per SMS advocats
La Secció Segona de l’Audiència Provincial de Barcelona ha dictat sentencia absolent a l’anterior alcalde de Vallirana d’un delicte sobre els recursos naturals i el medi ambient, pel qual venia sent acusat per la Fiscalia de Medi ambient des de 2007, i que havia sol·licitat per aJosep Alemany, alcalde des de 1987 fins a les últimes eleccions municipals, penes de tres anys de presó i inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu i per a l’exercici de càrrecs públics, així com una multa diària de 60 euros durant vint mesos.
L’acusació es basava en una inspecció efectuada per guàrdies civils del Seprona a l’abril de 2007 en la urbanització el Lledoner, en la qual van detectar abocaments d’aigües residuals, havent comprovat el tribunal que en 1987, quan va accedir a l’ajuntament, en la majoria de poblacions catalanes tot just existien estacions depuradores que tractessin les aigües residuals urbanes, havent-se aconseguit per l’alcalde, gràcies a gestions amb la Junta de Sanejament, actual Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que s’inclogués en el programa d’inversions, construint-se una sèrie de col·lectors per a recollir les aigües residuals de les urbanitzacions que havien estat recepcionades per l’Ajuntament.
En relació a la urbanització el *Lledoner, que encara no havia estat recepcionada, la sentència constata que els seus propietaris van demanar la col·laboració de l’Ajuntament a l’octubre de 2000, perquè aquest es fes càrrec de finalitzar la urbanització, aconseguint l’Ajuntament que la ACA inclogués l’obra pendent en el Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes (PSARU) de 2002, aprovat pel Govern de la Generalitat al novembre de 2002, malgrat la qual cosa la ACA no va arribar a finançar l’execució de les obres, incloent-les de nou en el PSARU de 2005, després d’un sens fi de gestions, queixes i reclamacions municipals, veient-se obligat entretant l’Ajuntament a construir instal·lacions provisionals d’emergència fins que el ACA complís amb els seus compromisos perquè a més de 2007 ençà es veia acorralat per la querella de la Fiscalia.
Es dóna la circumstància addicional, destacada també per la sentència, que, davant el retard en l’execució dels PSARU, va arribar a aprovar-se en el Parlament la Llei 16/2008, la disposició transitòria quarta de la qual va establir que “els abocaments d’aigües residuals urbanes la depuració de les quals ha estat assumida per la ACA – era el cas de Vallirana i altres centenars de municipis catalans- queden autoritzats en les condicions actuals fins que entrin en servei les actuacions previstes. Malgrat la qual cosa la Fiscalia va mantenir la seva acusació.
El tribunal, malgrat considerar que si s’havia produït infracció de la normativa mediambiental i greu risc per a l’equilibri dels sistemes naturals, considera que l’alcalde, defensat pel lletrat Pablo Meseguer, no pot considerar-se autor de cap delicte, doncs va dur a terme una continuada actuació dirigida a resoldre la problemàtica no només en el Lledoner, sinó en moltes altres altres urbanitzacions de Vallirana, abans resumida, pel que resulta indubtable que no hi havia engany o dol en la seva actuació, el que exclou la possibilitat de delicte.
Es desconeix si la Fiscalia ha presentat recurs de cassació davant el Tribunal Suprem contra la sentència absolutòria de l’ex-alcalde de Vallirana, sentència que pot tenir importants repercussions en centenars d’alcaldes en semblant situació.
