ESMORZARS

“CIUTATS CAPITALS. El municipalisme lidera la nova política?”

juny 1, 2016

489

Article

Galeria

Cicle Esmorzars Alcaldes eu a la Universitat Pompeu Fabra

“Ciutats capitals.
El municipalisme lidera la nova política?”

Alcaldes.eu reuneix per primera vegada a Colau, Ros, Ballesteros i Madrenas en un col·loqui conjunt

Les quatre capitals critiquen durament les pretensions de la LRSAL

“És impossible parlar de nova política sense parlar de municipalisme”
Ada Colau
Alcaldessa de Barcelona

“Les ciutats hem canviat el concepte de ‘competències’ pel de ‘responsabilitats’”
Àngel Ros
Alcalde de Lleida

“No considero diferència entre la nova i la vella política, sinó entre la bona i la mala política. La bona política és la que satisfà les necessitats de la gent”
Josep Fèlix Ballesteros
Alcalde de Tarragona

“Un dels principals reptes que tenim al davant és la desafecció”
Marta Madrenas
Alcaldessa de Girona

“Els ajuntaments només rebem el 12% dels ingressos públics. S’ha demostrat que inverteixen els recursos amb més eficiència. I en aquest moment no només no contribueixen al dèficit sinó que generen superàvit”
Josep Fèlix Ballesteros
Alcalde de Tarragona

“Les ciutats són la segona organització més antiga de la humanitat, i també la de més futur. La ciutat ha de pilotar el canvi polític i social”
Àngel Ros
Alcalde de Lleida

“És difícil implementar polítiques i actuacions quan hi ha una cotilla legislativa de l’estat espanyol. Els municipis s’han d’implicar en la política del país. Temes com el corredor mediterrani, la constitució del país nou, la pobresa energètica, etcètera són estratègics”
Marta Madrenas
Alcaldessa de Girona

“Provenim d’èpoques de males pràctiques generalitzades en la relació públic-privada, però en els darrers anys s’han sanejat les relacions en benefici de tots. Ara hi ha molts empresaris petits i mitjans contents amb la transparència. I moltes grans empreses han entès que tenen responsabilitat envers la ciutadania: la desigualtat és un problema econòmic, genera inseguretat, falta d’innovació i falta d’inversió.”
Ada Colau
Alcaldessa de Barcelona

Extens reportatge fotogràfic
amb fotografies ampliades

ESMORZARS ALCALDES.EU

Barcelona, 01 de juny

Ciutats capitals. El municipalisme lidera la nova política?”

El passat 1 de juny de 2016, l’aula 40.S02 del Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, a Barcelona, va tenir lloc l’Esmorzar Col·loqui organitzat per Alcaldes.eu i El Punt Avui, per a tractar sobre els nous models de lideratge polític que provenen del món municipal. S’hi van reunir unes cent vint persones, en representació de diversos àmbits polítics i de la societat civil, així com una nodrida representació d’estudiants de la Universitat.

Ponents:

Excma. Sra. Ada Colau, Alcaldessa de Barcelona; Il·Im. Sr. Àngel Ros, Alcalde de Lleida; Il·Im. Sr. Josep Fèlix Ballesteros, Alcalde de Tarragona; Il·Ima. Sra. Marta Madrenas, Alcaldessa de Girona; El Sr. Eduard Berraondo, fa de moderador.

També va comptar amb el patrocini d’Urbaser, Certis Empresa Constructora, Zenks! i la col·laboració de SMS Advocats.

Prolegòmens:

El Sr. Eduard Berraondo inicia la sessió donant la benvinguda als presents, nomenant diversos representants d’empreses i d’entitats presents, nombrosos mitjans de comunicació, i molt especialment la Universitat Pompeu Fabra, i al seu rector, als quals agraeix l’assistència. L’objectiu del debat és el de discutir el nou model de lideratge que proposa l’actual política municipal catalana, des de la perspectiva dels alcaldes de les principals ciutats del país. Berraondo agraeix també als patrocinadors Urbaser, Certis i Zenks! haver fet possible la celebració d’aquest esdeveniment. Com a mostra del reconeixement a l’hospitalitat de la Universitat Pompeu Fabra, dóna la paraula al Sr. Jaume Casals, Magnífic Rector de la UPF.

Jaume Casals: Saluda als assistents i explica la importància per a la seva universitat d’acollir esdeveniments com aquest d’avui. Comenta diverses iniciatives que la universitat està portant a terme per a afavorir l’accés dels ciutadans a la cultura i al propi campus i comenta idees sobre com obrir les portes al públic. Per a la UPF aquest acte és un dels primers en la seva col·laboració amb Alcaldes.eu i representa una oportunitat de materialitzar aquesta nova participació de la ciutadania. Agraeix la oportunitat i l’assistència dels presents.

PRIMER TORN

Eduard Berraondo obre un primer torn de paraula de 4 minuts: servirà per a explicar esforços i iniciatives que poden exemplificar el nou lideratge de la política municipal. El torn es donarà atenent a la població de cada ciutat representada i, d’aquesta manera, dóna la paraula a l’alcaldessa de Barcelona en primer lloc.

Ada Colau: explica que el debat li resulta interessantíssim. Admet que no tenia trajectòria política prèvia i que ha passat al càrrec, havent de desenvolupar empatia ràpidament amb el treball dels alcaldes i alcaldesses, perquè la seva funció es d’un nivell de proximitat i de gestió pública molt gran.

Sobre la “nova política” diu que s’estima més parlar de “canvi polític”, on es mesclen coses de la “nova” i la “vella” política, que aporten elements positius i negatius. Diu que cal no ser maniqueus, perquè s’està parlant d’un canvi de paradigma en les formes al nostre país. Un dels exemples d’aquest canvi és que la meitat de la taula està integrada per dones i entén que no és anecdòtic.

Colau entén que després d’anys de crisi econòmica, corrupció, distanciament institucional, etc. les eleccions europees van fer que coalicions com Podemos – Guanyem sortissin escollides, i en les eleccions municipals de 2015 es va demostrar que el canvi polític era real i no anecdòtic. Eren candidatures impulsades des de la ciutadania, no des de partits institucionals, que sumen molta gent, que aporten moltes noves formes de fer i que van ser escollides a les principals ciutats de l’Estat.

Diu que li sembla clar que el canvi és substantiu i que té a veure també amb l’empoderament ciutadà. En un moment de grans incerteses i de dubte sobre la funció de les institucions i de com es viu la democràcia, han aparegut respostes de replegament i de desconfiança i xenofòbia, però també de mobilitzacions socials en favor de l’habitatge, la sanitat, l’educació, etc. Aquesta és una “boníssima noticia”, amb una ciutadania implicada, responsable, formada i amb ganes d’aportar coses al debat. “Més enllà de sigles, hem d’actualitzar les formes de fer política. Tenim una ciutadania que està molt més endavant que les institucions, que viu en un mon en xarxa que s’organitza àgilment per objectius concrets i que necessita institucions flexibles, modernes i actualitzades”, explica. Suggereix que cal actualitzar les formes de participació, obrir les institucions, fer-les transparents i aprofitar millor tot el potencial de les ciutats i societats per què “hi ha un munt de gent que pot aportar molt i que la política tradicional no estava aprofitant”, assegura. Diu que “ara hi ha més innovació social, es coopera més que es competeix i que la societat dóna moltes mostres de compromís”.

Un any després de les eleccions municipals el canvi s’ha consolidat més, pel que es veu en altres cites electorals. I creu que es impossible parlar de “nova política” sense municipalisme. No es casual. El municipalisme és l’àmbit del quotidià on es fàcil que la ciutadania participi en el tema públic, i amb les institucions. Veu un moment d’esperança tot i les incerteses perquè un “munt de ciutadans” s’han implicat per a les institucions.

El moderador agraeix la intervenció i dóna la paraula a continuació a l’alcalde de Lleida.

Àngel Ros agraeix la paraula i l’hospitalitat d’Alcaldes.eu i de la UPF, saludant a tots els presents. Admet que és un dels “veterans” en el món del municipalisme i explica que coincideix absolutament amb moltes de les apreciacions de Colau. Diu que estem en un moment de canvi polític perquè també ens trobem en un moment de canvi social. Explica també que, després de la família, les ciutats són “l’organització més antiga d ela humanitat, i també la de més futur. La ciutat ha de pilotar el canvi polític i social”, assegura.

Ros creu que els ajuntaments han canviat el concepte de competències per el de responsabilitat. S’ha superat el concepte de competències. Els ajuntaments se senten sense competències en la promoció econòmica però se senten responsables dels drets dels ciutadans i que aquests tinguin feina i es fomenti l’ocupació. A pesar de no tenir competències en l’àmbit educatiu, els ciutadans se senten responsables de l’educació dels seus ciutadans: Escoles bressol, ensenyament artístic, educació en el lleure, esportiva, al llarg de la vida, activitats complementàries, col·laboració amb la universitat, formació professional dual, joves en risc, són alguns dels exemples que La Paeria ha considerat com a responsabilitats pròpies, malgrat no tenir-ne legalment les competències.

El dret a l’habitatge i la pobresa energètica son problemes que han estat respostos des del municipalisme. Amb els seus recursos propis i amb la seva capacitat de negociació, els ajuntaments garanteixen l’accés de les persones a aquests drets. Igualment passa amb la indústria cultural, que és un pilar bàsic per al desenvolupament integral de la persona. El món local ha canviat “competències” i “finançament” per “responsabilitat”. Aquest és el canvi de paradigma en el lideratge polític, segons Ros.

El moderador agraeix la intervenció i dóna ara la paraula a l’alcalde de Tarragona.

Josep Fèlix Ballesteros agraeix la paraula i ofereix algunes reflexions. En primer lloc, en relació a l’àmbit universitari en què es celebra aquest debat, comenta que a Tarragona la Universitat Rovira i Virgili representa el 6% del PIB local directe i el 8% indirecte, amb 22.000 persones vinculades. I li agraeix al rector de la UPF que ajudi a fer que la universitat no sigui una institució estranya a la ciutadania.

En relació al debat, Ballesteros recorda que al llarg de la democràcia els ajuntaments han liderat sempre les noves polítiques, de vegades per necessitat i de vegades perquè són la institució més propera als problemes de la gent en el quotidià. “Toquem i som tocats” pel públic, diu. Els ajuntaments, però, només reben el 12% dels ingressos públics. A l’inici de la democràcia es deia que havien de tenir el 25%, i això genera una greu anomalia. S’ha demostrat que els ajuntaments inverteixen els recursos amb més eficiència. I en aquest moment no només no contribueixen al dèficit sinó que generen superàvit. Amb recursos minsos els ajuntaments han fet un sobreesforç per a considerar que no tenen competències sinó “incumbències” en temes d’educació, cultura, promoció econòmica….

Diu que no és amic de distingir entre “velles i noves” polítiques sinó entre bones polítiques i polítiques no tan bones. Les bones són les que donen resposta a la necessitat de la gent. Posa l’exemple que fa unes dècades estava de moda que totes les ciutats havien de tenir palaus de congressos. Finalment molts d’aquests palaus estan en fallida i son un llast per a les economies municipals. Allò que en el seu dia estava considerat progres, s’ha revelat que no ho era. És cert que en aquest moment estem en un moment de canvi, però Ballesteros manté que no es rellevant la diferencia entre nova i vella.

Explica que Tarragona ha imitat de Nova York una política per a combatre l’incivisme en la via pública. És una “app” que es diu “ep!” mitjançant la qual els ciutadans poden avisar l’ajuntament de qualsevol destrossa en el mobiliari públic. El nivell de resposta és enorme, amb més de 18.000 entrades de tota mena (papereres fins a desperfectes). Seria un exemple de “bona” política, amb independència que sigui o no considerada “nova”.

També explica una bona política que és que en tots els ajuntaments l’atenció social ha crescut en un 148% en un moment en què les aportacions de l’administració central es reduïen.

Un altre exemple de bona política és que l’alcalde estigui el 80% del temps fora despatx, trepitjant el carrer, tot i que sigui una pràctica nova. O dissenyar parcs i jardins amb grups de joves que fan skateboard, etcètera, són coses fetes també a Tarragona. El contacte permanent amb la ciutadania és exemple de bona política.

El moderador agraeix la intervenció i dóna la paraula a l’alcaldessa de Girona.

Marta Madrenas agraeix i saluda. Com a “nova” en la política diu que li costa molt parlar de “nova política”, però que en canvi pot i vol parlar de reptes actuals. N’assenyala alguns. Un dels principals és el de la desafecció política. Diu que en els ajuntaments això se sent menys, perquè “som veïns de la gent i som la gent”, però no obstant han de treballar per a reduir el problema. “Tot el que sigui participació ciutadana i transparència és rellevant”, ha dit. Les dues coses són difícils i pesades i signifiquen esforços ingents de dedicació, però a Girona fa tres anys van començar amb els pressupostos participats, on la ciutadania decideix gairebé un 25% de les inversions municipals, sense ingerències i gràcies a la votació electrònica. Lamentablement la participació és petita, diu.

També explica que han fet un pla urbanístic especial per a tornar a posar en valor el parc urbà més important de la ciutat (la Devesa). Això s’ha fet de manera participada. Coses així fan que la ciutadania se senti molt més propera i se’n sent creadora. També s’ha treballat amb transparència, ajudant-se de les noves tecnologies. Creu que la ciutadania perdrà desafecció cap al servei públic.

Madrenas assenyala un altre repte que és el de superar les dificultats econòmiques. Igualment, a Girona han volgut ser capital del territori. Abans no era així. I això vol dir aprendre a prendre decisions, cooperar entre municipis, etcètera. “De vegades és molt difícil”, diu i cal treballar cap als municipis del voltant. Barcelona, demana, hauria de treballar generosament com a capital de les demés ciutats.

També comenta dificultats jurídiques en el dia a dia, que passen desapercebudes per a la ciutadania, però que hi són. És difícil implementar polítiques i actuacions quan hi ha una cotilla legislativa de l’estat espanyol en la majoria d’ocasions. Finalment diu que els municipis s’han d’implicar en la política del país. Temes com el corredor mediterrani, la constitució del país nou, la pobresa energètica, etcètera és estratègic.

El moderador tanca el primer torn d’intervencions i dóna pas al segon. La pregunta ara és quin paper tenen els municipis en les àrees metropolitanes.

Josep Fèlix Ballesteros: comenta que Tarragona encapçala la segona àrea metropolitana de Catalunya per motius demogràfics i econòmics. Comenta que durant molts anys s’ha fet política de campanar entre els municipis. Però la situació ha canviat favorablement i projectes com els dels Jocs del Mediterrani o la millora de l’eficiència en les comunicacions, o polítiques de mancomunades de residus, són interessants perquè generen sinergies inter-municipals.

Àngel Ros: explica que la seva realitat és diferent de la de Tarragona, tot i que la ciutat també exerceix lideratge sobre el territori que l’envolta. Diu que la “iso-corona” de 20 minuts del centre de Lleida compta amb 300.000 habitants, i que la ciutat genera la prestació de serveis (comerç, salut, etc.) als habitants de tots aquests territoris. També explica que bona part de la gent que rep serveis a Lleida prové de l’Aragó. A Lleida li va malament quan Catalunya i Aragó es barallen en l’àmbit autonòmic perquè les conseqüències les rep Lleida.

Ada Colau: distingeix entre la ciutat real i la ciutat administrativa. La ciutat de Barcelona “real” equival a una ciutat metropolitana que aplega més d’un municipi i recursos i polítiques de veïnatge. “Estem al segle de les ciutats i la cooperació”, ha dit. Considera que entendre aquest concepte és bo per a les ciutats i per als estats. “I en el cas de l’estat espanyol, aquest es resisteix a entendre el canvi de realitat, amb la miopia de que també perjudica els propis estats”. A Europa les ciutats generen el 70% de l’activitat econòmica, els reptes i els problemes, però també les grans solucions.

Colau ha detallat un episodi “caciquil” el dia anterior, en què s’havia de fer una visita oficial a les obres de la Sagrera i on l’Estat Espanyol, la Generalitat i l’Ajuntament estaven convidats a assistir. No obstant, el secretari d’infraestructures va avisar sobtadament que no hi anava. Les obres estan parades perquè “no es vol que Barcelona desenvolupi tot el seu potencial”, diu l’alcaldessa.

També explica un altre cas polèmic de quan va arribar a l’alcaldia. Els mitjans de comunicació parlaven d’una crisi entre L’Hospitalet i Barcelona. Colau desmenteix l’exemple i diu que la competència entre ciutats es quelcom que s’ha de desterrar.

Marta Madrenas: Coincideix amb tot el que s’ha dit, i explica que a Girona no hi ha un àrea metropolitana sinó urbana. El que està fent-se és treballar amb la “coopetició”, és a dir, “col·laborar” i “competir” a la vegada. Diu que és un procés difícil, però que val la pena. Els serveis municipals d’ocupació a Girona no miren d’on venen les persones que se’n beneficien. També van crear una eina per a captar inversions en el territori que comparteixen Girona i Figueres, les dues ciutats més grans de la demarcació, que van entendre que havien de col·laborar per a beneficiar tota la zona.

Josep Fèlix Ballesteros opina que com menys estat hi hagi i com més Europa, més potent serà la ciutat, l’àrea metropolitana i les regions econòmiques. Una Europa realment multimodal depèn d’això.

El moderador clou el segon torn i n’enceta un tercer, dedicat a verificar com es pot evitar complir la LRSAL.

Ada Colau: comença dient que li agradaria que el govern del PP fos tan auster com ho són els ajuntaments. Diu que Barcelona tenia un ajuntament amb superàvit i a la vegada un munt de veïns i veïnes amb necessitats que cobrir. El mandat de canvi que ella va rebre quan va arribar al consistori era el d’ampliar serveis, però la llei els obligava a limitar-los. La seva voluntat política ha estat la de declarar essencial l’habitatge, l’educació i la sanitat. I han obert convocatòries desafiant les normatives de Montoro. Considera que l’Ajuntament és un agent econòmic de primer ordre que ha de poder contractar i ho fa. Creu que la voluntat política ho pot tot, perquè ningú diu res per a prohibir els paradisos fiscals, així que ningú li dirà res a ella per ajudar persones que ho necessiten. S’han posat límits a la contractació, s’han limitat el volum de licitacions i s’ha obert el joc a moltes més empreses. Són exemples de voluntat política.

Josep Fèlix Ballesteros: diu que tenir superàvit significa que els ajuntaments han administrat bé els recursos de què disposaven. Que aquest superàvit no es pugui aplicar a les polítiques que són necessàries és una injustícia. Diu que la LRSAL és una agressió brutal a l’autonomia dels ajuntaments. Sap que potser li criden l’atenció des de l’Estat, però a la vegada sap que si la desobediència compta amb el recolzament del poble, és una desobediència intel·ligent.

Marta Madrenas: Diu que es troba en la mateixa situació. I que busca solucions imaginatives. Demana que els partits polítics amb transcendència a l’Estat demanin que es derogui la LRSAL.

Àngel Ros: ha portat la carta que li van adreçar des del govern de l’Estat, explicant que s’havien de plegar a la LRSAL. I en llegeix uns paràgrafs.

El moderador demana en el següent torn sobre el grau de col·laboració entre el sector públic i el privat.

Ada Colau: Parla d’esperança. Diu que provenim d’èpoques de males pràctiques generalitzades en la relació públic-privada, però que en els darrers anys s’ha recuperat el lideratge públic i s’ha sanejat les relacions en benefici de tots. Ara hi ha, diu, molts empresaris petits i mitjans molt contents amb el tema de la transparència. També moltes grans empreses han entès que tenen responsabilitat envers la ciutadania, a banda d’interès en el legítim benefici: la desigualtat és un problema econòmic, quelcom que genera inseguretat, falta d’innovació i falta d’inversió. La lluita contra la desigualtat ha de ser un objectiu conjunt.

Marta Madrenas: diu que a Girona van ser dels pioners en posar sancions a entitats bancaries que no posaven vivendes buides a disposició social. Però reconeix que la responsabilitat social de les empreses ha crescut molt. Diu que es participa més i en tots els sentits i que hi ha moltes empreses que cedeixen propietats a la pobresa, i que generen ocupació.

Josep Fèlix Ballesteros: creu fermament en el model de col·laboració publico-privada. Diu que les empreses públiques de Tarragona que tenen la gestió cedida a agents privats són molt eficients i n’estan molt contents, tot i que no renuncia a què el control sigui públic.

En la lluita contra els desnonaments, Ballesteros explica que hi ha hagut dificultats. No tots els bancs s’han posat a disposició de la gent els pisos buits. Però avui estan molt millor que fa mig any. I l’esforç en temes energètics els segueixen fent els ajuntaments. A Tarragona no tallen l’aigua de ningú encara que no pagui des de fa 10 anys. Altra cosa son empreses de subministrament energètic i de gas.

Àngel Ros parla d’habitatges. Diu que el 2014 van fer una ordenança municipal per a multar inversors que tenien cases buides. El parc d’habitatge municipal social està creixent a Lleida i donen marge per a la negociació. També es manifesta conforme amb què hi hagi un lideratge públic i una col·laboració público-privada: quan hi ha cohesió social també hi ha competitivitat.

El moderador els pregunta si es reuneixen sovint i si intercanvien parers, o tenen plans estratègics conjunts?

Josep Fèlix Ballesteros: diu que fa sis anys hi va haver un dels primers treballs conjunts entre les quatre capitals amb el tema del Corredor Mediterrani. El treball de lobby va aconseguir que la UE declarés corredor prioritari, tot i que es cert que l’Estat l’ha parat. D’altra banda, hi ha hagut cimeres en què col·laboren. I en les federacions de municipis i Associació de Municipis o en el consell de governs locals. Tenen espais de col·laboració menys freqüents del que es voldria.

Marta Madrenas: diu que han tingut pocs moments de trobar-se fins ara. I diu que no hi ha una estratègia conjunta municipalista de les quatre capitals. I el corredor mediterrani és un exemple de que és quelcom possible i desitjable. Convida als presents a Girona a l’acte de lliurament del premi del Consell d’Europa a la millor ciutat europea, que reconeix la defensa de la cultura de la pau, la cooperació i altres valors.

Conclosa la intervenció, Eduard Berraondo dóna un torn de preguntes per al públic assistent. Es recullen tres intervencions.

TORN DE DEBAT

Carles Ramiro, professor de Polítiques de la UPF: demana als presents una opinió sobre el model que ell preveu en què les ciutats guanyaran pes i que caldria convertir Catalunya en una mena de gran ciutat-estat, amb avantatges i també inconvenients.

Ada Colau: diu que se sent conscient del procés i destaca la la figura de Pasqual Maragall com a visionari de tot això. Diu que ara és temps de re-emprendre el projecte. I que les Nacions Unides ho estan discutint amb l’Agenda Urbana. Cal acceptar que les ciutats metropolitanes no sols són clau sinó imprescindibles per a la governança dels territoris.

Barcelona és un nom que ajuda totes les empreses catalanes i cal aprofitar-ho. Un cop més cal ser pioners d’innovació a la nova governança. El seu govern ho ha situat com a debat prioritari. Cal reflexionar i ser quelcom més que una gestió comuna de serveis.

Josep Fèlix Ballesteros: se sent satisfet que els estats perdin pes i que les ciutats i regions el guanyin. Veu dos models d’agrupacions possibles: el model d’àrea metropolitana (com ara Montpeller i La Rochelle) on hi ha sinèrgies que fan augmentar el PIB i el model de la Euroregió de Pasqual Maragall, on el Port de Tarragona treu vehicles produïts a Saragossa i té ports secs a Guadalajara. L’Euroregió Mediterrània és la que ha de guanyar potencia.

Àngel Ros: recorda les ciutats estat, les lligues hanseàtiques, etc. i altres referents històrics però diu que és incapaç de fer pronòstics sobre Europa. Creu que hi haurà tres grans agents: estats/nació amb competències decreixents, ciutats i grans àrees econòmiques.

Marta Madrenas: dubta del model proposat pel professor, en tant que no es pot dubtar del sentiment de pertinença de la ciutadania en relació a una nació. I, a banda, creu que potser els estats no estan disposats a renunciar competències en favor de les ciutats estats.

Un estudiant de polítiques (Manuel), fa una pregunta a Ada Colau

Demana si pel fet de no provenir de la política, sinó del món de l’activisme i la reivindicació, li resulta difícil haver de conviure amb una realitat institucional on cal respondre a moltes obligacions i restriccions.

Ada Colau: Admet que encara hi ha molt a aprendre. Diu que les institucions no només son els governs electes, sinó també els milers de funcionaris que tenen gran experiència. Ella està en política pels mateixos motius que quan feia activisme: vol una ciutat millor, prospera i equitativa. Quan s’entra a la institució les formes han de ser diferents. Ara ja no es considera l’alcaldessa dels votants, sinó de tots els Barcelonins. I això genera sobreesforços de diàleg que ella accepta fer.

Un altre estudiant pregunta a Ada Colau

Abans de ser escollida alcaldessa, Ada Colau deia que el PSC era “casta” i una “màfia”, però actualment ha fet aliança amb el seu líder. Li pregunta si això és vella o nova política.

Ada Colau respon que hi ha moltes coses en les que no està d’acord amb el PSC, com amb altres partits, però la nova política és escoltar el mandat ciutadà. I en el cas de Barcelona hi ha hagut un mandat de canvi però també de diàleg, de pactes i d’acords. I la seva formació necessita regidors per a governar. Així que immediatament després d’accedir al govern municipal cal posar-se a complir el programa, pactant amb aquells que ho permeten. ERC, CUP i PSC són els partits que han permès fer les polítiques que Colau vol fer. El màxim mandat de la nova política, diu, és fer el que la ciutadania demana.

Es dóna per tancat el debat, agraint i convocant al següent esmorzar d’Alcaldes.eu, el divendres dia 3 de juny en el mateix emplaçament.

El Sr. Berraondo clou la sessió.

FOTOS: Nacho Roca

Extens reportatge fotogràfic
amb fotografies ampliades