Hi ha participat els diputats Jaume Dulsat i Albert Piñeira com a alcaldes de Lloret de Mar i Puigcerdà, respectivament
La ciutat de Girona ha acollit un diàleg sobre el resultat de la campanya turística 2022 a Catalunya sota el lema «Què ha pogut més: les ganes o la por?», en què, des d’una perspectiva multisectorial, s’ha posat nom i cognoms a algunes de les dificultats i les oportunitats que s’han produït i al que es podria evitar en el futur, en una activitat estratègica per al país.
En el debat hi han participat: Jaume Dulsat, diputat de la Diputació de Girona, vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava Girona i alcalde de Lloret de Mar; Albert Piñeira, diputat i alcalde de Puigcerdà; Narcís Ferrer, director de l’Agència Catalana de Turisme; Glòria Plana, quarta tinenta d’alcaldia de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Girona, i Joaquim Majó, degà de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona (UdG). També hi han assistit representants d’administracions i alcaldes de localitats turístiques de les comarques gironines.
La campanya turística 2022 està sent «reeixida» per a la majoria de municipis de la demarcació de Girona – Costa Brava i per a molts altres municipis del país, segons han confirmat diversos alcaldes, directius i experts en l’esmorzar-col·loqui organitzat per alcaldes.eu a Girona. Al sector dels càmpings, segons ha explicat Jaume Dulsat, hi ha hagut quinze milions de pernoctacions i un creixement d’un 10 % respecte de l’any anterior, i al conjunt de Catalunya, els resultats han estat «històrics», malgrat que «la meitat del món estigui tancada», ha dit Narcís Ferrer. També Albert Piñeira i Glòria Plana han confirmat dades positives i molt properes als nivells previs a la pandèmia.
No obstant això, hi ha una preocupació generalitzada per «realitats sobrevingudes», com ara la guerra, la inflació, la por d’una recessió, la depreciació de les divises internacionals i, sobretot, l’augment dels preus de les energies, que tindran «un efecte incert sobre els marges econòmics de l’activitat», com ha assenyalat el degà de la Facultat de Turisme de la UdG, Joaquim Majó.
La innovació i la cerca de la sostenibilitat han estat algunes de les vies plantejades com a remeis a la incertesa. D’una banda, hi ha hagut consens entre els ponents a l’hora d’indicar que totes les activitats turístiques, més enllà de l’hostaleria, «són susceptibles de millora o de trobar un filó que els permeti potenciar-se i donar benestar a la ciutadania», tal com ha dit Glòria Plana.
Sensibilitat i relat
La sostenibilitat ambiental, però també social, segons els ponents, planteja solucions a reptes importants, un dels quals, la manca de personal i la pèrdua de vocacions al sector, que es podrien resoldre amb una major sensibilitat per part dels empresaris envers els empleats. Narcís Ferrer ha dit que «el valor intangible del temps de lleure és, ara mateix, superior al del salari, i els treballadors turístics també tenen dret a tenir festa». Precisament Ferrer ha destacat que Catalunya és una destinació «resilient» i «capaç de superar tota mena de reptes», però que, no obstant ser líders, «ens hem d’obligar a pensar a deu o quinze anys vista», per encarar el futur turístic amb garanties.
Un d’aquests reptes de futur és el de capgirar la imatge «bucòlica» del turisme, com l’ha qualificat Joaquim Majó. En aquest sentit, s’ha assenyalat la necessitat de crear un relat més favorable que el de ciutats com Barcelona, per exemple, en què «s’ha perdut» en favor d’altres ciutats de menys categoria turística, com ha dit Jaume Dulsat.
