Hi ha una gran diferència en l’estat de les aigües entre el Parc Natural del Montseny i al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona i al Parc del Montnegre i el Corredor, que es poden considerar de referència- i la resta d’espais.
El grup de recerca FEM (Freshwater Ecology and Management Research Group), de la Universitat de Barcelona, ha publicat els resultats de l’estudi sobre els efectes del canvi ambiental en les comunitats d’organismes dels rius mediterranis, a partir del conveni CARIMED 2014 impulsat per l’Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona.
D’acord amb aquest estudi, hi ha una gran diferència en l’estat de les aigües entre els punts que es troben a les àrees protegides de la Diputació de Barcelona -concretament el Parc Natural del Montseny i al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona i al Parc del Montnegre i el Corredor, que es poden considerar de referència- i la resta d’espais.
Els tres punts que es troben dins la Xarxa de Parcs Naturals que no tenen un bon estat són els dos de la Serra de Collserola i el del Parc del Foix. En el primer cas es tracta d’un problema de contaminació derivada de l’origen de les aigües, concretament de la depuradora de Vallvidrera, i d’altra banda de l’escassetat d’aigua, pel poc cabal del torrent de la Salamandra. En el segon cas, el problema del Foix és que gairebé tota l’aigua prové de la depuradora de Vilafranca.
Qualitat moderada a la conca del Besòs
Pel que fa a la qualitat biològica de la resta de punts estudiats, que se situen en zones mitjanes i baixes de les conques del Besòs, Foix i Llobregat, s’observa que la qualitat moderada predomina a la conca del Besòs, amb les excepcions del riu Sec a Cerdanyola, que té una qualitat pèssima. També es troba una qualitat dolenta al Besòs a Santa Coloma de Gramenet i al riu Congost, tant aigua avall de l’EDAR de Granollers com a la seva part alta, a Tagamanent. Tanmateix, s’ha arribat a una bona qualitat al riu Congost aigua amunt de l’EDAR de Granollers i al riu Ripoll, a Sabadell.
Al Foix, es detecta que la part mitjana i baixa hi ha greus problemes de contaminació, fet que ja semblaven indicar tots els paràmetres fisicoquímics mesurats i que, possiblement, es veu agreujada per les condicions d’escassetat de pluges de la primera meitat del 2014.
Finalment, a la conca del Llobregat, hi ha força punts d’estudi amb qualitat dolenta i, fins i tot, un de pèssima, al riu Anoia al seu pas per Martorell.
Aquests estudis permeten realitzar un seguiment de l’estat ecològic dels rius de la demarcació de Barcelona, especialment pel que fa a la biodiversitat de fauna invertebrada que habita als rius, rieres i torrents que es troben dintre de les àrees protegides de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, i si els canvis ambientals globals estan afectant la estructura d’aquests ecosistemes.
L’Informe complet es pot consultar també a la pàgina web Ecobill de Qualitat Ecològica dels Rius, un programa d’estudi que recull les dades sobre l’estat ecològic dels cinc rius de la província de Barcelona, el Llobregat, el Besòs, el Foix, el Ter i la Tordera, tant en el curs principal com alguns dels seus afluents.
La xarxa CARIMED va ser establerta l’any 2013 i el 2014, a petició de la Diputació de Barcelona, es van fer algunes modificacions per tal d’incloure estacions de mostreig del major nombre possible d’espais protegits de la Xarxa de Parcs Naturals. Amb aquesta finalitat, van incorporar-se dos cursos fluvials del Parc Natural de la Serra de Collserola i un nou torrent dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor.
El total de punts de mostreig estudiats és de 18 i pertanyen a les conques del Llobregat (2 punts), el Besòs (8 punts), el Foix (1 punt), la Tordera (3 punts), el Ter (3 punts) i 1 punt d’una riera del Maresme.
