La calefacció i la refrigeració són cada cop més importants a l’ordre del dia, ja que té un gran potencial per descarbonitzar el sistema energètic Mentre que les ciutats estan duent a terme accions audaces per construir noves infraestructures i prohibir les calderes de combustibles fòssils, el sector de la indústria allibera una visió del 2050 que posa de manifest que “les ciutats poden i han de mostrar lideratge en aquest àmbit i les decisions s’han de prendre localment”.
La ciutat de Viena, signant del pacte, prohibeix les calderes fòssils
Cada vegada més països europeus estan realitzant accions per prohibir la instal·lació de calderes fòssils (especialment per a edificis nous), com els Països Baixos, Dinamarca, el Regne Unit, Finlàndia i Suècia. Però les ciutats també prenen el lideratge sense esperar que els governs nacionals prenguin mesures. Un dels darrers exemples és la ciutat de Viena, Àustria. L’ajuntament té previst crear les anomenades “zones de protecció climàtica” en les quals “s’ha de dur a terme la calefacció, el refredament i el tractament d’aigües calentes dels edificis de nova construcció a través de fonts renovables com energia geotèrmica, energia solar, biomassa o calefacció de districte “, segons el responsable de planificació energètica de la ciutat, Bernd Vogl. Per l’estiu que ve, es publicaran plans energètics per a tots els districtes i definiran aquestes àrees de protecció climàtica. Té sentit saber que la vida útil de les calderes de gas és d’uns 20 anys i que les emissions de GEH s’han de reduir a la meitat fins al 2030 per mantenir-se per sota d’un augment de temperatura d’1,5 ºC segons l’IPPC.
La planificació acurada és clau
A més de la normativa atrevida, també es necessiten noves infraestructures per descarbonitzar el consum d’energia de calefacció i refrigeració. L’ajuntament del sud de Dublín, Irlanda, desenvolupa actualment una xarxa de districte i refrigeració (DHC) de quarta generació per recuperar la calor residual d’un centre de dades. Aquesta nova generació de DHC consisteix en una xarxa de distribució de baixa temperatura que minimitza les pèrdues de calor, subministra múltiples edificis de baixa energia i integra fonts d’energia renovables i baixes en carboni. Tanmateix, la construcció d’infraestructures tan complexes requereix un procés de planificació acurat, basat en un mapeig integral de la demanda d’energia i les fonts de calor. Com a part del projecte Interreg HeatNet NWE, el Consell de Dublín del Sud va publicar un full de ruta de transició per al desenvolupament de la calefacció de districte: proporciona una orientació molt interessant en el procés de planificació de màsters energètics i destaca la importància d’anàlisis tecnoeconòmiques de bona qualitat. Els lectors també poden trobar informació útil sobre la participació dels grups d’interès, les mesures de política, els models de negoci i el procés de contractació.
*A text from ‘the ‘Covenant of Mayors’
