Amb gairebé 3.000 habitants amb una extensió de 4,81 km², Besalú és un municipi situat a la comarca de la Garrotxa entre dos rius: el Fluvià al sud i el Capellades al nord. L’origen de la ciutat va ser el castell de Besalú que ja es troba documentat en el segle X, construït damunt d’un turó on hi ha les restes de l’església de Santa Maria, en l’alta edat mitjana. El nucli antic de Besalú és una obra declarada bé cultural d’interès nacional. El 1966 fou declarat "conjunt històrico-artístic nacional" pel seu gran valor arquitectònic. Dels murs i fortificacions del Besalú medieval queden restes esparses, sovint a l’interior d’edificis posteriors. N’és una mostra el portal de la Força al carrer del comte Tallaferro. El segle XII, un nou recinte rodejava el call jueu, l’església de Sant Vicenç i Vilarrobau, deixant a l’exterior el monestir de Sant Pere, que finalment quedà inclòs dins del darrer recinte fortificat del segle XIV. A més de l’antiga parròquia de Sant Vicenç de Besalú, l’església de Santa Maria, el monestir de Sant Pere i del pont de Besalú sobre el Fluvià, cal destacar, d’origen romànic, la façana de l’església de Sant Julià de Besalú de l’antic hospital, la casa Llaudes o Cornellà al Prat de Sant Pere. Sembla que també d’època romànica és el "Miqwe" o banys rituals jueus, situat arran del riu, al si de l’antic call jueu. D’època gòtica ens ha arribat l’edifici de la plaça de la Llibertat o Major atribuït a la Cúria Reial, i Can Cambó al carrer Major.
