Dimarts, 22 de febrer de 2022, David Bote, alcalde de Mataró, va participar en el cicle de diàlegs “Alcaldes i Universitat”, promogut per Alcaldes.eu i la Universitat Pompeu Fabra. L’acte va comptar amb la presència de:
- Il·lm. Sr. David Bote, alcalde de Mataró
- Dr. Miquel Salvador, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF
- Sr. Eduard Berraondo, com a conductor de l’acte
La sessió s’inicia amb el Sr. Berraondo, donant la benvinguda als assistents i introduint el convidat del dia d’avui, així com al Dr. Salvador, degà de la Facultat. Seguidament, planteja una sèrie de preguntes sobre el perfil i trajectòria del Sr. Bote i de la ciutat de la que és alcalde.
David Bote saluda els assistents i explica que és científic de formació (és doctor en Ciències Físiques) i va decidir entrar en política des de jove, pel seu interès “en canviar les coses”. Recorda que la Física és una bona manera de canviar-les, però que la política ho permet d’una manera encara més real. Comenta que va ser professor de Càlcul i d’Introducció a la Física a la universitat, mentre es preparava pel doctorat, aquesta experiència li va permetre compartir vivències molt agradables amb nombrosos estudiants amb els que encara manté algun contacte.
El convidat recorda el seu pas professional pel Sincrotró Alba i per un centre de recerca de nova creació a Salamanca, en el que va “aprendre molt”. Allà s’especialitzà en la transmissió de partícules a través de camps electromagnètics.
Seguidament, se li pregunta per la ciutat de Mataró i per la visió que en té actualment. David Bote explica que és una ciutat de 130.000 habitants que sempre ha estat una de les més importants de Catalunya i que, fins i tot, en certs moments va competir amb Barcelona. El pes de la indústria i la innovació sempre ha estat molt gran a Mataró i això va originar l’expansió del primer ferrocarril en tota la península, patrocinat per un indià que va fer fortuna a les Amèriques.
La realitat industrial ha canviat molt la configuració de la ciutat, tot i que es manté l’esperit innovador de sempre. En els darrers anys, ha destacat el Parc Tecnològic Tecnocampus, que ha implicat inversions de 52 milions d’euros i que serveix per projectar el futur de la ciutat. L’alcalde també diu que eel mar és una part imprescindible de la ciutat actual, malgrat que durant molt de temps no havia estat així. La ciutat ha integrat el front marítim en els darrers anys mitjançant sistemes de col·lectors d’aigües, un passeig marítim i un nou aprofitament cívic.
Recorda que la ciutat també té una “cicatriu”, com la té tota la comarca, en quant a la línia de tren que passa per la costa. Creu que aquest és un debat important que permetria guanyar nous espais cívics a totes aquestes poblacions, si bé és un problema complex. També diu que passa quelcom semblant amb la pacificació de la carretera N-II, tot i ser un projecte que es portarà a terme aviat.
El moderador pregunta a l’alcalde com anticipar-se als canvis en una societat tan canviant. Bote fa referència a l’alcalde de Viladecans, que sempre esmenta que “hi ha un moment en què no es poden seguir els canvis, però sí que es poden generar les condicions per viure els canvis”. En aquest sentit, parla del projecte d’Economia Circular que dona continuïtat a la visió del Tecno Campus, a través d’una altra inversió de prestigi, com és el Parc d’Economia Circular. Aquest parc ha d’integrar activitat econòmica, veïns i veïnes, administració i empreses. La inversió havia de ser de 18 milions d’euros i tenia una primera fase enllestida, amb un equipament dedicat a la ciutadania on fer tallers i conscienciació, amb una part industrial vinculada al contractista de recollida d’escombraries de la ciutat. En una segona i tercera fase es volia integrar una llançadora d’empreses d’economia circular. No obstant, aquest projecte s’ha aturat de manera molt considerable i Bote recorda que, en l’administració pública, des del moment en que es dissenyen els plans fins que s’activen passa un decalatge molt important, i això ha fet que el projecte fos lent.
En aquest torn de preguntes, finalment, se li demana a l’alcalde sobre l’estructura política del consistori i sobre les relacions entre els diversos grups polítics. David Bote explica que sempre ha buscat els consensos amb l’oposició en els grans temes. “Això ha funcionat molt bé durant la pandèmia”, diu a través d’una taula amb els grups municipals i els sindicats. També explica que la percepció de la ciutadania és tal que de vegades hi ha veïns que li demanen que “arregli” coses que fins i tot van en contra de la legalitat. Bote explica que només es basa en les normes, i que no es pot pensar de cap manera que l’alcalde sigui un “cacic” que pugui fer el que vol.
També recorda que els polítics són cada vegada més transparents en el que fan i clars en el que expliquen i que es basen en índexs de governança i de compliment. Actualment la ciutat està treballant per trencar la segregació per renda a la ciutat, i cal fer polítiques correctores per evitar diferències entre municipis amb rendes més altes i rendes més baixes dins de la comarca.
Torn de preguntes del Dr. Salvador
El professor Salvador agraeix la presència de l’alcalde i li demana si pot fer una invitació als alumnes presents per tal que es dediquin a la política en major mesura. L’alcalde diu que aquesta feina “val la pena” i creu que “pensar” està molt bé, però que la possibilitat de fer realitat el que un creu és tot un repte i dona sentit a la vida. Diu que “d’entrenadors de futbol en potència” i d’opinadors n’hi ha molts a tot arreu, però que no hi ha tantes persones que vulguin treballar realment en servei públic i en fer que la gent tingui millors condicions de vida.
Diu que cal ser responsable en aquest treball polític, que cal preparar-se, entendre el joc i saber pactar amb altres grups per fer possible qualsevol projecte. Considera, a més, que aquest és un debat que s’està plantejant malament, perquè entre tots “hem convertit la política en un espai de desconfiança, on es qüestiona contínuament la feina i les retribucions dels polítics”. Això planteja un problema, perquè finalment ningú voldrà presentar-se a fer política.
Seguidament se li pregunta a l’alcalde sobre la participació ciutadana i com són les dinàmiques d’interacció a la ciutat, més enllà de les eleccions municipals. Bote diu que la seva visió de la política ha estat sempre la de la proximitat i que, sempre que ha pogut, ha intentat arribar un a un a cada ciutadà. S’intenta que l’administració posi el ciutadà al centre i guanyi més rendiment de comptes. Creu que s’ha avançat bastant en això, però, en canvi, la participació és un dels reptes pendents de millora. En el mandat anterior, recorda, van implantar els pressupostos participatius, basats en consells sectorials i òrgans de la ciutat, però que a això li cal una “sacsejada” que es volia haver fet, però que va quedar parada per la pandèmia. Recorda que la participació en pressupostos participatius va ser de només 1000 persones i que això és un repte, perquè vol dir que no s’aconsegueix el resultat que es voldria.
El Dr. Salvador recorda que Mataró ha estat una ciutat capdavantera en la innovació industrial i de gestió del coneixement, i pregunta si també aquesta innovació s’ha traslladat a l’administració municipal, particularment en quant a la gestió professional del municipi i a la figura d’una gerència municipal. L’alcalde explica que en les estructures professionals dels ajuntaments hi ha hagut moltes supersticions i que hi ha persones que són capaces de gestionar equips dins del sector públic; són figures “imprescindibles” per a una estructura de 1.200 col·laboradors com és el seu ajuntament. La feina dels polítics, diu, és imprimir uns valors, una visió i unes prioritats, compartint-les amb la societat. És aquí quan cal tenir professionals de la gestió que ajudin a fer-ho realitat tot plegat. Aquesta és la feina dels gerents.
També se li pregunta sobre la col·laboració público-privada i en quina mesura ajuda a la feina de l’ajuntament de Mataró. L’alcalde creu que aquest és un tema important i delicat, davant del que vol mantenir prudència. Diu que és un ferm defensor del sistema públic i defensa que ens hem sortit de la pandèmia perquè existeix i cal preservar-lo. Ara bé, diu que el sistema públic no pot fer-ho tot, ni té sentit que ho faci tot. Per tant, s’obre la possibilitat de la gestió directa o indirecta en la provisió de béns i serveis públics.
De la mateixa manera, se li pregunta sobre les relacions entre administracions, ja siguin municipals properes o supramunicipals. L’alcalde diu que sempre s’han plantejat tota mena de relacions des de la lleialtat i el reconeixement, entenent que cadascú té les seves atribucions, però que tots busquen el bé social. Per a ell, la lleialtat i la col·laboració han estat els grans valors, perquè a ulls del ciutadà no és una o altra administració, sinó el sistema, el que respon o falla. Amb els altres ajuntaments, la relació és d’igual a igual i l’entesa és sovint millor que la que hi ha amb altres administracions supramunicipals. Recorda que Mataró és capital comarcal i proveïdora de serveis a molts altres municipis, tot i estar a distància propera de Barcelona i de la seva AMB. Això fa que Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Rubí, Vilanova i Vilafranca s’hagin posat d’acord en crear polítiques per a respondre als reptes comuns de totes elles.
Torn d’intervenció dels assistents
En aquest punt, diversos alumnes formulen els seus interessos.
Un dels alumnes li pregunta per la política d’immigració a l’alcalde i si això pot tenir a veure amb un posicionament polític contra VOX, que és un partit molt mediàtic. L’alcalde explica que deixar el discurs de la seguretat en mans de la dreta és un discurs majúscul i que molta gent pagarà més tard o més d’hora. Diu que creu el filòsof Ferran Sáez i la jerarquia de valors, en tant que cadascú pot posar les prioritats de la política allà on cregui. Explica que l’espectre del progressisme està fragmentat i cal repensar com donar resposta a aquells que no creuen que el progressisme sigui el mateix. L’avenç de la ultradreta és preocupant i considera que el resultat de l’acció policial ha estat bo, i que ha volgut ser transparent a l’hora d’explicar-ho. Considera que se l’ha acusat de ser de dretes per aplaudir l’acció policial i que no li concedirà això a la dreta. Diu que alguns discursos s’han abandonat, i que hi ha part de la ciutadania que ja no té interès en el que se li diu, sigui el que sigui.
Un altre alumne pregunta sobre la política d’endeutament zero i si l’alcalde n’és favorable. Bote diu que “entre poc i massa hi ha la virtut”. Considera que va haver-hi temps en què l’endeutament de la ciutat era excessiu, però que tampoc pot ser que l’ajuntament no tingui cap deute. Cal trobar la “virtut” d’una quantitat assumible de deute que permeti finançar els projectes necessaris.
Una alumna pregunta quines van ser les sorpreses que l’alcalde es va trobar a l’ajuntament un cop va arribar a governar. Bote diu que pel fet de ser una gran administració pública, hi ha molts temes massa compartimentats i una de les coses que encara li agradaria incorporar és una visió molt més transversal de l’organització. Explica que per cada problema es crea una àrea i una secció i que quan el problema desapareix, la secció i l’àrea es manté. Creu que l’administració hauria de ser més flexible i proactiva per assumir els múltiples reptes.
El moderador aprofita per preguntar a l’alcalde per què se’ls diu “capgrossos”. Bote diu que a la ciutat hi ha la millor tradició gegantera del món i que això en podria ser una explicació. També diu que hi ha una llegenda segons la qual els vilatans van voler fer un capgròs tan gran que no va poder sortir per la porta de l’ajuntament.
Igualment se li pregunta a l’alcalde sobre la pèrdua de superfície de costa per culpa dels temporals. Bote diu que als anys 90 es va construir un port i un espigó i la dinàmica de la sorra és diferent a la de les platges d’altres localitats veïnes.
Una alumna pregunta sobre les mesures que pren l’ajuntament de Mataró en quant a perspectiva de gènere. L’alcalde diu que aquesta ha estat una de les prioritats de govern, i que han fet protocols de funcionament interns i normatives que no existien fins ara a la ciutat. També van incloure la perspectiva de gènere en les escoles bressols municipals i hi ha una regidoria especialment dedicada a això que busca treballar transversalment.
El Dr. Salvador pregunta sobre el paper dels secretaris i interventors a l’ajuntament, i quina relació hi té l’alcalde a nivell professional. David Bote diu que la funció d’aquestes dues figures és imprescindible per fer que les coses funcionin bé. Un porta la política financera i assegura que funcioni correctament. L’altre dona seguretat jurídica. Ambdós són servidors públics que fan que les polítiques municipals siguin adequades. Recorda que n’hi ha pocs i que és molt important que siguin persones amb sensibilitat. En aquest sentit recorda als alumnes que és una molt bona sortida professional.
Arribats a aquest punt, el Moderador agraeix la participació del Sr. Bote i de tots els presents i anima els estudiants a seguir el Cicle de debats properament.
