt de vista és un error. 

Potser sí que el balanç econòmic anual és de 9 o 10 milions d’euros de pèrdues. Però el TecnoCampus va mesurar un impacte de 340 milions d’euros pel territori, dels quals entre 50 i 60 són impostos. Per tant, l’administració en posa 10 i en recapta 60. Si això ha de comportar una pèrdua de participació de les institucions que en formen part, no és del tot just. La relació entre totes les parts és bona, però sovint s’oblida que l’administració al territori al que està situada la infraestructura és Montmeló. 

Potser sí que el balanç econòmic del Circuit és de 9 o 10 milions d’euros de pèrdues. Però el TecnoCampus va mesurar un impacte de 340 milions d’euros pel territori.

I d’aquests 340 milions d’euros, quina part li tocarien a Montmeló?

Hi ha una qüestió innegable i és que el Circuit ha situat Montmeló al mapa i, per tant, Montmeló és conegut arreu del món. Fa un mes i mig vam acollir la Fórmula 1 i l’espectacle el van poder veure 400 milions de persones arreu del món. Per a un municipi de 8.800 habitants, aquest és un retorn evident, però és intangible. Certament ho notem en algunes indústries més que en altres. Per exemple, nosaltres tenim moltes places hoteleres que no tindríem si no fos per l’activitat del Circuit. També hi ha empreses que desenvolupen bateries elèctriques de darrera generació o que ofereixen serveis auxiliars a l’automoció i que ho fan perquè es troben situades a les rodalies del Circuit. Més enllà d’això, el benefici econòmic prové de l’activitat que s’hi realitza: de les ocupacions de via pública, les autoritzacions, llicències, etc. 

A més del Circuit, què podem visitar a Montmeló?

Tenim una joia poc coneguda. Aquí tenim un jaciment romà, amb una torre de defensa del segle I a.C. S’hi ha trobat uns frescos que són els més antics de la península ibèrica, de la primera romanització, amb materials portats directament d’Itàlia. Creiem que per aquí passava la Via Agusta. Però també hi ha la hipòtesi que Montmeló sigui la mítica Semproniana, que apareix esmentada en uns vasos Apol·linars. Era com la “Guia Campsa” del temps dels romans…

Tornant a la legislatura, quins són els projectes que encara els resta per completar abans no s’acabi?

Al llarg d’un any i mig, pràcticament, la pandèmia ens va tenir molt aturats des del punt de vista de l’execució a via pública. Per exemple, l’execució d’obres va ser impossible. Malgrat tot, crec que arribarem a un compliment molt elevat del nostre programa electoral.

El principal projecte de la legislatura és la nova residència per la gent gran. L’actual és de titularitat municipal i el 100% del personal està en nòmina de l’Ajuntament, tot i tenir un conveni amb l’ICASS[Institut Català d’Assistència Sanitària]. Actualmentdisposem de 15 places de residència i entorn de 30 de centre de dia. La nova residència serà també de titularitat municipal al 100% i duplicarem la capacitat: tindrem 33 places de residència i vora 50 de centre de dia. Més tots els serveis complementaris com ara el dinar en companyia o el dinar a casa. Aquest és un projecte molt important, potser el més gran de tota l’època democràtica, amb una inversió de 3 milions d’euros. Però hem tingut un problema i és que l’empresa constructora ha fet fallida fa un mes i l’obra està aturada ara mateix. 

La nova residència potser és el projecte més gran de tota l’època democràtica, amb una inversió de 3 milions d’euros.

Vaja.

Però ja tenim resolta la continuïtat de l’obra i la setmana que ve fem un ple extraordinari per fer la cessió de l’obra a una altra empresa, per tal que el dia 1 de juliol pugui continuar. El cas és que la residència estarà acabada.

Tenen altres projectes rellevants a completar?

Un tanatori, que no teníem. Fins ara, havíem d’anar a Granollers o a Mollet a acomiadar-nos de les persones estimades. El que estem fent tindrà dues sales de vetlles i una sala d’actes, que per a Montmeló és suficient. També serà compatible per a totes les confessions.

Quina és la situació econòmica de l’Ajuntament?

Ara mateix és molt positiva. El període mig de pagament a proveïdors està en 12 dies. Fem broma i diem que aviat et podrem pagar abans de fer-te la comanda. L’anterior legislatura, amb l’Antoni Gil al capdavant, ja va fer una gran feina i donar un tomb important a les finances de l’Ajuntament. El romanent de tresoreria de l’any 2021 ha estat d’1.800.000 euros, la qual cosa ens permet finançar totes les obres de renovacions de carrers, d’adequació d’equipaments, etc., de 2022.  

El període mig de pagament a proveïdors està en 12 dies. Fem broma i diem que aviat et podrem pagar abans de fer-te la comanda.

Quantes persones treballen a l’Ajuntament?

Som una mica atípics, perquè sempre hem estat convençuts que calia assumir tots aquells serveis públics que podíem assumir nosaltres mateixos. Per exemple: la provisió d’aigua de boca, o la residència, o la neteja diària d’equipaments, la brigada d’obres, el manteniment elèctric… Tot això fa que tinguem 240 treballadors.

Evidentment, el Capítol 1 és molt elevat. En canvi, el Capítol 2 és reduït en comparació amb la mitjana dels ajuntaments catalans. Sempre hem pensat que cal oferir els serveis amb mitjans propis si era possible i tenia sentit econòmic. Per exemple, quan hem de fer una obra important la contractem fora, perquè no podem tenir la brigada municipal d’obres ocupada durant tres mesos en un projecte, mentre la resta de manteniments queden descuidats.

Quan parla amb altres alcaldes i alcaldesses de la zona, en quines problemàtiques coincideixen?

Tots patim una mica el fet de ser la primera porta d’atenció del ciutadà. Som la cara més visible i propera que la gent troba a l’hora de traslladar els seus problemes a l’administració. De vegades tenim la solució, però de vegades no, i malgrat tot sempre et compromets a acompanyar-lo fins a la resolució.

Crec que ara tenim un tema molt important amb l’atenció sanitària. El model escollit per la Generalitat és la instal·lació d’uns centres d’urgències centralitzats, o CUAP, que en el nostre cas s’establirà a Granollers. Això serà complementat pel tancament de les urgències nocturnes i de cap de setmana als CAPS i per l’ús del servei 061 i de “La meva salut” digital. Moltes persones grans no ho entenen gaire bé i ho pateixen. I quan t’expliquen que de les 270 places de metge de família que van resultar del darrer MIR només n’han ocupat 71, veus que hi ha un problema de gestió bastant rellevant des del Departament de Salut. Amb la pandèmia va quedar clar que calia un canvi radical en l’estratègia de prestació de serveis de salut de proximitat, perquè s’està deixant fora una part molt important de la població, que és precisament la més feble.

Amb la pandèmia va quedar clar que calia un canvi radical en l’estratègia de prestació de serveis de salut de proximitat.

Darrera qüestió: quina és l’agenda diària de l’alcalde de Montmeló?

Doncs és intensa, i abasta de dilluns a diumenge. Té moments més agradables que altres, com qualsevol altre feina. Una part molt important està dedicada al contacte amb el ciutadà i a rebre moltes persones, o bé trucar-les. I una altra part és més de gestió interna, de despatx, amb els tècnics i amb l’organigrama de l’ajuntament. 

La part final és el carrer. El despatx intenta absorbir-te i fer que passis moltes més hores, fent signatures o atenent correus electrònics. Però un vol fer sempre més carrer i conèixer la realitat de les coses de primera mà.