Durant molts anys, la Intel·ligència Artificial (IA) ha estat un fenomen només conegut entre especialistes i grans empreses de computació. La novetat, però, és que en els darrers temps una empresa americana n’ha creat una versió d’accés obert, gratuïta i fàcil d’utilitzar que s’ha popularitzat molt. Poc després, altres actors han creat les seves pròpies versions o millorat les anteriors. Com a conseqüència, la IA ha esdevingut un fenomen de masses, accessible per a qualsevol persona arreu del món i a través del telèfon mòbil.
Els beneficis potencials de la nova eina són molts: gestió ràpida de les dades informàtiques, noves capacitats predictives i d’interpretació, augment de la productivitat en feines administratives… Molts col·lectius s’han apressat a aprofitar els avantatges i a portar-los cap als seus sectors. Entre ells, notablement, els professionals de l’Administració Pública i, també, qui treballa a les Secretaries i a la Intervenció.
Arreu del món, els ajuntaments, les entitats supramunicipals i les estatals han començat a aplicar la IA a la gestió del procediment administratiu. Molts processos interns i externs, com ara els registres d’entrada, la gestió tributària, la comunicació interna, els chatbots, el disseny de la mobilitat, etcètera, han començat a automatitzar-se coincidint amb la inèrcia de la digitalització. De quina manera ha penetrat, realment, la IA als ajuntaments catalans i entre els secretaris i interventors?
La teoria diu que, amb aquesta millora de productivitat, la ciutadania i els mateixos professionals poden guanyar qualitat de servei. La pràctica, però, ensenya que hi ha molts obstacles per a la implementació de la IA al nivell municipal: manca de recursos tècnics, manca de capacitació o coneixement, xarxes interadministratives poc connectades encara… La IA promet uns avantatges que la realitat encara no ens permet assolir. Quins són els obstacles per a un municipi a l’hora d’implantar la IA? Tenen més facilitat els municipis grans? Podran, algun dia, gaudir-ne els petits?
I, no menys important, si la raó de ser de l’administració municipal és la d’atendre les persones, quins riscos hi ha d’habituar-se al tracte fred i automàtic d’una intel·ligència que no és humana, sinó artificial? Hi ha alguna pregunta ètica que calgui resoldre abans de posar-la en marxa? Qui prendrà les decisions a l’ajuntament: el polític, el tècnic, el secretari-interventor o la IA?
Entendre els avantatges de la IA i saber si pot jugar el paper d’aliat és una qüestió molt rellevant en aquest moment. El potencial és elevat, però també ho és la incertesa. Per aclarir els dubtes us oferim un diàleg que reunirà professionals de l’Administració municipal i experts en una tecnologia que, aviat, farà girar el món.
Objectiu
El col·loqui ajudarà a entendre els beneficis i dificultats de la implantació de la IA a les administracions municipals del país. També plantejarà estratègies útils per a treure’n el màxim partit. Està especialment adreçat a electes i tècnics de ciutats, viles i pobles que s’hagin plantejat aprofitar aquestes noves tecnologies.
Your browser does not support iframes. The contact form cannot be displayed. Please use another contact method (phone, fax etc)
Your browser does not support iframes. The contact form cannot be displayed. Please use another contact method (phone, fax etc)