La Comissió Europea ha presentat una proposta sobre transparència i segmentació de la publicitat política, dins de les mesures destinades a preservar la integritat de les eleccions i obrir el debat democràtic. Les normes proposades disposaran que tots els anuncis polítics estiguin clarament etiquetats com a tals i incloguin informació sobre qui els ha pagat i què han costat. Les tècniques de segmentació i amplificació polítiques s’hauran d’explicar públicament amb un grau de detall sense precedents i quedaran prohibides quan s’utilitzin dades personals sensibles sense el consentiment exprés de la persona interessada. La Comissió també proposa que s’actualitzin les normes vigents de la UE relatives als «ciutadans mòbils» de la Unió i el seu dret de vot a les eleccions europees i municipals, així com als partits polítics europeus i les fundacions polítiques europees.
La vicepresidenta de Valors i Transparència, Věra Jourová, ha declarat: «Les eleccions no han de ser una competició de mètodes opacs i amb manca de transparència. Els ciutadans han de saber per què veuen un anunci, qui ho paga, quant ha costat, i quins criteris de microsegmentació s’han fet servir. Les noves tecnologies han de ser eines per a l’emancipació i no per a la manipulació. Aquesta ambiciosa proposta aportarà un grau de transparència sense precedents a les campanyes polítiques i limitarà les tècniques opaques de segmentació».
El comissari de Justícia, Didier Reynders, ha comentat: “Unes eleccions justes i transparents són part integrant d’una societat dinàmica i que funciona bé. Per això hem de donar suport a una participació inclusiva i igualitària a les eleccions al Parlament Europeu del 2024 ia les eleccions municipals a tota la UE. Mitjançant la proposta sobre publicitat política, vetllem pel bon ús de dades personals en el marc de la segmentació política, protegint el procés democràtic. Junts fem avançar la nostra tasca comuna a favor de la democràcia».
Normes clares sobre transparència i segmentació de la publicitat política
En un moment en què ja està en curs la transició digital, les persones han de poder distingir si estan mirant continguts polítics pagats, tant en línia com fora, i poder participar en debats oberts, lliures de desinformació, interferències i manipulació. Els ciutadans haurien de poder veure clarament qui ha patrocinat un anunci polític i per quina raó. Entre les principals mesures establertes a la proposta de Reglament sobre transparència i segmentació dels anuncis polítics figuren les següents:
- Àmbit d’aplicació: Els anuncis polítics cobriran els anuncis realitzats per una part interessada política o en nom seu o per al seu benefici, i els anomenats anuncis temàtics que puguin influir en el resultat d’una elecció o referèndum, un procés legislatiu o regulador o un comportament de vot.
- Etiquetes de transparència: La publicitat política remunerada ha d’estar clarament etiquetada i proporcionar una sèrie de dades clau, com ara el nom del patrocinador, visible en un lloc destacat, i una declaració de transparència fàcilment consultable on figurin: 1) l’import gastat a la publicitat política, 2) les fonts dels fons utilitzats i 3) un enllaç entre l’anunci i les eleccions o referèndums pertinents.
- Condicions estrictes en matèria de segmentació i amplificació: Es prohibiran les tècniques de segmentació i amplificació polítiques, que utilitzen o dedueixen dades personals sensibles, com ara l’origen ètnic, les creences religioses o l’orientació sexual. Aquestes tècniques només es permetran previ consentiment exprés de la persona interessada. La segmentació també es podria autoritzar en el marc de les activitats legítimes de fundacions, associacions o organismes sense ànim de lucre amb fins polítics, filosòfics, religiosos o sindicals, quan es dirigeixin als seus propis membres. Per primera vegada, és obligatori incloure als anuncis informació clara sobre el motiu pel qual s’adrecen a la persona i fer públics els grups de persones objecte de la segmentació i els instruments o mètodes d’amplificació emprats, entre d’altres. Les organitzacions que recorrin a segmentació i amplificació polítiques hauran d’adoptar, aplicar i fer pública una política interna sobre l’ús d’aquestes tècniques. Si no es compleixen tots els requisits de transparència, no es podrà publicar un anunci polític.
- Multes per les infraccions: S’exigirà als Estats membres que imposin multes eficaces, proporcionades i dissuasòries quan s’incompleixin les normes sobre transparència de la publicitat política. De conformitat amb el Reglament proposat, les autoritats nacionals de protecció de dades supervisaran específicament l’ús de dades personals a la segmentació política i estaran facultades per imposar multes de conformitat amb les normes de protecció de dades de la UE.
Actualització de les normes de la UE sobre els partits polítics europeus i les fundacions europees, i sobre els drets electorals
La Comissió també ha proposat una revisió de les normes de la UE sobre el finançament dels partits polítics europeus i de les fundacions polítiques europees. La normativa vigent presenta una sèrie de llacunes que impedeixen als partits i fundacions funcionar bé i complir la seva tasca de representar la veu dels ciutadans de la UE. Les actualitzacions del Reglament pretenen facilitar la interacció dels partits polítics europeus amb els seus partits nacionals membres ia través de les fronteres, augmentar la transparència (sobretot en relació amb la publicitat i les donacions polítiques), reduir la càrrega administrativa excessiva i augmentar la viabilitat financera dels partits polítics europeus i les fundacions polítiques europees.
Per acabar, la Comissió ha proposat que s’actualitzin les normes vigents sobre les eleccions europees i municipals per als ciutadans de la UE que resideixen en un Estat membre diferent del de la seva nacionalitat («ciutadans mòbils de la UE»). Si bé hi ha al voltant de 13,5 milions de ciutadans d’aquesta mena, molt pocs exerceixen el seu dret de vot a les eleccions municipals i europees. Per tal de garantir una participació inclusiva abans de les eleccions europees de 2024, la Comissió proposa modificacions específiques de les Directives vigents sobre drets electorals, per exemple, quant a l’obligació d’informar dels seus drets electorals als ciutadans mòbils de la UE, utilitzar models normalitzats per al registre com a votants o candidats i utilitzar una llengua parlada per un alt nombre de ciutadans d’aquest tipus que resideixin al territori. La proposta també preveu salvaguardes perquè els ciutadans mòbils de la UE no siguin donats de baixa al cens electoral al seu país d’origen.
Properes mesures
Les propostes es debatran ara al Parlament Europeu i al Consell. Per vetllar perquè les eleccions al Parlament Europeu del 2024 se celebrin d’acord amb les normes democràtiques més estrictes, l’objectiu és que les noves normes entrin en vigor i siguin aplicades plenament pels Estats membres abans de la primavera del 2023, és a dir, un any abans de les eleccions.
