INFORME – Diàlegs alcaldes.eu
El passat 25 d’octubre de 2022, en el marc de l’International Mobility Congress (IMC) celebrat a l’Hotel Melià de Sitges, es va celebrar el diàleg titulat “Capitals connectades: diàleg d’anada i tornada entre les grans ciutats”, que va comptar amb la presència i parlament de l’Excm. Sr. Xavier Trias, alcalde de Barcelona (2011-2015), Conseller de la Presidència de la Generalitat (1996-2000) i Conseller de Sanitat (1988-1996), i del Professor Pedro Nueno, Professor de l’IESE, Arquitecte Tècnic, Enginyer Industrial, Doctor en Direcció d’Empreses per la Harvard Business School i Fundador i President Honorari de la China Europe International Business School (CEIBS).
L’acte va estar moderat pel periodista Sr. Eduard Berraondo, va ser organitzat per Alcaldes.eu amb el patrocini d’Urbaser. A continuació, fem un resum dels temes debatuts.
Eduard Berraondo dona la benvinguda a tots els assistents i agraeix la presència dels dos ponents a la sessió d’aquest matí. Seguidament recorda el propòsit d’Alcaldes.eu i dels seus diversos projectes. A continuació, dona la paraula qui va ser alcalde de Barcelona, que pronuncia una ponència sobre interconnexió entre ciutats.
Xavier Trias agraeix la invitació i s’adreça als assistents constatant que vivim en un món en què el 51% de la població viu en ciutats i que el fenomen anirà a més, perquè el 2050 la xifra arribarà al 68%. Per tant, els grans debats sobre canvis globals i de transformació social passen per les ciutats. En funció de com s’hi actuï, aconseguirem reduir les desigualtats, reduir les emissions, assolir un creixement sostenible, construir ciutats per a viure-hi, promoure el talent i donar suport a l’emprenedoria.
Els grans debats sobre canvis globals i transformació social passen per les ciutats. En funció de com s’hi actuï, aconseguirem reduir les desigualtats i les emissions, assolir un creixement sostenible i promoure el talent.
Xavier Trias
Diu que sovint s’oblida que les ciutats es troben envoltades d’un territori i que “ens passem el dia parlant de ciutats i ens oblidem de la resta del seu entorn, la qual cosa és un error gravíssim”.
També diu que hi ha una sèrie de nous reptes demogràfics importants als que cal donar resposta: l’esperança de vida augmenta de manera molt important i que això té molta importància. Recorda que quan ell va entrar a l’Administració pública als anys 80, l’esperança de vida era de 74 anys només. Actualment és de 84. I, per tant, hi ha un canvi espectacular que es combina amb una reducció gravíssima de la natalitat. Actualment som 7,8 bilions de persones, com a conseqüència de les migracions i cal que les ciutats s’adaptin a aquestes noves persones, de manera democràtica, participativa i on la ciutadania deixi de ser espectadora i ser gestora i agent de canvi.
Ens passem el dia parlant de ciutats i ens oblidem de la resta del territori en què es troben inserides. Això és un error gravíssim.
Xavier Trias
Diu que el primer que cal tenir clar és saber què vols ser a la vida. I que la pregunta s’aplica perfectament al model de la ciutat. A Barcelona, per exemple, cal una millor definició del què volem ser. Si això no està clar, les coses no funcionen. Per tant, reclama una millora de la planificació i tenir les idees clares de com construir ciutats i territoris.
Diu que això darrer depèn de factors importants com ara la conservació dels recursos naturals escassos, l’eficiència en l’economia i la qualitat de vida de les persones. Tots aquests factors cal gestionar-los en un món que canvia a gran velocitat i on les ciutats són els principals protagonistes del canvi i l’acceleració.
A Barcelona cal una millor definició del què volem ser. Si això no està clar, les coses no funcionen.
Xavier Trias
Recorda que quan s’és alcalde, el primer que cal fer és governar pels propis ciutadans i fer que la ciutat sigui la millor per viure i amb la millor qualitat de vida, progrés i benestar. “Per això treballem i per a que tot això arribi a tothom, no només a uns quants”.
Hi ha necessitat de gestionar assumptes com ara la neteja, la salut, l’habitatge, la mobilitat i molts d’aquests problemes no són fàcils de resoldre. Per això, com a alcalde, diu que se n’adona que és necessària la col·laboració, especialment amb altres municipis. Això exigeix anar a veure què fan en altres llocs per aprendre el màxim del que fan els altres, evitant la prova i l’error. Això proporciona grans beneficis.
Per exemple, diu, Barcelona té un problema immens d’habitatge. Diu que hem d’aprendre de la gent del voltant, de les ciutats i països del voltant, per veure com s’ho fan per resoldre el problema. A Barcelona, diu, es va vendre tot l’habitatge públic que s’havia construït i ara en cal. I el problema no es resoldrà si no hi ha una col·laboració amb altres municipis propers. Per exemple, amb els de l’AMB.
A més, diu, Barcelona té el paper d’exercir de capital de Catalunya. És una “obligació” de fer costat i ser solidària amb la resta de municipis, defensant i exigint solucions a d’altres administracions. Com a capital, Barcelona pot influir de manera important, com va ser el cas de la Llei de senyalització i sostenibilitat de l’Administració pública local, en què la ciutat va acompanyar els pobles a buscar una solució diferent.
Barcelona té l’obligació d’exercir de capital de Catalunya. De fer costat i ser solidària amb la resta de municipis del país.
Xavier Trias
També és important el nivell de l’intercanvi de coneixement i experiències internacionals entre ciutats. Recorda el ponent que Barcelona és una referència de prestigi i lideratge a nivell mundial i que cal ser capaços d’aprofitar-lo. “Cal demostrar-li al món que fem coses importants” com ara el Mobile World Congress i d’altres. Es pot ser referència en moltes altres coses, com el futur del treball, la revolució digital, reptes demogràfics, formació, igualtat, recerca… En tots aquests debats, Barcelona no pot quedar-se com una espectadora, sinó que ha de tenir un paper de lideratge. Tot això vol dir que els ajuntaments han d’estar convençuts que això cal fer-ho i no en solitari, sinó en col·laboració internacional.
Barcelona, diu, és una ciutat que pot aportar molt ajut desinteressat a llocs del món que ho necessiten, però també pot anar a demanar ajut i aprenentatge a d’altres llocs que en poden oferir. Per exemple, en el cas de les inversions. Diu que cal ser valents i pressionar les altres administracions, per exemple la Generalitat de Catalunya, de la que diu que “no inverteix el que hauria d’invertir a la ciutat”, perquè hi ha situacions molt més complicades que no pas a la perifèria. Un alcalde, diu, és com un agent de comerç: “va amb la maleta a visitar països d’arreu”, demanant i oferint, venent els propis productes i intentant atreure inversions envers la ciutat.
Es pot ser referència en moltes altres coses, com el futur del treball, la revolució digital, reptes demogràfics, formació, igualtat, recerca… En tots aquests debats, Barcelona no pot quedar-se com una espectadora, sinó que ha de tenir un paper de lideratge.
Xavier Trias
Distingeix tres nivells de posicionament de la ciutat: en l’àmbit metropolità, la cooperació. En l’àmbit català, la generositat i la solidaritat. Finalment, en l’àmbit internacional, prestigi i lideratge. Creu que aquesta fórmula és tan vàlida per a Barcelona com per a qualsevol altra ciutat del món.
Les ciutats, acaba, es convertiran en el gran mecanisme de canvi del món. I el que passi a les ciutats tindrà una repercussió molt important al territori.
Eduard Berraondo agraeix la presentació i dona la paraula al professor Nueno.
Pedro Nueno saluda els assistents i recorda que una vegada, a l’IESE, va aconseguir reunir a presidents de companyies xineses de primer nivell. Van estar a Barcelona durant una setmana rebent classe a la prestigiosa escola de negoci. El professor va trucar a l’aleshores alcalde Trias per organitzar una breu recepció i, tot i la molta ocupació d’aquell dia, l’alcalde es va acabar presentant a l’aula de Nueno a saludar els estudiants. Recorda el professor que tots els assistents van sentir-se molt reconeguts i van agrair amb gran aplaudiment la visita, ja que a la Xina la figura dels alcaldes és molt important.
Explicada l’anècdota, el professor Nueno diu que és molt important connectar les ciutats a través de qualsevol modalitat i es refereix al cas, real, de dues ciutats que fa anys van agermanar-se: Boston i Barcelona. En comú les dues ciutats tenen moltes coses. Per exemple, Boston té les millors universitats americanes: Harvard, MIT, Boston University, etc. També té els millors hospitals del país. I a Barcelona passa el mateix: grans universitats i bons hospitals. Fins i tot el famós arquitecte català Sert va marxar a Boston a fer alguns dels millors edificis de la ciutat americana.
Boston i Barcelona és un cas d’agermanament i col·laboració. Ambdues tenen les millors universitats i hospitals dels països respectius.
Pedro Nueno
D’aquest aprenentatge, Nueno recorda que un dels professors més importants de Harvard va ser nomenat president de l’aeroport de Boston. I la seva idea va ser la de connectar la ciutat amb les millors ciutats del món, perquè no tenia fins aleshores vols directes. Va anar a veure les grans companyies aèries d’arreu i els va demanar que n’establissin. Les aerolínies, però, eren reticents perquè pensaven que la connexió amb Nova York ja era prou bona i que, des d’aquesta darrera ciutat fins a la resta del món, la connexió ja era prou fàcil. El professor de Harvard va seguir insistint amb tota mena d’argumentacions, i, a la fi, les companyies li van dir que posarien els vols només si hi havia compensacions econòmiques municipals si no anaven prou plens. Va resultar que, quan les línies ja funcionaven, la quantitat de passatgers que volaven fins a Boston o des de Boston va augmentar exponencialment i les línies van ser rendibles. Molta més gent volava perquè ara hi havia vols directes i les coses van ser molt més fàcils per la ciutat a partir d’aleshores.
Nueno explica que hi ha persones que pensen en fer grans inversions a l’estranger i que miren les connexions existents amb aquell lloc. Si hi ha bona connexió, la inversió es fa. Igualment passa amb el turisme: si el lloc està ben connectat, la gent hi va. O s’hi retira a viure. I això és una gran oportunitat.
Hi ha persones que pensen en fer grans inversions a l’estranger i que miren les connexions existents amb aquell lloc. Si hi ha bona connexió, la inversió es fa.
Pedro Nueno
Reflexiona el professor que ara mateix no hi ha prou ajut públic a aquestes connexions tan necessàries i que cal que el món privat les estimuli. El cas més històric que pot recordar és el de l’avió Concorde, que volava de Paris a Nova York en dues hores aproximades, amb unes entrades directes a cada aeroport. Nueno el va fer servir en certa ocasió i va poder negociar al matí a París i negociar al vespre a Nova York, tancant l’acord. Finalment, a la nit, va tornar a dormir a París en el termini d’un mateix dia. A més, recorda, el vol era “fantàstic” i molt confortable, i que, si existís avui, tindria un mercat “brutal”, amb un creixement enorme de viatgers. Recorda, però, que els propis interessos de les empreses d’aviació nord-americanes, en veure’s amenaçades per un avió europeu, va parlar amb el govern americà i aquest, després de fer una campanya pública de denúncia dels sorolls del motor de l’avió, va acabar per prohibir-ne els vols i clausurar el projecte. Nueno diu que això és un exemple de com, en algunes ocasions, els governs no fan el possible per connectar.
Finalment, explica una altra anècdota històrica d’un professor de l’MIT que va decidir connectar París i Nova York a través d’un tub metàl·lic enorme, que inclouria un tren electromagnètic per fer el recorregut en dues hores. Existeix un model a escala d’aquest tub al voltant de l’MIT. Nueno va portar el professor a Barcelona per explicar el cas, però no li van fer cas.
Idees per connectar les ciutats n’hi ha moltes, però, per algun motiu, s’han oblidat i guardat en caixes fortes. Creu el professor que algunes d’aquestes idees podrien tornar a tenir sentit ara per connectar ara les ciutats. És bo fer-ho. A Harvard, la meitat dels alumnes que fan el màster són estrangers. I a la Xina. I a l’IESE (85% d’estrangers). Tenir professorat anant i tornant, empresaris viatjant, i professionals col·laborant a tota velocitat donaria grans possibilitats de crear nova riquesa. La forma existeix, els recursos també, però no hi ha voluntat de fer-ho.
Panel
En acabar aquesta intervenció, el moderador proposa un panel amb els dos ponents. La primera pregunta a debatre té a veure amb la generositat de les ciutats i el no tenir por a explicar les claus d’èxit.
El Sr. Trias diu que la generositat és recíproca. Quan en una família hi ha molts germans, els grans han de cuidar dels petits i els petits dels grans més endavant. Així és el món. Ningú està sol i cal tenir capacitat d’interlocutar. Barcelona és la capital de Catalunya i això vol dir que si l’alcalde de Barcelona té la temptació de fer el “Temps de Flors” al Cap i Casal, se n’hauria d’estar per no perjudicar Girona. El que hauria de fer, en tot cas, és posar-se al servei de Girona i, com a molt, dir-li de fer una inauguració del certamen a la capital a fi d’arrossegar molta gent que no el coneix i portar-la a Girona. Aquesta és una bona manera de col·laborar i d’entendre’s.
El moderador li pregunta al professor Nueno si imitar models d’èxit és una bona estratègia, atès el gran coneixement que té de la Xina i la fama d’aquest país a l’hora de replicar estratègies.
El Prof. Nueno diu queels xinesos fan el mateix que nosaltres vam fer quan vam passar de ser un país poc desenvolupat a un país europeu. També diu que ells no han estat els únics que han propiciat la cultura de la imitació, ja que hi ha hagut moltes empreses europees i nord-americanes que, prèviament, s’han volgut establir a aquell país i ensenyar a fer les coses d’una manera nova, que, naturalment, els xinesos han après.
Xavier Trias recorda que els xinesos van començar copiant, però que han acabat liderant la recerca. Recorda que han evolucionat fins a ensenyar al món que es poden fer moltes coses diferents. Creu que tota ciutat que vulgui ser puntera hauria d’imitar això, tot i que, primer, caldria saber amb què pot comptar i què pot apostar. Recorda que va arribar a Barcelona amb un atur del 22% i que va desenvolupar el concepte de la Smart City, i a explicar que Barcelona volia ser-ho. Quan la ciutat s’explica i la gent s’ho creu, les expectatives es fan realitat. Això passa amb moltes situacions. El mateix passa amb el sistema sanitari català i espanyol, que és referència internacional. Diu que fer això és purament una qüestió de lideratge participatiu. Si el lideratge és en solitari, no val perquè ningú més veu el que prediques.
Els xinesos van començar copiant, però han acabat liderant la recerca
Xavier Trias
El moderador pregunta sobre el recent progrés de Madrid, que ha anat atraient molt de talent de Barcelona.
Xavier Trias diu que Madrid és molt important i que tota la vida s’hi ha competit, però no sempre sabent què es fa per competir. La preocupació de Barcelona hauria de ser esbrinar com fer una ciutat sempre puntera. Vitòria ho ha aconseguit a l’hora de definir-se com a “green city”. Però opina que no cal estar sempre pendents de Madrid. Cada ciutat ha de fer el que vulgui ser, amb independència del que facin les altres.
Pedro Nueno confirma aquest extrem tot dient que “el pitjor que podem fer és auto-enganyar-nos”, perquè hi ha coses que fem molt bé, però que hem d’estar segurs que les estem millorant de manera contínua. Per exemple, durant la COVID, la Universitat de Harvard va dir que convertiria els seus programes en online. I això va ser durament contestat pels alumnes, perquè no semblava just que la millor universitat del món enviés la seva gent a casa i, amb això, s’esvaís el principal valor que tenien els alumnes: la relació entre ells. Diu Nueno que una de les grans aportacions que ha fet la COVID és recordar-nos que la relació entre empresaris i persones ha de ser presencial. La presencialitat té molts beneficis que la virtualitat no té.
Hi ha coses que ja estem fent molt bé, però hem d’estar segurs que les estem millorant de manera contínua.
Pedro Nueno
El moderador s’interessa ara per si esdeveniments importants com ara la America’s Cup o la Ryder’s Cup poden convertir Barcelona en una ciutat més visible i tangible pel món.
Xavier Trias diu que és evident que Barcelona 92 va transformar la ciutat, no per l’esdeveniment sinó pel procés que va seguir al llarg d’anys. Malauradament, sense aquell esdeveniment, la ciutat no ho hauria posat en marxa. Diu que està en contra de la dependència tan important de l’Estat que té Barcelona i que no està bé que només hi hagi una sola capital. Però, deixant això de banda, el cas dels Jocs Olímpics va ser modèlic, perquè va tenir un gran resultat i ha estat imitat en altres ciutats del món.
El moderador pregunta també com podria prosperar la ciutat atraient perfils, per exemple, d’estudiants internacionals i, a la vegada, evitar morir d’èxit.
Pedro Nueno creu que la idea d’esdevenir i potenciar els líders internacionals, en salut, en educació, en emprenedoria, etc. és bona. Té la impressió que, de vegades, som massa humils i pensem que allò que es fa a Estats Units, pel simple fet de fer-se allà, és millor. No és cert: les coses que es fan aquí són igual de bones. I cal posar-ho en valor.
De vegades, som massa humils i pensem que allò que es fa a Estats Units, pel simple fet de fer-se allà, és millor. No és cert.
Pedro Nueno
Xavier Trias diu que tan dolent és morir d’èxit que de fracàs i que la lluita més important que té una gran ciutat és la lluita contra la pobresa. La forma de lluitar-hi és única: crear activitat econòmica. Si se’n crea, la pobresa decau. De vegades, però, l’activitat econòmica no és sostenible i incomoda la gent. I una de les feines que ha de fer l’Administració pública és veure què interessa més i què interessa menys. La pandèmia, recorda, ha generat una situació d’aturada econòmica, en la que moltes de les coses que criticàvem tant, ara són desitjades i anhelades. Ara, en el post-COVID, tornem a estar igual que abans. Però és molt millor tenir activitat econòmica que necessiti ser conduïda que no tenir cap activitat econòmica. Entrar en decadència és el pitjor que pot passar i la lluita de moltes persones en contra de l’activitat econòmica és un error gravíssim.
Pedro Nueno recorda el cas d’una empresa dirigida per un dels seus fills que es dedica a l’elaboració de segones opinions de diagnosis mèdiques. Les companyies d’assegurances van ser grans clients i l’empresa va prosperar fins que va ser adquirida per una empresa americana cotitzada. El fill del professor va ser nomenat president internacional i va introduir una sèrie de canvis en l’organització que la va portar a una cotització superior als 20.000 milions de dòlars i, a més, està fent molts tractes amb proveïdors i clients de Barcelona. Nueno diu que tenim molts cassos d’èxit i que, en cap cas, estem endarrerits.
El moderador obre un torn de preguntes del públic.
Un assistent diu que està totalment d’acord amb el que els dos ponents han explicat i que Barcelona s’ho ha de creure més. També diu que caldria estendre el lideratge que té la ciutat més enllà de l’Àrea Metropolitana i arribar a la Terra Ferma. Finalment diu que cal que ens sentim orgullosos de les universitats que hi ha al país, perquè la qualitat és molt bona i cal fer-ne bandera.
Per acabar, Xavier Trias diu que Barcelona no pot “aprofitar-se” de les demés ciutats de les rodalies, perquè, si no, li tanquen les portes. Diu que moltes localitats veuen Barcelona com una rival.
El moderador dona per tancat el debat, agraint la participació dels ponents i convidant els assistents a visitar les restants propostes de l’IMC.
