“Els ciutadans tenen molt clar que hauran de votar el lideratge de la seva ciutat, al marge del procés”
Josep Fèlix Ballesteros
ALCALDE DE TARRAGONA
“Els ajuntaments que s’escullin són els que hauran d’estar al costat del Parlament i el govern català”
Carles Puigdemont
ALCALDE DE GIRONA
“Són unes municipals, però és impossible que els ciutadans s’abstreguin de la situació del país”
Josep M. Corominas
ALCALDE D’OLOT
“No estem a l’any 31, però és evident que l’endemà del 24-M les lectures seran en clau nacional”
David Rodríguez
ALCALDE DE SOLSONA
“Alguns partits volen donar un caràcter plebiscitari a uns comicis que només tenen caràcter local”
Jordi San José
ALCALDE DE SANT FELIU DE LLOBREGAT
“Després del 24 de maig aflorarà el país polièdric i el repte serà afrontar el procés sense dividir-nos”
Josep Andreu
ALCALDE DE MONTBLANC
ESMORZARS ALCALDES.EU
Barcelona, 14 d’abril
Alcaldes.eu va organitzar un col·loqui a Barcelona titulat ‘Eleccions Municipals 2015: Capitals Comarcals’
Els alcaldes sobiranistes encaren les municipals com un test del procés, al contrari que el PSC i ICV-EUiA, que les plantegen en clau exclusivament local
Acordar una nova ordenació territorial del país, repte pel pròxim mandat
Eleccions amb doble lectura
Alcaldes.eu, juntament amb el Punt Avui, ha organitzat aquest dimarts un col·loqui que ha reunit 12 alcaldes i alcaldesses de capitals comarcals a l’Hotel Avnguda Palace de Barcelona. Les propostes concretes que oferiran a la seva ciutadania per a la propera legislatura, com pensen afavorir una millor qualitat de vida en els seus municipis, quines són, a banda de les pròpies, les responsabilitats addicionals que han d’assumir els alcaldes de capital comarcal, el reordenament del territori, les conseqüències de la LRSAL, són algunes de les qüestions que s’han posat sobre la taula.
A quaranta dies per a la seva celebració, el debat polític sobre quin ha de ser l’enfocament de les eleccions municipals, atesa la conjuntura general, encara és agitat. Els partits de caràcter més sobiranista propugnen que els comicis no poden perdre la lectura local que els és pròpia, però diuen que, alhora, no s’han d’abstreure del procés sobiranista en curs. Una visió que topa amb la de formacions com ara el PSC i ICV, que defensen que la contesa s’ha de dirimir en termes exclusivament domèstics. Dos enfocaments confrontats que prometen ser un dels eixos de la campanya, i que ahir ja van aflorar durant un debat amb dotze alcaldes de capital de comarca organitzat per Alcaldes.eu i El Punt Avui a l’hotel Avenida Palace de Barcelona.
Després d’una fase inicial de tempteig, on cadascun dels ponents va fer un retrat dels reptes presents i futurs dels seus municipis, el batlle de Montblanc i vicepresident de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep Andreu (ERC), va ser qui va donar peu a la discussió. “En el proper mandat, els ajuntaments haurem de desenvolupar un paper en el procés que viu el país”, va indicar. La veda quedava oficialment oberta. El més explícit en la seva posició va ser el gironí Carles Puigdemont (CiU), que va proclamar que les eleccions del 24 de maig han de ser un preludi de les plebiscitàries del 27 de setembre. A parer seu, mesures com ara la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local –la tan criticada LRSAL– revelen que no hi ha entesa possible amb l’Estat. “Tot allò que no sigui prendre consciència que les decisions que s’estan prenent van a laminar les nostres competències, serà una solució a mitges”, va manifestar. Al seu torn Marc Castells (CiU), alcalde d’Igualada, va animar a a no tenir complexos a l’hora de plantejar la qüestió nacional en el debat de campanya –“hem de parlar clar i que la gent decideixi”– al torn que va demanar compromís: “Jo estaré al costat del que diguin el Parlament i el govern”, va manifestar. Més matisada va ser la posició de Marta Felip (CiU), alcaldessa de Figueres, que va defensar que l’ordre de prioritats ha ser el local –“el projecte ha de ser de ciutat”– però sense perdre de vista quin és el context general –“però sense oblidar el suport al projecte de país”–. L’olotí Josep Maria Corominas (CiU) va afegir unes gotes de pragmatisme a aquest raonament quan va reflexionar que, per més que es vulgui posar l’accent en el discurs municipal, el context polític pesa, i molt. “És impossible que els ciutadans s’abstreguin de la situació del país”, va reblar.
Pels representants del PSC i ICV-EUiA, però, aquest és un debat impostat. “Aquestes eleccions no són unes primàries de res”, va asseverar el batlle de Lleida, Àngel Ros (PSC), que també va voler reivindicar el paper que han desenvolupat els ajuntaments “en la construcció del país”. En termes similars es va expressar el seu homòleg tarragoní, Josep Fèlix Ballesteros (PSC): “El 24 de maig votarem amb una clau, com és qui volem que sigui el nostre alcalde.” A parer de Jordi San José (ICV-EUiA), alcalde de Sant Feliu de Llobregat, aquesta voluntat de voler donar un caràcter plebiscitari als comicis locals obeeix a una qüestió essencialment tàctica. “Alguns partits volen donar aquesta orientació a uns comicis que són estrictament locals”, va declarar. Enmig d’aquesta polarització l’alcalde de Montblanc, que va ser qui va provocar el debat, va fer una intervenció de tancament de caràcter conciliador. “Després del 24 de maig aflorarà la Catalunya polièdrica, la de la realitat metropolitana i la del rerepaís. I el gran repte municipalista serà què fer per no dividir-nos”, va cloure.
L’organització territorial
A l’hora de determinar quins han de ser els principals propòsits pel pròxim mandat, el municipalisme assenyala la necessitat de desencallar l’aprovació d’un nou model d’organització territorial del Principat. És el que toca. O tocaria. Per David Rodríguez (ERC), alcalde de Solsona, la definició d’aquest nou esquelet institucional no es pot dissenyar des d’un despatx de Barcelona d’esquena a la realitat polièdrica que estructura el món local. “El país s’ha de construir de baix a dalt, respectant principis com el de la subsidiarietat o l’autonomia local”, va reflexionar. És a dir, que abans de parlar d’agrupar ajuntaments o rescatar competències, que se’ls consulti. Tots els càrrecs electes, tots, tenen assumit que el moll de l’os d’aquesta qüestió serà la definició de la nova armadura administrativa. Valentí Junyent (CiU), batlle de Manresa, defensa que aquest ha de ser un procés de reflexió que ha de començar per les bases abans d’entrar al detall sobre què cal eliminar o no, tot i que Josep Fèlix Ballesteros (PSC) ja té clar que cal suprimir els consells comarcals. “No m’agraden, jo aposto per les vegueries”, va exposar. A municipis petits, però, i de comarques, aquestes institucions tenen un paper actiu, i molt valorat, a l’hora de mancomunar serveis. Per això batlles com el de Mollerussa –Marc Solsona (CiU)– en defensen la continuïtat. “Ni tots els consells comarcals són iguals ni tenen el mateix paper” és la tesi.
A l’hora de perfilar prioritats, els caps de govern locals tenen clar que la generació de nova activitat econòmica continuarà sent capital. La crisi encara tenalla. I sobre això, cal reajustar els discursos. L’economia de serveis ja no és aquella bicoca inesgotable i, per tant, cal girar els ulls una altra vegada cap a la indústria, sector que continua sent crucial per generar bosses d’ocupació. Per Àngel Ros (PSC), l’aposta de Lleida en aquest camp ha de ser orientar la industrialització cap a l’agricultura o la ramaderia. Per la seva banda Jordi Munell (CiU), de Ripoll, considera que tota aposta estratègica en el camp econòmic ha d’estar sustentada en les potencialitats de cada municipi. En el seu cas, això implica explotar el potent llegat cultural i patrimonial de la capital del Ripollès. Però tornen a la indústria. L’alcalde d’Igualada, Marc Castells (CiU), defensa que ja s’ha acabat aquella època de proliferació indiscriminada de polígons on l’estratègia marc era atreure factories. Fossin del que fossin. Ara s’han d’invertir els termes. Què vol dir això? Doncs que cada població ha de crear vivers que estiguin concebuts, i dotats, per atreure modalitats específiques d’empreses. A Igualada, per exemple, voldrien que fossin de roba. No en va, Castells va presumir ahir que totes les peces que duia posades, totes, han estat elaborades al municipi.
REPORTATGE FOTOGRÀFIC: Nacho Roca
“Figueres ha de reforçar la seva capitalitat de l’Empordà”
L’alcaldessa de Figueres, Marta Felip, considera bàsic per a la ciutat recuperar el seu paper com a “capital de l’Empordà”. Felip va indicar que la proximitat de la frontera i el “factor Dalí” han convertit Figueres en una ciutat molt visitada –un milió i mig de visitants anuals– i li han donat una “dinàmica pròpia” molt positiva, però que alhora, com a vessant negatiu, “han provocat que visqués una mica d’esquena a la comarca”. L’alcaldessa i candidata a la reelecció per CiU explica que en aquest mandat ja s’ha fet “un esforç importantíssim” per recuperar aquesta capitalitat exercint “el lideratge del que ha de ser la marca Empordà com a marca de posicionament de tot un territori, no només de l’Alt Empordà, sinó també del Baix Empordà”. En aquest sentit, va assenyalar que s’ha volgut reforçar el paper de Figueres com a ciutat administrativa i de serveis que abasteix la comarca, però va dir que queda com a repte pendent millorar les infraestructures de mobilitat per assolir una bona connexió comarcal: “Hem de fer xarxa.” Va destacar que després de l’estiu començarà el desdoblament de la C-260, la principal via des de Figueres a Roses i Cadaqués, “que estava en un coll d’ampolla”. També falta el perllongament de la C-31 i el desdoblament de l’N-II de Girona a la frontera. En infraestructures, però, Felip va recordar que a Figueres hi ha hagut també un factor molt positiu en els darrers anys, que és l’arribada del TAV, tot i que considera que encara cal “saber aprofitar molt més les seves possibilitats”.
“La marca Empordà ens ha de posicionar arreu del territori, no només català, sinó de la resta del món”
“Estem a mig camí del sacseig que cal a Girona”
L’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, considera que la ciutat està a mig camí del procés de modernització i transformació que necessitava, segons el parer de CiU. “Després de 32 anys de govern del mateix grup polític, amb aquests 3 anys i 10 mesos hem començat algunes de les coses que volíem fer, però és evident que estem a meitat de camí de la nostra idea d’anar sacsejant la ciutat, d’anar posant Girona a l’escenari”, va subratllar el batlle gironí.
Puigdemont va recordar que, fa quatre anys, quan CiU va assumir el repte de “protagonitzar el primer canvi polític en la història de la democràcia a Girona”, es van marcar com a objectiu “fer un procés de transformació i modernització, de sacseig, de la ciutat”. Aquest sacseig tenia dos eixos –que l’alcalde de Girona opina que han de marcar també el proper mandat–, que són la lluita contra l’atur i “treure la somnolència a una ciutat un pèl adormida en un model de ciutat d’èxit del passat”. Sobre el primer, va destacar que al 2011 hi havia “una gràfica esfereïdora de destrucció de llocs de treball” i que ara “la gràfica és clarament inversa”, i hi ha menys desocupats que aleshores. Pel que fa a la segona línia, va remarcar que Girona en els darrers anys “ha potenciat al màxim el seu rol de ciutat cultural” en un “espai euroregional”, moguda per la millora de les comunicacions, sobretot per l’arribada del tren d’alta velocitat. En aquest sentit, considera que la connexió del TAV dóna l’oportunitat tant a Girona com a Figueres de participar en “un espai que s’està consolidant que té com a vèrtexs Barcelona, Tolosa i Lió”.
Puigdemont, a més, va subratllar que aquestes apostes per un “model de turisme de qualitat, que és el turisme cultural”, i per la creació d’ocupació i la generació d’activitat econòmica, s’han pogut dur a terme al costat de mantenir-se ferms en la “lluita descarada” contra els efectes de la crisi. En aquest sentit, va assenyalar que el consistori gironí ha augmentat un 58% les ajudes socials.
Puigdemont va ser un dels alcaldes més marcadament sobiranistes d’ahir. Va avisar als ciutadans que tinguin clar que “els ajuntaments sorgits del 24-M seran els qua hauran d’estar al costat del Parlament sorgit del 27-S” i quan el debat es va centrar en criticar la llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) per “agressiva” i “invasora de competències”, l’alcalde gironí va deixar clar que “només hi ha una recepta possible” per evitar-la: el 27-S.
“El TAV ens permet participar en un espai euroregional que té Barcelona, Tolosa i Lió com a vèrtexs”
“Hem de ser la segona àrea metropolitana de Catalunya”
“L’objectiu d’aquest mandat és esdevenir la segona àrea metropolitana de Catalunya.” L’alcalde de Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros, té clar quin paper han de jugar les ciutats en la Catalunya del futur i quin és el rol concret d’una Tarragona que té a l’horitzó més immediat l’organització dels Jocs del Mediterrani, el 2017. Això suposarà la “projecció internacional de la ciutat”, deia ahir Ballesteros. Però si una cosa sembla tenir clara l’alcalde de Tarragona és que el futur passa, sí o sí, per la suma de complicitats: “Parlo de la Catalunya-Ciutat com a concepte, de com aprofitem les sinergies de tots per no perdre oportunitats”. En aquest sentit, el batlle socialista donaria per obsolet l’actual model de divisió provincial i, més enllà d’apostar per les vegueries i carregar-se els consells comarcals, la seva recepta tornaria a fer referència a la potenciació de grans àrees metropolitanes “que en zones com La Rochelle o Montpeller estan funcionament molt bé”, explicava.
D’aquí que l’objectiu dels propers quatre anys sigui capitanejar aquest àmbit metropolità que, segons dades del mateix Ballesteros, suma fins a 420.000 habitants en un radi de 15 quilòmetres.
Una fórmula similar serviria per posar ordre a una planificació industrial que ha acabat amb més polígons que pobles, segons lamentava des del públic un representant del sindicat Comissions Obreres. “De la mateixa manera que hi va haver una llei de barris, caldria un pla de polígons industrials”, deia els socialista. El pla hauria d’implicar sector privat, ajuntaments, administració autonòmica i, si cal, Europa. “En què som bons? Com ens ho repartim? Això se soluciona buscant sinergies”, concloïa de nou.
En un àmbit més general, el líder socialista va ser especialment contundent contra la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL) aprovada pel govern espanyol, una llei que va qualificar “d’agressora” i “invasora” de l’autonomia municipal. “Es tracta de no fer cas a algunes limitacions”, deia sense embuts abans de recordar que el consistori ha augmentat un 218% la dotació en polítiques socials, un àmbit que queda restringeix per la nova llei.
“Caldria un pla de polígons industrials a nivell general, igual que el que es va fer amb la llei de barris”
“La fita és millorar la imatge de Manresa i obrir potencialitats”
Manresa és una ciutat que té com a punts forts la centralitat geogràfica, la qualitat de vida que ofereix als ciutadans, uns bons serveis i pols de desenvolupament com ara el centre tecnològic i el conjunt universitari. I una fita: “millorar la imatge de la ciutat i obrir potencialitats” a través de Manresa 2022, un projecte amb què es vol obrir la ciutat al món aprofitant els 500 anys de l’arribada de sant Ignasi de Loiola a la ciutat. Així ho va assegurar l’alcalde de la capital del Bages, el convergent Valentí Junyent, que va presumir de la fortalesa del seu ajuntament posant d’exemple: “Abans pagàvem els proveïdors a 420 dies i ara, a 56.” En aquest context de ciutat central, l’alcalde va advocar per regular el sòl industrial i posar així ordre als polígons. “Hem de fer que no sigui un sòl industrial mal ocupat”, va dir.
Pel que fa al moment electoral, tant el municipal com la cita del 27 de setembre, Junyent va assegurar que el ciutadà demana ara una nova manera de fer política. “Ja no serveix la política de manual. El votant demana ara celeritat, compromís, no vol que ens passem els quaranta dies que falten fins a les municipals parlant de coses que no li interessen, perquè això només provoca avorriment.” En contraposició al procés sobiranista, el que segons Junyent “vol el ciutadà és saber què passa amb l’escola de música del poble”.
“Sóc l’únic alcalde que pot portar tota la roba feta a la seva ciutat”
L’alcalde d’Igualada, Marc Castells, ho té clar i la seva aposta es basa directament a potenciar la indústria, però no en sentit genèric, sinó que la seva fórmula és “excel·lir” en el que són “bons”. I a Igualada si són bons en alguna cosa és en el tèxtil i la pelleteria. La prova n’és un alcalde que ahir feia gala de ser l’únic alcalde del món que pot anar “integrament vestit” amb roba i complements fabricats al municipi. Per donar un impuls a aquesta indústria, Castells creu que caldria una reorientació en la política de polígons i que aquests es construïssin “amb un cert sentit i pensant en les empreses que ja hi ha en un lloc”.
Per Castells, l’aposta de futur en l’àmbit econòmic es basa a crear ocupació “generant valor” en aquests sectors en els quals ja són líders. Més enllà de repensar com ha de ser la Igualada dels 25 anys vinents, Castells també va reivindicar ahir el paper d’una comarca que juga el paper de “ròtula” entre la Catalunya central i el Penedès, i que, en paraules del mateix alcalde, s’ha sentit “desatesa” territorialment.
“Les eleccions han de ser clau en la lluita pels serveis socials”
Jordi San José, alcalde de Sant Feliu de Llobregat, va insistir en el discurs que ja coneixen els que el segueixen de prop: la necessitat de lluitar des del municipalisme per les polítiques socials. “Hem de seguir treballant perquè tot estigui a l’abast de tothom”, va declarar aquest ecosocialista que ha instaurat la tarifació social en els preus públics de Sant Feliu. “Les eleccions municipals han de ser un element clau en la lluita pels serveis socials”, va insistir, i va posar com a exemples el dret a l’alimentació i a un habitatge digne.
San José va descriure el Baix Llobregat, del qual Sant Feliu és la capital, com “una comarca molt plural geogràficament i demogràficament”. Una comarca que corre el risc “de no ser reconeguda” en la futura llei de governs locals. El santfeliuenc es va referir al debat obert sobre la necessitat de mantenir els consells comarcals del Baix Llobregat i el Barcelonès o fer-los desaparèixer en favor de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
La comarca té uns reptes, com ara evitar la pèrdua del parc agrari, recuperar la indústria com a motor econòmic del país, millorar la solució d’uns municipis assotats des de fa tants anys per la crisi i millorar les connexions ferroviàries amb Barcelona i entre els municipis.
“Les eleccions municipals no seran les primàries de cap altra elecció”
L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va rebutjar de ple que les eleccions municipals del 24 de maig es puguin llegir com unes primàries de les eleccions plebiscitàries sobre la independència de Catalunya que Artur Mas ha anunciat pel 27 de setembre arran de la negativa de l’Estat a acceptar la celebració d’una consulta oficial. Segons Ros, no convé barrejar aquests debats, ja que en les eleccions municipals “els ciutadans elegiran qui serà l’alcalde del seu municipi”, i tots els ajuntaments sorgits dels comicis, siguin del color que siguin, també defineixen el futur de Catalunya. “La Catalunya actual, l’hem construït tots, tant des de la Generalitat, amb els seus diferents governs, com tots els ajuntaments del país, tots”, va insistir.
L’alcalde lleidatà, que també és president del PSC, va criticar la retallada de competències municipals de la llei local que ha promogut el govern de l’Estat durant aquesta legislatura, i va dir que els alcaldes no han de renunciar a exercir-les. “No és el mateix la competència que la responsabilitat, i els alcaldes som responsables de l’educació i de la salut dels nostres ciutadans, i aquesta responsabilitat ningú no ens la traurà”, va reblar. L’alcalde de Lleida va explicar que, dels dotze cicles del sistema educatiu, la Paeria n’és responsable de set, incloent-hi escoles bressol, educació en el lleure, escoles municipals de música i dansa.
Capitalitat interior
Ros també va posar Lleida com a referència de la Catalunya interior, de la qual va reivindicar la capitalitat, i va dir que la ciutat no defuig el seu rol de liderar sectors estratègics per al país com és l’agroalimentari, així com convertir-se en motor de serveis per al territori interior de Catalunya. “Això inclou –va dir– una universitat potent i especialitzada en el sector agroalimentari, el parc científic i tecnològic que impulsem al turó del Gardeny, així com les fires que dinamitzen l’economia de la ciutat i del territori.”
Ros va plantejar com a reptes de futur de Lleida una major industrialització, el foment de les indústries culturals, el fet d’aconseguir que la Seu Vella sigui reconeguda per la Unesco com a patrimoni de la humanitat, i el parc dels barrufets a les Basses.
Fa quatre anys la Paeria va quedar amb només tres partits amb representació: el PSC, CiU i el PP. Ros va predir que el 24 de maig entraran noves forces a l’Ajuntament i va dir que la major pluralitat no serà cap problema per a la governabilitat, ja que “el pragmatisme i la capacitat d’acords formen part de la cultura política dels municipis”.
“Lleida té un rol important com a capital de la Catalunya interior i com a motor d’un sector estratègic per al país com és l’agroalimentari”
“Després del 24 de maig hi haurà més partits, però el pragmatisme dels ajuntaments farà que hi hagi acords i governabilitat”
“Un valor d’Olot i la Garrotxa és que ens sabem reinventar”
L’alcalde d’Olot, el convergent Josep M. Corominas, va destacar com un dels principals valors d’Olot i de la Garrotxa el fet de tenir un teixit industrial molt potent que s’ha sabut reinventar al llarg del temps: “Érem coneguts perquè fèiem sants, quan es va acabar vam saber-nos reinventar i vam anar al tèxtil, i quan el tèxtil ha entrat en crisi hem anat a la indústria agroalimentària.” Aquest teixit industrial, segons Corominas, és clau perquè els índexs d’atur s’acostin cada cop més a una xifra d’un sol dígit.
L’alcalde d’Olot també va remarcar com un valor de la Garrotxa que és una “comarca que treballa molt conjuntament” i va assenyalar que l’obertura del túnel de Bracons ha “canviat la vida” a una comarca tradicionalment molt mal comunicada.
Com a principal repte per al pròxim mandat té fer el Firal nou, treballar perquè el centre sigui atractiu i posar l’art a primera fila de l’aparador.
“Som singulars: d’alta muntanya i alhora industrials”
L’alcalde de Ripoll, Jordi Munell (CiU), va subratllar que el Ripollès és una “comarca singular”. “Som una comarca d’alta muntanya, però alhora amb una indústria històricament molt potent des del segle XV.” I va considerar que el principal repte “és assentar població i que els joves amb estudis es quedin a Ripoll”. “Per fer això cal ser flexibles i acabar de convèncer empreses que Ripoll és un lloc estratègic”, hi va afegir. En aquest sentit, va opinar que una de les principals virtuts del Ripollès és “la qualitat de vida”, ja que està situat a una hora de l’àrea metropolitana i també a una hora de Girona i de l’autovia cap a l’Estat francès, tot i que també va destacar “les velocitats del segle XIX” de la línia R3 de tren.
D’altra banda, va destacar que la Unesco acaba d’actualitzar la llista d’elements que aspiren a ser patrimoni mundial i hi ha inclòs la portalada del monestir de Ripoll.
“Hem fet de bombers, ara farem d’arquitectes”
L’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona (CiU), va presentar la capital del Pla d’Urgell com un exemple de municipi capaç de fer front a la crisi, sanejar les finances i recuperar el lideratge del territori. “Crec que en aquests quatre anys hem estat uns bons bombers, en una realitat econòmica i social molt complicada, i ara l’objectiu és no només fer de bombers, sinó també fer d’arquitectes desenvolupadors.” Solsona va agafar la vara d’alcalde a finals del mandat anterior en una legislatura convulsa i amb les finances municipals molt deteriorades, amb el consistori sense poder fer front al pagament a proveïdors. “Ara ja paguem en trenta dies”, va celebrar Solsona, que va indicar que també s’han fet esforços per “posar Mollerussa en el mapa” com a ciutat valenta i emprenedora, amb una renovada política de fires i amb projectes com un viver d’empreses que serà en realitat donar continuïtat a la façana comercial de ciutat.
Quant al procés sobiranista, Solsona va reivindicar la legitimitat dels ajuntaments per posar-se al capdavant de les demandes del ciutadanes, va defensar el paper compromès del consistori en el 9-N i també va lloar el paper de les comarques. Solsona va recordar que, sense el reconeixement del Pla d’Urgell com a comarca, Mollerussa no hauria pogut fer el desenvolupament d’aquests anys.
“Les comarques no han de ser cap contrapoder polític”
Alcalde d’un municipi petit però que alhora és capital d’una comarca de població molt dispersa en un territori gran (el Solsonès té 13.000 habitants, i 9.000 viuen a Solsona), David Rodríguez (ERC) va defensar el paper de Solsona com a motor de serveis i d’economia de la comarca, i va defensar la necessitat d’uns consells comarcals que, en zones rurals, “tenen més sentit que mai”. Això sí, va reclamar que deixin de ser utilitzats com a contrapoder polític de la capital de comarca. “Això sí que cal replantejar-ho, perquè en lloc de fer servei a la població s’utilitzen per crear una barrera entre l’Ajuntament i la comarca.” Rodríguez va defensar la necessitat de valorar la qualitat de vida i els serveis de valor afegit que hi ha en municipis com Solsona, i va assenyalar que després de les eleccions municipals es veurà “una Catalunya polièdrica i diversa” i s’haurà de fer “un esforç per mantenir unit el municipalisme”.
.
.
.
.
.
.
.
