Argelaguer és un municipi de 423 habitants amb 13 km2 d’extensió, situat a la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines. Se situa a l’aiguabarreig del Torrent del Vinyot i del Llierca amb el Fluvià, a la meitat est de la comarca. Té boscos de pollancres. La seva agricultura és de secà principalment cereals i oliveres, indústria hidroelèctrica i artesania tradicional (espardenyes, esclops).
El nom de Argelagorios es troba en documents de l’any 982. A principis del segle XIII els senyors de Sales passen el feu d’Argelaguer als de Montpalau. És la seu de la trobada anual la Violinada. Té una necròpolis del segle XII al camp anomenat Rost d’en Pi però s’ha fet famòs pel parc de cabanes i les fonts d’en Garrell (Josep Pujiula), també conegut com ‘el Tarzán d’Argelaguer’.
Recomanat per alcaldes.eu
LLOCS D’INTERÈS
- Església de Santa Maria: La primera notícia documental que tenim de Santa Maria d’Argelaguer data de l’any 1004, moment en què el bisbe Odó reclama a Bernat Tallaferro la possessió de la parròquia de Sanctae Mariae de Argelagario per al Bisbat de Girona. En aquesta època, l’edifici devia ser una petita església d’estil preromànic, de la qual no s’ha conservat cap resta. Durant els segles XII i XIII, l’església fou reconstruïda en estil romànic. Avui encara podem trobar alguns elements arquitectònics d’aquesta antiga construcció romànica, com la base del campanar i de l’absis, dues columnetes decoratives de l’absis i un pany de paret que queda ocult per una ampliació del segle XVII.
L’església romànica va viure una gran reforma durant el segle XV, com a conseqüència dels devastadors terratrèmols dels anys 1427 i 1428, i que van malmetre l’edifici considerablement. Va caldre refer l’edifici aprofitant les estructures que encara es mantenien dempeus i utilitzant materials procedents de les parts enderrocades. Així, per exemple, es va reconstruir l’absis a partir de la base romànica i es va dotar l’edifici d’una coberta de fusta, sostinguda per dos grans arcs gòtics. L’any 1573 l’església es va modificar i ampliar novament. La nau central es va cobrir amb una volta de canó feta de pedra i amb finestrals a la part superior, i es van refer també el campanar i la porta d’entrada a l’església. Posteriorment, ja al segle XVIII, es va substituir una tronera [obertura feta a en un mur per poder disparar un canó a cobert del foc enemic] que hi havia sobre la porta d’entrada per un ull de bou, es va emblanquinar i pintar l’edifici, es va arreglar el presbiteri i, molt probablement, es va dur a terme l’arremolinat del campanar i la seva decoració amb motius romboïdals.
Més tard, ja al segle XIX, les guerres carlines van deixar la seva empremta a la façana de l’edifici amb els nombrosos impactes de bala que encara s’hi poden veure. Lamentablement, el patrimoni artístic de Santa Maria d’Argelaguer va ser completament destruït el 26 de juliol de 1936. Es van destrossar i cremar sants, altars i objectes religiosos de gran valor, sense que hagi perdurat cap fotografia ni testimoni gràfic d’aquests elements. L’única peça que es va salvar d’aquesta destrucció, pràcticament de manera miraculosa, va ser la talla romànica de sant Damas, que s’havia ocultat en una de les claus de volta del sostre de l’església.
- La casa forta dels Montpalau: La casa forta dels Montpalau a Argelaguer constitueix un excel·lent exemple de castell – palau del gòtic civil català. El cos de l’edifici és de planta quadrangular, amb teulada a quatre vessants i façana principal a l’oest. Antigament, tot el castell havia estat emmurallat i probablement tenia un fossar o vall; si bé del fossar no en tenim cap vestigi, ja que actualment es troba terraplanat, sí que podem reconèixer algunes restes de la muralla al voltant de l’edifici.
Tot i que la façana va ser molt modificada en segles posteriors podem veure-hi encara la característica portalada adovellada, amb les restes d’un gran matacà* situat just al damunt seu, i dues finestres d’estil marcadament gòtic.
- El rec: L’aigua ha configurat la identitat del municipi, tant a nivell econòmic com social, esportiu i lúdic. Els rius i rieres proporcionaven energia als antics molins del poble, materials constructius i llenya als vilatans, aliments en cas de necessitat, aigua i pastures pel bestiar, rec per als horts i un lloc per rentar la roba, alhora que constituïen un espai lúdic per al passeig, el bany i la celebració. Les fonts, al seu torn, eren un important espai de relació i s’hi feia molta vida al voltant.
Així mateix, i gràcies a l’orografia, Argelaguer és un territori ric en fonts i naixements d’aigua. El més important és l’aiguaneix* del Jonquet, al rec d’Orriols, i podem trobar més d’una vintena de fonts a diferents punts del municipi.
Precisament l’aigua provinent de l’aiguaneix del Jonquet va ser canalitzada, antigament, per donar servei als vilatans. Un enginyós canalet descobert de pedra i obra distribuïa l’aigua per tot el nucli antic fins a l’església de Santa Maria, alhora que formava diversos abeuradors per a animals.
MÉS TURISME AQUÍ
ITINERARIS
FESTES LOCALS
- 13 de maig (El Roser).
- 9 de desembre (Sant Dames).
ON DORMIR
- MAS ESPUELLA
- LA CASICA
- El TURRÓS
ON MENJAR
- BAR EL CASAL
- CAN XAC
- EL CAFÈ
